Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'enganxen i s'esquincen els vestits; els sots que és forçós rodejar; els	espadats	, els precipicis, els indrets en què, en lloc d'avançar, es retrocedeix i
Quin color de flama la fageda del Matagalls! Una flama que s'enfila pels	espadats	color de viola. Vent, vent tot el dia. Arbres i ocells agitats. El
llaminera de remors. —Per aquí —diu el cap. El segueix al llarg de l'	espadat	, sota un cel que ha anat congriant uns núvols espessos i negres que
cap a Borabora. L'illa forma una gran piràmide truncada, que s'aixeca en	espadat	impracticable d'una ondulació de terres una mica més alta que el nivell
Entre ella i jo, Merceneta, hi ha una muntanya més alta i	espadada	que el Montseny. Merceneta. [(Concentrat i solemnial, a frec
aquí! Fi trista i eixorca! Els jutges la forca! Primer sê estimbat per un	espadat	! Ai, Verge del Carme, volgueu amparar-me! Tu salva, Perot, el nostre
i qualque esquerpa cabra salvatge guaita l'abisme, pels	espadats	. A tos peus brillen llums d'altres fars que els vaixells guien
oneja cap als indrets on troba una sortida: pels	espadats	amb fúria torrentosa, i amb impuls decreixent per les planures;
Més enllà, ànimes ferides s'esforçaven per escalar una alta muntanya	espadada	. Més enllà encara, vagaven pels prats de maragda les ànimes dels
podria donar a l'exaltació religiosa la talla de l'home. Ni un cim	espadat	i sobrehumà, ni una plana indolent i voluptuosa, sinó el que cal,
mocador blanc de les pageses, que amb un feix de gavelles davallaven pels	espadats	de la serra. Totes elles treballaven per l'Innocent. L'Helena no triga
des d'allí els South Downs llunyans; puix que, tot recordant que l'	espadat	del nord i el del sud es troben i s'uneixen a no gaire distància cap a
circumdants, i que en llur majoria semblen abandonades. A mà dreta els	espadats	s'enfilen fins a tocar els núvols i en els cims pot distingir-s'hi la
la vila amb el món exterior. Bocairent té uns carrers que serpegen, i uns	espadats	insalvables que li afaisonen una forma de formatge de cabra, que per a
dolorosa; i, obrant segons aquesta idea, vaig menar el meu cavall cap a l'	espadada	vora d'un estany negre i espectral que jeia, inalterable en el seu
de moro blanques, com pales de jugar al "tennis", i pel mig de dos	espadats	s'entra a l'estret de Valldemosa. An aquest estret, ja fa una colla
els respaldos de xiprer, i que a dalt, aont hi hauria el poble, hi hà un	espadat	de montanyes, perquè a les flors, a les verdures, a les plantes i als
El pedregam de les feixes, les pedreres de les montanyes i els	espadats	de les serres, s'haurien anat tornant celdes, i avui dia aquesta vall
aquestes, però les costes que ls surten a rebre no són tan verdes, ni tan	espadades	, ni estan guarnides de tants arbres, ni tenen tan ampla volada. Tot lo
para fins conseguir-ho. Prou n'hi han d'abims a foradar, i de cingleres i	espadats	, que donen el vertig de veure-ls; però el mar no n pateix, de vertig.
que no tornarà a recullir. En l'immensa amplaria rugosa, que formen els	espadats	, es veu una ferida oberta, regalimant sang de montanya, i la montanya no
a baix, una immensitat de pedra. Aquet torrent de Parenys el formen dos	espadats	d'una alsaria que dona el vertig, i deixen el lloc més just pera que hi
avall, a la primera torrentada. Però un va pujant amunt sempre, i, entre	espadat	i espadat, el mar sembla que també puja, i per aquella escletxa immensa,
la primera torrentada. Però un va pujant amunt sempre, i, entre espadat i	espadat	, el mar sembla que també puja, i per aquella escletxa immensa, que formen
i arribeu a un lloc que sen diu l'"Entreforc", per la confluencia dels	espadats	, que sembla que us encloguin dintre. Aquest "Entreforc" és ja la fi.
tan estret, que ls penyals que han caigut dels cims s'han enclòs entre ls	espadats	, i, com que n'han anat rodolant d'altres, han anat formant una nau de
aquell desert, altra volta, entre l pedregam, cingleres per una banda i	espadats	per l'altra, es va seguint fins a Lluc. Lluc és el Montserrat de l'illa;
I l'immensitat de pedra, que aquí ja és un apoteosis? I les muralles d'	espadats	, que van fins a Formentor? I els pins, que s torcen, mirant a baix, que
els cràters dels volcans apagats, en tal manera que fins les roques més	espadades	, que en altres països solament servirien de catau a les feres, són,
escriptors de les velles cites i que fruitaven els seus raïms entre els	espadats	més alterosos, han estat abandonades. Però, si fa una fonda tristesa —la
que m'havía anat causant aquell panorama d'estretors tormentoses. Aquella	aspadada	serra de Cadí, que, com muradal immens, s'axecava a mà dreta, sempre
y llambregant de lluny poblets de suro, tot ajupits y encastats a les	aspadades	vessants, ò torrejant com crestes d'algun tossal frondós sobre la blavor
casa, a cada giravolta més pròxima y rica en delitoses promeses. Les	aspadades	y brunes montanyes de que ressaltava ab cruesa, sa opalada blancor,
i anglès solament. L'illa sobressurt poderosament de la mar, amb murs	espadats	. Té uns tres quarts de milla de longitud, i en certs indrets arriba a
Les voreres eren simplement llargues fosses profundes, amb murs	espadats	de neu a cada banda. Per ci per lla us vagava de sentir el gratar feble i
La sorpresa produïda per l'aparició de tanta aigua en mig dels cims	espadats	s'apodera del meu esperit, perquè és una impressió inesperada que es
frondoses comunicaven llurs secrets a les regions de roques nues i	espadades	amb remors agradables. Així la naixent joia s'endinsava fins als recons
Canal, es pot ben dir que és esgarrifós. De vegades es voreja un cingle	espadat	de vint o trenta metres, i al fons remoreja la riera, mentre la banda
a prop la capella de Santa Helena, i sobre el meu cap se'm presentava l'	espadat	castell de Sant Salvador de Verdera, i més enllà el verdejant i arrodonit
contra la invasió de la civilització burgesa. "El Danubi, els Alps, els	espadats	de les muntanyes de Bohèmia —diu Engels— són els fonaments de
d'àgates i rubís, morats i roses que transparenten l'ombra dels	espadats	i de les cales, i els sorrals i les roques, i l'espessa forra de les
dels éssers i de les coses del món? L'enigma es lleva davant meu com un	espadat	impossible d'escalar o se'm presenta com un abisme insondable segons la
pel xaloc i les tramuntanes. Una roca calba, erma d'arbredes. Sota, un	espadat	que la mar gratava. Esquifida i menuda com era, perduda com una taqueta
trobar-se. Com que la cenyeixen per la banda de terra uns cingles alts i	espadats	pels quals és perillosa la davallada, quasi no la visita mai ningú, com
compte de la situació en què es trobaven. La costa, amb el seu imponent	espadat	, era allí mateix, rebutjant incommovible la furiosa escomesa de les
acabà de desballestar-la, la barca caigué a plom en el mar entre la roca	espadada	i les roquetes dels baixos, i els nàufrags van desaparèixer novament dins
van quedar talment dipositats damunt del planell de la roca, de cara a l'	espadat	, del que els separava el gorc, i d'esquena a la mar. Extenuats per la
i per la fam, ¿quin auxili podien esperar, allí dins, al peu d'aquell	espadat	inaccessible, sense cap comunicació amb la gent de terra, i sense poder
direcció a llevant. Durant el primer quart, la costa seguí essent un mur	espadat	, llis, vertical, d'una altura consirable, pel qual era impossible pujar a
penyal de Rocaberla s'alçava cantellut, amb la seva llisa paret, terrible	espadat	que tants de sols ixents ha vist, emmantellada de fosca. Un vent fort i

Pàgina 1 (de 12)

50 següents