×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esguerrar |
Freqüència total: 244 |
CTILC1 |
guerres (he volgut assonantar guerx per mostrar com s' | esguerra | un vers). Helena, enxufat significa aquell que d'anar | semblava que no ho havia acabat d'entendre. I ella em va dir, el devien | esguerrar | a la guerra, és ben bé el que et penses i per això es vol casar amb tu, | ja en torna; però el cor, encara ple del vi del seu entusiasme, li anava | esguerrant | les paraules amb síl·labes de criatura, inexpertes i lluminoses. A | els nervis en un sol punt. 9 d'agost Avui he tornat a | esguerrar | l'aquarel·la que he pintat. És curiós que només em sortissin bé —és un | l'home de cinquanta anys, i l'oncle, un jovenet inexperimentat: —No val a | esguerrar | les possibilitats d'un noi!... Com si vostès es trobessin tan | pàgina bella. Ara comprenia la meva incapacitat per a l'art. Ella em feia | esguerrar | les meves concepcions més felices, que sempre apareixien damunt el paper | per Pasqua. ""¿Per què busques mines, bon cristià? —em deia—. No | esguerres | el camí, penell? Aquí tens la mina de veritat, fica-t'hi de cap, obre | común cubrieron la maquinación que tramaron contra la nobleza\. Mut | esguerrava | , no obstant, els termes. Aquella primera lluita no fou un enfrontament | mena de mort. I saber esperar: no deixar-se crispar per les presses, que | esguerren | tantes coses. Hi ha processos que només el temps madura, com en aquest | que no aconsegueixen encertar el que volen? Quin malastre els mena a | esguerrar | el que desitgen? Quin traïdor instint els fa prendre la via errada? | i pedres dels viaranys, i declarar-me, entre renecs, la seva aprehensió d' | esguerrar | -se. I en Pellini reconeixia la meva superioritat de caràcter i em feia | al vostre Mestre que és un matusser, que no ha tocat res que no ho hagi | esguerrat | , i que és un fàstic viure dins aquest món de traïdories i pedregades. | tot un atleta! (I En Sànchez sentia que les cames li flaquejaven...) —Has | esguerrat | l'esport! Per què no boxes? (I En Sànchez sentia que les garretes se li | en la platja. —En què voleu... —Fa dies que no ets tu. No parles. | Esguerres | la tasca. Ara mateix hem amorrat per la teva culpa i amb el cavall no | llançat de bona gana, si no hagués tingut por de no encertar el punt i | esguerrar | -ho. —Mira el gueto! —va dir a la fi.— No ho hauria dit | amb un glapit a mitja cacera, com se'm va ocorrer, creu que l'hauríem | esguerrada | ." "Tanmateix a tu i a mi el Jaumet ens deu molt i molt. Ell sortia del | En el cas d'aquest llibre és una simple recança, una por d'haver-ho | esguerrat | tot, una basarda d'haver de començar, una sensació d'inseguretat a cada | cos, —com ho diré?— el sota-ventre, l'indret de l'entrecuix. Tansevalia | esguerrar | l'art de l'esgrima mentre pogués metre en evidència el secret del divorci | sobtar una nit aquella vella pensada de despedir-se'n, però havent-se-li | esguerrat | l'intent per la molta gent que passava, en sortint del Teatre de | mestres d'escola. Per altra banda, estic fent l'amor a la seva filla. —T' | esguerrarà | els exàmens. —Tant se me'n dóna —fa Mittelstaedt, tranquil·lament.— | tant en tant. La por et retreu que l'egoisme és la pitjor tara... Però m' | esguerren | les nits, se'm fiquen en el que somio, m'obren calaixos, remenen roba, | ¿Què deia, el vostre Abdó Terrades? Que si no hem pres mides sensates | esguerrarem | l'empresa i quedarem reduïts en una insignificant colònia extraviada pels | La llàstima és que et fas gran, la famosa experiència sovint ho | esguerra | tot, t'aigualeix el fervor, la bona fe. Als de la nostra mena, et pengen | i ja en tenia prou i s'hi rabejava. Un dia els homes nous varen | esguerrar | un càlcul. Plegaren contrariats, baixaren al carrer i, drets, al davant | Déu" acabà dient el pare d'En Joan, que era tot taujà; "Déu no vol que | esguerrem | aquest bon dia a les