Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de negocis i de contranegocis. La guerra del nostre país està	esmolant	aquí moltes dentadures. Sobre aquest Port Vell, i en les puntes de la
hi ha una inflexió àcida; els braços es deixen anar sense coqueteria,	esmolats	pel cansament, pel despit o pel desengany. La majoria dels passatgers són
Querub, havent-se adonat d'una pedra de les que més tard serviran per a	esmolar	, s'ha posat a esmolar amb ella la seva espasa.) Quer.
d'una pedra de les que més tard serviran per a esmolar, s'ha posat a	esmolar	amb ella la seva espasa.) Quer. [(Sense deixar la
gràcies. Serà per la guàrdia... [(Es guarda la poma i havent acabat d'	esmolar	l'espasa la frega amb una fulla, i la mira a plena llum alçant-la.)]
Quim: sí, així ho diuen. [(Pausa breu.)] Clavell	Esmola	't les orelles, que es veu que ens vol explicar un tango.
guerra sembla òbvia: els almogàvers, en el moment de començar la lluita,	esmolaven	els ferros de llurs llances amb les pedres. La llança dels cavallers del
vertical i amb una certa tendència a corbar-se com mitja lluna, un ben	esmolat	coltell. Fou arma de peons, molt eficaç en la lluita contra homes muntats
enamorada; quelcom hi havia hagut entre ells dos, i ara la fúria li	esmolava	la llengua. Havent-nos assabentat que estava malalt de mal de dones, en
sopat; el fred, la irritació de l'espera, la curiositat dels veïns m'	esmolaven	els nervis; la gelosia covava rancuniosa al pit. "Quan vindrà
d'obediència: l'obediència als meus moviments interiors. El temps ha	esmolat	tot això, com l'aigua, un palet de riu. Però, afigureu-vos de jove!
d'homes, t'ha fet conèixer diversos oficis, t'ha ensenyat de rumiar, d'	esmolar	l'enginy, ha multiplicat la teva astúcia i la teva força, i amb tot això
era el qui tenia més gana de tots. El veia arribar amb la dalla a coll,	esmolar	-la, després de menjar, amb la pedra que duia penjada a la cintura, i
perols. Pilar. Mire, no 'm busque la llengua que la tinc ben	esmolá	. Mer· Pos mira, yo soc barbera, si es que la vols afilar pots
les caracteristiques de la seva pàtria que és quan l'inteligència s'	esmola	i devegades hi veu molt més del que hi ha. El primer i principal
i la moral objectiva i a l'altre el de la voluntat i la moral subjectiva,	esmolant	els arguments a la mola de la meridionalitat; de la septentrionalitat,
van com fins ara hem vist en aquesta història. I contemplant a l'Ors com	esmola	el ganivet de la intel·ligència damunt la pedra de la subtil·litat que el
pels pobles de Catalunya portant la mola, se atura a cada pas per a	esmolar	no solament el ganivet, sinó les espases i les dagues, mentre nosaltres,
el dia de demà, quan sigui l'hora, la intel·ligència catalana estigui ben	esmolada	i poguem atravessar el cor de la mentida, que és més dur que la pedra, i
seva formació. És possible d'embrutir-la o d'anul·lar-la; és possible d'	esmolar	-la; és possible d'orientar-la en un determinat sentit, com també ho és de
els tallava d'un a un, abans no s'havia posat les ulleres de detallar i	esmolat	les estisores, quan queien els de la dreta ja havien crescut els de
ensenyant-me els punys i rascant les dents i els ullals com si els estés	esmolant	, em devia parlar d'ell, i Déu sab lo que devia eixir-ne d'aquella boca
velles. A una patena o a un reliquiari que tot just eixia del forn, l'	esmolava	donant-li el frec de sis o set generacions. A una safata lluenta la
i de les fulles. Al camp rossegen les espigues i el segador la dalla	esmola	. Cada mata té un niu, cada arbre concertada cantadissa. I a la nit, quan
el fill en les entranyes. L'hora se'ls acosta. Sona arreu un picar i	esmolar	de dalles, advertiment d'haver-se d'afanyar a enllestir la comesa. I no
i mola, sortirà del forn el pa calent, amb aquella bona flaire que	esmola	les dents i omple la boca de saliva, i la mare el partirà a l'hora de
tan silenciosos i tan a compas, que no més se sent un fregadiç, com si	esmolessin	la catifa, i un se fa creus de que aquell jovent hi hagi anat pera
tot lo altre és pell, a copia d'arrocegar-se, o bé es neteja o bé s'	esmola	; fins que arriba un carro de garbes, tan ample i tan curullat, que no pot
punta del mitx puro alacantí qu'havía encès exint de casa, anà seguint,	esmolà	la vista al ser més enllà del Principal, s'axugà un xich la suhor del
aquest, un hom necessita un nou interès, un element nou de trinca per a	esmolar	el caire tot oscat del captiveri. Vet-aquí una cosa que he dit ben
accelero una mica la meva història. Mentre la gent era encara al saló,	esmolant	l'apetit per al dinar, i inspeccionant fredament els darrers vinguts, el
branca, i comença a mirar a tots costats per si troba alguna cosa per a	esmolar	el bec. Quan la té triada, amb un cop d'ala ja hi és damunt; i torna
en certs països en diuen ferrerets, perquè sembla que quan canten	esmolen	el metall. Aquests ocellets no es mouen gairebé mai de les branques, i
ten compte a no matar el cadell. No és pas cap tronc d'arbre, perquè hi	esmolis	les teves ungles oscades. Però, a veure, ¿quines són aquestes Paraules
De vegades sentia, molt feble i llunyà, el chug-drug d'un senglar	esmolant	els seus ullals contra un tronc, i passava vora la gran béstia grisa, que
de la butxaca i el vaig obrir. Era punxegut, i el dia abans l'havia	esmolat	tan finament que tallava un paper a la correguda quasi sense violència.
fines —vaig contestar,— però no tothom té l'enginy, que és menester per a	esmolar	-les i bé servir-se'n. T'has cobert de glòria, Xaneta i... mira...
a causa del fred, que ens embalbia els dits, ens gelava de peus i ens	esmolava	, causant-nos-hi una coïssor insofrible, el tros de les orelles, que eixia
d'alguns nens, que es posaren tot seguit a prudent distància; començà d'	esmolar	-lo, i llavors la quitxalla fugí esporuguida, xisclant com qui espera
la padrina notà que les plantes dels peus de la pobra bestiola,	esmolades	per les gredes de la ruta, li degotaven sang. Una gran tendresa envaí el
féu després se n'hi anà a viure, reforçant, però, el reixat del jardinet,	esmolant	la punxa dels barrots, fent un entreteixit de tela metàl·lica i de
un cant litúrgic. Uns quants exigien l'acompanyament de música. —Apa,	esmoleu	, que per això se us paga. Posava ordre en Met agutzil, un pobre home
sang? Jo sóc el cap exposat a les mirades dels joves nobles, per tal que	esmolin	llurs punyals; no val la pena de viure si, perquè jo no mori, ha de caure
d'ells. Li agraïen que no fes escarafalls i que tastés de llurs viandes i	esmolés	les dentetes de senyoret en un crostó de pa moré, ressec de vent i del
les naus del refugi i queda només el present, com un paper de vidre que	esmola	la lucidesa i la carn viva. Si aquesta dolorosa vocació presentista es
uns homes descarregaven garbes d'aufals. Un altre, assegut a terra,	esmolava	una dalla. Tanmateix, els dos amics, ara que hi eren a deu passes es
a la punta dels dits, com se li mudaven a poc a poc els teixits, com se li	esmolaven	els nervis; i al centre de tot, els batecs del cor, que a cada segon
tots lluïen i amb la gana que l'airet vagarívol del camí els havia ben	esmolat	. Volien fer un esmorzar de câ l'Ample. I el feren, a deu hores del matí,
les circumstàncies. Va desfer-se un dels esperons i després d'haver-ne	esmolat	un dels braços contra una pedra, el féu servir per sacrificar la pobra
Marxaren tan lleugerament com pogueren per un terreny eriçat de pedres	esmolades	per l'aigua, que els feien malbé els peus, després de tallar-los el

Pàgina 1 (de 12)

50 següents