Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb veu engolada l'art del seu mestre. La dida podia sentir, mentre	esgranava	les mongetes, la veu espessa i nasal de Mossèn Basili, i la veu verda i
cada tarda la vèieu asseguda davant de la porta; cosia o feia xarxa,	esgranava	els pèsols, pelava les patates, netejava el peix per al sopar. Més amunt,
Marcó Un aire ben fresc. Bah, trinxem garrofes. Jovita	Esgranem	moresc. Si bé es considera, és bo sê hostalera d'un hostal cabdal.
Quin airet tan fresc. Bah, trinxem garrofes. Jovita	Esgranem	moresc. Marcó Ah! [(un badall)]. Jovita Vas
dia embolcat de tristesa ja per sempre. VIII	Esgranat	el corall de les besades, he dit adéu a les platges en calma,
llimau: s'hi enfilará la mongetera embalsemada; s'hi	esgranará	la pluja en dolça relliscada, i sempre 'l mirará l'ample Canigó
branc que palmeja ha llisat la má, i l'oliva canta i 's deixa	esgranar	, l'oliva pomal, l'oliva menuda, rosari després d'una
una cova fosca i gel ta llengua muda; l'argila del teu cós s'	esgranará	, menuda, i no hí haurá memoria d'un amor sens igual. Sempre te
de les seves panotxes portals i finestres, fins que serà ben sec i podran	esgranar	-lo; les pomes de servar que tot just verolen i les olives que no seran
pagesos me saludaven al creuarsem pel camí. La campana del poble	esgranà	llavors pausadament sis batallades. No sé per què'm semblaren singlots
com si un buf de vent l'aixequés amunt, amunt... Per fi s'immobilitzà i,	esgranant	-se de sobte, totes les caderneretes, que la componien, caigueren com
inacció, irreligió. es. Ex.: fulla, esfullar; gra,	esgranar	; clofolla, esclofollar; pellofa, espellofar; cua, escuar; dent,
que hi ha entre fulla, gra, etc., i els verbs esfullar,	esgranar	, etc., hi ha entre ploma, cotna, escata, pèl i els verbs, sense
de sinònims com desfullar i esfullar, desgranar i	esgranar	, desbrancar i esbrancar, etc.. des de significació
els treballs dels homes, derivats del pecat original i del de Caín, s'	esgranen	tot al llarg d'un calendari. Tot apareix tractat escultòricament, per
les veladures grisenques de la senectut... Arribats al cementiri i	esgranades	les darreres cantúries funeràries, els clergues desfilaren, apressats i
de desfogament coronaren les inspirades paraules i la gentada anava a	esgranar	-se, a la fi, quan, de sobte, el senyor Mateu, desfent-se dels
de la coma, en les llunyanies sorrenques, el formiguer humà començava a	esgranar	-se; veladures grises entelaven les roentors de la posta, una calima
Ti. —Heu vist? —es deien semiconfidencialment les comares tot cosint o	esgranant	mongetes en l'Era del Comú—: la Gran de la Barraca festeja a aquell
la volta a les barraques per anar a cercar les mongetes seques que volia	esgranar	per aquell vespre, amb gran astorament reparà, a l'altre cap de cobert, a
a visites de convit, a deportar-se amb la nostra exemplar clerecia;	esgrana	, però, cada dia el rosari, i els dies de festa brilla per sa seriosa
per comptar és possible que la idea de la realitat dels nombres que s'	esgranen	es faci necessària, raó per la qual hom seria temptat de dir que a
d'amor y de bona volensa! Allà baix, en la terra de la Mila, la gent s'	esgranava	pels camps espayosament, posant forsa tros entre uns y altres, y per les
capdell dels que's batían se desfeu d'ell mateix, com una panotxa que s'	esgrana	, y els que'l formavan, animats per l'actitut del públich, se plantaren de
A. Denjoy? Que cal "tenir per absurd el projecte" finitista d'	esgranar	un per un tots els elements de la seguida i doncs tots els
