×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esgratinyar |
Freqüència total: 58 |
CTILC1 |
| La matèria és una conveniència nostra, més que una realitat absoluta. Si | esgratinyem | els darrers components de la matèria, aquesta es fon en energia i massa. | | ens estimàvem, no havíem bescanviat cap paraula afectuosa. Jugàvem i ens | esgratinyàvem | com feres. Ell, l'home fi, irònic, civilitzat. Jo, el bàrbar. Ell, | | en braços el cadàver i s'encaminà cap al poble. Les dones xisclaven, s' | esgratinyaven | , s'arrencaven els cabells, i quan van veure que s'emportaven el cos es | | la seva ànima, després el seu esperit. Sense pietat, amb fúria. Vaig | esgratinyar | les darreres paraules, vaig llançar el darrer crit, vaig raspar el meu | | de cua d'ull; sospiteu que els pastors siguin bandolers, les jaies que | esgratinyen | els sots per fornir-se de terra d'escudelles, bruixes; els gossos | | esperar fins que sentí un animalet (no podia endevinar de quina mena era) | esgratinyant | i grapejant per la xemeneia al damunt mateix d'ella; després, tot | | i són obeïdes militarment. El gat comença per estiragonçar-se i | esgratinyar | les soques dels arbres, després gesticula i mou la cua d'una faisó | | eternament una pipa amb tapador de llautó i broc de canya. L'encenia | esgratinyant | un llumí d'esca amb l'ungla del dit gros, una ungla terrible, gruixuda | | comprendreu, no massa refinats ni pulcres. I quan les culleres de fusta | esgratinyaven | endebades el fons de l'atuell, llavors, alguns, sofregien una xulla per | | en una vànova interminable, després les gallines que picotejaven i | esgratinyaven | al femer i, per últim, el graciós i cruel joguineig d'un gat amb una | | casa! Rosa culpava En Vadó perquè no havia cedit el quillat, en compte d' | esgratinyar | -se amb els forasters, i En Vadó, en veure's aporrinat per la seva dona, va | | i cànters amb dues nanses), l'ornamentació dels quals ha estat obtinguda | esgratinyant | arabescos, espirals i fullatges, en espais que prèviament havien estat | | fontinyó), sastrinyol, traguinyol, casinyot, plorinyós, plorinyar, | esgratinyar | , esporguinyar, garfinyar. Any. Estireganyar, tireganyós, | | riera Roja cada dia s'entaforava més endins, anava rosegant la pedra, hi | esgratinyava | balmes i s'amagava fins al punt que, per molts indrets, el caminant | | revingut, d'amples i gruixudes espatlles i coll de brau, s'havia fos | esgratinyant | terra endins, com un diable, a la çaga de l'aigua cobejada. A en Lari mai | | amb un càvec sencer, a fi que no s'hagués de malmetre les ungles | esgratinyant | amb elles directament la terra; un altre dia, en tornar de la recerca de | | el seu bressol, badallà llarga i sorollosament, badant un pam de boca, s' | esgratinyà | amb desmanya matussera i amb les ungles arranades de tots els dits | | de llengües fa tornar a la imprecisió i al caos tots els idiomes que s' | esgratinyen | . Hom ha de passar, després, segles fent i desfent, provant i reprovant, | | on Bernadeta, havia anat de genollons el dia abans". La noia obeeix, | esgratinya | la terra amb els dits i la cavitat s'omple d'aigua. Per tres vegades la | | humanitzat del temps i pel seu sentit social. Cert és que per poc que | esgratinyéssim | "trobaríem en la litúrgia cristiana reminiscències de festes i | | i la turbulència de l'època ens descoratgi el propòsit. El fet només d' | esgratinyar | el pedestal de la seva estàtua, avui ja és una gosadia. I tanmateix | | enterat. Avans feyent décimes; ara fan discursos, com qui fá comedia; uns | esgratinyen | algunes pessetes; altres se contenten ab aplaudiments. Los negocis, les | | coster n'era furnit i resistent. Emprò les forces interiors de la terra | esgratinyaven | constantment les seves entranyes. I aquell antic i compacte anticlinal, | | viva, al trobarse ab aquella capa de terra que li privava'l pas, l'anà | esgratinyant | fins a formar l'actual caverna. Al fons d'aquesta, y per dessota una gran | | dels quals les serralades actuals no són més que migrades runes. | Esgratinyant | les montanyes, les geleres, s'hauríen acostat poch a poch al centre | | d' un gall que dues germanes havían heretat á partir, troba un día, | esgratinyant | á un pilot de terra, una bossa plena de lluisos d' or, que, al portarla á | | cerbell las pulsacions de vida d'un poble que n'est fort de mena, y si | esgratinyan | la terra pera descubrir als homens d' antichs segles sota las márbreas | | de /poul\, femer y de /pikans\, gratar ó millor | esgratinyar | , y 'ls de /Tuez\ ó /duez\ de /du\, negre ó | | vora una barraca que algú refaria. El Patilles va entendre la petició i | esgratinyà | dels blocs la mica de guix que els cobria. Així tindrien material amb què | | Cualsevol diria al veurer l' ardor, ó mellor dit la feresa ab que s' | esgratinyan | , que defençan grans ideals ó que 'ls mou lo desitx de millorar las | | sortir una munió d'urpes com un brot imprevist d'ortigues movedisses que | esgratinyà | l'embalum de soldats que corrien pels passadissos, confosos i atarantats. | | goig es torna ploralla. Tavernejant a cada hostal que topa, s' | esgratinya | , la fembra, la crinera d'estopa. Del marit ja no escolta | | porxo; jo —aneu a saber per què— no podia. M'estava arraulit al meu recó, | esgratinyant | la palla que sortia per un descosit de la màrfega. Em venia de gust la | | a dolls cap a una nova ciutat d'or. Passa el mar. Serenitat. O millor, | esgratinya | prop del mar. Respira. No fa més que anar i venir. Com en diuen | | amb un bastó a la mà).] Dona 2a·. Quan em calçava he sentit com | esgratinyaves | amb els dits; no m'havia pas adormit. És que el meu home, estimadíssima, | | fil, vínga trepitjar y més trepitjar a la pobra noya, ja prou matxucada y | esgratinyada | pel mostatxet massa retallat d'aquella impertinent, y en Deberga, | | de la figuera del pati del costat ab un rich-rech agre, d'unglas que | esgratinyessin | ; y estremia d'improvís l'espay, com un crit d'alerta, un cant del gall, | | campaner, ficat com un taup dins la fosa, per no fer soroll, am les mans | esgratinyava | la runa. Oí perfectament com un inmens sanglót de la naturalesa i l caure | | 'l del escultor, sens alsar lo cap, y com si enrahonés ab las rajolas qu' | esgratinyava | . —Com que fins se diu si la Tereseta 's prometerá ab en Ton, —continuá 'l | | que parli d'aquell modo: quan pronuncía las esses, m'esgarrifa com si | esgratinyés | un vidre ab un dit mullat.— Llavors las noyas comensaren á tafanejar | | i l'Abbagliato de cervell tan fi. I perquè vegis bé qui s' | esgratinya | malparlant de Siena, jo et diré que, encar que em | | pacientment mur a mur i barrejades amb les llàgrimes i la ràbia dels que | esgratinyaven | les parets desesperats. En un racó d'aquell soterrani, al qual s'havia | | aquells retalls de fusta d'avet, de blada, que, un cop secs, examinaven, | esgratinyaven | , fins que l'experiència del violer, més que no la seva, els havia permès | | de tots dos, precisament allí, al cap de casa. Ell no podia recordar ni | esgratinyant | el fons de la seva memòria amb tot l'esforç, de quina hora estant havien | | ¿Somia? ¿Plora? Ara en sento les ungles | esgratinyant | les teules. ¿Flames? ¿Preguntes? Els caps de brot es drecen | | a la soca l'orella; s'hi acomoda bé la galta i s'hi | esgratinya | la cella. Entre dues llums festegen, manyagues en fer-se fosc. | | Terrae Sanctae, molt ben rebuda en 1307. Altres homes d'estudi | esgratinyaren | les causes de l'evident fracàs de les Croades, almenys en els seus | | Remaleïda! A l'escala encara hi ha els ninots que hi vau | esgratinyar | el teu germà i tu. A veure si la pinten, aquesta escala. Les del pis de | | El tendre amor commou les filades de pedra, quan els anys | esgratinyen | l'arrebossat, amb una mà secreta. I l'alegria té | | Frederic tornà aprendre la paraula, amb aquella veu com una forquilla | esgratinyant | un plat: —No els escoltis, heroi: et parlen des dels teus somnis. Bé, Nós |
|