Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

guerres (he volgut assonantar guerx per mostrar com s'	esguerra	un vers). Helena, enxufat significa aquell que d'anar
semblava que no ho havia acabat d'entendre. I ella em va dir, el devien	esguerrar	a la guerra, és ben bé el que et penses i per això es vol casar amb tu,
ja en torna; però el cor, encara ple del vi del seu entusiasme, li anava	esguerrant	les paraules amb síl·labes de criatura, inexpertes i lluminoses. A
els nervis en un sol punt. 9 d'agost Avui he tornat a	esguerrar	l'aquarel·la que he pintat. És curiós que només em sortissin bé —és un
l'home de cinquanta anys, i l'oncle, un jovenet inexperimentat: —No val a	esguerrar	les possibilitats d'un noi!... Com si vostès es trobessin tan
pàgina bella. Ara comprenia la meva incapacitat per a l'art. Ella em feia	esguerrar	les meves concepcions més felices, que sempre apareixien damunt el paper
per Pasqua. ""¿Per què busques mines, bon cristià? —em deia—. No	esguerres	el camí, penell? Aquí tens la mina de veritat, fica-t'hi de cap, obre
común cubrieron la maquinación que tramaron contra la nobleza\. Mut	esguerrava	, no obstant, els termes. Aquella primera lluita no fou un enfrontament
mena de mort. I saber esperar: no deixar-se crispar per les presses, que	esguerren	tantes coses. Hi ha processos que només el temps madura, com en aquest
que no aconsegueixen encertar el que volen? Quin malastre els mena a	esguerrar	el que desitgen? Quin traïdor instint els fa prendre la via errada?
i pedres dels viaranys, i declarar-me, entre renecs, la seva aprehensió d'	esguerrar	-se. I en Pellini reconeixia la meva superioritat de caràcter i em feia
al vostre Mestre que és un matusser, que no ha tocat res que no ho hagi	esguerrat	, i que és un fàstic viure dins aquest món de traïdories i pedregades.
tot un atleta! (I En Sànchez sentia que les cames li flaquejaven...) —Has	esguerrat	l'esport! Per què no boxes? (I En Sànchez sentia que les garretes se li
en la platja. —En què voleu... —Fa dies que no ets tu. No parles.	Esguerres	la tasca. Ara mateix hem amorrat per la teva culpa i amb el cavall no
llançat de bona gana, si no hagués tingut por de no encertar el punt i	esguerrar	-ho. —Mira el gueto! —va dir a la fi.— No ho hauria dit
amb un glapit a mitja cacera, com se'm va ocorrer, creu que l'hauríem	esguerrada	." "Tanmateix a tu i a mi el Jaumet ens deu molt i molt. Ell sortia del
En el cas d'aquest llibre és una simple recança, una por d'haver-ho	esguerrat	tot, una basarda d'haver de començar, una sensació d'inseguretat a cada
cos, —com ho diré?— el sota-ventre, l'indret de l'entrecuix. Tansevalia	esguerrar	l'art de l'esgrima mentre pogués metre en evidència el secret del divorci
sobtar una nit aquella vella pensada de despedir-se'n, però havent-se-li	esguerrat	l'intent per la molta gent que passava, en sortint del Teatre de
mestres d'escola. Per altra banda, estic fent l'amor a la seva filla. —T'	esguerrarà	els exàmens. —Tant se me'n dóna —fa Mittelstaedt, tranquil·lament.—
tant en tant. La por et retreu que l'egoisme és la pitjor tara... Però m'	esguerren	les nits, se'm fiquen en el que somio, m'obren calaixos, remenen roba,
¿Què deia, el vostre Abdó Terrades? Que si no hem pres mides sensates	esguerrarem	l'empresa i quedarem reduïts en una insignificant colònia extraviada pels
La llàstima és que et fas gran, la famosa experiència sovint ho	esguerra	tot, t'aigualeix el fervor, la bona fe. Als de la nostra mena, et pengen
i ja en tenia prou i s'hi rabejava. Un dia els homes nous varen	esguerrar	un càlcul. Plegaren contrariats, baixaren al carrer i, drets, al davant
Déu" acabà dient el pare d'En Joan, que era tot taujà; "Déu no vol que	esguerrem	aquest bon dia a les bestioles." I penjant-se l'escopeta al coll, xiulà
