×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esgarrinxar |
Freqüència total: 109 |
CTILC1 |
del mar és de cinc mil metres— que la proa del nostre "Ramel" va | esgarrinxant | sempre cap a ponent, es rebel·la contra la quilla amb un cascadeig | que aquest matí heu caigut i us heu fet mal a la cama, i us heu | esgarrinxat | damunt de les costelles, i sort n'heu tingut, de la civilització. No heu | piragua, mig cargolada en el seu equilibri simiesc, amb l'ungla d'un peu | esgarrinxant | l'aigua tèbia del lagon i traient pels foradets del nas el fum | els dits, i ni tan sols d'ungles es llima per no | esgarrinxar | una vagina. Té ben ficat dins el seu cap que una noia | Aquesta nit, que un dring ha esmicolat vidres de cel, i m' | esgarrinxa | fresc el blau urpat que riu, sé el disbarat. Sabia jo que un | Absència I Rosa encesa del desig, com m' | esgarrinxes | els llavis, i sóc tan lluny de l'amat!... Sols tinc | fugint de la xarxa... Rosa encesa del desig: com m' | esgarrinxes | els llavis! Si sóc tan lluny de l'amat res dintre meu | amb armes amb enginys que, sobretot en la lluita cos a cos, poden ferir i | esgarrinxar | l'adversari sense mèrit militar per part de l'oponent: llança emplomada, | d' en Lluís?... Y al arribar aquí de sas enguniosas reflecsions, sentí | esgarrinxar | l' enrejolat. Un paper havía entrat com sageta per sota la porta. Lo cor | eh?... A l'estiu tota cuca viu. Una altra gran riallada. Li tinc odi. M' | esgarrinxa | com si em passés paper de vidre per l'esquena. No, com si ja m'hi | accentuant aquella rialleta de benaurat que era un bisturí que | esgarrinxava | l'ànima. La platja de Moré perdia son encant amb la presència del noi | Llop s'ajuntaren damunt l'espatlla de l'infant, ni una sola dent li havia | esgarrinxat | la pell quan el deixà entremig dels lloparrons. —Que petit! Que nuet i | sa germana els senyals dolorosos. Ella creu que si no en parla és per no | esgarrinxar | la ferida amagada, que si feineja per la casa i surt i torna a venir és | lluent, s'atura en el camí de la decadència. Dura anys i anys. Ni s' | esgarrinxa | , ni es taca, ni li cau un botó, ni es forada, ni es desfila. Es | flairin; a través de l'herba, del fang dels aiguamolls, dels boscos que | esgarrinxen | la roba i la carn, el caçador ha de caminar sense repòs, i bon goig si | devastada pel vent, tot fregant les branques que penjaven dels arbres i | esgarrinxant | -me les cames amb la brosta salvatge. Vàrem arribar sota un amplíssim bosc | llevat d'anar-los a inquietar quan mal ferits s'aculaven, mai no havien | esgarrinxat | una sola cama de persona ni esbotzat la tripa d'un ca. Una altra cosa el | dic jo que els pobres quissos en sortiran amb les orelles i les cues ben | esgarrinxades | dels esbarzers. S'ha donat el cas d'entrar-hi un perdiguerot matusser | que nien en els alts salinalls dels roquissers, els xiscles dels quals | esgarrinxen | amb una estranya esgarrifança la llisor sedosa del cel argentat. Els | puc ésser feliç tancat tot el dia al despatx, escanyat per la misèria, | esgarrinxat | per una vida estúpida? Com puc ésser feliç sense temps per estudiar ni | muntanyes de Prades us fan mal als ulls, no les podeu enfocar, us | esgarrinxen | la retina i us sacsegen tot. No us hi caben dins ni es deixen amantar amb | el que em preocupava en aquells moments. En una badada meva l'altre m' | esgarrinxà | el braç. Res; un tallet de poca cosa. Si la cacerola arriba a tenir més | filferro de pues llargues i espesses. Desacostumat a descabdellar, m' | esgarrinxo | una mà. Al cap d'unes hores estem llestos. Però encara n'hi ha per una | que paren els filats de ferro, treballant febrosament, amb els dits | esgarrinxats | per les pues i acarant-se amb la mort a cada instant. Tots aquests | com si haguessin estat un esbarzer, considerablement empallegat i | esgarrinxat | per cada lletra. Després d'això, vaig anar a parar entre aquells lladres | la santa, manà que fos estesa damunt del cavallet i que fos bàrbarament | esgarrinxada | . Passades unes hores i cregut, el president, d'haver superat la valentia | de l'espai se sentien escridassar escandalosament unes oques i el bramar | esgarrinxant | d'un ruc... —Déu meu! —vaig fer amb entusiasme—; quina cosa tan rebonica! | en aquest punt, és amplíssim, pantanós i lent, i el barceloní tan aviat s' | esgarrinxa | amb les bardisses com fica els peus a l'aigua. El barceloní s'ajuda com | no saben aguantar-se bo i enfilades!: tenen les cames poc fortes; se les | esgarrinxarien | , tan blanques i fines!... però els nois no les han de mirar: és pecat; tan | a saber!; enfilant-se a la barana travessera i amb una bona camada per no | esgarrinxar | -se amb les punxes del vano, de segur que no li costaria gens | Fèlix, animant-se—. Aquelles corregudes cap al turó de l'Àngel, que ens | esgarrinxàvem | de cames amb les argelagues. I collíem mores, tan grandassots, com els | per les dones del Rey del Orient, que pas jaure per les tutes y serenes, | esgarrinxar | se'ls peus per les garrigues y tastar atra cosa que rels margantes y | l'infant ha embullat el cap de la mare, li ha mossegat els pits, li ha | esgarrinxat | les galtes i l'ha omplerta de salivera; i res de tot això no diem | gaire perfectament els que fereixen profundament i els que només | esgarrinxen | . Solament sap el sentit dels mots que emet per llur ressò sobre el qui | tonada planyívola que rellisca sobre l'epidermis del nostre temps sense | esgarrinxar | -la. El savi ha posat a les mans d'aquesta criatura semimecànica un | L'enquistament de la personalitat dins una closca narcissista, que és | esgarrinxada | de tal manera per cada intervenció del terapeuta, que aquesta és sentida | com les vergues dels llamps retronaven sota els seus peus, molt a prop d' | esgarrinxar | -los els talons. Sabia que era una espasina, el seu menut i mai no es | placidesa, us imagineu els dies de tempesta amb llamps desfermats que | esgarrinxen | el cel amb estrèpits i ressonàncies, amb fúries de trons i de calfreds, | quan el vent furiós despentina brancatges al rocam, quan el fred i la neu | esgarrinxen | les carns... Camí de les ermites, camí de runes, de cendra flairosa, d'un | ab força, fer mal ab la garra. Esgarrar té un diminutiu: | esgarrinxar | . Aquest verb suposa'l mot garrinxa, diminutiu de garra, | com se diu encara "ser una hinxa del dimoni", y per això | esgarrinxar | vol dir rascar lleugerament la carn ab una punxa o varies punxes, quasi | la llarga cua rosseganta, graten la terra, i senten llurs carns | esgarrinxar | pel dur trident del déu terrible qui, en la barreja | I veu que pel clatell li surten dues banyes que | esgarrinxen | sa pell... Ella aquí llença un crit, senyant-se, espaordida: | pendís. I si el meu viure és esquifit i magre, i l' | esgarrinxa | un esbarzer punyent, i el teu parlar com gota de vinagre | al llit com si l'ungla calenta del diable li hagués | esgarrinxat | la pell del pit. Plorava l'aigua fresca de les piques, | i la cançó de l'aigua i dels ocells. I apenes | esgarrinxa | la gatosa, i ningú sap on para la guineu; és una | peus captiva, i satisfet, content i prou segû, t'anés | esgarrinxant | la nafra viva fent-te sentir que ell és més fort que tu; | Amb el vi no veig punxa d'atzavara que a mi em pogués | esgarrinxar | la pell, fins l'ànima avorrida del meu pare faria que | i els gats van entrar a la cambra de la Fura Insomne i li van tornar a | esgarrinxar | la cara. Andraixa ja no podia controlar els seus animalots: se li | . —La pell! —es van plànyer alhora, esgarrifats, tots dos amics—. Ja no | esgarrinxa | ni llueix cap estel blanc! Estaven perduts. Del tot, vaja. Ara Ullgran |
|