Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La matèria és una conveniència nostra, més que una realitat absoluta. Si	esgratinyem	els darrers components de la matèria, aquesta es fon en energia i massa.
ens estimàvem, no havíem bescanviat cap paraula afectuosa. Jugàvem i ens	esgratinyàvem	com feres. Ell, l'home fi, irònic, civilitzat. Jo, el bàrbar. Ell,
en braços el cadàver i s'encaminà cap al poble. Les dones xisclaven, s'	esgratinyaven	, s'arrencaven els cabells, i quan van veure que s'emportaven el cos es
la seva ànima, després el seu esperit. Sense pietat, amb fúria. Vaig	esgratinyar	les darreres paraules, vaig llançar el darrer crit, vaig raspar el meu
de cua d'ull; sospiteu que els pastors siguin bandolers, les jaies que	esgratinyen	els sots per fornir-se de terra d'escudelles, bruixes; els gossos
esperar fins que sentí un animalet (no podia endevinar de quina mena era)	esgratinyant	i grapejant per la xemeneia al damunt mateix d'ella; després, tot
i són obeïdes militarment. El gat comença per estiragonçar-se i	esgratinyar	les soques dels arbres, després gesticula i mou la cua d'una faisó
eternament una pipa amb tapador de llautó i broc de canya. L'encenia	esgratinyant	un llumí d'esca amb l'ungla del dit gros, una ungla terrible, gruixuda
comprendreu, no massa refinats ni pulcres. I quan les culleres de fusta	esgratinyaven	endebades el fons de l'atuell, llavors, alguns, sofregien una xulla per
en una vànova interminable, després les gallines que picotejaven i	esgratinyaven	al femer i, per últim, el graciós i cruel joguineig d'un gat amb una
casa! Rosa culpava En Vadó perquè no havia cedit el quillat, en compte d'	esgratinyar	-se amb els forasters, i En Vadó, en veure's aporrinat per la seva dona, va
i cànters amb dues nanses), l'ornamentació dels quals ha estat obtinguda	esgratinyant	arabescos, espirals i fullatges, en espais que prèviament havien estat
fontinyó), sastrinyol, traguinyol, casinyot, plorinyós, plorinyar,	esgratinyar	, esporguinyar, garfinyar. Any. Estireganyar, tireganyós,
riera Roja cada dia s'entaforava més endins, anava rosegant la pedra, hi	esgratinyava	balmes i s'amagava fins al punt que, per molts indrets, el caminant
revingut, d'amples i gruixudes espatlles i coll de brau, s'havia fos	esgratinyant	terra endins, com un diable, a la çaga de l'aigua cobejada. A en Lari mai
amb un càvec sencer, a fi que no s'hagués de malmetre les ungles	esgratinyant	amb elles directament la terra; un altre dia, en tornar de la recerca de
el seu bressol, badallà llarga i sorollosament, badant un pam de boca, s'	esgratinyà	amb desmanya matussera i amb les ungles arranades de tots els dits
de llengües fa tornar a la imprecisió i al caos tots els idiomes que s'	esgratinyen	. Hom ha de passar, després, segles fent i desfent, provant i reprovant,
on Bernadeta, havia anat de genollons el dia abans". La noia obeeix,	esgratinya	la terra amb els dits i la cavitat s'omple d'aigua. Per tres vegades la
humanitzat del temps i pel seu sentit social. Cert és que per poc que	esgratinyéssim	"trobaríem en la litúrgia cristiana reminiscències de festes i
i la turbulència de l'època ens descoratgi el propòsit. El fet només d'	esgratinyar	el pedestal de la seva estàtua, avui ja és una gosadia. I tanmateix
enterat. Avans feyent décimes; ara fan discursos, com qui fá comedia; uns	esgratinyen	algunes pessetes; altres se contenten ab aplaudiments. Los negocis, les
coster n'era furnit i resistent. Emprò les forces interiors de la terra	esgratinyaven	constantment les seves entranyes. I aquell antic i compacte anticlinal,
viva, al trobarse ab aquella capa de terra que li privava'l pas, l'anà	esgratinyant	fins a formar l'actual caverna. Al fons d'aquesta, y per dessota una gran
dels quals les serralades actuals no són més que migrades runes.	Esgratinyant	les montanyes, les geleres, s'hauríen acostat poch a poch al centre
d' un gall que dues germanes havían heretat á partir, troba un día,	esgratinyant	á un pilot de terra, una bossa plena de lluisos d' or, que, al portarla á
cerbell las pulsacions de vida d'un poble que n'est fort de mena, y si	esgratinyan	la terra pera descubrir als homens d' antichs segles sota las márbreas
de /poul\, femer y de /pikans\, gratar ó millor	esgratinyar	, y 'ls de /Tuez\ ó /duez\ de /du\, negre ó
vora una barraca que algú refaria. El Patilles va entendre la petició i	esgratinyà	dels blocs la mica de guix que els cobria. Així tindrien material amb què
Cualsevol diria al veurer l' ardor, ó mellor dit la feresa ab que s'	esgratinyan	, que defençan grans ideals ó que 'ls mou lo desitx de millorar las
sortir una munió d'urpes com un brot imprevist d'ortigues movedisses que	esgratinyà	l'embalum de soldats que corrien pels passadissos, confosos i atarantats.
goig es torna ploralla. Tavernejant a cada hostal que topa, s'	esgratinya	, la fembra, la crinera d'estopa. Del marit ja no escolta
porxo; jo —aneu a saber per què— no podia. M'estava arraulit al meu recó,	esgratinyant	la palla que sortia per un descosit de la màrfega. Em venia de gust la
a dolls cap a una nova ciutat d'or. Passa el mar. Serenitat. O millor,	esgratinya	prop del mar. Respira. No fa més que anar i venir. Com en diuen
amb un bastó a la mà).] Dona 2a·. Quan em calçava he sentit com	esgratinyaves	amb els dits; no m'havia pas adormit. És que el meu home, estimadíssima,
fil, vínga trepitjar y més trepitjar a la pobra noya, ja prou matxucada y	esgratinyada	pel mostatxet massa retallat d'aquella impertinent, y en Deberga,
de la figuera del pati del costat ab un rich-rech agre, d'unglas que	esgratinyessin	; y estremia d'improvís l'espay, com un crit d'alerta, un cant del gall,
campaner, ficat com un taup dins la fosa, per no fer soroll, am les mans	esgratinyava	la runa. Oí perfectament com un inmens sanglót de la naturalesa i l caure
'l del escultor, sens alsar lo cap, y com si enrahonés ab las rajolas qu'	esgratinyava	. —Com que fins se diu si la Tereseta 's prometerá ab en Ton, —continuá 'l
que parli d'aquell modo: quan pronuncía las esses, m'esgarrifa com si	esgratinyés	un vidre ab un dit mullat.— Llavors las noyas comensaren á tafanejar
i l'Abbagliato de cervell tan fi. I perquè vegis bé qui s'	esgratinya	malparlant de Siena, jo et diré que, encar que em
pacientment mur a mur i barrejades amb les llàgrimes i la ràbia dels que	esgratinyaven	les parets desesperats. En un racó d'aquell soterrani, al qual s'havia
aquells retalls de fusta d'avet, de blada, que, un cop secs, examinaven,	esgratinyaven	, fins que l'experiència del violer, més que no la seva, els havia permès
de tots dos, precisament allí, al cap de casa. Ell no podia recordar ni	esgratinyant	el fons de la seva memòria amb tot l'esforç, de quina hora estant havien
¿Somia? ¿Plora? Ara en sento les ungles	esgratinyant	les teules. ¿Flames? ¿Preguntes? Els caps de brot es drecen
a la soca l'orella; s'hi acomoda bé la galta i s'hi	esgratinya	la cella. Entre dues llums festegen, manyagues en fer-se fosc.
Terrae Sanctae, molt ben rebuda en 1307. Altres homes d'estudi	esgratinyaren	les causes de l'evident fracàs de les Croades, almenys en els seus
Remaleïda! A l'escala encara hi ha els ninots que hi vau	esgratinyar	el teu germà i tu. A veure si la pinten, aquesta escala. Les del pis de
El tendre amor commou les filades de pedra, quan els anys	esgratinyen	l'arrebossat, amb una mà secreta. I l'alegria té
Frederic tornà aprendre la paraula, amb aquella veu com una forquilla	esgratinyant	un plat: —No els escoltis, heroi: et parlen des dels teus somnis. Bé, Nós

Pàgina 1 (de 2)

50 següents