DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
espargir V 364 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb espargir Freqüència total:  364 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cant dels ocells, i més tard, el toc de les campanes vesprals que s'espargeix per l'aire cristal·lí. Sonen a la Terra? Sonen al Cel? El so s'escampa, es
inòpia. —Dorm —deia Na Remei en el saló veí—. Està roncant. La nova s'espargia entre els assistents: —Dorm. —N'Obdúlia s'ha adormit. La nova arribava
aquí! Crida, rellamp, tota la colla amiga: sang a bots i barrals he d'espargir. Jovita Ah, cremar-me l'hostal, murris, canalles!
l'any la mort endola. L'alta filera de xiprers que les absoltes espargia, sinistrament va caure un dia i cap pregària es sentí
a on l'amor brostà amb clavells rojos, a tot vent oberts! Quan espargíreu pels camins incerts les flors que la bellesa vos donà,
i no estic fet a tractar amb persones com tu. Una onada de felicitat espargeix el disgust que es clavava en la consciència de la dona com un manyoc
el mes entrant —declara Laura. —Sí; no hi ha res com el bon aire per a espargir els mals humors —insisteix la vídua. —A veure si tot això acabarà amb un
potser l'aire de la nit de desembre li alleujarà el mal de cap. S'ha espargit la boira i fa un bon clar de lluna. Surten just a l'hora en què Teresa
més qu' un llarch enfilall de finestretas per hont la llum de l' escala espargía una claror color de taronja. Devant seu tenía l' entrada, estreta,
un to espectral i tètric. Després, al cementiri, aquest to espectral s'espargí damunt les coses i damunt el meu esperit. La caixa fou dipositada sota la
en vols joguinosos i suaus que s'eixamplaven fins damunt del riu, s'espargien bandades de coloms que de vegades formaven com l'ala d'un ventall
Espolsa una mica de cendra del cigarret sobre el seu palmell i l'espargeix d'un buf. —Això i res més! —Què? —li demana el seu nebot Enric
formaven multitud tan i tan densa com el Nord populós no n'espargia dels flancs glaçats, per travessar el Danubi i el
que a un núvol de capvespre, o que a l'arc iris, quan Déu ha espargit pluges per la terra: tan gran era l'encís d'aquell paratge.
Cantaven ocells, a chor; les brises, vernals brises, espargint el perfum de camps i boscos, acordaven les fulles tremoloses,
molt vívida en l'esclat, i tantes gràcies els ha espargit la mà que va formar-los. Ah, parella gentil que no suposes
que llurs calzes entreobren, plens dels millors perfums, i els espargeixen, defensats de la nit, per ofrenar-te'ls." Així animà la seva
fregant amb les rodes del seu carro l'extremitat de l'Oceà, espargia raigs amb rosada, paral·lels al terra, descobrint en
veires purs i escaients. Llavors pel terra va espargint roses i el perfum de mates que, sense ajut del foc, són
d'aquest dia, ni multitud; resteu només per veure com espargeixo la divina còlera damunt d'aquests impius; jo, no vosaltres,
per bé que encara Déu damunt la Terra mai no havia espargit les seves pluges i no existia encara ni un sol home
Plèiades i el gris Crepuscle al seu davant dansaven i espargien benignes influències. La Lluna, menys brillant, però suspesa
meus gossos infernals, per llepar les immundícies que espargí el corruptor pecat de l'Home damunt el que era pur; fins
, gos, dimoni, escorpí, mona— i, sense parar, el núvol s'esfilagarsava i s'espargia, ple d'arc de sant Martí i d'aire. Totes les preguntes que en la vida
la vídua. Avançava ondulosa, com una tigressa negra, i em semblà que s'espargia per l'aire un aspre perfum de mesc. Si podia fugir!, vaig pensar. Sabia
Un bucle li lliscà del front, va fregar la flama i dintre la cambra s'espargí la pudor de socarrim del pèl rostit. —No vull menjar... no vull menjar...
cap a la posta, tota rodona, verda pàl·lida. Una dolçor inefable s'espargia sobre la mar. Zorbàs llençà el cigarret, va estendre la mà, regirà una
quimeres petites, quimeres grans, tot es tornava fum blau, s'espargiren, i només quedà un ocell d'acer, l'ànima humana que cantava. —T'ho regalo
molt sonora. Tota dolça, harmoniosa i cridanera, la veu de la simandra s'espargia per l'aire matinal. El rossinyol havia callat i entre els arbres
seu voltant: el pati desert, les cel·les tancades, de l'església oberta s'espargien onades i onades de melodia. —Seguiu-me tots dos... —murmurà—. Sodoma i
trista i mústiga, s'havia cobert de floretes blanques, i a l'aire s'havia espargit un dolç perfum llunyà de llimoners i tarongers florits. Vaig avançar,
plorava i besava el Déu crucificat, mentre una dolçor inesperada se li espargia per la cara consumida, moribunda. S'obrí la porta, entrà de puntetes el
monòtona, tot passió i amarguesa i solitud. Esclatà el cor de la terra, s'espargí el dolcíssim verí oriental, es podriren en mi totes les fibres que em
l'un amb un flabiol i l'altre amb una xeremia. A un senyal comença d'espargir-se per l'aire una melodia compassada, greu, serena. Els cossiers inicien
meu costat. I arriba una camioneta amb un parell d'altaveus, disposada a espargir música eufòrica. I uns urbans. La banda la componen cinc o sis músics més
naturals del corrent d'aire acostumat. Però una mortal pal·lidesa, espargint-se per damunt la faç d'ella, em provava com els meus esforços per
en aquesta imminent destrucció pel foc, la idea de la frescor del pou s'espargí dins la meva ànima com un baume. Vaig precipitar-me cap al seu caire
el castellet que tanta nosa'ls feya. Ab aquesta fal·lera, diu que va espargir la cavallería y l'artillería per la Cerdanya, omplí d'infantería Bellver,
les bateries, i avençàveu amb passa ferma; però, quan ell dava el tomb espargint les terrors de son crit de guerra, avançàveu en la direcció oposta, i,
meves oïdes la "Dolça Imminència!"— Però, cap a la fi, solia espargir llàgrimes d'angoixa i dir: —Ah! Si pogués sentir... encara que fos
d'algun ramat. El cor se m'eixampla. Quina sensació més agradable se m'espargeix per tot jo! El jaupar seguit del gos em dona la idea de trobar-me al
la sortida del sol! Sempre m'he vist posseït pel misteri que espargeix la teva claror velada! Ara, amb la vista divagant per la immensitat del
una ullada vagarívola pel carrer. Ça i enllà els llums elèctrics espargien unes clapes de claror a les voreres desertes. No passava gairebé ningú.
de les setmanes i els mesos. S'acontentava amb la mica de claror que li espargia per dins aquell convenciment que tenia d'ell mateix, que no era com els
el bestiar. No tronaven sonorament com les centrals i diligències, no espargien alegre música de cascavells com les tartanes, ni com les galeres
a Moisès i a Aaró: —"Preneu, a mans plenes, cendra de la fornal, i espargeixi-la Moisès en l'aire, en presència de Faraó; i serà ella en polsim damunt
sos fills, al polze de la mà dreta llur, i al polze llur del peu dret, i espargiràs en gir damunt l'altar la resta de la sang." "I pendràs de la sang que
ambicionar la conquista del sol, d'aquell sol que tan formosos miratges espargía pels cels, que en la terra donava vida a tan belles vegetacions. Era el
per a més endavant els objectes que la llum de color de carbassa que s'espargia de la làmpara no deixava veure. Eren els objectes situats a la meitat
embotornada o alleta el nadó que duu a la falda, ells buiden els coves, o espargeixen un pessic de sal a les costelles arrenglerades damunt les grosses

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »