DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esgratinyar V 56 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esgratinyar Freqüència total:  56 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

La matèria és una conveniència nostra, més que una realitat absoluta. Si esgratinyem els darrers components de la matèria, aquesta es fon en energia i massa.
ens estimàvem, no havíem bescanviat cap paraula afectuosa. Jugàvem i ens esgratinyàvem com feres. Ell, l'home fi, irònic, civilitzat. Jo, el bàrbar. Ell,
en braços el cadàver i s'encaminà cap al poble. Les dones xisclaven, s'esgratinyaven, s'arrencaven els cabells, i quan van veure que s'emportaven el cos es
la seva ànima, després el seu esperit. Sense pietat, amb fúria. Vaig esgratinyar les darreres paraules, vaig llançar el darrer crit, vaig raspar el meu
de cua d'ull; sospiteu que els pastors siguin bandolers, les jaies que esgratinyen els sots per fornir-se de terra d'escudelles, bruixes; els gossos
esperar fins que sentí un animalet (no podia endevinar de quina mena era) esgratinyant i grapejant per la xemeneia al damunt mateix d'ella; després, tot
i són obeïdes militarment. El gat comença per estiragonçar-se i esgratinyar les soques dels arbres, després gesticula i mou la cua d'una faisó
eternament una pipa amb tapador de llautó i broc de canya. L'encenia esgratinyant un llumí d'esca amb l'ungla del dit gros, una ungla terrible, gruixuda
comprendreu, no massa refinats ni pulcres. I quan les culleres de fusta esgratinyaven endebades el fons de l'atuell, llavors, alguns, sofregien una xulla per
en una vànova interminable, després les gallines que picotejaven i esgratinyaven al femer i, per últim, el graciós i cruel joguineig d'un gat amb una
casa! Rosa culpava En Vadó perquè no havia cedit el quillat, en compte d'esgratinyar-se amb els forasters, i En Vadó, en veure's aporrinat per la seva dona, va
i cànters amb dues nanses), l'ornamentació dels quals ha estat obtinguda esgratinyant arabescos, espirals i fullatges, en espais que prèviament havien estat
fontinyó), sastrinyol, traguinyol, casinyot, plorinyós, plorinyar, esgratinyar, esporguinyar, garfinyar. Any. Estireganyar, tireganyós,
riera Roja cada dia s'entaforava més endins, anava rosegant la pedra, hi esgratinyava balmes i s'amagava fins al punt que, per molts indrets, el caminant
revingut, d'amples i gruixudes espatlles i coll de brau, s'havia fos esgratinyant terra endins, com un diable, a la çaga de l'aigua cobejada. A en Lari mai
amb un càvec sencer, a fi que no s'hagués de malmetre les ungles esgratinyant amb elles directament la terra; un altre dia, en tornar de la recerca de
el seu bressol, badallà llarga i sorollosament, badant un pam de boca, s'esgratinyà amb desmanya matussera i amb les ungles arranades de tots els dits
de llengües fa tornar a la imprecisió i al caos tots els idiomes que s'esgratinyen. Hom ha de passar, després, segles fent i desfent, provant i reprovant,
on Bernadeta, havia anat de genollons el dia abans". La noia obeeix, esgratinya la terra amb els dits i la cavitat s'omple d'aigua. Per tres vegades la
humanitzat del temps i pel seu sentit social. Cert és que per poc que esgratinyéssim "trobaríem en la litúrgia cristiana reminiscències de festes i
i la turbulència de l'època ens descoratgi el propòsit. El fet només d'esgratinyar el pedestal de la seva estàtua, avui ja és una gosadia. I tanmateix
enterat. Avans feyent décimes; ara fan discursos, com qui fá comedia; uns esgratinyen algunes pessetes; altres se contenten ab aplaudiments. Los negocis, les
coster n'era furnit i resistent. Emprò les forces interiors de la terra esgratinyaven constantment les seves entranyes. I aquell antic i compacte anticlinal,
viva, al trobarse ab aquella capa de terra que li privava'l pas, l'anà esgratinyant fins a formar l'actual caverna. Al fons d'aquesta, y per dessota una gran
dels quals les serralades actuals no són més que migrades runes. Esgratinyant les montanyes, les geleres, s'hauríen acostat poch a poch al centre
d' un gall que dues germanes havían heretat á partir, troba un día, esgratinyant á un pilot de terra, una bossa plena de lluisos d' or, que, al portarla á
cerbell las pulsacions de vida d'un poble que n'est fort de mena, y si esgratinyan la terra pera descubrir als homens d' antichs segles sota las márbreas
de /poul\, femer y de /pikans\, gratar ó millor esgratinyar, y 'ls de /Tuez\ ó /duez\ de /du\, negre ó
vora una barraca que algú refaria. El Patilles va entendre la petició i esgratinyà dels blocs la mica de guix que els cobria. Així tindrien material amb què
Cualsevol diria al veurer l' ardor, ó mellor dit la feresa ab que s' esgratinyan, que defençan grans ideals ó que 'ls mou lo desitx de millorar las
sortir una munió d'urpes com un brot imprevist d'ortigues movedisses que esgratinyà l'embalum de soldats que corrien pels passadissos, confosos i atarantats.
goig es torna ploralla. Tavernejant a cada hostal que topa, s'esgratinya, la fembra, la crinera d'estopa. Del marit ja no escolta
porxo; jo —aneu a saber per què— no podia. M'estava arraulit al meu recó, esgratinyant la palla que sortia per un descosit de la màrfega. Em venia de gust la
a dolls cap a una nova ciutat d'or. Passa el mar. Serenitat. O millor, esgratinya prop del mar. Respira. No fa més que anar i venir. Com en diuen
amb un bastó a la mà).] Dona 2a·. Quan em calçava he sentit com esgratinyaves amb els dits; no m'havia pas adormit. És que el meu home, estimadíssima,
fil, vínga trepitjar y més trepitjar a la pobra noya, ja prou matxucada y esgratinyada pel mostatxet massa retallat d'aquella impertinent, y en Deberga,
de la figuera del pati del costat ab un rich-rech agre, d'unglas que esgratinyessin; y estremia d'improvís l'espay, com un crit d'alerta, un cant del gall,
campaner, ficat com un taup dins la fosa, per no fer soroll, am les mans esgratinyava la runa. Oí perfectament com un inmens sanglót de la naturalesa i l caure
'l del escultor, sens alsar lo cap, y com si enrahonés ab las rajolas qu' esgratinyava. —Com que fins se diu si la Tereseta 's prometerá ab en Ton, —continuá 'l
que parli d'aquell modo: quan pronuncía las esses, m'esgarrifa com si esgratinyés un vidre ab un dit mullat.— Llavors las noyas comensaren á tafanejar
i l'Abbagliato de cervell tan fi. I perquè vegis bé qui s'esgratinya malparlant de Siena, jo et diré que, encar que em
pacientment mur a mur i barrejades amb les llàgrimes i la ràbia dels que esgratinyaven les parets desesperats. En un racó d'aquell soterrani, al qual s'havia
aquells retalls de fusta d'avet, de blada, que, un cop secs, examinaven, esgratinyaven, fins que l'experiència del violer, més que no la seva, els havia permès
de tots dos, precisament allí, al cap de casa. Ell no podia recordar ni esgratinyant el fons de la seva memòria amb tot l'esforç, de quina hora estant havien
¿Somia? ¿Plora? Ara en sento les ungles esgratinyant les teules. ¿Flames? ¿Preguntes? Els caps de brot es drecen
a la soca l'orella; s'hi acomoda bé la galta i s'hi esgratinya la cella. Entre dues llums festegen, manyagues en fer-se fosc.
una imatge que no puc oblidar: el sostre de les cambres de gas, un sostre esgratinyat per les mans dels qui no volien morir. Però la imatge, que no em deixava,
aquesta imatge era del sostre d'una cambra de gas tot esgarrapat, tot esgratinyat. Aquell sostre em va ferir profundament, em va emocionar profundament
com la d'uns cadàvers amuntegats. Allò que ens trasbalsa, aquell sostre esgratinyat, esgarrapat, de la meva adolescència que em va trasbalsar tan
Terrae Sanctae, molt ben rebuda en 1307. Altres homes d'estudi esgratinyaren les causes de l'evident fracàs de les Croades, almenys en els seus

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »