Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al veure que la castigada perdia l'alè... i, aleshores, el cor se li	espaumà	per la monstruositat que estava cometent. Sentint aquell temperi,
s'alleujà de totes les llàgrimes que abans, amb la gran pena, se li eren	espalmades	; i, en acabat, va agenollar-se al costat del xaval, ben acotadeta i mig
de la tramada; se us posen tots sencers davant dels ulls amb pruïja d'	espalmar	-vos i amb recança de no poder tirar per ci per lla les meravelles i
indecisos. Que és cas, això! A cada trencallada del camí, l'admiració ens	espalma	els ulls. Tot trescant pel Penedès hauríem ben jurat que no hi ha terra
un d'aquests senys consirosos que rumien profundament, i tan afavorit que	espalmareu	el món. —No tinc, en cap manera, aquest propòsit —digué el Cargol.— El
i la Fina, que estaven consumides d'ànsia prop de la llar encesa, van	espalmar	-se i esparpillades es posaren dempeus. —És ell! Lloat sia Déu! Surt, tu,
perills dintre el nostre mateix organisme. ¿Què més insensat que	espalmar	-se al brogit del tro i arrossegar-se sota terra per por dels llamps? ¿Què
saber que ell no em daria mai cap facilitat d'explicar-me, però em va	espalmar	d'haver de confegir la pregunta com si fos enterament nova. —És probable
un poblat de mala mort de les muntanyes cantàbriques. Feia un fred que	espaumava	i una fosca que, a espasades, la podien tallar. Ell estava de sentinel·la
regalls i sorregades; falcar les bragades de taronges; vore's les saons;	espalmar	i adreçar marge-migers; palonar ab pilladeta els caixers de les files;
filosòfics, amb els quals /more germanico\, haurien pogut	espalmar	tot el llinatge. Però això és un mèrit positiu, no un estigma
ja vay sentî'ls udols... com d'una besti quan la degollin... Feya	espaumar	... Y a dalt m'ensenyaren un angelich que cabía aquí, en la conca de les
de petons famolenchs, a boca plena... Sota aquella tempesta amorosa'l nen	espaumà	'ls ulls y s'encongí esma-perdut, com un aucell caygut del niu. Y mentres
y poncelles. A mitja Epístola, vora l'altar major, una cara esgroguehida	espaumà	'ls ulls, dilatà les ninetes, baixà lentament els parpres y's decantà
amb la qual realitzen aquesta tasca. Per dur-ho a terme, l'abella	espalma	el pol·len de la flor amb les seves mandíbules i potes anteriors, al
pá bescuít, respectivament; proveintles, ademés, del cèu necessari per a	espalmar	les. Devía procurar, també, dos bònes naus de transpòrt per al
galera, 400 quintars de pá bescuit i lo cèu necessari per a	espalmar	les, o siga, 7 quintars per galera sutil, 9 per galera
clou los ulls, y com mes va, mes veu la que tan l'	espalma	. Veu un mort dins de la arcoba ab la corona d' Espanya,
genoll, Reina Maria. Per vostre pit amb sangonents ramells on s'	espaumen	les fulles dels clavells, per la cintura que la dansa guia
un temps va ésser l'indolent donzell de sa naixent solemnitat s'	espalma	i estic empallegat amb un reialme i somric jo mateix
de la margeda, i l'alt fullam d'interminable so. I	espalmar	-se pel flanc de la muntanya sota el llençol de llet que tot ho
tan absoluta y exquisida de maneres y truchs teatrals, qu'	espalma	al menys observador. La Duse, com tots els grans actors, no posa may una
a patacades, només que perquè m'ho encarranquinen. Banyeta Ara,	espalmat	pel patapum, d'una consistència de gelea, et metamorfosaràs a pleret en
seva! Ant· De cada dia més. Per paga ella l'entén; li cuida i li	espauma	sa roba, li fa es xigarros, i ell està baves. Totd'una que arriba, lo
Senyor, vostra ordre 'm va fe escruixir y vos vaig desobehir perque 'm va	espalmar	l'horror; mes desprès he recordat lo molt be que 'm vareu fer; vostre cor
morta dintre d' un quart. Aixó ab veu tan fosca que lo centinella va	espalmar	se y li deixá pas franch. Y la fantasma cap endins, cap en dins amenassant
sos sentits ab un cop tant fort; mes va quedar com si un llam l' hagués	espalmada	. Sostenint á la falda 'l pes suau de la seva amiga, corrent un suor fret
bramulen escumetjant y surten de mare, aquells dies en que'l fret	espauma	y els cristians no poden anar pel mon; llavores, de la fornal ben encesa
sobre la marfega i am la criatura ben acostada pera que no se li	espalmés	, quasi tremolava sota ls abrigalls. El vent entrava per sota les teules i
d'esglay. Darrera la llarga pesanta cortina la nina Marquesa	espauma	sos ulls... La tía rebeca que arreu la seguía montant
cap a la dreta, rabents, pel caseriu i la vila; i s'	espalmà	tothom dels ocells, que amb els ulls ho veieren; i en llur cor
Sense botonar-se la camisa, van sortir de pressa, mentre els espectadors,	espalmats	, aplaudien. La Sofia ni es va acomiadar del vaquer que la volia treure a