Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

xicotàs que heu conegut damunt les rodes de la bicicleta, us arriba a	espaordir	com un caníbal gloriós, sense control, posseït de la fúria i de l'alegria
actuació quotidiana— que ens plau de tenir aquesta història tempestejada,	espaordir	els estranys amb la suposada força erosiva de les nostres accions. Però
i la crueltat per únics companys. Vacil·la un moment, la mort no l'	espaordeix	, li fóra dolça com a cimall del seu via crucis. De sobte, però, s'adona
dels meus escrits. Amb els ulls amorosos em deia la seva gratitud. Però l'	espaordia	el públic, li ho endevinava. L'endemà, va estar tot el dia preocupada,
? Pitjor que un home, pitjor que un gos, menys que un microbi. Tot d'una m'	espaordí	la meva nul·litat. En una onada de turment i de ràbia, em semblà pujar de
seu, feia més dens el misteri que es congriava al meu entorn i que m'	espaordia	, com si em trobés no pas perdut en la nit, sense el recer d'una casa, sinó
por. Nosaltres, amb el nostre aspecte de vagabunds, l'havíem sens dubte	espaordit	; potser hi havia contribuït el nostre accent estranger. El francès té la
a una remor imaginaria. No n'hi ha per meravellar-se'n que el seu estat m'	espaordís	—que m'infectés. Jo sentía lliscar per sobre meu, en una gradació lenta
a casa. Un y altre pujaren a dalt al jayo, qu'estava extraordinariament	espahordit	per aquell temperi. El ficaren al llit y agombolaren bella estona per que
que s'apropessin el just per a no pendre mal. De bell antuvi, els trets l'	espaordiren	. Era que en realitat l'agafaren desprevinguda. Sorgien darrera les
el "Violí" a comparèixer! Aviat s'adonaren que esmerçar les energies a	espaordir	xiveques i rates pinyades no era pas gaire divertit. Demés, no les tenien
molt seria que per algun indici no descobrís qui eren els que tractaven d'	espaordir	el "Violí"! Esperà tenir-los d'esquena, atansant-se a la soca d'una
la plaça. El "Garrell" era el més jovenet dels ganàpies que intentaren	espaordir	el "Violí". Molt suggestionable, resultava un comparsa segur per a
cursa folla, si bé les llambregades de la terra que albirava tan avall l'	espaordien	, i aquell terrible aturar-se i llançar-se després de cada gronxament
fer allò que li deia, car un ocell que fita els ulls en els d'una serp s'	espaordeix	tant que ni tan sols pot moure's. La muller de Darzee anà voletejant i
d'esborrar deliberadament tot un poble de l'esguard d'homes i bèsties, l'	espaordia	. Aleshores comprenia per què Mowgli havia enviat a cercar Hathi. Ningú
de bell nou... i deu vegades pitjor que abans. Aquell cop Mowgli s'	espaordí	. —També és aquí! —digué gairebé en veu alta. —M'ha seguit! —I
i s'estroncaren les fonts públiques. El tremebund soroll de la galiassa	espaordia	grans i xics. Dos municipals hi anaven tot davant amb els braços estesos
cancerver, la presència del qual, dins el jardinet de la casa, fos prou a	espaordir	els lladregots i totes les persones sedaceres que s'atansessin al reixat.
s'apropessin el just per a no prendre mal. De bell antuvi, els trets l'	espaordiren	. Era que en realitat l'agafaren desprevinguda. Sorgien darrera les
a qui les guerres no abaten, ni l'atansament d'una força enemiga no	espaordeix	, no pas a aquell qui s'engreixa en l'oci en mig de gent desidiosa. El que
Un regne cruel és rúfol i ombrejat de tenebres; tothom tremola i s'	espaordeix	només de sentir un brogit sobtós, sense que resti lliure de trontolls
que els altres badallen; la misericòrdia és un vici de les ànimes a qui	espaordeix	massa la misèria, i si hom l'exigia al savi, faltaria poc per exigir-li
i expansiu, però la sorruderia i la salvatge brutalitat de l'altre l'	espaordien	poc o molt. Amb tot, arribà un jorn que el noi del masover va adonar-se
a fer-li mal, i aqueix estrènyer violent i significatiu, gairebé l'	espaordia	. —Eugènia!— Havia comprès. —Jo, sí; jo, que no hi ha pena
repetia els seus sarcasmes de malaurat. Es vanava del seu ateisme a fi d'	espaordir	els germans i qui sap si, també, l'hereu Aspriu. Se les havia amb el
jove, home que tenia un cert prestigi d'auster i religiós, es dedicà a	espaordir	Innocenci. Va cridar-lo al seu despatx. Un cop va tenir-lo allí, amb
de la monarquia catalana, sota els auspicis d'aquell eclipsi que,	espaordint	a tothom, donava un to de grandiosa poesia a aquella tremenda caiguda de
completa sense el record de la Josette, un record que m'atracallava i	espaordia	. Com poder-la enganyar, una dona tan gelosa, encaterinada i frenètica? La
ondulacions amb tan bella embranzida que quan la Lluïsa se li arrimava	espaordida	per la basarda que li feia el Rentador de les bruixes, o el record
escales amunt. Jo ho vaig veure tot", digué la Lluna. "Els infants s'	espaordiren	en gran manera, a la primeria de veure el gros animal pelut: cada un
entre ells, muntaven coets a cents, fent una claror com si fos de dia, i	espaordint	en tanta de manera la donzelleta de la mar que hagué de capbussar-se a
l'Olimp sencer, ha de deposar el triple llamp i el rostre titànic amb què	espaordeix	, quan bé li plau, tots els déus i, com els histrions, posar-se a
Júpiter, no gens mediocre. No tenen remordiments de consciència. No els	espaordeixen	els contes d'aparicions. No els espanten els fantasmes i els espectres;
a ell un darrer límit. Així la cobdícia lliurarà Crassus als parts; no l'	espaordiran	ni les imprecacions del tribú que voldrà retenir-lo, ni les tempestats
esfereïment tan gran, han perdut el domini d'ells mateixos. Ningú no s'ha	espaordit	sense perdre un xic la raó; tot aquell que s'espanta s'assembla a un
embranzida era la mar; i que el farcellet d'esgarrifances que s'anava	espaordint	de tot plegat i començava de plorar era Pip. —Prou esvalot! —cridà una
sensibilitat com a la mateixa llima. Altra vegada vaig sentir que tot m'	espaordia	, ara que ell s'havia tirat en aquella pressa ferotge, i igualment
ara que ell s'havia tirat en aquella pressa ferotge, i igualment m'	espaordia	qui-sap-lo de trigar més a tornar a casa. Li vaig dir que calia que me
brivall d'Abel Magwitch, tan magre de roba com de seny, que no se n'	espaordís	i no l'engegués o bé no el fes agafar. Em van agafar, agafar i més agafar,
l'aparició dels monstres de cartó i llustrina del bestiam de Corpus els	espaordia	com si totes les fúries infernals haguessin envaït les cambrades per
pas la possibilitat de confondre'ls. Una tal circumstància acabava d'	espaordir	-lo. Ell, almenys, s'acontentaria de saber si passava per primera vegada
l'avui, morigerat com és, els apar immillorable. L'esdevenidor ja no els	espaordeix	. Aspriu cobra puntualment el sou del diari i el de l'Escola, i els
de llaunes, de trets, de trompetes, de tabals, de maraques s'ajunten per	espaordir	les ramades. Les vicunyes senten el soroll i tremolen, i salten, i no
imprescindible, encara que relativament ajornable. Això, però, que pot	espaordir	els febles, no ha d'aplanar els homes que tinguin plena consciència de
o l'amor a la vanitat. Vetaquí com l'espantall de la cursilería, que tant	espaordeix	móltes senyores, solucionaría un gran problema social; perquè el dia que
de la serp...". No es tracta de cap llegenda ni d'una contalla per a	espaordir	la mainada, com el clàssic fantasma que no pot faltar a cap castell que
la terra i amenaçava l'esdevenidor amb els més sinistres averanys,	espaordia	un xic els membres satisfets del "Col·legi de la bona vida", però
davalla per explicar-ho tot serenament, superbament, sense que mai l'	espaordeixi	el dubte de si es pot pujar-hi per les vies més doloroses de
el cap sinó el pit i el ventre i tota una musculatura que m'arribava a	espaordir	. Jo, pel nostre veïnat, havia vist algun retaule barroc o alguna columna

Pàgina 1 (de 4)

50 següents