els singulars. I, precisament, els matemàtics finitistes voldrien	esgranar	tots els elements singulars de la successió. Els infinitistes no,
grup fem vi del raïm. Això els encanta: poder manipular, poder treballar.	Esgranen	el raïm tot separant-lo de la barrusca. El posen en un morter de marbre,
dir, hi ha espais que provenen del desgranament del signe. Entenem per	esgranar	un signe, separar-ne o comptar-ne tots els elements. Aquesta separació
parpellejant, cercant la cançó alada, que, dins el bosc,	esgrana	el rossinyol... El goig més sant pel cor de la fillada és dalt
Escoltem al P. Plàcid de Meester, qui en sa obra, d'abans esmentada,	esgrana	tal solemnitat amb força relleu i propietat. "Tal cerimònia —diu— es
els treballs dels homes, derivats del pecat original i del de Caín, s'	esgranen	tot al llarg d'un calendari." Malauradament, la pedra en què fou
fou modificada a darrera hora en un text que exclou la conversa, que s'	esgranà	així: Al segundo día, o al tercero, vino el dicho Lope Pereç ante
cimes? Et plau l'estel de nacre i de marfil? Tot això	esgranaré	ran del teu riure perquè hi floreixi dolça la il·lusió.
per a l'Art, que la que hem assaborida al parlar del temple casa de Deu.	Esgranem	-la encara que sigui de correguda. Parlant del temple casa de Deu, deiem
"Senyors, penseu que tots som catalans". Josep Ma. Llompart va anar	esgranant	, al llarg del seu magnífic parlament, la urgència vital, la necessitat
ni posar mes de cuatre garbas demunt l' hormetg; pues del contrari, s'	esgranarian	las espigas. Batrer. Se procurará atravessar l' arada cuand se bat, alsar
y les mules y 'ls caballs trepitjan el cap d' amunt d' eixes garbes per	esgranar	les. Solen també al Mitxjorn bátrer el gra demunt del camp mateix. Aixís
al forn, una volta es fora 'l pa; després quant encare son calentes s'	esgranan	fregantles pel tall de la pala d' una fanga ó per la pala del foch ó per
Conech una petita varietat de moresch d' espanotxes blanques que s'	esgranen	sense posarles al forn. Quant el gra ha sigut separat de l' espanotxa 's
el fasol petit de Soissons de peu groixut y 'l fasól d' Alger. Per	esgranar	, els millors son el fasol princesa y 'l fasol d' Espanya que fa les flors
en temps se capgiran fins que son ben sechs y ressonan be. En fí, s'	esgranan	ja 't sia tallant el demunt ab un ganivet, ja 't sia esclafant les capses
la veyna de joventut —de tanteig— que actualment les empresona, pera	esgranar	en l'altura el fruyt ja madur e irrevocable. Ab tot, jo diria, malgrat
tinc fills i el cap blanqueja! Mon pare passejava per la cambra	esgranant	el rosari per la Verge... Els moços vora el foc, sans i
de foguerals caixalots. I dalt del trill, ses complantes va	esgranant	el batedor, com el sol que bat ardentes, senzilles
aón això passà. D'una mesada ja passava que sobre el blat qui s'	esgranava	un rotlle camarguenc allà batía, i prou! Mai una
a les salceres i vi blanc als carretells. Tota mà d'infant	esgrana	pedreries de magrana; hi ha gínjols i murtons;
i al niuet pedassat la primavera canta. Campanes de pau,	esgraneu	lleugeres hores falagueres, hores de cel blau;
blanques dels forcs d'all, vinós rosari de ceba	esgranen	, firal avall llurs pilots que fan caplleva. Alè d'herba i de
cadència del cuplet; l'aguda remingolada pel flaviol	esgranada	saltirona a caballet del truc sec del tabalet;
que flinga. III. Migdia Un pols de clar metall migdia	esgrana	en flama, en l'àurea flonjor de l'aire il·luminat.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents