Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La curiositat de la gent, tan desperta els primers dies, anà poc a poc	esmorteint	-se; els comentaris anaren llanguint fins a cessar gairebé per complet.
—Amarrà la barca a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer la corda,	esmorteint	la topada; després la fixà a l'embarcador. Continuava el mal temps; les
lluita social a casa nostra, la menestralia ha estat un coixí tou que ha	esmorteït	la força de la topada entre les dues classes en pugna. Els obrers en el
La tendència a la humilitat i a la pobresa pròpia dels sacerdots, s'	esmorteeix	sota la poderosa i persistent pressió de la societat constituïda i de les
a s'alcova. El criat l'alçà quasi en pes. En arribar al llit, la dama s'	esmorteí	. El noi, espantat, corregué al balcó a demanar auxili. Dona Obdúlia
las damas mallorquinas que tiene las manos finas\... Callà. S'havia	esmorteït	però era per comoditat. Estava cansada i els malalts bé han de tenir
clàssica de la beateta Catalina Thomàs, enguany ja santa; però s'	esmorteí	. Hauria volgut veure, per comparar... Allò de Valldemossa, no necessitava
consegüent, el sistema ignora els fracassos. El seu dinamisme intern s'	esmorteeix	a mesura que la classificació progressa al llarg del seu eix en l'una o
recurrents, limitant la incidència dels factors demogràfics,	esmorteint	els antagonismes que es manifesten al si del grup o entre grups, en fi,
intacta. Passat el preludi dels nostres moments passionals, i	esmorteït	el desig, després de l'esclat d'aquesta passió, ella i jo esdeveníem com
excitació i voluptat. Quan aquesta, insatisfeta com sempre, s'havia	esmorteït	gràcies als nostres procediments esdevinguts costum, jo sentia odi,
l'impuls de partir a França. Li volia explicar com aquest impuls s'havia	esmorteït	i els meus defalliments i els meus errors. Li ho volia explicar tot. Per
l'excitació a un altre establiment. Les taules zumzegen, la vibració s'	esmorteeix	. A la nostra, els homes expliquen amb profusió de detalls allò que farien
mà que pegava hi hagués un cos estrany, dur, com de goma o de cautxú que	esmorteís	la fúria dels cops i els fes insensibles. Després vaig coixejar tot el
mentalment quan creuava el vestíbul: els passos eren lents, mesurats, s'	esmorteïen	en avançar damunt l'estora del breu passadís que comunicava el menjador
moment de voler cedir la paraula; és així que, si gesticulava, el gest s'	esmorteeix	i esdevé en posició gairebé quieta. A l'ensems es gira el cap vers
pren increment —i cada dia major— entre els valencians, havia d'	esmorteir	la duresa de qualsevol probable superexcitació particularista. La
Palma\, que fins allavors no desautoritzà; esperit que trigà molt a	esmorteir	-se àdhuc entre homes eminents; sota la pressió de l'ambient hostil o de
Sepultat dins d'estudis que per natura són més propis que cap altre per	esmorteir	impressions del món exterior, jo ara per aquest sol mot tant suau
de puntes de diamants que ningú no mira. El caliver de la posta s'ha	esmorteït	, rescals d'un forn que va apagant-se. I com si fos senyal d'un conjur
qui camina pel món voltat de miratges i somnis, que els cops del destí li	esmorteeixen	. A mi em resten només aquests glavis de la recordança, com més punyents
finida com si mai no l'hagués coneguda. L'ull, abans tan ardent, se li ha	esmorteït	i fet tèrbol. El pèl li ha vingut arrufat i sense llustre. La pell se li
terres on l'hivern ofega la tardor en néixer. És l'atordiment de sorolls,	esmorteïts	per la boira, en un carrer de Londres. És, després, el contacte fugitiu
com una espurna. La coïssor que sentia al cervell la primera nit s'anava	esmorteint	amb l'esforç que feia d'adormir la memòria. Cada vegada s'espaiaven més
a través del temps per una successió d'estats del món que temperen i	esmorteeixen	gairebé del tot el meu neguit. Per altra banda és evident que els meus
foc i metralla. Tant i tant alguns perdigons li havien arribat a la pell,	esmorteïts	pel tou de plomes. Experimentà una mena de pessigolleig gens molestós, i
allargant-li una carta, va dir-li amb una veu que semblava voler	esmorteir	, amb la seva dolçor, la força del cop. Arnau va llegir-la a l'escassa
i Alexandre Plana, el seduïen Toulouse-Lautrec i Steinlen, i, per bé que	esmorteïdes	per l'empremta d'una personalitat que maldava per a eixir a la
densos, volgudament agrisats, com aqueixos llums esmerilats que, en	esmorteir	els reflexos massa vius, fan una resplendor que us il·lumina més
a l'obrador, on unes cortines blaves esteses sota el badalot zenital	esmorteïen	la llum, i entraren a l'escriptori, espai clos entre quatre embans de
enfonsant-se mar endins, traient de tant en tant una lluor que s'anà	esmorteint	en la llunyania nebulosa. A mig matí hem hagut de tancar-nos a casa altra
damunt de tot, clar i roent com el sol del migdia, un pensament únic, que	esmorteïa	tots els altres: que havia fet un gran mal fet i per això era castigat.
a les que els ateneistes contestaren violentament. Aina Cohen es va mig	esmorteir	i des-de llavors els dos bandos no tornaren a parlar-se. Vivien, doncs,
s'alcova." El criat l'alçà quasi en pes. En arribar al llit la senyora s'	esmorteí	. El noi, espantat, corregué al balcó a demanar auxili. Da. Obdúlia
la cavalcada clàssica de la Beateta Catalina, enguany ja santa, pero s'	esmorteí	. Hauria volgut veure, per comparar... Lo de Valldemosa no necessitava
monòton, que es clava al cervell. Mentre anem avançant, i el soroll s'	esmorteeix	, passem unes quantes dependències d'Estat Major: el bar dels soldats, el
de gaires iardes quan la detonació ben recordada vingué cap a nosaltres,	esmorteïda	per la boira, i rodant feixugament per la terra baixa de la vora del riu
que caminaríem una mica més, i ho férem així, i a la tarda d'estiu s'anà	esmorteint	en l'hora baixa, i fou bellíssim. Vaig començar de considerar si, al
musculós de ferrer davant dels ulls, i el pit esbarjós palpitant i la veu	esmorteint	-se. Oh brau Joe estimat, sento l'amorosa tremolor de la vostra mà damunt
Tot seguint-ne la paret, vaig trobar la calçada coberta de palla per a	esmorteir	el renou dels carruatges que passaven: i d'això i de la pila de gent que
en un mort: tan paorosament tot allò que en ell era més convenient d'	esmorteir	saltava a la vista darrera d'aquella tènue capa emmanllevada que semblava
la humanitat, s'havien convertit en opulents burgesos. El desengany havia	esmorteït	la dèria d'aquells nobles anhels, però no l'havia apaivagat del tot.
ouen una campana de fusta impacient, impacient. Després unes passes	esmorteïdes	per la catifa. Un cristall vibra. A través dels embans arriben
amb la casa, va donar el nom d'Acadèmia. Així mateix li preguem que	esmorteeixi	força la imatge de les nobles institucions sàvies que solem conèixer avui
faisó extraordinària llurs atribucions governatives. I fins a tal punt s'	esmorteí	en Capmany la ideologia diguem-ne regionalista, que no va restar-ne altra
però avui que disposem de gran potència lumínica i que sovint hem d'	esmorteir	-la, la il·luminació central no està justificada. En canvi, els focus prop
moral d'Europa mentre en la vida dels pobles que hi han de coexistir no s'	esmorteeixi	fins a desaparèixer, almenys en els seus efectes pràctics, aquest funest
bitlles. I un record molt més llunyà, d'infantesa: el seu soroll m'arriba	esmorteït	per la llunyania i per la sorra d'un jardí estival: sento les veus,
són encesos, però encara hi ha lluor del dia dalt el cel, i aqueixa	esmorteeix	l'altra, que esdevé groga i fúnebre; i groga i fúnebre il·lumina la
servia per a tot —per a ensopegar-hi, per a relliscar-hi— menys per a	esmorteir	la remor de les petjades. August deixà caure la seva noble humanitat en

Pàgina 1 (de 6)

50 següents