Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

continuava l'eclesiàstic, que patia, sense haver-ne encara un lúcid	esment	, de càncer de pàncreas: a tot estirar, en un parell de mesos, llest. "Va
i negra, suau i profunda. Totes les portes exhibeixen un nom seguit de l'	esment	d'una graduació. Però li cal anar fins al final de tot abans de descobrir
risc a l'embriagadora victòria, com podem retreure-li que no parés massa	esment	en els pecats del desvagat poeta? Sabem, no obstant, que va escriure a
escrivia, tossia i escrivia sense adonar-se del pas del temps, sense fer	esment	de Cèlia que li canviava la roba, que li preparava el bany, que treia la
gran encara del fill. "Prou desgràcia té, pobra!" Mai no li n'havia fet	esment	, i, al temps de la collita, li enviava sempre alguna cosa; en una ocasió
li agradaven ses flors, a mi mirar-les sí, no se pensi, però tenir-los	esment	no gaire, a mi sa casa que era lo meu... Però ara res no em fa delit ni
obrers, menestrals, burgesos i prohoms. En referir-nos-hi, no hem fet cap	esment	de la clerecia. Faria estrany, donada la importància que aquest estament
estrangera en benefici del monopoli dels marxants sevillans. Cal parar	esment	que Carles I havia inaugurat en 1529 un règim econòmic colonial
d'articular d'una manera moderna l'administració de l'Estat, parant	esment	en la pluralitat de fets i de tendències hispàniques i en l'eficiència
sense que anés a parar a les caixes de la Reial Hisenda. També cal parar	esment	que els càrrecs municipals, els únics que restaren a disposició de la
acabaria per fer rodar el cap, a ells i a nosaltres, si no paràvem	esment	en les circumstàncies que han determinat l'aparició i el desenvolupament
els seus tentacles cap a les diverses corts europees tan aviat com tingué	esment	que les grans potències oceàniques, i sobretot Anglaterra, anaven a
i desconcertar el seu públic. Rosa, encara que, d'una manera vaga, tenia	esment	de la situació precària del seu ex-amant, tenia l'esperança que Frederic
que considerarem més endavant (§ 15) juntament amb altres	esments	d'aquesta arma. El mot bran, tan freqüent en provençal i en
amb el seu enemic Pere de Berga (el cognom del qual és el culpable de l'	esment	en rima d'aquesta arma), en pla o en serra, cadascun al front de les
el mot provençal "frachisa") i cuixals o cuixeres. Fa	esment	del "braguier", i tot seguit escriu: E gambaysson d'armar
en un conegut passatge del Libre dels feyts, fa	esment	d'una famosa espasa que havia estat del Cid Campeador: "E havíem nós
amor (estrofa 924), o sia el 1330. El primer	esment	d'aquest mot que conec apareix al famós Carròs, poesia
i 1250, en la narració d'un torneig, apareix un altre	esment	d'aquestes defenses juntament amb les llaunes ("laimas") de
Però aquests versos són contemporanis o poden ésser posteriors al primer	esment	català de les cuirasses, que apareix en un text que revela que
de launes de cuyraces". D'aquests mots passem al primer	esment	enregistrat en francès: els "paires de cuiraces" anotats a
variant o mala interpretació de "frontisses". Són tan sovintejats els	esments	a les cuirasses en textos i documents del segle XIV que és
no corresponen a la defensa citada per Desclot ni als altres	esments	d'espatlleres que passo a considerar. Entre diversos lliuraments de joies
i espatlleres és que aquelles podien ésser de dues peces (com atesta l'	esment	de "mitges cuirasses" fet el 1315) i anaven
són abundosos els textos francesos, italians i anglesos que fan	esment	de la "brigandine", dita també "cuirassine", i que
Deixant de banda altres tombes d'aquest segon tipus, parem	esment	en la magnífica de l'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, mort el
entre els anys 1375 i 1386, si bé és molt rica en l'	esment	i descripció de ginys artillers, fa escasses referències a l'armament
en un capítol redactat l'any 1385 o 1386, faci	esment	del rest, amb tota normalitat i sense donar a entendre que es tracta de
Pere el Cerimoniós, a l'ordinació susdita, com Pere March, fan especial	esment	de les bragues de malla. A L'arnès del cavaller
i descrit poèticament per Pere March, si prescindim de l'important	esment	del rest fet pel docte franciscà; i ja veurem que també aquest i March,
testament, signat el 14 de maig del 1370, el rei fa	esment	de cinc espases, tres de les quals porten nom: "quinque enses quorum
minuciositat sovint sorprenent, es descriuen encontres de llança amb l'	esment	detallat de les diverses peces de l'arnès que l'arma colpeix en un
xiques de fust", 1437, 18 febrer), i mereix	esment	especial la partida que anota "dos adargues de cuyro, cervunes, ab
Milà: "hun elmet" (1418, 9 juny). Un altre	esment	pertany a aquella gran partida d'armes, en la qual consten "dotze
del segle XV. Lluís Crespí (1462) en fa el primer	esment	i en dóna el pes: "cabacet ab bavera de pes de dotze liures e
Els bastons solien ésser quatre, car els germans valencians no han fet	esment	de la llança, inclosa per Felip Boyl (1439) en aquesta clara
temes, li vaig escriure llargament. I també, per sobre, li vaig fer	esment	del tercer, però d'aquest la impressió forta, me la vaig guardar per a
per' un altre del seu bras.— La Toneta comensava á tutejarlo sense ferhi	esment	. —Donchs jo no miro 'ls brassos, sinó 'ls pamets y 'ls cors, una carona
al criat ab una empenta amistosa. Ningú d' aquella casa havía tingut	esment	de lo passat á la Tona. Feya mitj any que no s' havía acostat allí á
—diran els meus companys, que no han hagut	esment	dels meus cruents afanys. Jo porto dins la sang
l'espai del vostre temps i del meu, per bé que mai no n'havíem tingut	esment	. Descartes. —I heu trobat moltes radiacions invisibles?
del globus, en atenta recerca anava erràtic, parant	esment	en tota criatura amb examen profund, per descobrir-hi
sentí remor de cruixidores fulles, sense parar-hi	esment	, acostumada a veure, davant seu, jugar les bèsties
no pas menys important que el prec dels cònjuges de què es fa	esment	en les antigues faules (amb tot, no tan antigues com aquesta),
el que s'esdevindrà després del Diluvi; llavors, en fer	esment	d'Abraham, li explica per graus qui serà aquell de la Raça de
el temple mateix; el ceptre, a l'últim, obtenen d'empunyar, i	esment	no paren en els fills de David, i passa d'hora a un
congriat al cel, grosses gotes em queien a les mans. Però jo no hi posava	esment	; estava submergit en una atmosfera ardorosa, sentia a dreta i esquerra,
de confessar que sóc vell i faig tot el que puc perquè ningú no tingui	esment	que he envellit; salto, ballo, ballo, els ronyons em fan mal, però ballo;
la història fonamental de l'Aspre, encara que cap escriptura no en faci	esment	. A més dels ermitatges, els habitants alçaven els oratoris, que
distinta i a fer-la criar, el principi seria tan obvi com ociós de fer-ne	esment	; però la seva importància consisteix en el gran efecte que hom produeix

Pàgina 1 (de 64)

50 següents