×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esmotxar |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| luxuriant quan la tenim constreta: tot el que hem | esmotxat | durant el dia, podes, lligalls, o plantament d'uns aspres, | | La superfície del "Criadero", com la dels altres jardins, s'anava | esmotxant | i en les seves restes s'hi aixecà l'any 1863 el "Jardí de les | | dels Pireneus catalans són massisses. Grans crestes elevades, a penes | esmotxades | pels colls, separen profundes valls. A l'horitzó, aquestes crestes | | i el tascó conic, el qüal prén una nova forma i gracia com més se li | esmotjen | i enrodoneixen els anguls inferiors (darrer parell de l'ala de mitg-dia) | | de Déu que revela a poc a poc el seu designi, no es pot ni parlar d' | esmotxar | el missatge per fer-lo més fàcilment acceptable. Així proposar Crist com | | per res hi surt la humana; però sí que hi ressurt l'absurd provincial en | esmotxar | -ne part de la Selva i l'extrem del Penedès. I en això, àdhuc els autors de | | i només motivada pel "fet urbà". No s'ha tingut en compte que fou | esmotxada | per raons político-administratives. En la realitat va de Garraf a | | bombardeigs, furioses i successives envestides, explosions de mines que | esmotxessin | la muralla, impedint l'entrada de queviures per la part de fora, i de | | sol diguessin que és ben hora de llecorar el planter, | esmotxar | la prunera o adobar la teulada, que fineix el febrer i el maig | | sino de la organisació lliure d' un poble, l' han anat sempre minant y | esmotxant | en lleys secundarias, reals ordres y decrets, circulars de centres | | particularista. En tota organisació unificadora es impossible. Si s' | esmotxan | las atribucions y 's mina la forsa de la autoritat, ve lo desordre, y l' | | en fusta o en pedra que semblaven arbres o persones bàrbarament | esmotxats | per un huracà. Una d'elles, titulada El rei de l'Edat de | | Per l'altra banda del riu apunta el capvespre, i l'Home que | esmotxa | la vinya ha agafat les tisores. Aviat prendrà el camí. | | striata, ruegó 'rosegó', xircolar 'eixarcolar, | esmotxar | ' i variants del mot estrigassó 'pèsol' han ignorat les fronteres | | la mirada en les coses silents ser la cosa silent | esmotxar | i dir allò altre — allò que parla, encara atansar-se fins a les |
|
