DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esmentar M 1 oc.
esmentar V 6121 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esmentar Freqüència total:  6122 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos abans de tot i l'imagina, sembla, com un espai il·limitat, obert
que devora. Goya, que complica així el misteri de les menges, que hem esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al
autoritat sobre el grup, fins sobre les dues més antigues. La darrera que esmentarem, Podargé, es va unir a Zèfir, encara esvalotat, i va parir bessonada, els
a la ruïna de Troia, et parlaré d'uns quants cavalls dels nostres mites. Esmentaré en primer lloc els que integren la quadriga d'Hèlios —Eoos, Etíops,
i la va fecundar." "No entenc com varen resoldre el nus del problema", esmentava, crítica, la senyora Magdalena Blasi. "Es diu que, en el punt just, ella
debò terrible. Ara, rodolant rodolant, ha anat a parar, per raons que no esmentaré, al meu repertori, i la meva comesa consistirà a fer-vos veure, durant
com és el meu costum, quan ho puc evitar en referir-me a les figures que esmento al llarg d'aquests comentaris. Heus-les aquí. Boniques, oi? Com que
i era un bon embús, sobre sàtirs i silens. Un silè Si un autor abans esmentat per nosaltres tenia raó, ets massa jove per ser un silè. Però unes altres
comparances, en primer terme el d'una joveneta, que es guardaria prou d'esmentar mai a la fidel companya. Aquesta i l'home, per fortuna tots dos amb un
a aquella obsessió que l'havia turmentada en secret tota la vida; tornà a esmentar el seu pare i li parlava com si el tingués davant, i, de sobte, es
els casos paral·lels d'altres cultures que han passat pel mateix destret. Esmentava, sense anar més lluny, el cas del món antic, la Roma imperial, que, en
en diríem. Potencialment, tots són personatges de Dostoievski —i esmento els de Dostoievski per la fama que tenen d'estranys i d'excepcionals—:
despectiva del sexe ha perdurat. La pornografia, fins i tot la literària —esmentaré, per sabut, el nom de Guillaume Apollinaire—, segueix conservant el seu
No opina que, en conjunt, aquesta sigui una guerra religiosa. Jo esmento el parer contrari de l'escriptor francès Ramon Fernandez (expressat en un
de març de 1810 —feia plorar si pensaves que en el diari no s'esmentava el nom del rei Josep a qui no havien volgut jurar fidelitat les víctimes
el Palau Ducal podeu llegir encara una inscripció funerària en la qual s'esmenta un Faledro Ordelaffi ajusticiat l'any 1355 decapitato pro
Jervolino desaparegué. La tornada de Nerina a ca Bruzádola ni tan sols s'esmenta en les cartes. Se'n torna a parlar com si no s'hagués explicat mai la
incomoditat de la cambra massa plena, incomoditat que, cosa estranya, ni esmenta. Es descuida de seguir moblant el pis que gairebé ignora, car a penes
Gairebé totes les obres plàstiques dels catalans surrealistes —per no esmentar sinó aquesta tendència— tenen de surrealista exclusivament l'assumpte; en
de la qüestió, en la petita escala de la cronologia personal. Ells —esmentem el nom de Pinder— parlen de la "contemporaneïtat del no coetani", és a
les afinitats de gust i de sentiments entre ella i Pere Gifreda. No esmenta gens Teresa. —Ja ho vaig dir que eren les males arts de la Torroella,
(fig. 20). A aquest tipus d'elm devia correspondre aquell que esmenta dues vegades el trobador Guillem de Berguedà en sirventesos escrits vers
com la "barbera" de temps posteriors. Això no obstant, observem que són esmentades immediatament després de les braoneres i abans del guant, i que quan
i plom, propi de la lluita. Entre les armes d'asta cavalleresques cal esmentar la que enregistra un document de l'any 977: "Dono... ad
període que hem estudiat en aquest capítol. Quan la documentació d'arxiu esmenta selles, estreps o esperons és difícil de saber si es refereix a elements
cedeixen, compensats per unes viles, al comte Ramon II de Ribagorça. S'hi esmenten frens d'argent i granats, selles granades, esperons d'argent,
defensives i ofensives (testaments, inventaris, etc.), les tres obres esmentades tenen l'enorme avantatge de lliurar-nos, de tant en tant, descripcions de
llengües i aprofitat per bon nombre d'escriptors, de vegades sense esmentar-lo, com és el cas de don Juan Manuel, al Libro del cavallero e del
173). Sovint concreta més i fa referència a l'ausberg (no esmentat mai per Jaume I) i a les cuirasses: "donà-li tal colp per mig lo
58). I com sia que al Libre dels feyts no és esmentada la gorgera ni altre element que protegeixi el coll, m'arriscaria a
Primitivament formava una sola peça amb l'ausberg, i el text on Desclot l'esmenta no permet de decidir si ja era una peça separada: "Un navarrès qui
de la Catedral de Barcelona (fig. 25) porta un capmall. Desclot esmenta també la ventalla. En l'època del nostre cronista la ventalla era
et tres parels de cuxots". Apareix, doncs, un seguit de peces no esmentades per Llull, per Jaume I ni per Desclot: gamberes (defenses de les
de ferre", cosa que corrobora que eren independents de l'ausberg. Esmentem, encara, que l'inventari de Castellot (sempre del 1289) anota
que Llull, al Libre de l'orde de cavalleria, només esmenti aquell, preferència en la qual potser també hauríem de tenir en compte
d'experiència del qual hi ha notícies (veg. § 77). El segon elm esmentat per Jaume I, el porta un cavaller sarraí a la campanya de Mallorca:
de casc que no es difondrà fins uns vint anys després i que Muntaner no esmenta mai. Ni Ramon Llull ni els nostres dos primers cronistes no citen la
dos elms, vint cofes les deu ab raÿl de ferre" (Ascó). Ramon Llull esmenta l'escut sense donar cap detall sobre la seva forma, matèria ni
El gonió, el perpunt i el capell de ferro són les defenses que més sovint esmenta el rei en parlar d'ell mateix: "ab nostres perpunts vestits e ab
i per sobre de l'ausberg el perpunt ("perponhs"). Entremig ha esmentat la gorgera, la cara, nom que es donava a la visera de certs cascos, i que
De Batalla (redactat entre 1251 i 1255) esmenta la misericòrdia entre les armes desacostumades i indignes de la lluita
d'aur" (cap. 113; IV, pàg. 21); i esmenta altres "bones lances ab fers febrits, que cascuna valia miga onza
16. Pel que fa als guarniments del cavall de guerra Ramon Llull esmenta la sella, el fre, la testera i a més els
batalla a què em refereixo cal llegir-lo íntegre perquè esmenta les armes defeses o els enginys prohibits en el duel judicial, clar
verd de drap de llin, qui ho cobrí tot" o sia tot el que acaba d'esmentar; i repeteix: "e puis una gramalla fort àvol, vella, que
imprescindible peça interior o camisa, que Muntaner, com Desclot, no esmenta, el rei Pere, segons aquell cronista portava, i per aquest ordre: unes
El cassot equival, doncs, a la sobrevesta o cota d'armes que esmentarem més endavant, per bé que les dels almogàvers que cita Muntaner eren, amb
és cosa diferent a l'ausberg (ací és l'única vegada que Muntaner l'esmenta) i que les cuirasses. En certa manera aquests mots del nostre cronista es
pàg. 58). A l'inventari de Jaume II del 1319 s'esmenta un elm amb dobladures, o sia reforços ("galerum sive elm ab
d'escultures jacents. Cal afegir que el "coutell catalanesc" esmentat per Muntaner no sembla ésser una arma, ans l'instrument corrent de

  Pàgina 1 (de 123) 50 següents »