Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i hores contemplant com vivíem quiets, abraçats, respirant amb pausa. Jo	esmerçava	el dia ajagut allí on el riu es parteix en quatre braços, resseguint el
Caín. Així digues que tot són provatures! Si el Senyor hagués	esmerçat	en la creació dels àngels i dels homes un material incorruptible, ara tu
un es desperta, amb prou feines si en recorda l'argument. Frederic no va	esmerçar	ni vuit segons per posar-se a nivell de la realitat. Damunt de les
en el que fos possible, que els articles es fabriquessin a casa, Leocàdia	esmerçava	molta part del seu temps en la confecció de roba interior per al seu
la vida i miracles del cavaller Amat, i totes les facècies i energies que	esmerçà	fent de Virrei del Perú. Coneixia les relacions del Virrei amb una
fet mai res ni s'havia pres la pena d'interessar-se per a res. Havia	esmerçat	el mínim de baralla i el mínim de crítica davant de les coses i les
cas com aquest, en què el fracàs resulta irremeiable i l'esforç que s'hi	esmerça	, imponent. La invenció Al costat del purisme geomètric hi ha, dins la
de pomes ben colorides i flairoses a alguna persona amiga. No podent	esmerçar	la seva virtut de resignació i de respecte a la divinitat d'un marit o
havia reprès les grans caceres amb els amics. A part d'aquesta activitat,	esmerçava	la resta del temps a donar cops d'ull ben dirigits als simples treballs
ens vàrem llançar com famolencs a tota mena de llibres. L'Aiguader hi	esmerçava	tots els seus diners, que abans ens fugien en disbauxes, tavernes i
per càlcul— una delicadesa que en aquell clima no havia trobat manera d'	esmerçar	... Entre els seus dits, dins la cubeta, la imatge dels seus pares començà
fer i l'infeliç polonès pert, sense compensacio, el capital que hi havia	esmersat	. Les mides preses per a extingir la llengua polonesa han sigut aplicades
arribaria a fer l'home. Ford. —Justament. Per més temps que hi	esmercés	. Ruskin. —Però és evident també que el problema dels "parats"
tornaven a picar al cap de poc. Que sí, que no. Ací i allà, els pagesos	esmerçaven	un tresor de paciència igual al de les parelles de bous que acotaven les
per a mantenir a dintre la frescor desitjada. Sigui el que sigui, hi	esmercen	una energia que esborrona. Així, la vespa fa cap a tot: és paleta,
laberint de la seva ascensió. Puja molt lenta. No s'adona de la força que	esmerça	. Cava i més cava amb les eines primitives. Finalment, aparta la darrera
destruïts tots els nostres coloms de cua ampla, els criadors, a força d'	esmerçar	-s'hi temps i temps, produïssin una nova raça amb prou feines distingible
llars. Resum del capítol present i de l'anterior En aquests capítols m'he	esmerçat	a demostrar que no són pas insuperables les dificultats de creure que
de la descendència amb modificació a través de la selecció natural. M'he	esmerçat	a donar-ne tota la força. Res no pot semblar més difícil, de bell antuvi,
vicentins sorgeixen, repetim-ho, en uns barris modestos. Les xifres	esmerçades	per la burgesia alcoiana a fi d'ocupar un lloc de relleu en les festes de
com si l'hagués viscuda instant a instant. I en realitat és així car ha	esmerçat	moltes hores a escorcollar arxius, a recórrer i estudiar tots els indrets
és poca cosa. Tota la vitalitat que subsistia en aquella població és	esmerçada	en baralles de carrer, homicidis estúpids i processons inversemblants.
