Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la responsabilitat. El pare li prenia per darrer cop, amb un llarg	esguard	, la mida de la curta xolla. "Nen, et pronostico, en el més afortunat
humilitat del seu port no aconseguia d'amagar la seva bellesa, i tots els	esguards	es giraven per admirar-la. Un dels oficials, veient-la acostar-se, cridà
damunt d'ella la seva clara llum, des de qualsevol banda que ell girés l'	esguard	podia descobrir-la al mateix lloc com una promesa de descans. Quan
en la tornada de la filla; a la més lleu remor, el paralític girava l'	esguard	cap a la porta; a penes sentia les petjades de la filla a l'escala, la
Mila? Ai, Déu del cel! Mila girà el cap vers la vella i posà en ella l'	esguard	. Els seus ulls no reflectien el menor esglai; reflectien tristesa, pena,
detall de mort —en la seva mà dreta—, i s'estigué un llarg instant amb l'	esguard	fit sobre aquella mà: la tenia lleugerament doblegada cap endintre, i el
tal vegada més bella, més plena per a ell d'encís, però sense aixecar l'	esguard	de la taula. Tino Costa després va sentir-se una mica més sol, més
aigües. Cridà per segona vegada, i la veu se li ofegà a la gola; girà l'	esguard	entorn seu, aterrit, en una muda i angoixosa demanda d'auxili; però
Ell no pogué contestar. Les llàgrimes començaven ja a enfosquir-li l'	esguard	; tremolava. Era la seva resposta més eloqüent. —Ara vull demanar-te un
cims i la banda encarada al Nord. Les móres madures, negres, apunten l'	esguard	sota les fulles. Les branques dels avets, amb minúscules pinyes de jade,
que el vigilava, el fixa de nou mentre tots l'observen amb l'	esguard	desvagat, els cirurgians, a més, amb les mans alçades, com si els
Servei Agraït. —Ben cert! —fan els altres dos a l'uníson. Ell desplaça l'	esguard	més enllà, altra vegada cap als cirurgians, i veu com un d'ells,
però, l'especialista en cirurgia cranial i el cardiòleg reclamen tots els	esguards	: l'un al costat de l'altre, mig girats d'esquena, es van donant empentes
-hi importància: —És d'estricta justícia. —Què han fet? —pregunta ell. Els	esguards	s'enterboleixen sobtadament, un dels homes el subjecta pel braç i comença
—mormola amb les dents tancades. El cirurgià l'ha sentit, el fita amb un	esguard	encès, però ell li sosté la mirada, l'obliga a cedir, a acalar els ulls, i
perquè tampoc ells no s'han resignat, tenen uns ulls decidits i un	esguard	alerta i compassiu. Només poden moure els peus, penjants de la llitera,
portat ningú —replica la dona. Els badius del nas se li pincen, passeja l'	esguard	per la seva camisa encara xopa, pels pantalons—. Has caigut en un pou
caigut en un pou mort? —pregunta. —M'he de canviar —diu ell. Allarga l'	esguard	cap a darrera la dona, més enllà d'un reduït vestíbul que es prolonga en
a casa. Ja no puc perdre res, jo! —També? —pregunta ell, dirigint l'	esguard	de l'una a l'altra. —Sí —diu la dona—. Totes les de la casa
sol —li recorda ell—. He vingut amb un company. La noia, sense desviar l'	esguard	, diu a la dona: —Mira si pots saber on és, l'altre. L'al·ludida surt
paquet de gasa i una capsa d'esparadrap. Mira la noia que el mira amb un	esguard	sobtadament comprensiu, i fa: —Ràpid! Quan surten a la galeria el carreró
un fil de veu. Ell alenteix, s'atura, mira a una i altra banda, fita l'	esguard	en la porta closa que hi ha al fons de tot de l'entrada. Darrera seu, una
humiteja la faixa engomada del paper de la cigarreta, el mira amb un	esguard	suspicaç. —Amb el fosser major? —pregunta, com per assegurar-se'n. —Sí
superficialment els rostres de cera de les difuntes recents, desviant l'	esguard	cada vegada que ensopega amb una cara devorada per la putrefacció, amb
es treu de la butxaca. A ell li puja i li baixa la nou del coll i desvia d'	esguard	cap al pendís d'ossos que la pluja va remullant implacablement. El seu
