Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

(Le Ricordanze). A la part baixa de Santa Maria, passada l'	església	, alguns carrers més endintre, vivia ell. Dos carrers més enllà, en un que
Es compadia davant tota desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia a l'	església	amb fervor i ajudava els desgraciats tant com podia. Mila del Santo era
Sagristà, anomenat així perquè de petit havia fet molts anys d'escolà a l'	església	de Santa Maria. Greu, imposat de la seva importància, a penes desplegava
d'infondre-li fortalesa contra el Maligne, i tampoc sa mare no anà a l'	església	, acompanyada de la padrina; no encengué les dues candeles rituals a Santa
Fou en una de les rares ocasions en què ella sortia de casa per anar a l'	església	. Ell passava casualment per allí amb dos o tres dels seus companys, tots
fugaç; s'estremí tota d'ansietat i de temor, i apressà el pas cap a l'	església	. A partir d'aleshores hom veié el jove capità passejar moltes vegades pel
alguns dies després Maria Àgueda i el jove capità ja foren vistos a l'	església	, a l'ombra d'una de les capelles laterals, parlant-li ell, i ella
i ella escoltant-lo. El pare se n'assabentà, i Maria Àgueda no tornà a l'	església	. Fou posar llenya al foc: la persecució de què el jove capità féu objecte
a Tino Costa els diumenges se'l veia passar amb la seva mare camí de l'	església	. S'agenollaven l'un a la vora de l'altre, davant l'altar d'una de les naus
amb gran disgust de la seva mare, no volgué acompanyar-la ja més a l'	església	; es mostrà cada vegada més inquiet i d'humor desigual; començà a devorar
poble, varen plantar llur carruatge a la plaça de Santa Maria, davant l'	església	. El vell, dempeus, ponderava a crits les excel·lències de la seva
les seves sentències; l'altra meitat, la treia dels sermons escoltats a l'	església	; en el fons, doncs, també de la Bíblia. Tampoc no podia assegurar-se que
, car ni a l'una ni a l'altra no feien pagar ni exigien cap esforç: a l'	església	, hi anava tal vegada per devoció; a la taverna, per xafardeig. No se
s'aixecava al seu davant viva i aterridora. I Maria Àgueda anava a l'	església	i, agenollada davant l'altar, invocava l'ombra irritada del seu pare i
grandiosos edificis; palaus sumptuosos i algun jardí; també hi ha	esglésies	i teatres; això cap al cor de la ciutat. Pels suburbis, al contrari, es
als interiors. A les dotze en punt, el vigilant, plantat davant l'	església	, a la part oposada de la plaça, amb la gorra a la mà i la curta pica a
la mitjanit. Quan sonà la darrera campanada estava ja plantat davant l'	església	, a la part oposada de la plaça, amb el cap descobert, amb la gorra en una
silenci, perdut com un petit infant, i es recordà del temps que anava a l'	església	amb la seva mare. Volgué resar (tenia els ulls plens de llàgrimes) i a
Sinó que el vigilant ja no es detura cada nit plantat davant la vella	església	on s'agenollaren els seus avis; ja no eleva en la nit la seva invocació
intel·lectuals que, no compromesos del tot amb un partit o una	església	, es reserven, amb no pocs escrúpols, l'adjectiu de "liberals". Una
Si veu en el frare rebel una esperança purificadora, veu alhora en l'	Església	romana la garantia institucional del cristianisme. Erasme no vacil·la ni
—adversari vergonyant—; era una cosa pitjor: un aliat traïdor. Per a l'	Església	catòlica romana, continua sent un súbdit seu —mai no l'abandonà
a desgrat de totes les seves concessions, Erasme escriu ja fora de l'	Església	romana, i es manté igualment fora del luteranisme. D'aleshores endavant,
d'anticlerical —d'antieclesiascal— que d'antireligiós; Sartre combat l'	Església	i les esglésies tant com pot, però, en últim terme, té la imatge de Déu
—d'antieclesiascal— que d'antireligiós; Sartre combat l'Església i les	esglésies	tant com pot, però, en últim terme, té la imatge de Déu gravitant sobre
no les exercim nosaltres, sinó unes institucions —l'Estat, l'	Església	— a través dels seus funcionaris. Ben mirat, la gent del nostre temps
les satisfarà. És tot el que el sexe aconsegueix en la valoració de l'	Església	. Només dins el matrimoni —mal menor— queda redimit. "Més val casar-se
lliçó resulta aplicable en situacions no aprovades per la llei ni per les	esglésies	. És el sexe estricte que en treu profit. És el sexe que així confirma la
Tut... tu-tut! De tant en tant sonaven trets. Es deia que cremaven l'	església	de la Bonanova. Aquella nit hi havia hagut lluites terribles a diversos
(pàgina 17). ¿Per què, en canvi, ataca globalment la religió i l'	Església	i no les desviacions particulars d'uns homes, d'un moment històric en què
"místics", en aquesta lluita, són els de la FAI. Cremen amb furor les	esglésies	perquè creuen que allí resideix un poder real que els amenaça, i per això
que una altra pagesa havia fet burla de l'Eucaristia davant seu, a l'	església	del poble, que ara serveix de magatzem de blat, arròs, patates...
que una altra dona del poble ha assegurat que no posaria els peus a l'	església	fins que hi sigui restablert el culte. Fa molt vent, avui. Al vespre,
del Comitè del seu poble perquè s'entretenien a enderrocar parcialment l'	església	i a fer-hi reformes. "Més valdria —deia— que enviéssiu la gent a fer
a fer fortificacions". Trobant-se al front d'Aragó intentà salvar una	esglesiola	rural de gran valor arqueològic, plena de pintures antigues. Però tot fou
de W. Barry, de tesi antiregalista, exalçador de la llibertat de l'	Església	, sempre amenaçada per l'absolutisme de l'Estat (encara que es dissimuli
i no en un pla superior. Es dol dels perills de la protecció estatal de l'	Església	, però diu que el feixisme italià no és "totalitari", perquè no imposa
sogra parlava amb en Pau de can Toni, l'home que cobrava les cadires a l'	església	: un vell pagès típic, de parlar saborós i trèmul, com els actors de la
. És la vigília de Sant Joan, avui. Qui ho diria? He mirat l'interior de l'	esglesiola	, tot cremat, amb bocins de runa escampada; al fons l'ull nu, implacable,
anem al poble, on en Jaume compra ordi i queviures. Veig de prop l'	església	convertida en magatzem de grans i queviures. Hi ha sacs, coves, senalles,
d'altar cremat. Al campaneret només les tremuges, sense campanes. És una	esglesiola	d'un romànic primitiu, molt ben proporcionada. La rectoria —balcó modern
ros, nòrdic, ens saluda. Quina pau, vora la font! Berenem de cara a l'	esglesiola	grisa i els densos alzinars. Després, camí amunt, cap a Vilarmau. El sol
el difícil problema de les relacions entre el temporal i l'espiritual, l'	Església	i l'Estat. Després llegeixo la inoblidable pàgina de sant Agustí sobre la
i del rosa de les pomeres en flor. He pensat en aquells oficis de les	esglésies	cremades, de la Bonanova que ja no existeix, on només hi ha l'espai nu.
fum dels incendis ha deixat llengües negres al portal i a les finestres d'	esglésies	i convents. Però encara he sentit ressonar les hores: les campanes
un gran míting del Rassemblement pour la paix i que les	esglésies	catòliques i protestants i les sinagogues havien organitzat pregàries.
també hi era, torna impressionat d'haver vist tants soldats ferits i l'	església	convertida en mercadal. 24 octubre. Plou molt i fa una
ell. —Sí. Era en temps del papa Higini i acabaren per expulsar-lo de l'	Església	. —Marció, que predicava la dualitat de principis, devia ser gairebé
cort fins als temps de Teodosi el Gran, que va negar-los el dret de tenir	esglésies	i bisbes propis. —I ni aleshores no s'acabà —recorda ell, ben ancorat i
Eutiques arribà a negar fins i tot les dues naturaleses reconegudes per l'	Església	... Va més bé? —s'interromp. —Molt bé —contesta la dona per ell. —

Pàgina 1 (de 521)

50 següents