Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, i ningú no es pararà a escoltar-la, sinó a admirar-la." I l'	esguardava	en detall i en conjunt, amb ulls experimentats i crítics. "Per què no
Pulcre Trompel·li. "Ah!", no comprenien les senyores. I totes dues	esguardaven	amb una certa curiositat la figura en estrafolari moviment. Aprofitador
la vella senyora. "Aquesta complaença a autoadmirar-te, aquest excés d'	esguardar	-te sempre, no són naturals, no que no ho són", s'enfadava la senyora
el teu instrument en la foscor, et vas tombar amb una freda deliberació a	esguardar	la deslliurada. Ja no hi era. Aleshores inflaves, molt content, el pit i
, assuaujant-lo a la nostrada, amb dues is llatines i amb accent i tot—, s'	esguardaven	els uns als altres, interrogatius, perplexos. "Semblen
arrossegaran amb barroeria els peus pel fang i per la pols, sense	esguardar	el paisatge destruït per la fecunda guerra. Ençà i enllà, angoixa, fum,
màquines paraven momentàniament. Tres parells d'ulls de velles fadrines	esguardaven	amb una malvolença infinita el consultant i l'esparveraven. "Ah,
perillós i vell. Després algú la trobarà en el regne de les ombres o l'	esguardarà	com una constel·lació en l'amplitud del cel. Ara la veiem en repòs, més
el meu afecte. Era una confessió insòlita en llavis d'ell. Quim Bisa l'	esguardà	, i el pensament que tal vegada estava foll, que l'havia assaltat tantes
i de tendresa, sentí que les llàgrimes li enfosquien la visió. Sileta l'	esguardà	després als ulls. —Què tens, mano? —amb la mirada innocent posada en ell,
ara per l'última impressió despertada en ella per la imatge. Mila	esguardà	Tino Costa una altra vegada encara, interrogativa, i era semblant a un
havies d'haver vingut, Mila, aquesta nit. Per què ho has fet això? Mila l'	esguardà	de nou, aterrida. Ella hauria volgut dir-li: "Per què no podia romandre
el forrellat i obrí: al seu davant hi havia el seu ex-nuvi. Mila l'	esguardà	sense emoció, sense por. Es desvià una mica per passar bo i separant-lo
s'aixecà a l'instant, i baixà sense alè les escales. Sortí al carrer,	esguardà	amunt i avall indecís, i es llançà corrent cap al garroferar, per la
sobretot, dones; però hi havia també homes i àdhuc alguns infants que	esguardaven	amb ulls esverats. Quan el carro es deturà davant la porta no es sentia
Dama, que visqué també un dia semblant de pompa i de fervor, com si els	esguardés	ravie pour l'Éternité... A les set sento, a través de
safata. Els dos homes, transfigurats pel gest màgic de llur superior, l'	esguarden	amb la boca oberta, embadalits. Ell ho aprofita per a avançar
—És increïble... Aquesta audàcia... Ell i l'home de la veu afemellada s'	esguarden	desconfiadament, tractant sense èxit de sostenir-se la mirada. L'altra
fràgils que peten sota els seus peus amb una remor seca i reprovadora,	esguarda	mirades infinitament perdudes, profundes de tan buides, perquè molts dels
formulà al seu acompanyant—: Per què hi treballes, per ells? La noia l'	esguarda	amb la mirada serena, sense reserves ni recels, i els llavis se li van
No s'exigeix res més. Ell agafa un bri de palla, se'l fica a la boca,	esguarda	la noia amb una mirada reflexiva que ella interpreta malament. —No em
A poc a poc se li van girant d'esquena, però ell s'arronsa d'espatlles,	esguarda	de nou les dues dones i, tot seguit, cap als oradors. Una mà, des de
pocs. —És qüestió d'una mica de paciència. Deu minuts, potser... Ell	esguarda	l'ordenança entre les potes de la cadira, pregunta: —No els agrada, oi?