tiges ornamentals d'alfals sec: —No s'entén res... L'altre el mira amb un	esguard	suficient i culte que el mesura de dalt a baix, i aleshores condescendeix
silenciosa—: Què li fareu? L'home del cigar el mira llargament, amb un	esguard	especulatiu, deixa escapar una doble columna de fum pels badius del nas i
el projecte i l'ús, si enteneu què vull dir. Ell es grata el cap davant l'	esguard	maliciós dels altres tres, però a la fi diu: —Suposo que us referiu a una
vivien —diu ell. —No, avui s'inaugura. —El mira amb una altra mena d'	esguard	—. No sou un dels llogaters, doncs? —No. L'individu aixeca els braços en un
inalterable—. Si tothom se l'enduu, aviat no en quedarà. Ell passeja l'	esguard	vessant amunt. —Veig molta muntanya, jo. La noia l'estira pel braç. —Anem
la quantitat sobrera d'aigua que li remulla la pell, es va vestint sota l'	esguard	escrutador del caporal que ha tornat a tancar la porta i els il·lumina
premisses inalterables... —Blaus —fa l'home de la taula, adreçant-li un	esguard	ràpid—. Nas recte. Sense característiques especials. Alçada —torna a
més de pressa, potser perquè és molt baix. El sergent el fita amb un	esguard	molest. —Sou vós qui volia un camal de cada manera? —Sí. —Es diu:
Aquest és el seu pare —afegeix, indicant l'home. L'individu ha aixecat l'	esguard	i tots dos es contemplen llarga estona, fins que la veu afemellada del
caure el seu cos sobre el sofà. La mestressa, que s'havia quedat amb l'	esguard	fit, parpelleja dues o tres vegades i tot seguit es gira cap a la lleixa
llegíssim? Ell fita els volums, tots idèntics, verges de llom, torna l'	esguard	cap a la noia: —Potser alguna cosa eròtica... —proposa, insegur i irònic.
. —I a la noia—: Apa, no els feu esperar. Tots la segueixen amb l'	esguard	mentre travessa l'habitació una mica encarcarada, conscient de les
la mestressa—. Potser vindrà. Els dos funcionaris es consulten amb l'	esguard	i a la fi el de l'orella partida decideix: —Retindrem el cas fins que
ell prudentment—, però la cosa sembla lògica. L'altre el mira amb un	esguard	sostingut i després, amb un arronsament d'espatlles, li indica que el
de l'hora que vénen. —I qui ho sap, això. L'home el mira amb un	esguard	compadit, riu. —Els del servei del control permanent. Ningú no sap qui
una mica, perillosament. Aleshores es va enfilant amb precaució sota l'	esguard	alçat dels altres dos, arriba a dos dits del sostre, estira un plec de
confiat, el deure de fer-vos-la aconseguir. —Mira cap a la porta amb un	esguard	que es fa poques il·lusions—. Si pogués passar, potser us acompanyaria jo
i la carn. —Si us puc ajudar... —diu aleshores. La noia torna a aixecar l'	esguard	, balanceja una mica la cama i la faldilla se li va enfilant lentament.
—Ja comprenc —diu a la fi. Però les orelles encara li tremolen i el seu	esguard	és recelós. —Jo he vingut per a uns papers... —comença. —Sí, com tothom
rabiós, amb tot d'estrelletes blaves. Ell els contempla també, alça l'	esguard	fins a la noia que fa un pas enrera. —Però el llit és massa estret per a
cau d'orella: —Heu vist? Els mitjons verds... —Sí —fa ell, però l'	esguard	continua interrogatiu. —No l'hauria d'haver portat, la criada del
I aleshores l'individu s'entregira, obre un ull i els mira amb un	esguard	sorprès i decebut abans de somriure: —El llit del propòsit... —Sí, però
amb la mateixa expressió de recel, se l'atansa als llavis i davant l'	esguard	espectatiu de les dues dones, en beu un petit glopet. —Què us en sembla?
de nou, però aquest cop només fins a la meitat, ullant l'ampolla amb un	esguard	atent, d'esparver. —Es podria conèixer... —diu. La tapa ràpidament i va a
ni entrar. Ell aparta una mica més la noia que se li penja al coll amb l'	esguard	implorant. —M'han enviat del registre, diu que tots els documents són

Pàgina 1 (de 66)

50 següents