×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esgavellar |
Freqüència total: 24 |
CTILC1 |
que els infants posen una darrera l'altra i les fan caure d'un buf. Tot s' | esgavellava | amb sorda remor: cases, torres, muralles... Al peu de la nostra | fitxa, l'anotació de rigor... Qui sap si amb tantes xurriacades no em van | esgavellar | per dins i no hi toco... Et mossegues els llavis. T'aixeques d'una | la importància que tenia la rectificació de la seva pregunta. Sentí que s' | esgavellava | quelcom que li era indispensable per a no sentir-se burlat i traït. Gosà | tan trista que podeu veure en el retrat... Finalment, quan tot s' | esgavellà | i ja no es pogueren sostenir, ni mitjanament, les aparences, repararen, | fóra de llei que anés... D'improvís, un no-res, el destorb més mínim ho | esgavella | i esguerra tot... Ella recordava aquella vegada que el Lusseru | íntimament lligades amb la realitat, de la màxima fretura de no | esgavellar | sinó contribuir amb forta virior a l'ordre general de l'univers. Així en | la fi dels anys, mentre que a mi cada primavera se m' | esgavellen | ocis i guanys. No vaig capir el fred de l'abisme fins que la | la Lluna. Ara és un astre bonyegut i antipàtic. Marina: Tot ho | esgavella | , Galileu, amb la seva ciència. Quan jo li dic: "Mira, acaba d'arribar la | la rígida estructura de la teva estudiada correcció s'afluixa i s' | esgavella | ? En què consisteix aqueixa mena de fluid desmaiador que escampa entorn | necessita d'un alleujament, quasi una treva... La guerra, però, tot ho | esgavella | i tot ho anul·la. ¿Qui pensa encara en la salut?, qui en el repòs? Les | un ahuch llastimer s'escapà de sos llavis. Sentí com si acabessin d' | esgavellar | li tots los òssos, esmicolantlos y foradant ab los esquerdalls las carns | un aixam d' abellas quan se 'ls inquieta l' arna? ¿Habeu vist may com s' | esgabella | un vol de colomas quan l' esparver los dòna falconada? Lo mateix va pasar | de riure; pero aquell Felip que á tot arreu fa nosa, ja te de ficarshi y | esgavellar | ho ab sas gracias desgraciadas. L' Ignasi, que no 'l pot veure, l' agafa | seguir el curs d'una ona desde que comensa á ferse oviradora fins que s' | esgabella | als meus peus. De primer es una arrugueta, que tot just se sombreja al | Gelassi, [entrant per un' altra porta.] Senyor, salvéuvos: qu' | esgavellan | la porta! Nicéfor, [com si 'l dominés un sol pensament.] Ha mort | com si no haguessin sabut ben bé com acabar-lo: a la sala, obscura i | esgavellada | , mitja dotzena de columnes de guix li atorgaven una mena d'impressió | consistia la veritable seducció que tot d'una li inspirava aquella tenda | esgavellada | . L'endemà, a tres quarts de nou del matí, les portes de fusta de doble | text, en un verb insòlit —esvinçar—, que resulta ser sinònim d' | esgavellar | , desballestar o desllorigar. Des de la topada amb aquest verb | del relat veu desllorigada la seva existència. Una escletxa homofònica li | esgavella | tot allò que sent. La maledicció del corrector minuciós condemnat a veure | que també allí tot és buit, desert. Hi ha només unes quantes cadires | esgavellades | , mig destrossades. Vora els murs, els bustos venerables dels estadistes, | cap al lateral de la casa, fins a la finestra de la persiana | esgavellada | . L'ampit era un tros més amunt que el cap d'en Jem. —Vine, que t' | Tots els pardals li cagaran damunt i s'haurà compixat. Val més que no s' | esgavelli | i ho deixi anar, que vostè és una bona persona. | —"Perdido"? Blai: —Que m'ha | esgavellat | , que m'ha... Que no ho diuen? És un perdut! Miquel: | en un raconet fosc la meni, l'assegui sobre un banc que s' | esgavella | i tombi el cap sobre l'espatlla d'ella. L'Olga |
|