bestioles." I penjant-se l'escopeta al coll, xiulà | ; però ¿qui hi podia servir per a res? El bon pare, amb la Mare de Déu | esguerrada | per aquella catàstrofe, s'atipà de donar gràcies i de tustar esquenes: | fa no fa: "Perdoneu-me, Déu meu! No rebentaré mai més cap pastisseria; no | esguerraré | cap festa dolça a ningú; no m'impacientaré amb el menjar senzill. Però | fer Lau refent-se instantàniament— que no en treuríem res i tal vegada | esguerraríem | la solució del problema. Quines entressenyes voleu que ens doni per | /imbolicari\ "embullar, embolicar", /sgarrari\ " | esguerrar | ". A França els mots d'origen català es refereixen sobretot als afers | de encalçar; encontre, de encontrar; esguerro, de | esguerrar | ) i augmentat d'una /a\ els femenins (Ex.: conversa, | enyor; girar, gir; respirar, respir; encontrar, encontre; emprar, empre; | esguerrar | , esguerro; reposar, repòs; desembossar, desembós; embussar, embús; | el burgès humanitari, contra l'obrer amic de l'amo, perquè són els qui | esguerren | la base de l'odi de classes, l'argument per la revolta. Casos hi han en | hem d'ésser?— Continua llegint el diari, tot emmurriat. —Mentre no m' | esguerri | el diumenge... Així es quedaran a casa; podré anar-me'n sense que em | que es donen en afers delicats, han de mantenir-se secrets per a no | esguerrar | el cop. Hi ha persones a les quals el propi perill fa insensibles al | que anés... D'improvís, un no-res, el destorb més mínim ho esgavella i | esguerra | tot... Ella recordava aquella vegada que el Lusseru havia | m'han estat donades instruccions sobre l'altra gent. Em guardaré molt d' | esguerrar | les coses posant en joc la meva iniciativa. A mi, però, no em lligava cap | Mireu bé que només podem portar a terme quatre crides i que ja hem | esguerrat | la primera. Anem per la segona. I van tornar a tocar els seus instruments | forts. Jo no penso pas barallar-me amb un gegant que d'una sola bufada m' | esguerra | . Si ell té moltes canes d'alçada, jo n'he de tenir moltes més de | sent el seu mal com a personalíssim. No facis com el pare Gallifa, que ho | esguerrava | tot amb els seus sermons —ell, que amb la mirada ja deia prou! Jo no sé | , i què? No han vingut? Pitjor per a ells. No hem pas de permetre que ens | esguerrin | el diumenge. T'agrada nedar o no t'agrada? ¿Som o no som companys? Ets o | el temps suficient la campana abans de donar-la per enllestida, podien | esguerrar | , en un no res, una feina lenta, delicada i de molt cost. A mesura que es | peu, perquè la falla més insignificant, en aquesta operació preparatòria, | esguerra | tot el treball. L'ideal d'un calçat reeixit és que s'ajusti bé com un | de la mà, que acaba per posar nerviós l'operador i moltes vegades s' | esguerra | el treball. Els pinzells seran de ploma, de tamany petit o mitjà, puix | i de la sensibilitat de les plaques i sols pot obtenir-se per càlcul i | esguerrant | -ne algunes en provatures. Plaques excel·lents són les del tipus | que tots els homes són capaços de tornar-los millors i un de sol els pot | esguerrar | , o, al contrari, que un de sol o molt pocs només els poden tornar | hípiques, i que la majoria, quan manegen i utilitzen els cavalls, els | esguerren | ? No és això el que passa, Melitus, i no sols amb els cavalls, sinó amb | que destroça els sistemes nerviosos, desgracia les perfeccions morals, i | esguerra | i mutila molts caràcters que sense aquest desequilibri haurien arribat a | en la concreció de paraules i pensament. Si es fes a posta, no s' | esguerraria | més el caràcter. Hi ha pares que perquè el nen porta bones notes, o li | més que una, de vida... Una vida no més: que poca cosa!... ¿Y si s' | esguerra | sense voler? ¿Y si la trencan a la meytat com ella podía haver trencat la | exclosos d'entre elles i sols els admetien una vegada a l'any. Mataven o | esguerraven | llurs fills mascles. Per contra, tenien per les noies la més gran |
|