×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esmolar |
Freqüència total: 590 |
CTILC1 |
| de negocis i de contranegocis. La guerra del nostre país està | esmolant | aquí moltes dentadures. Sobre aquest Port Vell, i en les puntes de la | | hi ha una inflexió àcida; els braços es deixen anar sense coqueteria, | esmolats | pel cansament, pel despit o pel desengany. La majoria dels passatgers són | | Querub, havent-se adonat d'una pedra de les que més tard serviran per a | esmolar | , s'ha posat a esmolar amb ella la seva espasa.) Quer. | | d'una pedra de les que més tard serviran per a esmolar, s'ha posat a | esmolar | amb ella la seva espasa.) Quer. [(Sense deixar la | | gràcies. Serà per la guàrdia... [(Es guarda la poma i havent acabat d' | esmolar | l'espasa la frega amb una fulla, i la mira a plena llum alçant-la.)] | | Quim: sí, així ho diuen. [(Pausa breu.)] Clavell | Esmola | 't les orelles, que es veu que ens vol explicar un tango. | | guerra sembla òbvia: els almogàvers, en el moment de començar la lluita, | esmolaven | els ferros de llurs llances amb les pedres. La llança dels cavallers del | | vertical i amb una certa tendència a corbar-se com mitja lluna, un ben | esmolat | coltell. Fou arma de peons, molt eficaç en la lluita contra homes muntats | | enamorada; quelcom hi havia hagut entre ells dos, i ara la fúria li | esmolava | la llengua. Havent-nos assabentat que estava malalt de mal de dones, en | | sopat; el fred, la irritació de l'espera, la curiositat dels veïns m' | esmolaven | els nervis; la gelosia covava rancuniosa al pit. "Quan vindrà | | d'obediència: l'obediència als meus moviments interiors. El temps ha | esmolat | tot això, com l'aigua, un palet de riu. Però, afigureu-vos de jove! | | d'homes, t'ha fet conèixer diversos oficis, t'ha ensenyat de rumiar, d' | esmolar | l'enginy, ha multiplicat la teva astúcia i la teva força, i amb tot això | | era el qui tenia més gana de tots. El veia arribar amb la dalla a coll, | esmolar | -la, després de menjar, amb la pedra que duia penjada a la cintura, i | | perols. Pilar. Mire, no 'm busque la llengua que la tinc ben | esmolá | . Mer· Pos mira, yo soc barbera, si es que la vols afilar pots | | les caracteristiques de la seva pàtria que és quan l'inteligència s' | esmola | i devegades hi veu molt més del que hi ha. El primer i principal | | i la moral objectiva i a l'altre el de la voluntat i la moral subjectiva, | esmolant | els arguments a la mola de la meridionalitat; de la septentrionalitat, | | van com fins ara hem vist en aquesta història. I contemplant a l'Ors com | esmola | el ganivet de la intel·ligència damunt la pedra de la subtil·litat que el | | pels pobles de Catalunya portant la mola, se atura a cada pas per a | esmolar | no solament el ganivet, sinó les espases i les dagues, mentre nosaltres, | | el dia de demà, quan sigui l'hora, la intel·ligència catalana estigui ben | esmolada | i poguem atravessar el cor de la mentida, que és més dur que la pedra, i | | seva formació. És possible d'embrutir-la o d'anul·lar-la; és possible d' | esmolar | -la; és possible d'orientar-la en un determinat sentit, com també ho és de | | els tallava d'un a un, abans no s'havia posat les ulleres de detallar i | esmolat | les estisores, quan queien els de la dreta ja havien crescut els de | | ensenyant-me els punys i rascant les dents i els ullals com si els estés | esmolant | , em devia parlar d'ell, i Déu sab lo que devia eixir-ne d'aquella boca | | velles. A una patena o a un reliquiari que tot just eixia del forn, l' | esmolava | donant-li el frec de sis o set generacions. A una safata lluenta la | | i de les fulles. Al camp rossegen les espigues i el segador la dalla | esmola | . Cada mata té un niu, cada arbre concertada cantadissa. I a la nit, quan | | el fill en les entranyes. L'hora se'ls acosta. Sona arreu un picar i | esmolar | de dalles, advertiment d'haver-se d'afanyar a enllestir la comesa. I no | | i mola, sortirà del forn el pa calent, amb aquella bona flaire que | esmola | les dents i omple la boca de saliva, i la mare el partirà a l'hora de | | tan silenciosos i tan a compas, que no més se sent un fregadiç, com si | esmolessin | la catifa, i un se fa creus de que aquell jovent hi hagi anat pera | | tot lo altre és pell, a copia d'arrocegar-se, o bé es neteja o bé s' | esmola | ; fins que arriba un carro de garbes, tan ample i tan curullat, que no pot | | punta del mitx puro alacantí qu'havía encès exint de casa, anà seguint, | esmolà | la vista al ser més enllà del Principal, s'axugà un xich la suhor del | | aquest, un hom necessita un nou interès, un element nou de trinca per a | esmolar | el caire tot oscat del captiveri. Vet-aquí una cosa que he dit ben | | accelero una mica la meva història. Mentre la gent era encara al saló, | esmolant | l'apetit per al dinar, i inspeccionant fredament els darrers vinguts, el | | branca, i comença a mirar a tots costats per si troba alguna cosa per a | esmolar | el bec. Quan la té triada, amb un cop d'ala ja hi és damunt; i torna | | en certs països en diuen ferrerets, perquè sembla que quan canten | esmolen | el metall. Aquests ocellets no es mouen gairebé mai de les branques, i | | ten compte a no matar el cadell. No és pas cap tronc d'arbre, perquè hi | esmolis | les teves ungles oscades. Però, a veure, ¿quines són aquestes Paraules | | De vegades sentia, molt feble i llunyà, el chug-drug d'un senglar | esmolant | els seus ullals contra un tronc, i passava vora la gran béstia grisa, que | | de la butxaca i el vaig obrir. Era punxegut, i el dia abans l'havia | esmolat | tan finament que tallava un paper a la correguda quasi sense violència. | | fines —vaig contestar,— però no tothom té l'enginy, que és menester per a | esmolar | -les i bé servir-se'n. T'has cobert de glòria, Xaneta i... mira... | | a causa del fred, que ens embalbia els dits, ens gelava de peus i ens | esmolava | , causant-nos-hi una coïssor insofrible, el tros de les orelles, que eixia | | d'alguns nens, que es posaren tot seguit a prudent distància; començà d' | esmolar | -lo, i llavors la quitxalla fugí esporuguida, xisclant com qui espera | | la padrina notà que les plantes dels peus de la pobra bestiola, | esmolades | per les gredes de la ruta, li degotaven sang. Una gran tendresa envaí el | | féu després se n'hi anà a viure, reforçant, però, el reixat del jardinet, | esmolant | la punxa dels barrots, fent un entreteixit de tela metàl·lica i de | | un cant litúrgic. Uns quants exigien l'acompanyament de música. —Apa, | esmoleu | , que per això se us paga. Posava ordre en Met agutzil, un pobre home | | sang? Jo sóc el cap exposat a les mirades dels joves nobles, per tal que | esmolin | llurs punyals; no val la pena de viure si, perquè jo no mori, ha de caure | | d'ells. Li agraïen que no fes escarafalls i que tastés de llurs viandes i | esmolés | les dentetes de senyoret en un crostó de pa moré, ressec de vent i del | | les naus del refugi i queda només el present, com un paper de vidre que | esmola | la lucidesa i la carn viva. Si aquesta dolorosa vocació presentista es | | uns homes descarregaven garbes d'aufals. Un altre, assegut a terra, | esmolava | una dalla. Tanmateix, els dos amics, ara que hi eren a deu passes es | | a la punta dels dits, com se li mudaven a poc a poc els teixits, com se li | esmolaven | els nervis; i al centre de tot, els batecs del cor, que a cada segon | | tots lluïen i amb la gana que l'airet vagarívol del camí els havia ben | esmolat | . Volien fer un esmorzar de câ l'Ample. I el feren, a deu hores del matí, | | les circumstàncies. Va desfer-se un dels esperons i després d'haver-ne | esmolat | un dels braços contra una pedra, el féu servir per sacrificar la pobra | | Marxaren tan lleugerament com pogueren per un terreny eriçat de pedres | esmolades | per l'aigua, que els feien malbé els peus, després de tallar-los el |
|