Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ella, en matar-los, tallava", aclaria Pulcre Trompel·li. "I fugi! No m'	esgarrifi	, que no en tinc ganes", va renyar la senyora Magdalena Blasi.
documentals d'aquell temps, de tanta misèria. S'	esgarrifen	els fills. ¿Sols hi havia la guerra, les delacions, el tacte de
el mal de mar és un espectacle profund, d'una desaprensió visceral que	esgarrifa	, i no teniu més remei que presenciar-lo des de fila de ring. Una pobra
Traspuen sorollets. Tota una casa malfrisa, i	esgarrifa	la cisterna de silenci. Feliç pis clausurat. Batega
! Júlia. [(Tapant-se les orelles.)] No, Víctor, no! M'	esgarrifes	quan perds la corretja. No he dit res. El metge! [(Es separa de Víctor.
homes. Fugim! Perot Res de fugir, minyó, que ara em vui plaure a	esgarrifar	la terra! Mal per mal! Rapissarem les joies de Rosaura, i, en el combat,
Quan va sentir el parrupeig que venia de l'habitació petita, es va	esgarrifar	. Va dir que allò només s'ho podia haver empescat el seu fill. I va dir
matiner dintre el rail, en el moment de frenar; aquell sorollet que	esgarrifa	, ressonà dintre la caixa del pit de Frederic d'una manera massa mecànica,
una barreja de por i de remordiment; volia renunciar-hi, i sobretot l'	esgarrifava	que es pogués sospitar una cosa així. Dorotea, endevinant en els ulls del
que ostenten el títol de solters a les targetes de visita, per fer	esgarrifar	les famílies. —Quan va marxar, ja vaig dir-li: Casa't, casa't,
rutina és profanat per uns sons de piano, joiosos, desarticulats, que fan	esgarrifar	uns quants prismes de la làmpara i que inciten un rondineig de protesta
una gallina que cloquejava al ponedor. —Aquest és el seu bon dia! —s'	esgarrifa	Teresa, mirant-se amb la Filomena, la dida. —Encara sort que s'ha llevat
d'una blavor tan sinistra —reprèn mossèn Joan,— que de vegades m'ha fet	esgarrifar	. I Laura també es sent apoderada d'una divina esgarrifança, dins el seu
de bandoler. Les rajoles, vermelles, enlluentides amb sanguina, fan	esgarrifar	Laura com si trepitgés mullena. Un esparver dissecat sembla que vulgui
mirava la forastera amb insistència, s'ajup cap a sota la taula. Laura s'	esgarrifa	com si hagués estat traïda per un esguard insolent: amb un cop de mà
vaivé de la pèndola que figura un angelet amb ales i camisola. Laura s'ha	esgarrifat	amb el cas de la tia Madrona, germana de l'oncle: una dona que no ha
—La meva por és que et casis, perquè aleshores quedaré més sola, i m'	esgarrifa	sense saber per què. Però Beatriu, en sentir que al·ludeix la
de contrast; una taca enèrgica damunt un fons neutre, que no feia	esgarrifar	gens Pere, ans bé ella percebia, com si ho llegís en un llibre obert o
semblen —insisteix Tomàs. —Ten compte com parles —indica la dama. —Faràs	esgarrifar	la teva senyora. —Les dones de casa, ja les tinc acostumades a escoltar
a les dues dones: —És cert que en Pere i tu sou amigats? —Pregunta que	esgarrifa	Laura. Aleshores torna a mirar la germana; i ella, malgrat el terror i
l'excitació. —Què vol de mi?; què es proposa? Vostè i tot? —s'	esgarrifa	Laura, tornant de sobte a l'alteració que mossèn Joan Serra havia
de tempesta, Laura s'enlluernà amb l'esclat formidable dels llamps, que l'	esgarrifen	amb basarda i delícia. Com que no ha de quedar bé amb la gent ni fer
em crec ni em creuré mai capaç. M'hauria calgut estudiar-ho tot de nou. M'	esgarrifa	el treball que m'hauria hagut d'imposar; m'esglaia la idea d'un esforç
en néixer o acaben folls o imbecils per culpa dels pecats dels pares. M'	esgarrifava	en veure l'esfondrament d'intel·ligències preclaríssimes, votades als
i no seria gens estrany que m'hagués pertorbat. Quan hi penso encara m'	esgarrifo	. Jo m'havia alçat del llit. A la cambra hi havia una claror irreal,
De sobte, t'entra un llampec a la consciència que te l'aclareix tota i t'	esgarrifa	. Fins on podria arribar jo? És que ho sap un mateix? No pots delimitar on
dia? Canten la calor. I per què han de callar, si la nit és ardent? M'	esgarrifo	pensant en l'horrible ardència del dia que s'acosta. ¡I encara hem de fer
o amb l'Ulric Brendel, de /Rosmersholm\, tot jo m'	esgarrifava	. Ah!, Ah! ¿Em calia desconfiar de la meva propensió al somni que en mi
d'anar amb dos, amb tres... Tot és començar... Les idees de Josep em van	esgarrifar	i vaig procurar tallar la conversa. Havíem acabat de dinar i vam
interior una persona nova, un nou esperit, fes també una passa. I això m'	esgarrifava	i em produïa goig alhora. Potser era una esgarrifança de goig i no res
bones, aquí dins. Però abans assegurem-nos de si hi viu algú. Em vaig	esgarrifar	. Bom! Bom! Bom! va donar uns cops molt forts a la porta. Va esperar.
bona facècia, i el pensament de reincidir en companyia de Josep, lluny d'	esgarrifar	-me o de revoltar-me, més aviat diria que em temptava com un joc atrevit i
—On dormirem aquesta nit? De primer pensem en el dormir! exclamo jo,	esgarrifat	pel record de la nit passada. —A l'asil. Abans del migdia anirem al
moments, bon Jesus, quins moments! ¡Quan hi penso, encara tota jo m'	esgarrifo	!... —¡Filomena! ¿que fem? —vaig preguntar jo ab los cabells erissats. Y
Masa Amalio. Qué també ne tens? Pio. Me s'	esgarrifen	les dents de pensar... Amalio. Lo mateix yo. Y que van y molt
és feixuc o no viure sense esperança. Si penetressis en el meu interior t'	esgarrifaria	d'escoltar-m'hi... Ja ho sé, esgrimiràs desesperacions, tendresa,
Veus, Neró, què se'n treu de fer el plaga? "Si ara ella em veia s'	esgarrifaria	, i amb raó... És allà, darrera els vidres: dorm... dorm tota sola!" El
la recompensa que hauria d'esperar dels poderosos: els conec massa. No t'	esgarrifis	; tu també et faràs gran. La realitat no té gust d'orxata. Et casaràs: per
teu canvi: t'havies enamorat. Enamorat! Tant com seduir-me, aquest mot m'	esgarrifava	. El dia que vaig conèixer la teva promesa em vaig esforçar a comparar-la
, i no va aturar-se, ans, temerari, el collí i va tastar-lo.	Esgarrifada	pels mots agosarats que els fets confirmen, m'amarà
als polsos i a les venes del coll. "La melodia del tigre!", vaig pensar,	esgarrifant	-me. A l'Índia, quan cau la nit, canten en veu baixa una tonada dolorosa i
què? —De la mort. Havia sentit a l'aire l'olor de la mort, i s'	esgarrifà	. Vaig agafar-la pel flonjo braç, però el vell cos resistia i tremolava.
—murmurà la tia Lenio—. Deu haver vist el seu àngel de la guarda i s'ha	esgarrifat	... Desnuem-nos els mocadors del cap i atansem-nos. —No tens temor de Déu?
d'arran de l'espatlla i vingué a través de l'aire a agafar-me la mà. M'	esgarrifà	aquell contacte fred, vaig llançar un crit i em vaig despertar
Va somriure amargament. Inclinà la cara damunt meu i em vaig	esgarrifar	de veure la seva pal·lidesa. Em va mirar molta estona, callat, amb les
pràcticament inexistents. Després —i això semblava ésser el que més els	esgarrifava	— perquè ningú no podia emprendre una comesa d'aquella índole després de
estat veritablement suïcida. I més que doldre la nova situació del regne,	esgarrifava	l'evidència del precedent, la confirmació de la gran capacitat
lingüística, i al cap i a la fi civil, dels seus infants. El sociòleg s'	esgarrifa	que mentre s'evidencia el fet que Mallorca compta avui amb millors
de Filosofia i lletres de Barcelona, és una cosa que no te nom i els	esgarrifa	només de pensar-ho perquè els sembla l'obra del que ells ne diuen el
dins les meves visions de Ligeia —i novament (quina meravella que jo m'	esgarrifi	escrivint?)— novament arribava a les meves orelles un senglot

Pàgina 1 (de 13)

50 següents