De cua d'ull, ell veu que es tracta del xicot de les baguetes. El caporal	esguarda	els seus superiors amb una mirada esmaperduda que barreja la ràbia a la
—se li acudeix aleshores. —S'ha quedat més enrera, mira... Es giren i	esguarden	renglera enllà, on la noieta enraona amb una dona molt menuda que la
mira de reüll, espera una mica i, quan l'altre s'ha separat uns passos,	esguardant	renglera amunt, comenta: —Simpàtic, oi? —Força —concedeix ell, encara
probablement l'encarregada d'expulsar els tardaners, fa mitja volta,	esguarda	esmaperdut al seu entorn, salta a la protecció d'un tractor amb remolc on
Quants anys teniu? —Vint-i-cinc. —Cal que cerquem el quaranta, doncs. —	Esguarda	la muntanya de paper i tot seguit branda el cap—. Queden aquí darrera...
simplement ell, sostenint-li la mirada. L'encarregat desvia la seva,	esguarda	cap a la dona que té els ulls clavats al seu damunt, torna a fitar-lo. —
amenaçadores. Ell alenteix una mica el pas, fatigat, i el xicot es gira,	esguardant	-lo amb inquietud. La dona també. —Què li passa? —pregunta. —Dues dones
Jo n'acompanyo un de nou. —Enllestim, doncs —es diu l'home a ell mateix.	Esguarda	el xicot jovençà—. Tu ja és la segona vegada que et quedes sense... —No
la contrasenya. Per això me'ls van demanar. —Aquests no —diu l'home,	esguardant	-lo amb recel—. Si en teniu uns altres... —Mai no n'he tingut cap més
I aleshores reposen l'un en l'altre, les boques novament separades,	esguardant	-se amb una mirada que va aclarint-se, però ara distinta en la noia, més
hi tenia reservat el primer lloc. Entrava a la taverna sense dir res,	esguardant	totes les taules, i anava directament al taulell. La tavernera l'acollia
un escolt a les fulles. Dreta, recolzada a l'ampit de la petita finestra,	esguardaves	la mar que, a la Portella, llepava amb les seves llengües blanques i
[(Li dóna la gerra.)] Sí, dona. Però recorda que Jahvè	esguardava	sempre envers el meu present i menyspreava el del meu germà. [(Íntim i
de l'encanyissat.)] Andreu! Andreu! [(Andreu aixeca el rostre i l'	esguarda	.)] Plora? Andreu. [(Emocionat.)] No, somniava.
Xela. [(Desorientada.)] Andreu. [(Pausa. Ella l'	esguarda	fixament. Andreu li pren la mà.)] Andreu ...però que
flors i... [(S'adona d'Andreu i la paraula se li fon als llavis. L'	esguarda	durant un moment amb ulls compassius, després Xela, la seva tia,
absort, s'asseu al costat de la taula. Després d'una pausa, Xela l'	esguarda	compassivament i va fins a ell.)] Xela Pateixes, oi?
Abans, quan et mirava als ulls... [(L'agafa pels braços i l'	esguarda	fixament.)] Deixa que et miri encara. [(Xela somriu commoguda
entendre, si fas també, com jo, l'estranya prova d'	esguardar	el teu bon fons, qualsevol hora, tot intentant de nou una
llaurada els bous a l'establia, ulls de molts cecs	esguarden	com són fetes les balles per dansadors que calça
temences, un llum mirat per la cansada nit. Ulls des del fred	esguarden	amb fixesa, prims llavis diuen tots els noms de la mort
les cadires i la taula. Resta a prop de la màquina d'escriure de Víctor,	esguardant	-la amb cert respecte.)] Merceneta. [(Tombant-se des dels
Tu mateixa. Em sembla una temeritat. Ernestina. [(	Esguardant	-lo fixament.)] Et sap greu? [(En Víctor acota la testa.)]
I la vergonya, l'honor i la moralitat? Pepe. [(	Esguardant	a Víctor amb certa llàstima.)] Cert, certíssim! Vostè que en té molt
[(Resten aterrats. De sobte Ernestina es passa la mà pel front,	esguarda	a l'entorn i s'apropa a Víctor.)] Ernestina. Víctor, què?
Ernestina. [(Tremolosa i atzarada per aquella situació,	esguardant	amb ansietat vers la cuina i subjectant la feina.)] És que corre
roda encar, que, els jorns de més feresa, si esteu en gràcia i	esguardeu	els vents, no'l veureu com la vella empordanesa, però

Pàgina 1 (de 38)

50 següents