en l'últim terç del XIX i en el primer del XX— van	esmerçar	llur fogositat, més combatent-se els uns als altres, que no pas combatent
que arriba a recollir un grapat considerable de duros, pensa de seguida a	esmerçar	-los comprant un hort. La cosa ha arribat a un extrem de psicosi. Són
diners ni esforços; que res no hi ha en què més oportunament poguéssiu	esmerçar	els vostres diners. Caldrà també que el cerqueu entre vosaltres mateixos,
aquestes cobejances, Cebes, aquells qui tenen cura de la pròpia ànima, no	esmercen	la vida a afalagar llur cos ni es regeixen pels mateixos principis dels
de bou cap a l'home: ¿Què et sembla si d'aquest beuratge, féu ell, n'	esmercés	una part a fer una libació? ¿És permès o no? En molem, Sòcrates, la mesura
latomies no ens testimoniessin la quantitat de material que calgué	esmerçar	-hi en monuments i cases. Convenint d'usar la pedra que hom tenia més
de molta importància científica, En Ramon Llull es malgasta i	esmersa	les riqueses que ha trobat com el que troba gerres de diners enterrades i
i denota una potència sistematitzadora de primera força, que el dia que s'	esmerci	en altres treballs de ciència pura poden donar resultats que ningú se'ls
possibilitats hagudes i per haver. I per a assolir aquest fi veiem que	esmersa	tantes i tantes riqueses intel·lectuals i muntanyes de intel·ligència com
per ell esdevé una font artística, perquè després de no explotar-la i	esmersar	-la de la manera que l'esmersa, mirant-se-la més com un literat i com
perquè després de no explotar-la i esmersar-la de la manera que l'	esmersa	, mirant-se-la més com un literat i com un poeta, que com un veritable
exigeix, i en aquest tresor literari que és un veritable luxe assiàtic hi	esmersa	les idees a mils i com que ho pot fer perquè en qüestions d'idees és tant
amb parsimònia com a català que és, tanta intel·ligència li ve de nou i l'	esmersa	com el que éssent fill d'una casa pobre arriba a ésser immensament ric i
dels darrers temps, a les quals endebades les passions partidàries s'	esmerçaren	a llevar llur inquietud augusta, tots els patriotes, creients en la
ni la grandesa. Ni les assolirem mentre l'ànima de tots nosaltres no s'	esmerci	a desitjar-ho amb tota la força de les nostres potències i virtuts. Si
No set anys; ja fa un segle que l'ànima constant del nostre poble s'	esmerça	en el somni de la seva llibertat; i tots nosaltres, Jacobs innumerables,
tots nosaltres, Jacobs innumerables, de cara a una prometença futura, hem	esmerçat	el millor de la nostra força espiritual, de la nostra il·lusió i del
i fóra la negació del nostre amor. Ens disposem, per contra, a servir, a	esmerçar	tots els anys que encara calguin, a obtenir la Raquel de la nostra
accions penoses i útils als altres. No n'hi ha sense el goig personal d'	esmerçar	-se apassionadament. El més bondadós, si no és un masell, estima la força.
d'aquesta vigoria extàtica. Per aquesta temença, com Saturn, s'	esmerça	en devorar els seus fills. Els més castigats són els efebus divins: la
aprofundida per l'experiència, és a dir, per l'escepticisme, i que s'	esmerça	en servir la més alta memòria i en practicar els més alts exemples de la
res no li dolia, ni de perdre la salut per enllestir un nou llibre, ni d'	esmerçar	fins la darrera malla per a fer-ne un tiratge en paper de fil, o paper
un aprenent d'hel·lenista o un pensador mediocre, Crexells només n'hi	esmerça	quatre de ben justes. Redir no és pas la seva tasca. Ara, les notícies
15 d'octubre del 1940. Els biògrafs de Lluís Companys s'	esmerçaran	a seguir-li els passos del bressol fins a la tomba; els historiadors dels
els que millor aprecien el seu mèrit, sinó els que més atenció hi	esmercen	i més s'hi fixen. Tampoc no són aquells que amb major evidència senten
de la colla deixant els seus cabals a l'administració dels companys per a	esmerçar	-ne els rèdits en obres de cultura. I és fama que la colla es passà totes
somniar-la la cultura. Els senyors que ells mateixos es diuen vius (i que	esmercen	la vivor natural en discutir, per exemple, el llibre de poesies del jove
tots ells deprimits per un sensualisme medular, gairebé pacient com més s'	esmerça	a multiplicar la velocitat, just en el punt que En Salvat Papasseit,

Pàgina 1 (de 28)

50 següents