DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esgarrinxar V 109 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esgarrinxar Freqüència total:  109 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del mar és de cinc mil metres— que la proa del nostre "Ramel" va esgarrinxant sempre cap a ponent, es rebel·la contra la quilla amb un cascadeig
que aquest matí heu caigut i us heu fet mal a la cama, i us heu esgarrinxat damunt de les costelles, i sort n'heu tingut, de la civilització. No heu
piragua, mig cargolada en el seu equilibri simiesc, amb l'ungla d'un peu esgarrinxant l'aigua tèbia del lagon i traient pels foradets del nas el fum
els dits, i ni tan sols d'ungles es llima per no esgarrinxar una vagina. Té ben ficat dins el seu cap que una noia
Aquesta nit, que un dring ha esmicolat vidres de cel, i m'esgarrinxa fresc el blau urpat que riu, sé el disbarat. Sabia jo que un
Absència I Rosa encesa del desig, com m'esgarrinxes els llavis, i sóc tan lluny de l'amat!... Sols tinc
fugint de la xarxa... Rosa encesa del desig: com m'esgarrinxes els llavis! Si sóc tan lluny de l'amat res dintre meu
amb armes amb enginys que, sobretot en la lluita cos a cos, poden ferir i esgarrinxar l'adversari sense mèrit militar per part de l'oponent: llança emplomada,
d' en Lluís?... Y al arribar aquí de sas enguniosas reflecsions, sentí esgarrinxar l' enrejolat. Un paper havía entrat com sageta per sota la porta. Lo cor
eh?... A l'estiu tota cuca viu. Una altra gran riallada. Li tinc odi. M'esgarrinxa com si em passés paper de vidre per l'esquena. No, com si ja m'hi
accentuant aquella rialleta de benaurat que era un bisturí que esgarrinxava l'ànima. La platja de Moré perdia son encant amb la presència del noi
Llop s'ajuntaren damunt l'espatlla de l'infant, ni una sola dent li havia esgarrinxat la pell quan el deixà entremig dels lloparrons. —Que petit! Que nuet i
sa germana els senyals dolorosos. Ella creu que si no en parla és per no esgarrinxar la ferida amagada, que si feineja per la casa i surt i torna a venir és
lluent, s'atura en el camí de la decadència. Dura anys i anys. Ni s'esgarrinxa, ni es taca, ni li cau un botó, ni es forada, ni es desfila. Es
flairin; a través de l'herba, del fang dels aiguamolls, dels boscos que esgarrinxen la roba i la carn, el caçador ha de caminar sense repòs, i bon goig si
devastada pel vent, tot fregant les branques que penjaven dels arbres i esgarrinxant-me les cames amb la brosta salvatge. Vàrem arribar sota un amplíssim bosc
llevat d'anar-los a inquietar quan mal ferits s'aculaven, mai no havien esgarrinxat una sola cama de persona ni esbotzat la tripa d'un ca. Una altra cosa el
dic jo que els pobres quissos en sortiran amb les orelles i les cues ben esgarrinxades dels esbarzers. S'ha donat el cas d'entrar-hi un perdiguerot matusser
que nien en els alts salinalls dels roquissers, els xiscles dels quals esgarrinxen amb una estranya esgarrifança la llisor sedosa del cel argentat. Els
puc ésser feliç tancat tot el dia al despatx, escanyat per la misèria, esgarrinxat per una vida estúpida? Com puc ésser feliç sense temps per estudiar ni
muntanyes de Prades us fan mal als ulls, no les podeu enfocar, us esgarrinxen la retina i us sacsegen tot. No us hi caben dins ni es deixen amantar amb
el que em preocupava en aquells moments. En una badada meva l'altre m'esgarrinxà el braç. Res; un tallet de poca cosa. Si la cacerola arriba a tenir més
filferro de pues llargues i espesses. Desacostumat a descabdellar, m'esgarrinxo una mà. Al cap d'unes hores estem llestos. Però encara n'hi ha per una
que paren els filats de ferro, treballant febrosament, amb els dits esgarrinxats per les pues i acarant-se amb la mort a cada instant. Tots aquests
com si haguessin estat un esbarzer, considerablement empallegat i esgarrinxat per cada lletra. Després d'això, vaig anar a parar entre aquells lladres
la santa, manà que fos estesa damunt del cavallet i que fos bàrbarament esgarrinxada. Passades unes hores i cregut, el president, d'haver superat la valentia
de l'espai se sentien escridassar escandalosament unes oques i el bramar esgarrinxant d'un ruc... —Déu meu! —vaig fer amb entusiasme—; quina cosa tan rebonica!
en aquest punt, és amplíssim, pantanós i lent, i el barceloní tan aviat s'esgarrinxa amb les bardisses com fica els peus a l'aigua. El barceloní s'ajuda com
no saben aguantar-se bo i enfilades!: tenen les cames poc fortes; se les esgarrinxarien, tan blanques i fines!... però els nois no les han de mirar: és pecat; tan
a saber!; enfilant-se a la barana travessera i amb una bona camada per no esgarrinxar-se amb les punxes del vano, de segur que no li costaria gens
Fèlix, animant-se—. Aquelles corregudes cap al turó de l'Àngel, que ens esgarrinxàvem de cames amb les argelagues. I collíem mores, tan grandassots, com els
per les dones del Rey del Orient, que pas jaure per les tutes y serenes, esgarrinxarse'ls peus per les garrigues y tastar atra cosa que rels margantes y
l'infant ha embullat el cap de la mare, li ha mossegat els pits, li ha esgarrinxat les galtes i l'ha omplerta de salivera; i res de tot això no diem
gaire perfectament els que fereixen profundament i els que només esgarrinxen. Solament sap el sentit dels mots que emet per llur ressò sobre el qui
tonada planyívola que rellisca sobre l'epidermis del nostre temps sense esgarrinxar-la. El savi ha posat a les mans d'aquesta criatura semimecànica un
L'enquistament de la personalitat dins una closca narcissista, que és esgarrinxada de tal manera per cada intervenció del terapeuta, que aquesta és sentida
com les vergues dels llamps retronaven sota els seus peus, molt a prop d'esgarrinxar-los els talons. Sabia que era una espasina, el seu menut i mai no es
placidesa, us imagineu els dies de tempesta amb llamps desfermats que esgarrinxen el cel amb estrèpits i ressonàncies, amb fúries de trons i de calfreds,
quan el vent furiós despentina brancatges al rocam, quan el fred i la neu esgarrinxen les carns... Camí de les ermites, camí de runes, de cendra flairosa, d'un
ab força, fer mal ab la garra. Esgarrar té un diminutiu: esgarrinxar. Aquest verb suposa'l mot garrinxa, diminutiu de garra,
com se diu encara "ser una hinxa del dimoni", y per això esgarrinxar vol dir rascar lleugerament la carn ab una punxa o varies punxes, quasi
la llarga cua rosseganta, graten la terra, i senten llurs carns esgarrinxar pel dur trident del déu terrible qui, en la barreja
I veu que pel clatell li surten dues banyes que esgarrinxen sa pell... Ella aquí llença un crit, senyant-se, espaordida:
pendís. I si el meu viure és esquifit i magre, i l'esgarrinxa un esbarzer punyent, i el teu parlar com gota de vinagre
al llit com si l'ungla calenta del diable li hagués esgarrinxat la pell del pit. Plorava l'aigua fresca de les piques,
i la cançó de l'aigua i dels ocells. I apenes esgarrinxa la gatosa, i ningú sap on para la guineu; és una
peus captiva, i satisfet, content i prou segû, t'anés esgarrinxant la nafra viva fent-te sentir que ell és més fort que tu;
Amb el vi no veig punxa d'atzavara que a mi em pogués esgarrinxar la pell, fins l'ànima avorrida del meu pare faria que
i els gats van entrar a la cambra de la Fura Insomne i li van tornar a esgarrinxar la cara. Andraixa ja no podia controlar els seus animalots: se li
. —La pell! —es van plànyer alhora, esgarrifats, tots dos amics—. Ja no esgarrinxa ni llueix cap estel blanc! Estaven perduts. Del tot, vaja. Ara Ullgran

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »