Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enviar a Madrid. Jo creia aleshores i ho crec encara ara, que va ésser un	esguerro	voler impressionar els castellans amb una minoria com les altres. Diuen
tot el vostre interès i amistat. —Gràcies, moltes de gràcies. Ha estat un	esguerro	—digué Wemmick tot gratant-se el cap,— i us asseguro que fa bella estona
de encalçar; encontre, de encontrar;	esguerro	, de esguerrar) i augmentat d'una a els femenins
gir; respirar, respir; encontrar, encontre; emprar, empre; esguerrar,	esguerro	; reposar, repòs; desembossar, desembós; embussar, embús; trasbalsar,
diem la ret, xarxa per a reforçar o suplir la bossa de l'art en cas d'	esguerro	) l'hagi de calar a qualsevulla que li demani i deixar-li el temps que
tallada arran d'entrecuix o amb tot un braç a la misèria. Altres, l'	esguerro	, el tenien a la cara, i produïen esglai. Altres eren estrafets o tarats
diners que ens costa de fer les obres, al caprici absurd i sovint als	esguerros	que ens imposa qui no saps mai amb quin estirabec sortirà? ¿Tant costa
lleugeresa extraordinaria y molt exposada á lamentables equivocacions y	esguerros	, per quant, com havém manifestat ara mateix, no sempre se manifestan d'
aram no estanyat. L' olla y cassola de ferro A la salut no fa	esguerro	. Terrissa sens vernissar Molt be se pot també usar:
Graner. La cria i la recria dels poltres, al final, van acabar en un	esguerro	. I, per a curull de malastrugança, a poc a poc, el negoci de la llet (
a terra ferma, tirat en un negre navili, a Équetos rei, l'	esguerro	de tots els mortals, perquè et talli el nas i les orelles amb
ens l'endurem a terra ferma tot d'una, a casa d'Équetos rei, l'	esguerro	de tots els mortals." Així feien ells, i Ulisses diví es gaudí del
poble, i aviat, en un negre navili t'enviarem a Équetos rei, l'	esguerro	de tots els moridors, i d'allí no te'n salva res. Aquieta't
era xicot en Ton pera cursar una carrera tant intrincada. A pesar que 'l	esguerro	mes que d' ell provenia d' un encegament de sos pares. ¿Qué no ho
eran, en general, rebrechs de botiga, desperdicis d'altres taules ò	esguerros	morals, nascuts y crescuts en el vici y desviades de son destí, sers que
ser que en la batalla perdi la fe y la ecsistencia? Voldria arreglar l'	esguerro	y mon amor poder torsa, y sento una estranya forsa que 'm subjecta ab má
manera t'hauria fet un déu; i pel seny no ets més que un	esguerro	. M'has sollevat el cor en el fons d'aquest pit que m'estimo,
amb la llosca de la cigarreta al mig. Salto del llit i intento apagar l'	esguerro	aixafant-lo sense pensar que vaig descalç. La pell de la planta dels peus
del altre bèures la sanch! he vist... L' interrompé un Titá de la natura	esguerro	, que guerxo y d' extrafeta figura 's veu entrar, y
dir que sí, oncle, que fill de puta. Avi, però fill de puta. I aquest	esguerro	de maldat va intervenir, doncs, en la Guerra dels Noms fent que el meu
i cops blaus, que parlava llatí i afirmava haver estat un dels darrers	esguerros	de la ment senil de Michelangelo Buonarotti. La marquesa l'havia comprat
al centre que perdura i tornar pols i cendra el trist	esguerro	. Narcís L'astut metacrilat, m'estima irònic o només
no us n'esteu que porten ferro.» Quasi l'	esguerro	. El molt desprès va ser sorprès dies més
trepitja segura des de nena, no sembla pas sentir que li cal redimir un	esguerro	, em concedeix i m'inocula confiança. Serem aliades en «la divertició»,
t'esguerri la tarda. Dona 1.— Ja t'ho diré jo, si te l'	esguerro	o no. Dona 2.— No t'explicaré pas la meva vida.
trobar al bosc i em va demanar un favor..., res, coses de família, adobar	esguerros	que als homes els sembla que no tenen remei, secrets esfereïdors... Els
I, justament, aquest punt havia frustrat la voluntat de destapar l'	esguerro	per bé de tots. Durant la visita que el Daniel i la Mercè havien fet a
que mostren alguns membres de les forces de seguretat implicats en l'	esguerro	. —Operació avortada. La constatació, per via telefònica, que els
alegries dels polítics són secretes, també ho són els patiments, però els	esguerros	són visibles. La República trontolla i Catalunya n'és responsable.
no fa per vós; jo l'he sentida tota i no val res de res, és un	esguerro	... a menys que us puguin divertir els esforços i els
oral assegura que dins la cavitat s'amaga una bèstia monstruosa. Un	esguerro	horrible, pelut i voraç. Una mena de criatura que apila en les
de les boques del Roine, als aiguamolls de la Camarga, hi habitava un	esguerro	, una criatura repulsiva, mig drac, mig tortuga, de vint peus de
i fascinada pels episodis tenebrosos del passat, ha ressuscitat	esguerros	primigenis sota l'aparença de figures de cartó pedra. A la plaça de les
les quals trenca i devora els ossos dels perduts candorosos i incauts. Un	esguerro	que en centúries passades havia estat una persona, Francisco Sànchez,
on hi ha tresors amagats Quan Perseu va derrotar Medusa, a aquell	esguerro	li van néixer dels cabells totes les serps del món, fins i tot el
també hi surt un dip representat. Una de les característiques d'aquests	esguerros	és que no giren el coll, la rigidesa que els empara fa que hagin de
les cases de la vila, cosa que, molt probablement, devia fer fugir l'	esguerro	. L'afany de condícia d'en Peladits L'Anoia La Conca
pregunta de la consulta del 9N. Després d'una allau de queixes per l'	esguerro	que es va presentar inicialment, «Vol vostè que Catalunya esdevingui...»,
i continua proferint «Li ha fet una puntada per l'esquena»,	esguerro	que a cap parlant de llengua apresa a casa se li acudiria però que, no ho
Pujol deia que, en les relacions Catalunya-Espanya, «s'ha produït un	esguerro	. S'ha esguerrat un projecte. I alguna cosa s'ha trencat». Des de la
fora d'alguns casos amb ‑o (esbarjo,	esguerro	, griso). b) Els verbs obtinguts per conversió es
de no ser-ho, defuges les batalles i malmets el bé públic. Tots els teus	esguerros	els has fet amb el peu esquerre, ens has perjudicat amb la mà negra, ens
(Farrés per Ferrers, Recha per Reixa, Pons per Ponç, etc.). Aquests	esguerros	ortogràfics provenen sobretot del xviii, el segle
dos escuts no coincidien! Avui, si el viatger s'hi fixa, observarà que l'	esguerro	ja s'ha corregit, potser per indicació de Tormo: noms i escuts es troben
més endavant, Cerdà anomenarà cosit, tractant així de teixir l'	esguerro	fronterer per mitjà d'«una xarxa de relacions» literàries, «reals i
del primer llit d'estimar. —¿Què deu ser allò, aquell	esguerro	? —El teu cor: para la mà. Una vella llàntia d'oli,
i despreocupades de les brillantors dels aparadors. Potser també corregir	esguerros	i enderrocar alguns excessos. Potser en tindríem prou amb terrasses,
referir, de manera no tan brillant, però amb més exactitud, com a aquest	esguerro	de l'enveja i de la vilesa. Freud, juntament amb Marx i Nietzsche, és un