Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

No s'ha venjat", badallava. "Tranquil·litzi's, que no m'escarxaré ni m'	esmicolaré	per ell. M'aprecio massa", xiuxiuejava dintre el son de la senyora,
deia als seus companys: "Ja no cal témer el comunisme, perquè ha estat	esmicolat	". Fa molt vent. Lilà florit, convuls, agitant els rulls blancs
No sé qui pogué contar-li amb detalls de miniaturista uns fets,	esmicolant	sentiments amb tanta precisió, escamotejant-ne a la vegada uns altres,
tant d'estiu i tan lluny! Aquesta nit, que un dring ha	esmicolat	vidres de cel, i m'esgarrinxa fresc el blau urpat que
olor de paper de les flors de paper i olor de sec de l'esparreguera que s'	esmicolava	i feia un gruix a terra de coses petites petites que eren el verd que
de seguida al seu esquelet geomètric, la viola dins els seus límits, l'	esmicola	per donar-ne una visió simultània. Els fragments d'una cara, tots, àdhuc
son costat, comensá la tasca del dia. Contra sa costum, lo temps, contat,	esmicolat	pe'l crich-crich de l' agulla, se li feya etern. Durant aquell dia lo cor
un clavell pansit, no ben sech encara, y comensá á esfullarlo, á	esmicolar	lo ab encarnissament, mentres repetía: —Nó, no 'm dich Sofía, no ho só com
en les lluites morals. I també vaig partir una pedra i després la vaig	esmicolar	, com ell, però havent de donar molts més cops que ell per a fer-la a
Ni un, ni un no ha resistit la prova. Tots s'han trencat i	esmicolat	. Darwin. —Així, doncs, em deveu creure un farsant?
i hi diguem la nostra. Demanem indulgència per endavant, i a l'hora d'	esmicolar	l'autor val la pena que hom s'encari amb les conclusions del monòleg
però poc. L'Antic Règim no havia resistit la prova, realment, i va	esmicolar	-se. Les Corts de Cadis li cantaren les absoltes. Les reaccions
de minifundi". El costum de dividir per herència el patrimoni familiar	esmicola	repetidament les unitats de cultiu; els petits arrendaments passen de
amb el que és mortal, Si algú després de trencar la lira o bé de tallar o	esmicolar	les seves cordes, a base del teu mateix argument, volgués sostenir que
que fos un musulmà convençut, prova que la fe cristiana se li havia	esmicolat	sota el més desolador racionalisme. Si la immortalitat és el record entre
Gran Port, fulgura una ratlla metàl·lica i rosada, que la proa de la nau	esmicola	en irisat polsim i el batiment de l'hèlix rebull en cascades de perles.
de l'Altíssim, perdura a Messina: més tenaç que els monuments, perduts i	esmicolats	per les guerres i els terratrèmols, més tenaç que la raça dels homes,
una revolució a fons, atacant a fons totes les realitats, havia d'	esmicolar	, naturalment, les coses postisses, i havia d'enfortir les coses
ni la majoria: és una totalitat, perquè és una ànima viva que no hem d'	esmicolar	amb una trencadissa individualista. Qui fa les ànimes a bocins, les
no troba refugi ni repòs a l'hora del malastre, fins que l'engrunen i	esmicolen	i en dispersen la pols als quatre vents, i del seu pas pel món no en
de la nostra mare, la Natura, que es complau en fer i desfer. Construir i	esmicolar	. Lo que ens pot fer més desgraciats és ficar-nos al cap la idea de que
de núvols; Trigueu envolant-se al cel a cavall d'un escarabat; la Guerra	esmicolant	els hòmens i les viles dintre d'un morter, servint-se com de mà dels
o de plom endurit, capaços de no esmossar-se en el tou de plomes i d'	esmicolar	els ossos més durs. S'esperava amb ansietat la intervenció del metge,
i torna a arrencar per a rellentir immediatament l'empenta i no	esmicolar	les molles. Espaventables cruiximents i sotracs es barregen amb els
va pendre malament: la pobra tia Paulina va ser retallada, estripada,	esmicolada	, per tota mena de befes i paraules d'impietat. En Víctor fou l'únic a
el pedrer, que és una mena de païdor dur com una pedra, que serveix per a	esmicolar	els grans; perquè l'ocell s'ho empassa tot bo i sencer, i al bec no hi té
sos llavis assecats, deixà escapar un "sí" que el soroll del cafè veí	esmicolà	en no-res. —Jo anava a portar aquestes flors a la fàbrica —digué la
que l'orxateria s'esfonçava, que els miralls caiguessin de les parets	esmicolant	-se al cantell de les taules, que tremolessin els llums i que a fora tot
Així hauria romàs hores i hores, baldament els seus hostes s'haguessin	esmicolat	fins a la darrera engruna, si quelcom, que li inspirava més interès que
Sobretot les hienes, completen a la nit l'obra dels voltors, car saben	esmicolar	els ossos amb llurs potentíssimes barres. La sàvia llei de l'economia de
que carrega, no troba obstacle a la vegetació, i en la seva fúria	esmicola	branques i arbrissells, quant i més l'herba, de la qual per forta que
o de plom endurit, capaços de no esmossar-se en el tou de plomes i d'	esmicolar	els ossos més durs. S'esperava amb ansietat la intervenció del metge,
visqué fredament, sense desigs, sense joies. I els bons dies remots s'	esmicolaren	en la fosca. Tot passà. Realment, havia passat...? Ella fou sempre així.
que un ressort potent convertia en queixos de mossada feroç, capaços d'	esmicolar	els ossos dintre la pell i la carn masegades, i aquelles cadenes
mans i d'una embranzida furiosa es perdia en l'atzur, mentre que el tret	esmicolava	la palla dels gavellons o el cimal d'un suro. Però normalment, deixaven
d'emoció. Les tenia tan a prop, que el tret de l'escopeta les hauria	esmicolades	, sense profit per a ningú. Calia esperar que s'allunyessin per a
multitud frenètica, aquissada per uns bruels d'energumen. Els seus ullals	esmicolaven	el bosc, es feien pas enllà on no n'hi havia i pel mateix trepanal
enfollida i roncaire, tot reganyant els seus ullals retorts, disposta a	esmicolar	les cames del caçador amb la mateixa facilitat que unes tiges d'arboç.
que esmercen a fer-vos veure la víctima que s'esquitlla i el tret que l'	esmicola	. Això últim no tindria cap encís, ni fóra perdonable, si esdevingués
habilitat. No era estrany que amb un tret escorcés alguna soca de cep o	esmicolés	algun terròs, prenent-los per algun cap de caça quiet al jaç. Sabia
perquè no cal retreure els mataparents i pets de llop que trepitjàvem i	esmicolàvem	amb els peus. Aquesta escassa botànica l'aprenguérem de molt petits quan
de la mà de Déu i dels homes. El castell de Vulpellach és una ruïna que s'	esmicola	lentament. La vila de Peratallada ha estat literalment saquejada.
de dolor com si els caigués la pell a bocins, la terra s'esquerda i	esmicola	, l'herba cremada fa com una perruca vella i arnada, les pedres giriguen
i els atacs segueixin els atacs, amb una línia que va reculant i	esmicolant	-se? Els tancs, que eren la nostra riota, han esdevingut una arma
de proximitat segrega, per altra part, molt de tedi, i el tedi acaba per	esmicolar	la voluntat. Això no vol pas dir, però, que no se'n pugui tenir. I bé
que eren les aranyes de vidre apagades, que substituïen les que foren	esmicolades	; les fitores dretes, un car, una pena i un rem de trenta-quatre pams
meitat de regraciament— començà a beure. Amb un altre tret, el general	esmicolà	el que restava de la botella; un tros de vidre va ratllar la cara del
a qui presentarà la positura més voluptuosa. Després, quan s'ha	esmicolat	el pudor sota la màscara, es passa al casc del gladiador. [4] De
amb gran estrèpit i grans bocins de rocam s'estimbaven penyes avall,	esmicolant	-se; després, d'uns amagatalls sortien uns forçuts tritons, agafaven les
les alçaven enlaire, les rebotien contra el penya-segat i les acabaven d'	esmicolar	; finalment, una altra colla de tritons, amb unes terribles alenades

Pàgina 1 (de 13)

50 següents