Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
esmorzar M 742 oc.
esmorzar V 985 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esmorzar Freqüència total:  1727 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aprenentatge", va reflexionar el vell. I s'encaminava al menjador, a esmorzar molt fort, com d'habitud, perquè res no li alterava la gana de gos.
hivern. No li feia res de posar-se amb nosaltres al treball, i a l'hora d'esmorzar també s'asseia amb els treballadors... Treia el porró... I no us dic jo
homes a tallar sarments en una vinya propera al poble. Havien acabat d'esmorzar i, asseguts en sengles pedres, fumaven garlant alegrement. A terra, a la
dies terribles. Feia un sol clar, un dia alegre i pur. Després d'esmorzar, amb la Roser vaig cap a Vilarmau, perquè l'avi, que ahir va anar-hi a
Vols menjar, també? —li pregunta. L'infant nega amb el cap, escriu: "No esmorzo mai, tan d'hora." —Per què no t'has ficat al llit? "No ho
S'haurien pegat si la dida no els arriba a amenaçar de deixar-los sense esmorzar. Segurament s'ho hauria passat malament en Tai, perquè l'escolar de
Les meves dents no s'han cansat d'anar provant gustos, ha estat un esmorzar una mica manicomial. I la gent! Les persones que tenen més categoria per
que volten per Papeete. Aquí a l'hotel en tinc dos que em porten l'esmorzar. Jo juraria que no són homes, i diria més aviat que són unes majordones
pantalons de golf, menjant sardines de llauna i prenent cafè amb llet per esmorzar. Què voleu fer-hi! I quan els vostres instructors i els vostres
havien abandonat el cutter, arribat de fresc, probablement eren a esmorzar o a estirar les cames, i s'havien deixat sobre la fusta del wharf
treballar a "la Fundició", l'haguessis vist, tan petarrell, amb el seu esmorzar i la seva gorra i, els dissabtes, bitllo, bitllo: tots per a la mare i
m'explicava molt ben explicat, en el punt d'obrir els ulls i mentre esmorzava, tot el que la cama li havia fet a la nit. La seva mare va dir, la
se'm va quedar per dins del cap com una brasa. I mentre en Quimet esmorzava amb les cames cargolades en els barrots de davant de la cadira i tot
a les fosques, que tot era igual, que l'endemà em llevaria a preparar l'esmorzar per en Quimet, que un diumenge aniríem a veure la seva mare, que el nen
En aquella hora, a casa dels meus amos antics, la senyora preparava els esmorzars i el nen, al pati, jugava a bitlles. Les parets del soterrani, amb la
espavilar... i em va posar color a les galtes i llum als ulls... No calia esmorzar perquè era massa tard. Només beure un glop d'aigua per treure'm el foc de
i alegre; cantava cançons, bevia vi vermell a tothora, li agradaven els esmorzars a l'aire lliure i sabia fer l'amor d'una manera picaresca, galant i
la part màgica del sagrament li passava per alt i al cap de deu minuts esmorzava amb una gran alegria sense pensar en res misteriós ni sobrenatural. El
i fer-me donar les racions més reduïdes que altres anys —sobretot, les d'esmorzar i berenar—, però, com que així i tot menjo força i, a més, amb el
mellor la porta. Era 'l dia de la bugada, y com qu' en Lluís y en Matías esmorsarían al restaurant per despedida, se veya rellevada de fer dinar pe'ls
veritat que la Sofía está promesa. Ara vés, vésme á cercar lo retrato y esmorza ab lo teu company. —Nó: esmorzaré ab vosaltres. —De cap de las maneras; la
. Ara vés, vésme á cercar lo retrato y esmorza ab lo teu company. —Nó: esmorzaré ab vosaltres. —De cap de las maneras; la senyora Pepa sospitaría... —Peró
sobre un peu. —Nó, nó; que de tots modos no has de tornar fins després d' esmorzar ¿no es cert? —Jo vindría avans... —Ja t' he dit per qué no has de
de desgracia 'ls seus pares á son costat per haver rebentat, mentres esmorzavan, la caldera del vapor de que son pare era fogonista. La pobra criatura 's
