Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de números sobre les quartilles on copiava les cançons. Ells es miren	esmaperduts	mentre l'home salta la barana i avança cap al menjador sense deixar-los
l'escopinada, que ha pogut desfer-se de l'estreta, corre cap un costat,	esmaperduda	com un muriac a la llum del sol. —Cap aquí, cap aquí! —diu ell.
galeria de la primera casa hi ha un individu en samarreta que contempla	esmaperdut	una llarga sarment que té a les mans. En sentir-los, dreça el cap, els
de les baguetes. El caporal esguarda els seus superiors amb una mirada	esmaperduda	que barreja la ràbia a la por, però els tres oficials, sense fer-li'n cas,
l'encarregada d'expulsar els tardaners, fa mitja volta, esguarda	esmaperdut	al seu entorn, salta a la protecció d'un tractor amb remolc on dos
diferents, que em miraven. D'uns ulls trists, molt trists, melangiosos,	esmaperduts	, alegres, irònics, riallers... Uns ulls que em miraven com si
de la meva mà i de la meva tendresa, apareixia tot sovint llunyana,	esmaperduda	, enlairada com si es cobrís amb un mantell de boira, la mateixa que anys
En algun moment resultava fins i tot agradable; immersa en el teu record,	esmaperduda	, em deixava endur temps enllà i reculava fins als moments màgics —perquè
sotragades, quan s'ensorra l'edifici de les nostres il·lusions i anem	esmaperduts	topant per les cantonades de la història —aquesta mestressa que mai no
terratinents i la burgesia; despullada d'homes que verament la guiessin;	esmaperduda	en un món de reformes industrials i socials que ningú no li havia
quan Catalunya es separa de la sobirania del rei d'Espanya per a caure,	esmaperduda	, en la del rei de França, no té ni braó per a proposar una solució més
Després d'una pausa llarga, Amèlia surt de la barraca i queda	esmaperduda	al mig de l'escena. Ja és fosc. Quan Andreu se n'adona, li diu
d'un glop de sang que el seny enterbolia. I al cercar-vos a Vós,	esmaperdut	, veig dret al meu davant que ja em sotjava, com la
i rodava fet vent i fet musica per aquells cims de Déu,	esmaperdut	. I amb la mateixa fúria que hi rodava hi roda encar i el temps
i rodava fet vent i fet musica per aquells cims de Déu,	esmaperdut	. I hi roda encar, que, els jorns de més feresa, si esteu en
Ves-te'n, que l'encantària i bogeria han malmès el teu cap	esmaperdut	; deixa que em consumeixi l'agonia i es fongui, amb la del mar, ma
i guarda sempre la mateixa mitja rialla resplendent,	esmaperduda	ran del mur. En la vorera del camí no clama com el cec de
al mig del carrer. Si hagués caigut dels núvols, no hauria estat més	esmaperdut	. Què li havia passat, a aquella dona, quan ja la creia meva? Diré el que
puntes daurades i de les tanques cobertes de flors, fa la impressió d'un	esmaperdut	. Així em vaig veure jo entre aquells xalets i jardins. I aquí demanaré
de cel de color de lleit amb aigua, un dia de torrodants xiscladors i	esmaperduts	per ràfels i tormos, buscadors de menjar pels tous dels canyamels, o bé
de reüll i amb mirada molla de tendresa? L'home que devia rodar	esmaperdut	qui sap on, afligit, devastat, amb la vana il·lusió d'oblidar, de
Cosme, tingués el dret permanent i legal de refusar-la i castigar-la.	Esmaperduda	, Mònica es va asseure vora el foc. El silenci i les llàgrimes l'acusaven.
també Zorbàs. Nosaltres, la gent instruïda, no som sinó ocells de l'aire,	esmaperduts	." Les estrelles es multiplicaven. Ferotges, desdenyoses, dures, sense
Quimet. Els nostres no valien res. Eren com uns soldats novicis. Queien	esmaperduts	després d'una mitja volta. I encara no els calia massa culpar, perquè
que li recordaven l'ombra del Mestre venerat. Jo em sentia una mica	esmaperdut	quan vaig adonar-me que la sala immensa era enflairada en la penombra per
i és més morta que aquestes fulles seques i rodola pels camins del món,	esmaperduda	, de tots els vents del va desig joguina! Els ocells han anat emmudint
Si véns te l'ensenyaré... Un punt de dubte, de vacil·lació, tremolà,	esmaperdut	, al fons dels ulls seriosos, devinguts relluents, de l'estudiant. Guaità
a casa, y s'hi quedà plorant. Mes el xicot, que bojament enamorat anà	esmaperdut	d'alegría, no vegé aquelles llàgrimes que contristaren tota a sa tendra
ja'l mosso qui sab hont era. Don Santiago's quedà ab la boca oberta,	esmaperdut	, quan prou apurat ja estava. Per que la veritat es que, per molt qu'ell
Gest d'espasme en totes les cares. Les Autoritats se van mirar fit a fit	esmaperdudes	: els nebots del orador van somriure bavejant; la majoría de pagesos va
cap y... "ay!... ay!... ay!..." tornava ab el mateix gemech.	Esmaperdudes	devant d'aquella passivitat tan contraria al caràcter de la pacient,
no l'ha dexat parlar? —¿A quí no he dexat parlar? —exclamà el crítich,	esmaperdut	. —Home, al senyor Sànchez. —¿Què diu ara? ¿No replicava quan volía?
esteu malalt? Mai no he vist un home amb un posat tan esquiu i fadigat i	esmaperdut	. Digueu alguna cosa, parleu! Cansadament, sense entusiasme, vaig dir: —O
d'aquestes rimes vibratòries, i, tanmateix, vaig poder atrapar gent	esmaperduda	que marcaven el compàs d'aquella oscil·lació amb llurs caps
damunt una capseta, i després davallava tot sospirant, i se n'anava	esmaperdut	al lluny. De vegades li engegaven trets, com els camperols fan amb els
aturar el remolí dins la meva testa. —El fet és, Lloyd, que no esteu més	esmaperdut	que jo. Jo no me'n sé avenir, tampoc. —És una cosa que deixa palplantat,
dues hores de caminar, sacsejat per les ratxes, mort de fred, espeuat i	esmaperdut	, aconseguí un hostal solitari. Trucà a la porta segurament amb massa
hora, però brillant entre la fosca de tota altra cosa. Desorientat,	esmaperdut	, el noiet prou va compendre que no podria tirar ni avant ni enrera.
en treia un altre que posava en son lloc. En veure-ho l'Antònia, quedà	esmaperduda	, que si la punxen no li treuen ni una gota de sang. Mare de Déu! Doncs no
Però sortosament, sentí com si una idea salvadora li davallés al magí, i	esmaperduda	, va ficar-se la mà a la butxaca, i en va treure una capseta de confits (
una certa impressió en l'auditori portant-se la mà al pit i fent mirada	esmaperduda	, com si encara sentís que el voltor li enceta alguna víscera. Començaria,
amb passa vacil·lant petjà la pista fins arribar ran de la xarxa. Mirava	esmaperdut	pertot, repassava els cordills trencats que hi trobava; sentí un moment
per a remuntar-me a l'antiga recerca de les coses divines. Quan divagava	esmaperdut	per tan ombrosa selva panteixant sempre entre visions terrenes, com el
en l'ombra que projecta un angle, altres nens, els més grandets, miren	esmaperduts	el trist espectacle, com esfereits pel dolor del germà i per l'angunia
pugen lentament l'escala del gran transatlàntic. Van mal girbats,	esmaperduts	; porten corones, mig marcides, de gairell. Una gran recança, un gran
atros, descuida els de sa seua! Ja em sentirà, si no ès sord! El xicot,	esmaperdut	i adolorat, romangué mut una bella estona, esperant que s'esbravés aquell
perque noy hi havia que al dar los tres vols quedava tan desorientat y	esmaperdut	, que emprenía resolt la marxa cap á Ponent, en lloch de anar cap á
que ni habilior de mantenir-se drets no tenien! I llur amo, afligit,	esmaperdut	, s'aturava a contemplar-los de la vorada del camí estant, d'on eixien
de gemat, de sublim i de bonicoi que no sabeu definir, però que us deixa	esmaperdut	. Els elements són dolços i riallers, ingenus i teatrals; només és la llur
colpidor el contrast que ofereix la vida d'aquell poble que un hom resta	esmaperdut	. Al bell costat d'una ciutat esplèndida, sorollosa i moderníssima us

Pàgina 1 (de 8)

50 següents