×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esgrimir |
Freqüència total: 347 |
CTILC1 |
s'esdevé sempre, si els deixen parlar no els pengen. El lector anacrònic | esgrimeix | , per justificar-se, raons d'indiscutible envergadura. Es referiran, sens | en don Joan i en Sade, es fa inopinadament blasfematori. L'un i l'altre | esgrimeixen | el seu sexe contra Déu, el Déu de les prohibicions: contra l'Esperit | tres botxins que han destrossat la mare. Lluita doncs, es tomba, | esgrimeix | un puny que algú li bloqueja abans de caure sobre una cara. —Assassins! | camins de probitat, a la terra promesa. És probablement aquesta imatge, | esgrimida | pel pare, que el poeta arribà a odiar. I el cert és que l'única cosa que | que no era un porc ni un imbècil. Per demostrar-li tesi tan evident | esgrimí | tota mena d'arguments, i no havia passat l'espai d'una hora, que tots dos | la seva estantissa fe de criatura, ni l'amor a la certesa que ell mateix | esgrimia | com arma infal·lible. La prosa neta i persuasiva de Condillac li servia | per part d'Erasme, amb deliberada mentida per part de la dolça muller, s' | esgrimirà | com una acusació el seu parentiu amb Cèlia la noieta seduïda, ell no | per endavant... Havia arribat el moment de pensar de separar-nos. Ell | esgrimí | es rams de flors que puntualment i durant un mes portaren a ca nostra com | mai una palla de terra. Don Tomàs, com a única arma per defensar-se, | esgrimia | el seu orgull familiar, sense una punta d'ironia, sense una gota de | desllorigament de principis que afectava les belleses de darrera hora, | esgrimia | la rigidesa del seu temps, de la qual, en part, ella havia estat víctima. | que volgués posar fi á n' aquell drama. Donant duas passas enrera, va | esgrimir | lo ganivet ab una soltura tal que qualsevol hauria dit que la estocada | la Filomena y jo. Los dos rivals no 'ns sentian. Lluny de fernos cas, | esgrimian | sas armas ab mes tesson que may. De prompte jo, no podent ja contenirme, | tant solsament á la classe mitja, y fossiu aquí ab padrins y metjes, y | esgrimissiu | un estoch ó un sabre, ó'us hi fesseu á cops de pistola, allavoras'us | sense testimonis, sense metjes a punt per curar al que prengui mal, y | esgrimint | lo ganivet, us esposeu á que us prengan per assessins y á que 'l que | en el meu interior t'esgarrifaria d'escoltar-m'hi... Ja ho sé, | esgrimiràs | desesperacions, tendresa, llàgrimes, els arguments de sempre. Sí, Mònica, | de seguida i m'adduí unes raons que són l'antítesi de les que anava a | esgrimir | . Alcoi, em digueren, és alhora que una societat closa, una societat | projectava. La paradoxa que els feixismes, començant pel de Mussolini, | esgrimissin | la bandera de la "revolució", i que l'oposessin a la dels | convenç més que els que ja estan convençuts: la clientela d'aquell qui l' | esgrimeix | . Aquesta clientela comparteix la il·lusió del "fi", i per tant, | Fur de València. Era, també, l'excusa sempre oportuna que aquells podrien | esgrimir | , en temps posteriors, contra la seguretat del litoral burgès. Cal dir | i dents una situació que li era tan favorable. La motivació religiosa que | esgrimiran | els Reis Catòlics va trobar un inesperat auxili en els excessos de la | porta oberta d'una botiga d'armes, es percep en el carrer dos homes que | esgrimeixen | amb l'espasa: l'escena és poc probable; lògica, tanmateix, si es vol | d'aconduir jardins de belles flors o vergers de regalada fruita i no la d' | esgrimir | el bec impietós contra una sangonent entranya viva. L'àguila. Gran és la | Si el braç ja no té vigoria de vogar un rem o redreçar una vela o | esgrimir | una destral, per fort que sigui el vent i embravides les ones i la mar | batalla, vaig comandar una legió de braus; allí vaig batre'm cos a cos, | esgrimint | un vit de bou del meu pare, amb un formidable gegant —un saule petit de | al turmell, les gorres enguerxides i encasquetades fins a les orelles, | esgrimint | les nostres armes, dignes d'una panòplia índia, i llençant crits | El règim soviètic, malgrat les dificultats amb què topava, no va | esgrimir | -les com un pretext per tal de no portar a la pràctica, amb totes les | multituds sense rebaixar-se a imitar servilment els homes— ha vist com | esgrimien | un sabre de llauna parodiant un espatotxí, com carregaven amb un mort | de cada piroga hi havia de tres a cinc homes. Un d'ells anava a la proa i | esgrimia | un bastó del qual penjava un roc lligat amb un cordill d'un metre de | barraques valencianes, ensenya d'una realitat pretèrita i anquilosada, | esgrimida | per la dreta valenciana com a convenció folklòrica inoperant, i per | caçar. També parodiava cabdillatges estil napoleònic i guanyava batalles | esgrimint | el mateix aspre —encara el bastó-espasa no era inventat— el qual, | pel panteix de la sina i pels rínxols dels cabells despentinats, seguia | esgrimint | la fràgil vareta màgica, portadora de consol i d'esperança. Quan | tota mena de queviures i atuells plens de vi. L'israelita i un ajudant, | esgrimint | paorosos coltells, esmolats de bell nou, escorxaven el senglar penjat | les cendres i les guspires a plena cara. Aleshores calia recular, sempre | esgrimint | la branca. El jove Aspriu no sabia pas on eren els seus amics bosquerols, | de la pròxima i enorme foguera, vint, trenta bosquerols, potser més, tot | esgrimint | ramassos, tràmecs i podalls, cauen damunt aquella mena de torxes, la | autors, i entre ells el primer de tots, el gran Escalante, bé saben | esgrimir | el bisturí de la ironia per a donar contracolps mestrívols a la | en la història de la Renaixença. En defensa de la llengua catalana | esgrimeixen | els següents arguments: A) Aquesta parla és "la propia dels | tenia el gremi de fusters contra els escultors, i en el qual informe s' | esgrimeixen | per primera vegada, veritables arguments distintius entre els artesans | de territori; invocaven l'honor nacional, la dignitat nacional i | esgrimien | tota la fraseologia demagògica imaginable, encara que la disputa els | amb valentia i serenor en defensa dels seus ideals. Els arguments que | esgrimia | contra el crim eren de discussió difícil, per part dels qui volien | sobirà que l'ha projectada i definida. Nombrosos arguments s'han | esgrimit | en contra de l'excel·lència de l'obra de la divinitat; altres, més | la vida, voldria poder tenir, si més no, un petit lloc entre els que han | esgrimit | les pureses de l'art. Almenys aquest petit record —del qual també en | brillant. És simpàtic i cavallerós en el tracte i sap donar als temes que | esgrimeix | una dignitat i una elevació aptes a l'orientació i al profit. "Les | simple modificació de la de M. Poincaré, volem examinar la raó que solen | esgrimir | els que no admeten l'una ni l'altra perquè neguen el fet de la | cas de justícia i millorament. Cabalment era el punt més flac que podien | esgrimir | . Les queixes i peticions de millores foren per hores, festa setmanal i no | podien deixar enganyar per les desviacions de la veritat que, hàbilment, | esgrimien | alguns dels lliurecanvistes. El destriament de les dades, l'ajustament de | posat al dia, del que poguessin significar les xifres que els altres | esgrimien | amb tanta ingràvida despreocupació. I els venien en ajut, a mesura que | encara, els partidaris d'aquesta tercera posició, un argument fort a | esgrimir | : declarar que si el poble català, després d'haver acceptat les legalitats | l'ordre, cosa que no aconseguiren gràcies a les raons contundents | esgrimides | per la majoria estudiantil. La vaga va durar tres dies i fou absoluta. Un | raó la independència política. Les armes que fins avui han estat més ben | esgrimides | per a conquerir la independència política, que equival a dir desconjunció | no han entaulat batalles per després demanar un armistici, però han sabut | esgrimir | unes armes poderoses enfront d'un altre exèrcit armat. Enfront d'un |
|