DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esglaiar V 376 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esglaiar Freqüència total:  376 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a una dona, quedar-se asseguda dia rera dia a casa, sola, és un dany que esglaia. Per tant, que no se m'exigeixi més. I Crisòtemis, Laòdice o Ifianassa,
transitori, per donar senyoria a la nit, la sola ombra del cim intacte esglaiava tothom. Hi ha l'episodi del suposat palau de la destral i la mort del
a plorar. L'havia presa un sobtat entendriment, una cosa inexplicable que esglaià tothom. Però un moment després al costat del seu pare, que s'havia
sentia, com si volgués encertir-se que parlava seriosament. L'anciana s'esglaià una mica de l'expressió del rostre de Mila. Pensà: "Tot és inútil: hi
Tino Costa en persona com una aparició d'ultratomba. Sileta gairebé s'esglaià del seu aspecte: s'havia aflaquit molt, tenia la color gairebé verda; les
tota la força de la seva ànima, amb una intensitat de desig que gairebé l'esglaiava, com si s'hagués de morir. De sobte, es recordà d'una cosa que havia
la que hi havia sobre la calaixera l'il·luminava gairebé de ple. Mila s'esglaià de veure'l tan canviat, tan pàl·lid i amb la barba crescuda. I, no
La claror del ciri la il·luminà de perfil per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es sentí envaït de cop d'un terrible malestar. Els seus jocs en la
de tot. Hi ha que veure com es va posar després d'aquella nit! A mi m'esglaià i tot. Després s'encauà a la ribera i no podíem treure-l'en. Ara està més
Si aquesta nit es mirés en un espill, Tino Costa no es coneixeria: s'esglaiaria de l'expressió que contreu les seves faccions. Si el veiés la seva mare,
com si en la lluita interior que sosté volgués contenir-la, i s'esglaia del terrible tremolor de la seva mà. Torna a empènyer la porta, gairebé
el bombardeig i, tot d'un plegat, un terrabastall apocalíptic. M'esglaio. Després em poso la bata i vaig a la cambra de la meva tia Carme. Les
i en fan detritus, excrements, espectres que m'esglaien: la veu de la consciència. He viscut, doncs, al
tot de nou. M'esgarrifa el treball que m'hauria hagut d'imposar; m'esglaia la idea d'un esforç tan gran. Tinc la sensació d'una cosa impossible per
me la vaig empassar. En sentir les primeres ardències a l'estómac, m'esglaio i, aterrit, corro, mig vestit, com un foll, a despertar el farmacèutic
m'hagués vist, com si no existís. Aquesta quietud, aquesta immobilitat m'esglaia més que no pas si l'home s'hagués aixecat a engrapar-me pel coll. Cerco
de mirar-los. Prova de llegir. És natural que entén el català, i jo m'esglaio. Voldria prendre-li aquells papers de la mà. Parlo per distreure'l. —Si
faig resplendir terriblement. On sóc, Déu meu? Què sóc? Quin misteri! M'esglaio de no saber el que sóc. Tanta claror i tant de misteri! És això un somni?
