×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esguerrat |
Freqüència total: 387 |
CTILC1 |
| en les profunditats marines? No hem de parlar dels seus peus | esguerrats | ni de la seva coixesa, perquè en la imatge que contemplem s'ha prescindit | | aquell que hauria bastat per donar plenitud a la meva vida, fou un record | esguerrat | , incomplet, per culpa meva. Tenc present el seu gest ple de candor | | bust, les hi va prenent, inspeccionant-les.)] Vaja, sí! Aquesta és ben | esguerrada | . [(La torna a donar a la Merceneta.)] S'ha de desfer. Aquesta ja | | li vaig començar a passar la mà a poc a poc pel ventre perquè era el meu | esguerradet | i amb el cap contra la seva esquena vaig pensar que no volia que se'm | | un bisbe, com un lladre que li anaven a donar garrot, com els pobres | esguerrats | que el dia de Carnestoltes, sota una disfressa vil, passaven pel davant | | la gent de sort estrinxolada, remenaven la cua una mena de pobres, d' | esguerrats | i de carteristes, que només es troben en aquells barris, o és possible | | considerava una desgràcia tenir un fill com jo. Era gairebé com veure'm | esguerrat | o, almenys, desequilibrat, més que més tenint en compte les crisis de | | que demani un bocí de pa els fa ràbia. Per això n'hi ha tants que fan l' | esguerrat | o es pinten nafres, o s'embadurnen la cara amb aigua de safrà i es deixen | | de cera; cames i braços i pits i crosses inusades ja pel guariment dels | esguerrats | . I algú que porta a l'esglesiola, a l'ermità, un cabàs de blat, o bé | | rams, sinó creus, i escrivien paraulotes de mofa a les fadrines velles o | esguerrades | , a les fadrines que per algun motiu calia suposar que no es casarien ja. | | sembla, gran cosa i va moure lleument el seu caparràs gris i arnat. —Els | esguerrats | no tenen entrada al Paradís —digué i va callar. Em vaig ajeure a la meva | | El que passa en llurs entranyes, el diable ho deu saber. Tu pots ser | esguerrat | , coix, geperut; però, si tens una veu dolça i saps cantar, les dones es | | setmana més tard, què hi fa? La gata, diuen, amb presses fa els gatets | esguerrats | . No tinguis, doncs, massa pressa. En interès teu, espero que les orelles | | tulir; allí coixos amb agraiment de no ésser-ne de les dugues cames; allí | esguerrats | de confiança; els del pegat, els espatllats, els de l'oració a Santa | | a cantar fort, de por que el cant no la distregui i li surti la mòlta | esguerrada | , que és treball que demana gran mirament, i no voldria que per culpa seva | | de la gran ciutat, sota el semblant de festa; de totes les seves vides | esguerrades | , de tots els desvalguts que no es resignen a perdre la vergonya; dels | | i no altre, i vetlla que no hi hagi res en falla ni en sobra i no quedi | esguerrat | en un moment el treball de mesos. Quan refresca el temps i els dies | | de veïns, desavinença de marit i muller, os trencat, cop de sang o negoci | esguerrat | , que no n'arribessin noves a les seves orelles. I cada u feia el seu | | i el pler, és dany, vergonya i advertiment a tots els que són de la cria | esguerrada | ." I les llàgrimes ragen cara avall del Crist clavat en creu i la sang | | si no tinguessin els fills que ls mantenen desde molts anys. Hi hà un | esguerrat | , que no s pot valguer; però sen cuiden els seus germans. Hi hà una | | al mig de l'estança, mirant els botons lluents de la caixa de cabals) ja, | esguerrats | , es desfeien sota l'empenta d'una vera causa de pena i frisança, que feia | | joioses i optimistes. Però qui s'atreveix a foragitar d'una empenta l' | esguerrat | o xacrós, la presència importuna del qual us amarga uns instants de joia? | | solitari, que dorm allí on pot i menja el pa sec de quinze dies; d' | esguerrat | que s'aparta dels homes i cerca la pau en un feinejar salvatge, cruel i | | els grans de les denes són tallats a mà amb ganivet i que alguns surten | esguerrats | perquè són trets d'un material de poc gruix. Presenten totes les | | que menjaven peles de taronja i cloves de cacauets. Es trobaven, molts | esguerrats | i pobres i en certs llocs feien una mena de barricada amb les crosses, | | —diu al cap d'una estona.— Si em tallen una cama em mato. No vull anar | esguerrat | pel món. Restem així, ajaguts, amb els nostres pensaments. Esperant. Al | | però si caieu a les grapes d'aquest vell, sota el seu ganivet, quedareu | esguerrats | . Necessita conillets d'assaig. Per a ell la guerra, a causa d'això, és | | al Temple, caminant i saltant i lloant Déu. Ho veu el poble, reconeix l' | esguerrat | d'abans, ara visiblement guarit, i Pere cull l'ocasió per a fer una | | portin al tribunal, no pas per un crim, sinó pel benefici fet a un pobre | esguerrat | , i davant la pregunta feta autoritativament, respon que aquest gran | | venir, aquí caic, aquí m'aixeco, amb el seu aire d'animals dislocats, | esguerrats | , però respectables. Després fa: cuïc, cuïc, cuïc... per espantar els | | que menjaven peles de taronja i cloves de cacauets. Es trobaven molts | esguerrats | , mutilats i paralítics i pobres, i en certs llocs feien una mena de | | equilibri humà. Així, l'establiment docent dóna armes fortes als febles i | esguerrats | morals, als petits ambiciosos, als nyeu-nyeus desenfrenats, als fanàtics, | | de la Providència. De vegades la Providència permet que un home sigui | esguerrat | perquè es pugui guanyar la vida. Sense que es pugui dir que el senyor | | la vida. Sense que es pugui dir que el senyor Carbonell sigui un home | esguerrat | , sinó que gaudeix d'una salut magnífica, disposa d'una nou del coll que | | no solament li deforma la cara, sinó que dóna a tot el seu cos un aire d' | esguerrat | dramàtic i terrible. Aquesta situació el deu torturar, perquè fa un | | perquè prodiguen l'ús del vidre com a element constructiu, però no és | esguerrat | atribuir la proverbial netedat del poble holandès al fet d'haver estat el | | I afegí humorísticament: "Sempre és preferible un matrimoni d' | esguerrats | a un matrimoni malavingut". La síntesi és l'espai. La intel·ligència de | | dret a ésser alts i ben plantats, però n'hi ha de menuts i esquifits i | esguerrats | i tot. Tots tenen evidentment el mateix dret a ésser metges o | | a deduir de l'aparició de gresols, forns i acumulaments de materials | esguerrats | en les cuites; testimonien l'existència d'una indústria metal·lúrgica els | | Déu, per tal que nosaltres poguéssim reconquerir-la divinitzant en Ell l' | esguerrada | natura nostra. I recordem encara l'altra antinòmia, participada pels | | l'obediència; són títols a la misericòrdia, com la desgràcia d'un fill | esguerrat | és un títol a la predilecció dels seus pares; són els punts febles per on | | una fàbrica nordamericana es comprovà que les tres quartes parts d'obra | esguerrada | era feta en hores de llum artificial. En un taller de la General | | ben assenyalades: la dels cecs, sota l'advocació de Sant Martí; la dels | esguerrats | , amb el patrocini de Sant Andreu, i la dels acaptadors, salmaires o | | Carnestoltes, alguns d'aquests músics ínfims s'ajuntaven amb uns quants | esguerrats | , i formant una sorollosa banda recorrien carrers, abillats amb ridícules | | els carrers i els voltants dels mercats de la ciutat. Molts d'ells eren | esguerrats | ; altres eren estrangers rodamons que la necessitat, l'esperit d'aventura | | i han sentit l'esgarrapada dolorosa de la metralla: invàlids, inútils, | esguerrats | , desvalguts!... Això no s'esdevé amb els gasos. Si esteu preparats no heu | | és una prova més que Déu ens posa al camí. Una desgràcia com el qui neix | esguerrat | . Conformació. Després la setmanada no els arriba. Que estalviïn." Tenia | | llitet de baranes que va entrar a la barraca i que, bo i camatort i | esguerrat | com era —com a parent pròxim del rentamans d'antany—, la sostreia a les | | i cristal·lina. Té unes potes curtes i penjants, com els bracets d'un | esguerrat | . La seva configuració, més aviat rodona, fa pensar en un calamar | | la música, semblà asserenar-se progressivament. Físicament era un | esguerrat | . En el tracte era irascible i tímid i parlava amb una veu aflautada i |
|