×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esmunyedís |
Freqüència total: 123 |
CTILC1 |
| enllestida al primer foscant, el pescador Arístocles, de nou en escena — | esmunyedís | , però—, es disposava, com solia, a instruir el noiet, avui sobre els | | propòsit? —Sí, ho sé. La mirada de l'home rellisca per damunt seu, lenta i | esmunyedissa | . —Potser ha canviat de casa, darrerament. —Ho trobaré —persisteix ell, i | | a la caça d'aquell silenci que era el clima del seu esperit. Va créixer | esmunyedís | i salvatge, capaç de pidolar, però, amb desvergonyiment una agomboladora | | vivents, dins l'obrador subterrani on l'abella de l'erm va, | esmunyedissa | , a fer el rusc. Ítaca, regne petit, conec la cova profunda! | | mateix, l'haver d'afinar totes les seves potències per dominar una pell | esmunyedissa | , el dolor que sentia per la seva situació insegura, l'amor propi | | de vint anys tan decidida, però tan reservada, tan manyagaire, però tan | esmunyedissa | , a l'àvia, la feia tremolar. Mai Leocàdia no va dir res a Maria Lluïsa, | | la meva tia em va dir "mustela" per pintar la meva mobilitat esquerpa i | esmunyedissa | . No sé com fou que aviat tots els nois de l'escola i tots els del poble | | que en el record es fa malenconia, vaguetat, buidor, i allò que ell té d' | esmunyedís | , de desmaiat, d'irrecobrable i d'inexorable, en les meves visions serà | | ho sé. Gaspar és astut; anirà lluny, és com l'argent viu: àgil, compacte, | esmunyedís | . Caldrà que no se'n fiï. Si vingués a ocupar la casa, estaria perdut. | | llenguatge hàbil. Hi ha hagut engany, però és tan transitori! El temps és | esmunyedís | , els dies passen torrencialment; si no els sabem aprofitar... I, ben | | —amb l'esgarip d'un esperit condemnat!— cap al meu cor, amb la passa | esmunyediça | del tigre! Jo reia i udolava alternativament, segons que l'una o bé | | el polític de bona fe excessiva, passa per deslleial, per l'home | esmunyedís | amb el qual no es pot comptar per a dur a compliment actuacions | | Subconsciència: la batalla de Biel, el protagonista, amb l'aigua | esmunyadissa | (pàg. 176). Síntesi: "...quantes vegades havia | | l'atzar li havia fet conèixer. I un seguit d'imatges tornaven com una veu | esmunyedissa | que el distreien un moment. Per què —adés la Carme i ara l'Agneta,— es | | on registrava les factures, semblava talment que es trenquessin a cues | esmunyedisses | i giressin tot d'una com els radis d'una roda. Les hores d'aquest matí | | vols, Giraldita? Conyac. Cafè per a mi, Guillem. I quan Guillem, ràpid i | esmunyedís | , hagué tornat i tornat a marxar, aquells tres van dedicar-se a consumir | | al director tothom tenia un aire greu, serè, suau i car. El cambrer, | esmunyedís | com una ombra, era una ombra que tossia en tornar. Les catifes molsudes | | Pujava l'escala amb temença de no trobar-lo. Feia dies que esdevenia | esmunyedís | . Quatre o cinc vegades havia anat a la dispesa i mai no hi era. D'un | | a la cuina posant-se un dit al front, sospirosa. Joan Antoni fugí ràpit, | esmunyedís | , talment un culpable. Necessitava posar en ordre les seves idees abans de | | que se'n va, mecànicament, cap a la menjadora, En Joan obrí la porta i | esmunyedís | , retenint-se el bleix, palpant amb una cura com si les parets punxessin, | | bé i es torna de ciutat i s'és fill de bona casa. Ho sabia i feia un joc | esmunyedís | a base d'amistats en les quals obtenia molt i no comprometia res... La | | cortina d'ombres, hi ha son fill... Ho sap cert ara... però és una cosa | esmunyedissa | i fugissera. Sofreix i no pot cridar, ni pot avançar tampoc... Els peus | | esbullar-se, esbulladís; escórrer-se, escorredís; esmunyir-se, | esmunyedís | ; fondre's, fonedís; cargolar-se, cargoladís; arrapar-se, arrapadís; | | constituir una selecció. El que fa és satiritzar-lo. Mofant-se del parlar | esmunyedís | de les dones, en fa la crítica acumulant implacablement tots els blasmes | | heretada de l'home primitiu quan descobria a la seva caverna el rastre | esmunyedís | d'un serpent. A manca de lladres, els guardes s'endugueren el robat a la | | adormides. Alçà els braços i clogué els punys. Un fil de lluna, tallant i | esmunyedís | , ratllava la tela de la tenda, com l'ala d'argent d'un vol angèlic | | amb la forquilla o mirant de resoldre el problema d'un espàrrec | esmunyedís | . Allí el tenia al costat de don Pere Aldavert i de don Francesc Matheu, | | aquella platja, i amb aquelles barcasses, amb l'alacritat d'un nuvolet | esmunyedís | i amb la precocitat d'una estrella maliciosa que ens feia l'ullet | | avesades a barallar-se amb llobines i déntols, amb anguiles llefiscoses, | esmunyedisses | , lluents com l'aigua; unes mans avesades a treure ulls sòpits de tota | | tal vegada la única manera d'expressar aquestes realitats en principi tan | esmunyedisses | : el català del futur, haurà de ser, al nostre entendre, aquell per a qui | | i que està a punt d'ajustar-se. L'experiència li havia ensenyat com era d' | esmunyedís | el comte Hug. No tenim cap document que ens permeti de seguir el detall | | quan un símbol és clar com l'aigua és llavors precisament quan es fa més | esmunyedís | . Aquesta complexitat del símbol queda a bastament palesa en les | | Cercós no ha muerto". La carta confirma com els obsedia la figura | esmunyedissa | i mig llegendària del guerriller de l'Aleixar, invencible estrateg a les | | eternitat que quan el sentit golut ja l'abasta es fon | esmunyedissa | en cant o en llum o en boira rosa dintre l'ànima casta: | | no cessa i altera contínuament l'ordre dels cossos, repto per una esquena | esmunyedissa | i de porus gairebé esclatats i un cap, que m'empeny, em torna a fora, al | | melodia de l'acomplir perfet, sense recances! Pèlag | esmunyedís | , quina collita he llevat de ta sina remorosa? El | | com s'havien unit per primera vegada a les estades d'Hefest, d' | esmunyedís | : i ell va fer-li molts de presents i sollà així el llit nuvial | | havent-ne estat tant temps lluny, o bé obertament, o bé d' | esmunyedissa | . I encara jurà davant meu, en fer la libació a l'estatge, | | mai més, un cop vas ser fora amb ton vaixell cap a Pilos, d' | esmunyedissa | , a desgrat de mi, a cercâ el que sentissis a dir del pare | | havent-ne estat tant temps lluny, o bé obertament, o bé d' | esmunyedissa | . D'aquesta manera, com et dic, està salvat, i ja torna, | | de pelatge de bèstia i de sexe de dona, un tacte | esmunyedís | com la fredor del blau d'un zafir que vacil·la. El | | que mai no comentava però que tenia present sempre: "¡Quin peix | esmunyedís | !" Aquells quatre fadrins que ell anomenava nepotes —per no | | Si això tingués a veure amb la tonada que em passa pel costat | esmunyedissa | i a l'oïda em brunzeix sense que pugui copsar-la... en sóc ben cert, | | com dir-l'hi i tries i esculleixes les paraules... No era per mi la pell | esmunyadissa | , ni la volia veure despullada... La volia mirar quieta i tranquil·la, | | intentat posar el peu en el primer esglaó de l'escala i ja la notava | esmunyedissa | . De la butxaca del pantaló de Sandokan vaig extraure una navalla | | en feia cistells, i menjava a grapats, les sèquies, menudes, que corrien | esmunyedisses | entre sembrats, els maseros, que parlaven un valencià ple de "os" i de | | les seues bragues. Se li van envermellir les galtes quan els meus dits, | esmunyedissos | , acariciaven la rigidesa del clítoris. El President va demanar, a la fi, | | d'escriure aquesta història, l'he començada amb el nom del robust i | esmunyedís | «drac» de l'illa del sol. I potser també perquè les històries, de | | I és que aquest franquista cent per cent és ara com una anguila muda i | esmunyedissa | . No té res a dir ni sap què dir. Deu pensar que la qüestió és deixar | | o és el meu jo que es vol sentir comprès dins la bellesa —ai, l' | esmunyedissa | !—, i viure en pròpia carn com s'esllavissa? Bon |
|