×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esgarrinxada |
Freqüència total: 115 |
CTILC1 |
tot de puntets sanguinosos que, dors amunt, es continuen en amples | esgarrinxades | superficials que li posen la pell tibant i pàl·lida. Totes les portes són | l'Armentera, mort de fatiga, turmentat de set, i tinc plenes les mans d' | esgarrinxades | de pujar fins aquí per la paret. Jovita Ai Perot, estic tota | dama que duia un abric de castor bastant espelagarçat, una cara plena d' | esgarrinxades | , i un homenet gris i correcte que li feia d'acompanyant. Aquelles escenes | ja a ésser l'hora de la clientela. La dama de l'abric de castor i de les | esgarrinxades | , que era Rosa Trènor, ràpidament refeta, va desaparèixer acompanyada de | era una gran tolerància; difícilment s'arribava al cop de puny o a l' | esgarrinxada | ; l'alcohol allà dins es feia metafísic, ple de comprensió, o ple | d' una vora á dret fil, com si trobés complascencia en fer una llarga | esguerrinxada | á l' alba tela. En Lluís s' havía tret una llapidera y dibuixant, no | del zel, esdevenien emporprats de la gorja, quelcom semblant a una ampla | esgarrinxada | sanguinosa, ferida d'amor que les gentils mestresses de l'escola havien | l'òrbita de l'ull dret hi tenia un verdanc de l'amplària d'un duro, i una | esgarrinxada | fenomenal li ratllava la galta. Més enllà s'albirava el "Barber", | plauen els contes de la Jungla, ni tampoc penso, Mysa, que per fer una | esgarrinxada | més o menys a la pell calgui aplegar consell. Però me'n vaig a dar un cop | els diaris. De la plaça de Santa Anna us arriba i us fereix les oïdes l' | esgarrinxada | de l'electricitat d'un tramvia que patina, i us sobta, insolent i | anys d'amor tebi i segur, sense cap trasbals i sense un dubte, sense una | esgarrinxada | dolorosa, que havia trobat en el matrimoni. I a cada any que venia també | És una bèstia. Mira. Li mostrava el coll i els braços, moradencs, plens d' | esgarrinxades | i vestigis de sang fresca. —En el pit i l'esquena, també. Fou ahir. M' | l'abast ni la causa. Tanmateix sentia una regirada a les entranyes, una | esgarrinxada | fonda i dolça, junt amb uns batecs suavíssims als polsos, i una mena de | i a camp ras en deu hores seguides de foc granat, puc sortir-ne sense una | esgarrinxada | . No és sinó per mil atzars que cada soldat resta en vida. I cada soldat | altra vegada al refugi i me'l trobo ajagut en un recó, amb una petita | esgarrinxada | de bala, fent el ferit. Posa una cara com si l'haguessin estomacat. Està | Està en la fosca, entre el fullatge. Leer cau sobre una rel i es fa una | esgarrinxada | al colze. —No hi fa res —diu joiosament. A les finestres hi ha fustes | si és l'agutzil com En Joan, serà tot un compromís només que faci una | esgarrinxada | ; que segurament no farà més. L'encalça al llindar mateix de l'obrador, se | dels catalans no podien endevinar tots aquests episodis, però les | esgarrinxades | que ensagnaven el rostre i els braços de Goisueta i la falta d'un dels | el president. Encar que fiblants les fuetades dels assots i doloroses les | esgarrinxades | de les pues d'acer, ella no es queixà ni maleí. Per molt que sofrís en | besada, estreta, petjada, trepitjada, fregada, pessigada, fiblada, | esgarrinxada | , pelada, cremada, mossegada, rebentada, premuda, punyida, desfeta, | i les rialles fresques de les serventes del veïnat. Enllà s'endevina l' | esgarrinxada | sàdica dels tramvies damunt la carn de l'asfalt. Ronca un motor sota una | i a la falda dels somnis, amb la unglada fèrria dels riells torturats i l' | esgarrinxada | folla de les rodes inhumanes. August de Vallclara i Germinal Ferrer | recollit el capot del pobre Gallart! Jo m'he sortit de totes sense una | esgarrinxada | , i ara tinc unes magnífiques angines —tanta xiripa només s'explica, | de les últimes espines. El contacte de l'aigua de colònia sobre les | esgarrinxades | ens produïa la mateixa esgarrifança que la ferida ens havia produït, però | i bona, i tots dos se'n feien creus de no haver sofert ni tansols una | esgarrinxada | . No havien perdut encara l'esperança de guanyar la guerra. Es parlava | tanta suggestió, tan temptadorament diabòlic per a un que, després de les | esgarrinxades | fetes als principis, volgués presenciar les mossegades autèntiques i els | la tinta caricaturesca he mirat de no fer amb la punta de la ploma cap | esgarrinxada | de les que couen. Si amb aquestes Memòries he tingut la sort de distreure | d'elles trobaria un lloc usurpat i fet d'angúnies i neguits, si no d' | esgarrinxades | i rebregaments. Compareu la riquesa i la precisió de tots aquells | gran majoria envers els altres. D'altra banda, hem de confessar que les | esgarrinxades | entre els protestants, àdhuc d'una mateixa comunitat, han estat | a més de trenta metres a l'altura de Vilassar, quan de sobte es féu una | esgarrinxada | a una cama, en fregar contra una roca. La ferida no tenia importància, | Per damunt de defallences i caigudes, de reaccions del moment i d' | esgarrinxades | que no triguen a cicatritzar-se, per damunt del que pretenent ésser | moros als camps de batalla, i cap moro mai no li havia pogut fer una sola | esgarrinxada | sobre la pell. Ningú no sabia com havia anat a morir a aquell poble, ni | a desgrat del que puguin dir quatre malhumorats, que porten més d'una | esgarrinxada | a la cara motivada per una distracció del barber preocupat per les | de productes, en fer-los fer tota mena de feines i en sotmetre-les a cops, | esgarrinxades | o compressions. Si ens fem una ferida a qualsevol altra part del cos, la | els quatre caps dels portadors. La posta feria el cel amb llargues | esgarrinxades | vermelles. —Mala posta, don Pep. —Lletja, sí. un alè de llebeig agitava | la mata, com l'encens. Els branquillons trencats li feren un parell d' | esgarrinxades | . Es redreçà i va agafar la bicicleta. Era inútil tornar-hi a pujar: no es | setze hores d'activitat. El son rescabala el cos del desgast i de les | esgarrinxades | ocasionats pel dia d'esforç i lluita, refà les cèl·lules empobrides amb | silenci de la pau. La pau dels camins que demanen esforç, que obren l' | esgarrinxada | i endureixen el bleixar; que enrogeixen la sang i amaren generosament el | i des d'aquella data no ha passat un lustre sense que una o altre | esgarrinxada | a la carn viva de la nació no fes veure la desgràcia del fracàs d'aquella | pugeu amunt i us reventeu el pit, tot el rostre se us torna | esgarrinxada | , de tanta xafogô us heu abaltit. Allò sí que és pujâ | el cel i tot l'infern. El fel verdós de tantes tombarelles, l' | esgarrinxada | del trotar seguit, el còdol apuntat a les costelles i | por d'un esvoranc! Has lligat bella manada, però cada | esgarrinxada | t'és un somriure de sang! El cant del llaurador La mà | primera, sense deixar rastre a la pell... Sense la punxada ni l' | esgarrinxada | , passaràs, com la pluja d'abril... i després, dolça | encara s'esgaldinyava tot tustant-se la cara. —Duus les galtes plenes d' | esgarrinxades | , com si t'haguessis abraonat amb una guineu! —li va dir l'altre, | fures, a la presó orgue de gats. Els soldats, si s'escapaven vius de les | esgarrinxades | dels gats, després topaven amb els bandolers o tal volta amb un estel | amb un desnivell del terreny. Em vaig fer un forat a la mà i tot d' | esgarrinxades | als braços que, a fora, em vaig rentar en una font. Com que així i tot | cap avall, d'on grimpem tossudament un cop i un altre cop, plens d' | esgarrinxades | i de macadures. Sembla clar que el bosc no vol perdre el seu hoste; si li | has hagut sempre part del viure meu; per cada arbre aterrat, l' | esgarrinxada | que a l'ànima has obert es fa més greu. Quan ta solada verda | unes gamberes de cuiro, totes sargides, per guardar-se d' | esgarrinxades | , i sobre les mans uns manegots per amor de les espines, i al | la sola que hi glatia. Oh malvestat! Ella, però, metjant l' | esgarrinxada | , llunyana féu, com amb un so vingut de l'estelada: |
|