; però ¿qui hi podia servir per a res? El bon pare, amb la Mare de Déu	esguerrada	per aquella catàstrofe, s'atipà de donar gràcies i de tustar esquenes:
fa no fa: "Perdoneu-me, Déu meu! No rebentaré mai més cap pastisseria; no	esguerraré	cap festa dolça a ningú; no m'impacientaré amb el menjar senzill. Però
fer Lau refent-se instantàniament— que no en treuríem res i tal vegada	esguerraríem	la solució del problema. Quines entressenyes voleu que ens doni per
/imbolicari\ "embullar, embolicar", /sgarrari\ "	esguerrar	". A França els mots d'origen català es refereixen sobretot als afers
de encalçar; encontre, de encontrar; esguerro, de	esguerrar	) i augmentat d'una /a\ els femenins (Ex.: conversa,
enyor; girar, gir; respirar, respir; encontrar, encontre; emprar, empre;	esguerrar	, esguerro; reposar, repòs; desembossar, desembós; embussar, embús;
el burgès humanitari, contra l'obrer amic de l'amo, perquè són els qui	esguerren	la base de l'odi de classes, l'argument per la revolta. Casos hi han en
hem d'ésser?— Continua llegint el diari, tot emmurriat. —Mentre no m'	esguerri	el diumenge... Així es quedaran a casa; podré anar-me'n sense que em
que es donen en afers delicats, han de mantenir-se secrets per a no	esguerrar	el cop. Hi ha persones a les quals el propi perill fa insensibles al
que anés... D'improvís, un no-res, el destorb més mínim ho esgavella i	esguerra	tot... Ella recordava aquella vegada que el Lusseru havia
m'han estat donades instruccions sobre l'altra gent. Em guardaré molt d'	esguerrar	les coses posant en joc la meva iniciativa. A mi, però, no em lligava cap
Mireu bé que només podem portar a terme quatre crides i que ja hem	esguerrat	la primera. Anem per la segona. I van tornar a tocar els seus instruments
forts. Jo no penso pas barallar-me amb un gegant que d'una sola bufada m'	esguerra	. Si ell té moltes canes d'alçada, jo n'he de tenir moltes més de
sent el seu mal com a personalíssim. No facis com el pare Gallifa, que ho	esguerrava	tot amb els seus sermons —ell, que amb la mirada ja deia prou! Jo no sé
, i què? No han vingut? Pitjor per a ells. No hem pas de permetre que ens	esguerrin	el diumenge. T'agrada nedar o no t'agrada? ¿Som o no som companys? Ets o
el temps suficient la campana abans de donar-la per enllestida, podien	esguerrar	, en un no res, una feina lenta, delicada i de molt cost. A mesura que es
peu, perquè la falla més insignificant, en aquesta operació preparatòria,	esguerra	tot el treball. L'ideal d'un calçat reeixit és que s'ajusti bé com un
de la mà, que acaba per posar nerviós l'operador i moltes vegades s'	esguerra	el treball. Els pinzells seran de ploma, de tamany petit o mitjà, puix
i de la sensibilitat de les plaques i sols pot obtenir-se per càlcul i	esguerrant	-ne algunes en provatures. Plaques excel·lents són les del tipus
que tots els homes són capaços de tornar-los millors i un de sol els pot	esguerrar	, o, al contrari, que un de sol o molt pocs només els poden tornar
hípiques, i que la majoria, quan manegen i utilitzen els cavalls, els	esguerren	? No és això el que passa, Melitus, i no sols amb els cavalls, sinó amb
que destroça els sistemes nerviosos, desgracia les perfeccions morals, i	esguerra	i mutila molts caràcters que sense aquest desequilibri haurien arribat a
en la concreció de paraules i pensament. Si es fes a posta, no s'	esguerraria	més el caràcter. Hi ha pares que perquè el nen porta bones notes, o li
més que una, de vida... Una vida no més: que poca cosa!... ¿Y si s'	esguerra	sense voler? ¿Y si la trencan a la meytat com ella podía haver trencat la
exclosos d'entre elles i sols els admetien una vegada a l'any. Mataven o	esguerraven	llurs fills mascles. Per contra, tenien per les noies la més gran

Pàgina 1 (de 5)

50 següents