l'altra. Jo no anava pas tan ben alimentat com ell, i, de vegades, el seu esmorzar em feia denteta. Travessava el Parc amb aquell noi silenciós al costat,
al treball. Quantes vegades ens havíem trobat, ells amb el mocadoret de l'esmorzar als dits, una mena de frescor als ulls; jo, amb l'empal·lidiment de la
menjador, a peu pla del carrer. Els catalans em feren lloc a taula on ja esmorzaven. Hi mancava el company de viatge i de cambra. Segons l'hostaler, havia
a pensió a casa seva. M'estranyà que no m'hagués dit res d'això. Vaig esmorzar amb bell delit. Era costum de la casa cobrar després de cada àpat. El
fet la nit anterior amb la supressió del sopar va anar-se'n en un esmorzar copiosíssim, ben regat de vi. Després ens vàrem proveir de pa, formatge i
en forma de poesia? Potser en sabria dir alguna cosa al company que esmorza ajaçat al costat meu, però a Mistral... Jo esmorzo abstret, no sé què
cosa al company que esmorza ajaçat al costat meu, però a Mistral... Jo esmorzo abstret, no sé què menjo. L'amic em veu preocupat. "Tant de coratge que
petites coses a l'hort, regar les flors, dur-li'n un pomell a l'hora d'esmorzar per embellir-li la taula. Li endreço el despatx. Em dicta alguna cosa. Em
al menjador dels amos. Només hi vaig entrar un parell de vegades. Per esmorzar, cada dia anxoves i amanida de ceba, pebrot i tomàquet. Jo pensava en el
permetia de treballar amb el gros equip de jornalers italians. Després d'esmorzar, enllestida la meva feina als estables, se m'enduia amb el xarret i em
i també cada animeta d'home. Confidències a mitges Un matí, després d'esmorzar, vaig veure l'amo que junyia l'egua al xarret. Em va fer un signe amb la
darrera vegada. La desbandada es produí devers les nou del matí. Vàrem esmorzar a l'hotel i pagar els deutes. Jo havia rebut carta de la meva mare.
fondalada propera. —O m'erro molt, o allà trobarem figues. Figues, noi, esmorzar de senyor rector; només ens falta la xocolata. I riu. Amb quina alegria!
! Una mel, noi, una mel. Jo. —Cull-ne per a mi. Després esmorzarem plegats. Josep. —Si no puges, et faràs fotre. Quan estigui tip,
bona cara i el vaig tornar a veure content. Jo. —I què, ja has esmorzat? Josep. —No, t'he volgut esperar. Només he menjat quatre figues.
podrimener. Una companyia de soldats no se les acabaria. Jo. —Esmorzem aquí mateix? Així tindrem aigua per a beure. Josep. —Va, sí.
la vida —observà Josep; tu, picant tot el dia, no guanyaries ni l'esmorzar. Això va humiliar-me. —Ho veurem, ho veurem. Deixa que m'hi entreni.
Va, prou! —exclamà Josep al cap d'una estona— que aquí no t'hi portaran l'esmorzar! Dintre seu estava content de la impressió que m'havia fet Lió al primer
aquí, m'ordena. —On vas? Per què em vols deixar sol? —Vaig a mangar esmorzar, dinar i sopar, em diu tot rient. No endevino què vol fer amb mi.
marxa. Es gira a l'instant. —Si et canses, treus /Don Quijote\ i esmorzes amb ell. Celebra el sant Diumenge! Se'n va rient, mofeta, irònic, segur.
Barcelona, diu ell. Ens hem assegut contra el mur d'un magatzem. Hem fet esmorzar i dinar. Ha tret del sac, principalment, pastisseria: brioxes de diverses
que ara, ja en la Font, deixa sobre una pedra. S'asseuen les autoritats i esmorzen mentre la gent puja, desfeta la primitiva formació, pel camí i per les
de l'edifici, es formen els rogles, asseguts a terra, per menjar-se l'esmorzar. Majorals, clerecia i autoritats mengen en les habitacions de l'antiga
la missa, que s'ha celebrat a l'altar major, els nens van a llurs cases a esmorzar. I seguidament a casa del mestre, a buscar el gall i les llistes. I
al seu pare. —Estic a punt i espero no defraudar-te! El vell exigí un esmorzar copiós. La companyia del seu fill li inoculava joves i renovades
no vas poder dissimular una ganyota. L'endemà passat, en pregar-te que esmorzessis amb el meu pare i amb mi, vaig descobrir el gest de la teva mà en ocultar

  Pàgina 1 (de 35) 50 següents »