Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

aprenentatge", va reflexionar el vell. I s'encaminava al menjador, a	esmorzar	molt fort, com d'habitud, perquè res no li alterava la gana de gos.
hivern. No li feia res de posar-se amb nosaltres al treball, i a l'hora d'	esmorzar	també s'asseia amb els treballadors... Treia el porró... I no us dic jo
homes a tallar sarments en una vinya propera al poble. Havien acabat d'	esmorzar	i, asseguts en sengles pedres, fumaven garlant alegrement. A terra, a la
dies terribles. Feia un sol clar, un dia alegre i pur. Després d'	esmorzar	, amb la Roser vaig cap a Vilarmau, perquè l'avi, que ahir va anar-hi a
Vols menjar, també? —li pregunta. L'infant nega amb el cap, escriu: "No	esmorzo	mai, tan d'hora." —Per què no t'has ficat al llit? "No ho
S'haurien pegat si la dida no els arriba a amenaçar de deixar-los sense	esmorzar	. Segurament s'ho hauria passat malament en Tai, perquè l'escolar de
Les meves dents no s'han cansat d'anar provant gustos, ha estat un	esmorzar	una mica manicomial. I la gent! Les persones que tenen més categoria per
que volten per Papeete. Aquí a l'hotel en tinc dos que em porten l'	esmorzar	. Jo juraria que no són homes, i diria més aviat que són unes majordones
pantalons de golf, menjant sardines de llauna i prenent cafè amb llet per	esmorzar	. Què voleu fer-hi! I quan els vostres instructors i els vostres
havien abandonat el cutter, arribat de fresc, probablement eren a	esmorzar	o a estirar les cames, i s'havien deixat sobre la fusta del wharf
treballar a "la Fundició", l'haguessis vist, tan petarrell, amb el seu	esmorzar	i la seva gorra i, els dissabtes, bitllo, bitllo: tots per a la mare i
m'explicava molt ben explicat, en el punt d'obrir els ulls i mentre	esmorzava	, tot el que la cama li havia fet a la nit. La seva mare va dir, la
se'm va quedar per dins del cap com una brasa. I mentre en Quimet	esmorzava	amb les cames cargolades en els barrots de davant de la cadira i tot
a les fosques, que tot era igual, que l'endemà em llevaria a preparar l'	esmorzar	per en Quimet, que un diumenge aniríem a veure la seva mare, que el nen
En aquella hora, a casa dels meus amos antics, la senyora preparava els	esmorzars	i el nen, al pati, jugava a bitlles. Les parets del soterrani, amb la
espavilar... i em va posar color a les galtes i llum als ulls... No calia	esmorzar	perquè era massa tard. Només beure un glop d'aigua per treure'm el foc de
i alegre; cantava cançons, bevia vi vermell a tothora, li agradaven els	esmorzars	a l'aire lliure i sabia fer l'amor d'una manera picaresca, galant i
la part màgica del sagrament li passava per alt i al cap de deu minuts	esmorzava	amb una gran alegria sense pensar en res misteriós ni sobrenatural. El
i fer-me donar les racions més reduïdes que altres anys —sobretot, les d'	esmorzar	i berenar—, però, com que així i tot menjo força i, a més, amb el
mellor la porta. Era 'l dia de la bugada, y com qu' en Lluís y en Matías	esmorsarían	al restaurant per despedida, se veya rellevada de fer dinar pe'ls
veritat que la Sofía está promesa. Ara vés, vésme á cercar lo retrato y	esmorza	ab lo teu company. —Nó: esmorzaré ab vosaltres. —De cap de las maneras; la
. Ara vés, vésme á cercar lo retrato y esmorza ab lo teu company. —Nó:	esmorzaré	ab vosaltres. —De cap de las maneras; la senyora Pepa sospitaría... —Peró
sobre un peu. —Nó, nó; que de tots modos no has de tornar fins després d'	esmorzar	¿no es cert? —Jo vindría avans... —Ja t' he dit per qué no has de
de desgracia 'ls seus pares á son costat per haver rebentat, mentres	esmorzavan	, la caldera del vapor de que son pare era fogonista. La pobra criatura 's
l'altra. Jo no anava pas tan ben alimentat com ell, i, de vegades, el seu	esmorzar	em feia denteta. Travessava el Parc amb aquell noi silenciós al costat,
