Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la seva pena. Passaren dies, i cada vegada Maria Àgueda apareixia més	esllanguida	i silenciosa. Per fi, un matí es posà la mantellina i se n'anà a veure el
de Mila amb prou feines li contestà. Estava encara ombrívol, una mica	esllanguit	de rostre, pàl·lid, i les mans, en buidar el poal a la pica, li
Ell la rebé també plorant, commogut de veure-la més prima encara i	esllanguida	. Mila el mirà de seguida interrogativa, frisant d'ansietat, per si li
potser ella podrà salvar-lo. Cinta és la perfecció. Sobre les espatlles	esllanguides	i blanques i nues de Cinta reposa la jerarquia de valors que Jeroni aprèn
perill de mort? Dr· Riera. En perill de seguir vivint una vida	esllanguida	i dolorosa. Ah, Víctor! Les malalties més cruels no són precisament les
fins restar apoiat en el respatller de la glonxa; les mans li rellisquen	esllanguides	damunt la falda.)] Ernestina. [(Amb veu desmaiada, recita
de les modes i dels costums femenins, de la manca de pits i de les anques	esllanguides	. Els semblava absurda la mania de convertir la pell en un producte que
robar la llum de mes entranyes! Dels voltants de Madrid Arbres	esllanguits	. Amples arideses. Brillen les esteses dels
I d'aquella arquitectura vivent, rosada, no en quedà més que un esquelet	esllanguit	, cobert d'una mica de carn flàccida, negrosa, els ulls envidriats. Laura
al cotxe per asseure's al costat d'ella, la seva sorpresa redoblà. D'	esllanguit	el to de la seva pell havia passat a adquirir càlids colors rosats sobre
la imatge patent i ostensible de la infidelitat en la figura d'aquell noi	esllanguit	que seia a poques passes d'ella. —..."Així també el marit ha d'estimar
la dreta sobre l'embriagada cantant. Parlava panteixant i amb la mirada	esllanguida	. De segur que ja no veia davant seu la vella momificada i maquillada,
la dríade, verge enyorada en sos cants. I no 's more á l'ivern,	esllanguida	, quan l'alba és gelada i el crepúscul rojenc, quan
si els espantés les mosques. El resultat esdevé un pas-doble de bufera	esllanguida	, un bon xic anàrquic. Els veïns de la plaça treuen el cap darrera les
preparar oposicions. I no cal tampoc dir que unes i altres duen una vida	esllanguida	, salvada únicament per l'acurada atenció dels devots. Però, malgrat tot,
aconseguir l'encàrrec. Uns anys després, una mica a conseqüència d'una	esllanguida	tradició literària local, i una mica per influx directe del que es feia
amb un sentiment mig d'ansia, mig de vaga terror, el jòc de la seva	esllanguida	fesomía. Jo seia al capçal del llit d'èbenus, sobre una de les otomanes
Amb força pena jo podía consentir en admetre la identitat d'aquella	esllanguida	criatura davant meu, amb el company de la meva primera minyonía. El
les seves robes blanques, i l'evidencia d'alguna lluita acerba en tota l'	esllanguida	persona d'ella. Per un moment ella romangué tremolosa i tintinejant
, sis cèntims el que és groc com els..." I, tot murmurant-ho d'una manera	esllanguida	i més esllanguida, mon amic caigué dins una pacífica catalèpsia i oblidà
és groc com els..." I, tot murmurant-ho d'una manera esllanguida i més	esllanguida	, mon amic caigué dins una pacífica catalèpsia i oblidà els seus
mes la lluita durà un moment, i, sense donar una darrera mirada a l'	esllanguit	còs de la noia, com anacoreta que fuig de demoníaca temptació, es posà a
galtes xuclades, i aqueixos llavis sense gota de color, i els ulls tots	esllanguits	, i, per acabar d'adobar-ho, una cama coixa; doncs, a pesar de tot
tornat tota blanca i contreta. El pobre Janret, desconsolat, amb la cara	esllanguida	i els ulls esverats, va exclamar: —O bon Déu! Què et som fet? Per què
l'últim l'Erugot es llevà la pipa turca de la boca i se li adreçà amb veu	esllanguida	i ensunyada. —Qui sou vós? Això no era pas un inici encoratjador
salvatge i poblada de grans animals, davant de la qual desfileu, als sons	esllanguits	del vals lent dels tzigans de bord. Quan hom arriba a port, comença una
que s'estiraven enllà, enllà; tavernes amb fumerols misteriosos, i un so	esllanguit	d'acordió doblegant-se no sabé on. Entrà. Fou qüestió de fer una passa,
llurs botxins, només que amb la tristesa de llur mirada i amb l'expressió	esllanguida	i innocent de llurs fesomies. En lloc d'una cassola, han trobat uns
malalt, tota silenci i obscuretat. La mare té l'infant sobre els genolls,	esllanguit	i pàl·lid com una flor marcida... i la pobre dòna el besa, el besa amb
més ama, que més admira. La dama de /La Poesía\, amb els seus	esllanguits	i foscos hàbits, amb la seva noble testa coronada de llorer, és una ideal
anys, i els descendents dels Pomarè viuen encara. Són dos fantasmes	esllanguits	, oblidats. La reina Marau, princesa divorciada de Pomarè V, i el príncep
cocoters sorgien del cor virginal de l'illa, i balancejaven llurs palmes	esllanguides	. Els maorís, xops i enfredorits, s'arremolinaven a l'entorn de llur
jeu una dona jove de raça pomotú. Porta la cabellera estesa i es recolza	esllanguida	damunt un pilot de coixins. També hi ha un homenet europeu dissecat i
al Senyor, el braç d'un home ha enllaçat la cintura d'una dona. El cap	esllanguit	d'una noia s'ha deixat caure damunt el muscle de l'amat, i la seva
el briquet per a encendre el llum. Parlar d'ella i renovar-se l'emoció	esllanguida	era tot u. Una de les darreres vegades que l'Enric va estar amb la
Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella molt repenjada amb aire	esllanguit	i xerós, ell amb posat greu, decantant el cap a escoltar-la amb una dolça
de mi, tota sola, sense el vostre empar! L'avi Bernat posà la seva mà	esllanguida	damunt de la rossa testa de Marianneta i li digué: —Els meus ulls,
la terra s'estrenyen de vegades fort, altres amb un defalliment trèmul i	esllanguit	. Es fa un deliri de confusions, de penetracions, de barreges vagues. El
estona contemplant la seva amiga de l'entresol, seguint atentívol el fil	esllanguit	de les seves cançons. La senyora Guinart estimava els nens. Potser a la
als ulls i als llavis; darrera seguien els pares sostenint una conversa	esllanguida	i aparentant una tranquil·litat que eren lluny de sentir perquè en
gran cremor li consumia els dintres; fins que al cap del novè dia, de tan	esllanguit	no era sinó una ombra virolada i cuejant. Així feien camí, la donzella i
una tracallada de carretera amunt. S'atansava tant, s'abandonava tan	esllanguida	, deixava anar uns sospirs tan fondos, llençava tanta xafogor que ja no
com si tingués por de caure. O nit profunda i callada com un petó d'amor,	esllanguida	com un sospir d'abandó, amarada de luxúria, incitant com el record
i les còfies de punta blanca i afinaven la fesomia amb la perilla d'	esllanguida	panotxa, que és com dir que completaven el plafó romàntic de la taula
seva armilla. El cap, estret i llarg, molt poblat de cabells sense vigor,	esllanguits	per les sofisticacions de què eren objecte, fins a l'extrem que, essent
forçut, tornava lenta cap a la vila, com un guerrer ferit. La vela	esllanguida	com una bandera vençuda i els remitgers com uns esclaus seguien el ritme
atentament les petites musulmanes filles d'un pescador. Gmar és magra i	esllanguida	, trista i blanca com un lliri pansit. Limina és viva i sanitosa. Riu
el caid venerat, va lliurar-la al seu fill Mahamed en veure'l desficiós i	esllanguit	de desig aquella primavera. Mbarec era una pobra noia del Sus, que el
correspondre la nostra curiositat d'estrangers. Ens contemplaven amb ulls	esllanguits	on s'endevinava un puntet de desconfiança. Anaven guarnides amb els
entre els pilars, donetes amb la cara enfarinada ocupades en una busca	esllanguida	i persistent alhora. Tot l'anhel de silenci que respira la plaça roman

Pàgina 1 (de 4)

50 següents