escales que porten del vestíbul a la plaça acompanyat d'un senyor. Vaig esglaiar-me en veure que venien dret a mi. Travessaren un angle de la plaça i
al seu costat, de segur que em menysprearia. Té als ulls una duresa que m'esglaia. Admiro la seva energia, però jo necessito comprensió, afecte... De
la cosa més horrible de l'home, amb aquell pànic de la meva mare quan s'esglaiava més d'una angúnia econòmica que no de totes les angoixes morals. I ara ho
interlocutors, l'infant que tantes hores ha estat esperant-lo, o bé s'esglaia fins a plorar, o bé s'anima fins a tractar d'identificar el personatge
la vila; haurà de pujar d'un brinc als balcons com un simi enfollit per esglaiar les dones que miren com passa la mascarada pel carrer. I és que de
berena que portaven al sarró, les torrades de xulles, les mosses que han esglaiat en vore tants galifardeus tractant d'abornar-les per fer broma. Quines
que cruix al vostre pas. Rellisqueu, feu tombarelles, us feriu i no us esglaieu. Entre altres motius perquè al cantó del costat no hi ha la farmàcia ni
entressin a llur país, mancats de llur perícia, els esglaïn amb guerra, i la temença cap a Egipte no els dugui, car hi
la barraca. Quan, encesa la llanterna, li vaig veure la cara, em vaig esglaiar. —Què tens, madam Hortènsia? Estàs malalta? Des de l'instant que havia
em vaig riure de la meva ingenuïtat i em donava vergonya d'haver-me esglaiat tan aviat; ja havia retrobat el sagrat camí de la rutina, tenia fam,
quan vaig obrir i llegir la carta, no vaig llançar cap crit ni em vaig esglaiar. N'estava segur; sabia de cert que, tan bon punt tingués als genolls el
a la nova situació. Si fos així no s'hauria perdut res irrecuperable. Esglaia, emperò, el fantasma del que ha ocorregut a la capital del país valencià
l'enutjaria, però de sobte es troba davant de tres mongetes que s'esglaien al veure'l. —Aquest nen es vol morir! —Verge de l'Ampar! La segona fa
Els interpel·lats se sobtaren tant, tartamudejaren tant i de tal manera s'esglaiaren de sa presència, que la pobra dona, de repent, pressentí una cosa
dolcesa guaridora de vostra presència. Rosanna? —Alonso? Oh! còm m'havíeu esglaiat! Seguiu. —Assenyaleu el dia benaventurat, Rosanna! Hi hagué una petita
Algun cop havia repassat els seus papers, i li trobava uns ninots que l'esglaiaven: aquelles acadèmies que dibuixava en Gaspar a la classe de natural... Li
trobat penjat d'una biga. El cos encara calent. Paulina s'ha estremit. S'esglaia. Tusta l'espatlla de la veïna. —Qui? Però digues, qui? El noi d'en
l'amo. I la traí. I el pensament d'unes ninetes opaques, llises, fixes, l'esglaiava... ...El rodamón es despertà quan el sol ja era alt. Abelles boscanes
—Què té, tia? S'interrompé. Observà amb deteniment la cara esblaimada. S'esglaià: —Reina! Si està apestada! En mig de la sòbria solemnitat de fustes
no torni... L'Esteve la rebutjava: —Calla, dona. El pensament del crim l'esglaiava. Retrocedia davant l'abim que amenaçava engollir-lo. —Mai, mai... Encara
li donava l'esquena. Podria?... Sols una empenta, un cop ràpid, i... S'esglaià. No l'odiava. Gairebé el compadia. Esteve sentí llàstima d'ell mateix i
la fuga passant per allò mateix de què fugien i calcigant allò que les esglaiava. El coratge més ardit és el que la darrera necessitat fa esclatar. Cal
consternat. Aquelles injúries tan inesperades, enc que injustes, l'esglaiaven venint d'un ésser tan august i estimat com la seva mare. Més d'una volta
allí hi són tots barrejats, tots amb dret a conversa, tots amb el dret d'esglaiar-se, de commoure's o de riure seguint el to d'allò que es conta. Jo vaig
Tot inútil: ve't aquí que de sobte es troba davant de tres monges que s'esglaien al veure'l. —Aquesta criatura es vol morir! —Verge de l'Empar! La segona
Llavors els semblà oïr remor de passes a la cambra del costat. Els dos s'esglaiaren. Joan Antoni estaria allí, darrera la paret, escoltant-los? Sa mare havia
durant la nit, s'acostà a la porta per anar a matar Vilaret. De sobte s'esglaià dels seus mals instints. El ganivet clavat a la cuixa del company
que suggereixen les dones. Aquesta imatge està tan vora meu, que m'esglaia, arriba a tocar-me abans d'esvanir-se amb el fulgor de la immediata bola
contra d'ells i ells contra de nosaltres, si estiguessin lliures. M'esglaio: no he d'endinsar-me en aquests pensaments. Aquest camí mena a l'abisme.
pot pas queixar-se; ens tracten ben bé com a homes civils. En canvi, hom s'esglaia de pensar en els hospitals de guarnició. Francesc Waechter no es refà. Un
I aleshores féu un crit tan penetrant i tan inconegut, que ell mateix va esglaiar-se'n en gran manera. Oh! No podia oblidar aquells ocells formosos,
la canya del timó i caigué com un mort per damunt de la coberta. Tots s'esglaiaren i el baixaren a dins de popa. —És un cobriment de cor! —Mireu's que té

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »