Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que els infants posen una darrera l'altra i les fan caure d'un buf. Tot s'	esgavellava	amb sorda remor: cases, torres, muralles... Al peu de la nostra
fitxa, l'anotació de rigor... Qui sap si amb tantes xurriacades no em van	esgavellar	per dins i no hi toco... Et mossegues els llavis. T'aixeques d'una
la importància que tenia la rectificació de la seva pregunta. Sentí que s'	esgavellava	quelcom que li era indispensable per a no sentir-se burlat i traït. Gosà
tan trista que podeu veure en el retrat... Finalment, quan tot s'	esgavellà	i ja no es pogueren sostenir, ni mitjanament, les aparences, repararen,
fóra de llei que anés... D'improvís, un no-res, el destorb més mínim ho	esgavella	i esguerra tot... Ella recordava aquella vegada que el Lusseru
íntimament lligades amb la realitat, de la màxima fretura de no	esgavellar	sinó contribuir amb forta virior a l'ordre general de l'univers. Així en
la fi dels anys, mentre que a mi cada primavera se m'	esgavellen	ocis i guanys. No vaig capir el fred de l'abisme fins que la
la Lluna. Ara és un astre bonyegut i antipàtic. Marina: Tot ho	esgavella	, Galileu, amb la seva ciència. Quan jo li dic: "Mira, acaba d'arribar la
la rígida estructura de la teva estudiada correcció s'afluixa i s'	esgavella	? En què consisteix aqueixa mena de fluid desmaiador que escampa entorn
necessita d'un alleujament, quasi una treva... La guerra, però, tot ho	esgavella	i tot ho anul·la. ¿Qui pensa encara en la salut?, qui en el repòs? Les
un ahuch llastimer s'escapà de sos llavis. Sentí com si acabessin d'	esgavellar	li tots los òssos, esmicolantlos y foradant ab los esquerdalls las carns
un aixam d' abellas quan se 'ls inquieta l' arna? ¿Habeu vist may com s'	esgabella	un vol de colomas quan l' esparver los dòna falconada? Lo mateix va pasar
de riure; pero aquell Felip que á tot arreu fa nosa, ja te de ficarshi y	esgavellar	ho ab sas gracias desgraciadas. L' Ignasi, que no 'l pot veure, l' agafa
seguir el curs d'una ona desde que comensa á ferse oviradora fins que s'	esgabella	als meus peus. De primer es una arrugueta, que tot just se sombreja al
Gelassi, [entrant per un' altra porta.] Senyor, salvéuvos: qu'	esgavellan	la porta! Nicéfor, [com si 'l dominés un sol pensament.] Ha mort
com si no haguessin sabut ben bé com acabar-lo: a la sala, obscura i	esgavellada	, mitja dotzena de columnes de guix li atorgaven una mena d'impressió
consistia la veritable seducció que tot d'una li inspirava aquella tenda	esgavellada	. L'endemà, a tres quarts de nou del matí, les portes de fusta de doble
text, en un verb insòlit —esvinçar—, que resulta ser sinònim d'	esgavellar	, desballestar o desllorigar. Des de la topada amb aquest verb
del relat veu desllorigada la seva existència. Una escletxa homofònica li	esgavella	tot allò que sent. La maledicció del corrector minuciós condemnat a veure
que també allí tot és buit, desert. Hi ha només unes quantes cadires	esgavellades	, mig destrossades. Vora els murs, els bustos venerables dels estadistes,
cap al lateral de la casa, fins a la finestra de la persiana	esgavellada	. L'ampit era un tros més amunt que el cap d'en Jem. —Vine, que t'
Tots els pardals li cagaran damunt i s'haurà compixat. Val més que no s'	esgavelli	i ho deixi anar, que vostè és una bona persona.
—"Perdido"? Blai: —Que m'ha	esgavellat	, que m'ha... Que no ho diuen? És un perdut! Miquel:
en un raconet fosc la meni, l'assegui sobre un banc que s'	esgavella	i tombi el cap sobre l'espatlla d'ella. L'Olga