al treball. Quantes vegades ens havíem trobat, ells amb el mocadoret de l'	esmorzar	als dits, una mena de frescor als ulls; jo, amb l'empal·lidiment de la
menjador, a peu pla del carrer. Els catalans em feren lloc a taula on ja	esmorzaven	. Hi mancava el company de viatge i de cambra. Segons l'hostaler, havia
a pensió a casa seva. M'estranyà que no m'hagués dit res d'això. Vaig	esmorzar	amb bell delit. Era costum de la casa cobrar després de cada àpat. El
fet la nit anterior amb la supressió del sopar va anar-se'n en un	esmorzar	copiosíssim, ben regat de vi. Després ens vàrem proveir de pa, formatge i
en forma de poesia? Potser en sabria dir alguna cosa al company que	esmorza	ajaçat al costat meu, però a Mistral... Jo esmorzo abstret, no sé què
cosa al company que esmorza ajaçat al costat meu, però a Mistral... Jo	esmorzo	abstret, no sé què menjo. L'amic em veu preocupat. "Tant de coratge que
petites coses a l'hort, regar les flors, dur-li'n un pomell a l'hora d'	esmorzar	per embellir-li la taula. Li endreço el despatx. Em dicta alguna cosa. Em
al menjador dels amos. Només hi vaig entrar un parell de vegades. Per	esmorzar	, cada dia anxoves i amanida de ceba, pebrot i tomàquet. Jo pensava en el
permetia de treballar amb el gros equip de jornalers italians. Després d'	esmorzar	, enllestida la meva feina als estables, se m'enduia amb el xarret i em
i també cada animeta d'home. Confidències a mitges Un matí, després d'	esmorzar	, vaig veure l'amo que junyia l'egua al xarret. Em va fer un signe amb la
darrera vegada. La desbandada es produí devers les nou del matí. Vàrem	esmorzar	a l'hotel i pagar els deutes. Jo havia rebut carta de la meva mare.
fondalada propera. —O m'erro molt, o allà trobarem figues. Figues, noi,	esmorzar	de senyor rector; només ens falta la xocolata. I riu. Amb quina alegria!
! Una mel, noi, una mel. Jo. —Cull-ne per a mi. Després	esmorzarem	plegats. Josep. —Si no puges, et faràs fotre. Quan estigui tip,
bona cara i el vaig tornar a veure content. Jo. —I què, ja has	esmorzat	? Josep. —No, t'he volgut esperar. Només he menjat quatre figues.
podrimener. Una companyia de soldats no se les acabaria. Jo. —	Esmorzem	aquí mateix? Així tindrem aigua per a beure. Josep. —Va, sí.
la vida —observà Josep; tu, picant tot el dia, no guanyaries ni l'	esmorzar	. Això va humiliar-me. —Ho veurem, ho veurem. Deixa que m'hi entreni.
Va, prou! —exclamà Josep al cap d'una estona— que aquí no t'hi portaran l'	esmorzar	! Dintre seu estava content de la impressió que m'havia fet Lió al primer
aquí, m'ordena. —On vas? Per què em vols deixar sol? —Vaig a mangar	esmorzar	, dinar i sopar, em diu tot rient. No endevino què vol fer amb mi.
Es gira a l'instant. —Si et canses, treus Don Quijote i	esmorzes	amb ell. Celebra el sant Diumenge! Se'n va rient, mofeta, irònic, segur.
Barcelona, diu ell. Ens hem assegut contra el mur d'un magatzem. Hem fet	esmorzar	i dinar. Ha tret del sac, principalment, pastisseria: brioxes de diverses
que ara, ja en la Font, deixa sobre una pedra. S'asseuen les autoritats i	esmorzen	mentre la gent puja, desfeta la primitiva formació, pel camí i per les
de l'edifici, es formen els rogles, asseguts a terra, per menjar-se l'	esmorzar	. Majorals, clerecia i autoritats mengen en les habitacions de l'antiga
la missa, que s'ha celebrat a l'altar major, els nens van a llurs cases a	esmorzar	. I seguidament a casa del mestre, a buscar el gall i les llistes. I
al seu pare. —Estic a punt i espero no defraudar-te! El vell exigí un	esmorzar	copiós. La companyia del seu fill li inoculava joves i renovades
no vas poder dissimular una ganyota. L'endemà passat, en pregar-te que	esmorzessis	amb el meu pare i amb mi, vaig descobrir el gest de la teva mà en ocultar

Pàgina 1 (de 43)

50 següents