DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esguerrar V 238 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esguerrar Freqüència total:  238 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

guerres (he volgut assonantar guerx per mostrar com s'esguerra un vers). Helena, enxufat significa aquell que d'anar
semblava que no ho havia acabat d'entendre. I ella em va dir, el devien esguerrar a la guerra, és ben bé el que et penses i per això es vol casar amb tu,
ja en torna; però el cor, encara ple del vi del seu entusiasme, li anava esguerrant les paraules amb síl·labes de criatura, inexpertes i lluminoses. A
els nervis en un sol punt. 9 d'agost Avui he tornat a esguerrar l'aquarel·la que he pintat. És curiós que només em sortissin bé —és un
l'home de cinquanta anys, i l'oncle, un jovenet inexperimentat: —No val a esguerrar les possibilitats d'un noi!... Com si vostès es trobessin tan
pàgina bella. Ara comprenia la meva incapacitat per a l'art. Ella em feia esguerrar les meves concepcions més felices, que sempre apareixien damunt el paper
per Pasqua. ""¿Per què busques mines, bon cristià? —em deia—. No esguerres el camí, penell? Aquí tens la mina de veritat, fica-t'hi de cap, obre
común cubrieron la maquinación que tramaron contra la nobleza\. Mut esguerrava, no obstant, els termes. Aquella primera lluita no fou un enfrontament
mena de mort. I saber esperar: no deixar-se crispar per les presses, que esguerren tantes coses. Hi ha processos que només el temps madura, com en aquest
que no aconsegueixen encertar el que volen? Quin malastre els mena a esguerrar el que desitgen? Quin traïdor instint els fa prendre la via errada?
i pedres dels viaranys, i declarar-me, entre renecs, la seva aprehensió d'esguerrar-se. I en Pellini reconeixia la meva superioritat de caràcter i em feia
al vostre Mestre que és un matusser, que no ha tocat res que no ho hagi esguerrat, i que és un fàstic viure dins aquest món de traïdories i pedregades.
tot un atleta! (I En Sànchez sentia que les cames li flaquejaven...) —Has esguerrat l'esport! Per què no boxes? (I En Sànchez sentia que les garretes se li
en la platja. —En què voleu... —Fa dies que no ets tu. No parles. Esguerres la tasca. Ara mateix hem amorrat per la teva culpa i amb el cavall no
llançat de bona gana, si no hagués tingut por de no encertar el punt i esguerrar-ho. —Mira el gueto! —va dir a la fi.— No ho hauria dit
amb un glapit a mitja cacera, com se'm va ocorrer, creu que l'hauríem esguerrada." "Tanmateix a tu i a mi el Jaumet ens deu molt i molt. Ell sortia del
En el cas d'aquest llibre és una simple recança, una por d'haver-ho esguerrat tot, una basarda d'haver de començar, una sensació d'inseguretat a cada
cos, —com ho diré?— el sota-ventre, l'indret de l'entrecuix. Tansevalia esguerrar l'art de l'esgrima mentre pogués metre en evidència el secret del divorci
sobtar una nit aquella vella pensada de despedir-se'n, però havent-se-li esguerrat l'intent per la molta gent que passava, en sortint del Teatre de
mestres d'escola. Per altra banda, estic fent l'amor a la seva filla. —T'esguerrarà els exàmens. —Tant se me'n dóna —fa Mittelstaedt, tranquil·lament.—
tant en tant. La por et retreu que l'egoisme és la pitjor tara... Però m'esguerren les nits, se'm fiquen en el que somio, m'obren calaixos, remenen roba,
¿Què deia, el vostre Abdó Terrades? Que si no hem pres mides sensates esguerrarem l'empresa i quedarem reduïts en una insignificant colònia extraviada pels
La llàstima és que et fas gran, la famosa experiència sovint ho esguerra tot, t'aigualeix el fervor, la bona fe. Als de la nostra mena, et pengen
i ja en tenia prou i s'hi rabejava. Un dia els homes nous varen esguerrar un càlcul. Plegaren contrariats, baixaren al carrer i, drets, al davant
Déu" acabà dient el pare d'En Joan, que era tot taujà; "Déu no vol que esguerrem aquest bon dia a les bestioles." I penjant-se l'escopeta al coll, xiulà
; però ¿qui hi podia servir per a res? El bon pare, amb la Mare de Déu esguerrada per aquella catàstrofe, s'atipà de donar gràcies i de tustar esquenes:
fa no fa: "Perdoneu-me, Déu meu! No rebentaré mai més cap pastisseria; no esguerraré cap festa dolça a ningú; no m'impacientaré amb el menjar senzill. Però
fer Lau refent-se instantàniament— que no en treuríem res i tal vegada esguerraríem la solució del problema. Quines entressenyes voleu que ens doni per
/imbolicari\ "embullar, embolicar", /sgarrari\ "esguerrar". A França els mots d'origen català es refereixen sobretot als afers
de encalçar; encontre, de encontrar; esguerro, de esguerrar) i augmentat d'una /a\ els femenins (Ex.: conversa,
enyor; girar, gir; respirar, respir; encontrar, encontre; emprar, empre; esguerrar, esguerro; reposar, repòs; desembossar, desembós; embussar, embús;
el burgès humanitari, contra l'obrer amic de l'amo, perquè són els qui esguerren la base de l'odi de classes, l'argument per la revolta. Casos hi han en
hem d'ésser?— Continua llegint el diari, tot emmurriat. —Mentre no m'esguerri el diumenge... Així es quedaran a casa; podré anar-me'n sense que em
que es donen en afers delicats, han de mantenir-se secrets per a no esguerrar el cop. Hi ha persones a les quals el propi perill fa insensibles al
que anés... D'improvís, un no-res, el destorb més mínim ho esgavella i esguerra tot... Ella recordava aquella vegada que el Lusseru havia
m'han estat donades instruccions sobre l'altra gent. Em guardaré molt d'esguerrar les coses posant en joc la meva iniciativa. A mi, però, no em lligava cap
Mireu bé que només podem portar a terme quatre crides i que ja hem esguerrat la primera. Anem per la segona. I van tornar a tocar els seus instruments
forts. Jo no penso pas barallar-me amb un gegant que d'una sola bufada m'esguerra. Si ell té moltes canes d'alçada, jo n'he de tenir moltes més de
sent el seu mal com a personalíssim. No facis com el pare Gallifa, que ho esguerrava tot amb els seus sermons —ell, que amb la mirada ja deia prou! Jo no sé
, i què? No han vingut? Pitjor per a ells. No hem pas de permetre que ens esguerrin el diumenge. T'agrada nedar o no t'agrada? ¿Som o no som companys? Ets o
el temps suficient la campana abans de donar-la per enllestida, podien esguerrar, en un no res, una feina lenta, delicada i de molt cost. A mesura que es
peu, perquè la falla més insignificant, en aquesta operació preparatòria, esguerra tot el treball. L'ideal d'un calçat reeixit és que s'ajusti bé com un
de la mà, que acaba per posar nerviós l'operador i moltes vegades s'esguerra el treball. Els pinzells seran de ploma, de tamany petit o mitjà, puix
i de la sensibilitat de les plaques i sols pot obtenir-se per càlcul i esguerrant-ne algunes en provatures. Plaques excel·lents són les del tipus
que tots els homes són capaços de tornar-los millors i un de sol els pot esguerrar, o, al contrari, que un de sol o molt pocs només els poden tornar
hípiques, i que la majoria, quan manegen i utilitzen els cavalls, els esguerren? No és això el que passa, Melitus, i no sols amb els cavalls, sinó amb
que destroça els sistemes nerviosos, desgracia les perfeccions morals, i esguerra i mutila molts caràcters que sense aquest desequilibri haurien arribat a
en la concreció de paraules i pensament. Si es fes a posta, no s'esguerraria més el caràcter. Hi ha pares que perquè el nen porta bones notes, o li
més que una, de vida... Una vida no més: que poca cosa!... ¿Y si s'esguerra sense voler? ¿Y si la trencan a la meytat com ella podía haver trencat la
exclosos d'entre elles i sols els admetien una vegada a l'any. Mataven o esguerraven llurs fills mascles. Per contra, tenien per les noies la més gran

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »