Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tan dolents." "De quines resultes van cremar els convents", es va mig	esparpillar	d'esma, la meva àvia, des de la seva eterna becaina. "No repapiegis,
fidel durant el somni, jeia al mateix llit que jo, de cap al meu coixí. M'	esparpillava	, m'obria els ulls al nou dia, que sempre havia d'ésser el darrer. Les
tot, fascina, apaivaga un moment llur aspra angoixa,	esparpilla	l'engany d'una esperança o, en llur cor endurit, posa armadura,
consciència li eixoriveix el desesper mig sòpit i li	esparpilla	la punyent memòria del que va ser, del que és, del que li
Porcius Cato. El pagus fou l'agrupació comarcal, en la que s'hi	esparpillaven	les Viles, cada una d'elles d'un patrici romà. Per oposició als
el son del gat que en passar-li a la vora i fregar-li ell la cua,	esparpilla	els vidrets dels ulls un moment i els torna a cloure. En Joan es passa
hi ha un bell enrenou i un pimpant algarot de veus i de coloraines que m'	esparpillen	el cor i em recorden aquelles mateixes sensacions que vaig trobar tot
Segarra. Una gambada més i ja atenyem la vella masia de la Pena. I ara	esparpilleu	els ulls abans d'abocar-vos a la falla de la Conca que es bada als
ufans de llur fullatge, d'un verd pàl·lid com aquell de les oliveres; i	esparpillava	les miríades de pupil·les negres que animen la blanca i menuda flor. I
nafres i ferides; jamai seria aquella dolcíssima mirada, tota llum, que	esparpilla	i alegra els nostres ulls; aquella que, més que de carn i ossos, és cant
de les planes de periòdic poden tirar contra aquest prepotent flagell que	esparpilla	la moral de l'artesà que ha de viure de les regularitzades destil·lacions
dels altres, fa que aquests monuments siguin repetidament destruïts i	esparpillats	. Els uns, per aprofitar les lloses, els destrueixen, i els altres,
ocupat per un altre, amb els ossos i dents espargits per ací i per allà.	Esparpillant	la terra recollírem una punta de sageta de sílex, de forma trapezial,
El munt de rocs, ara ruïnes de la barraca, hauria constituït el túmul.	Esparpillant	el sòl, davant del mateix munt de rocs, hi trobàrem tres peces de collar:
d'uns cinquanta anys, que recorda, de quan ell era petit, haver-lo vist	esparpillar	i traure'n closques de moro. 84. Coarner (figs.
380). Com hem exposat, poca cosa podíem fer per excavar-lo.	Esparpillàrem	la terra llançada entre botxes i argelagues i poguérem recollir dos grans
més que la gran llosa del costat. Amb posterioritat a la seva destrucció	esparpillàrem	la terra de l'interior, entre la qual trobàrem un fragment de la base
per la qual causa no hi trobàrem material de cap mena. També havien estat	esparpillats	els altres dos, però'ns guardaren material suficient per tal de poder-los
de la seva existència, feia poc que uns caçadors l'havien	esparpillada	. Poguérem, no obstant, constatar l'existència de cinc esquelets, sense
posa les mans en tot la meitat de ma vida; ara	esparpilla	els fruits que en un panê ha trobat o bé apría les roses, o el
s'encanta. No hi ha en la meva vida, que cuitosa va	esparpillant	-se a la claror del dia, un sol moment abrupte i solitari.
passa rient, afolla mon camí, tota profunda solitud me veda i m'	esparpilla	sota de l'arbreda rossa, com fina pols en el matí. Un clavell
de fred. I després es sentí aquella ranera, i aquell	esparpillar	-se de l'ull tort... tot allò que s'espera i no s'espera,
no se'n va. Però saben també que al port hi ha dones,	esparpillant	-se amb el voler difunt, que tenen a les males o a les bones
de Tu i sembla que t'entelis en la festa. Darrera meu s'ha	esparpillat	l'Ahir. Puix no em menaren a la gràcia nova la nit
i síguin-ne els déus testimonis. Als pretendents, els manes d'	esparpillar	-se, cad'ú a casa seva; i ta mare, si el cor l'empeny a casar
Així parlà, i va dissoldre l'aplec, amatent a sa veu. Tothom va	esparpillar	-se, al seu casal cadascú; i els pretendents van anar a
aprimant-ne tot just la glassa fina, un pom de malves	esparpillarà	per a mi sol, que hi pararé la mà. Les acaballes Sol
riu, en una barca, brilla. Demà veurem que tot, roig i humit, s'	esparpilla	i Txengtú somriurà, ben coberta de flors. Nit d'estiu
sant Jordi "Sant Jordi amb l'espasa blanca	esparpilla	el nostre enyor!" Sant Jordi! Sant Jordi! deia dels almogàvers
combatíeu amb furor. "Sant Jordi amb l'espasa blanca	esparpilla	el nostre enyor!" Oi més la fera colpíeu —ai, princesa
amb ell pel seu fulgor! "Sant Jordi amb l'espasa blanca	esparpilla	el nostre enyor!" Caigué Jordi en la tortura pel malvat rei
us farem un prec sonor. "Sant Jordi amb l'espasa blanca	esparpilla	el nostre enyor!" L'any mil trenta-dos s'obria, ple de glòria,
i Ripoll vos ret honor. "Sant Jordi amb l'espasa blanca	esparpilla	el nostre enyor!" Catalunya la primera us invoca piament.
tot el nostre humil candor. "Sant Jordi amb l'espasa blanca	esparpilla	el nostre enyor!" Per l'abril que alegre arriba vós veniu ben
bé ens deureu portar l'amor. "Sant Jordi amb l'espasa blanca	esparpilla	el nostre enyor!" 1964 Al bon papa Joan XXIII
tres badalls. —Deixaume véurer la mitja dels dinerons, digué la petita,	esparpillant	se de nou; fa mes temps que no n'he vist cap... La mare fou llavors la que
no vos, ni comprench, ni accepto vostre juhí, va respondre l' oficial,	esparpillant	lo foch ab las tenallas. Si no hagués sentit jo lo que vos condempnéu,
han enllestit la conversa ab los vehins que retiran tart, y 'ls demés han	esparpillat	la son que tenian del dia avans, tots han atacat lo coro /las doce
amor en cansons; aquell qui sols viu, de la llum qu'	esparpillan	tas miradas, de la fresca qu' escampa ton somrís. Rodolant onas
es que m'hagin malposat la feixa d'aquesta manera! —I extenia les mans i	esparpillava	ls ulls, indignat, fet una fera. —Bé! què hi faras? Ja no s'hi
més clara, no se n'hauria rigut; però amb aquella fosca, per més que	esparpillava	la vista, no podia distingir res sota la perera i no gosava acostar-s'hi
las abellas atrevidas que s' introduheixen dins llurs calzers, obrint y	esparpillant	sens pietat llurs petals y etaminas pera robarne lo pol·len. Cada dia ne
dia més corrents. Ja escampa el sol la cabellera altiva, ja ha	esparpillat	els núvols matinals; i per als arbres, sòpits en la grisalla
muts i capcots. Com que en aquests casos sempre hi ha algú que s'	esparpilla	primer que els altres, va tocar-li a en Miramirans de trencar el
si tu no et veus amb cor de trobar una altra sortida... (El company es va	esparpillar	.) —Sóc incapaç de donar un disgust tan gros a l'Emília. No sé si t'has
Virgili em diu: "¿Què fas parat? ¿Per què mut t'entotsoles i	esparpilles	la vista sobre el poble mutilat? Abans feies passades més
de la dels altres... D'aquestes coses en sé un munt, perquè servint t'	esparpilles	a passes de gegant. Que si la cuinera del principal t'explica, que si la
cendres. A l'agost, l'eugassada fumosa crema tost! L'aranya s'	esparpilla	a l'esbarzer. Filosa rossa, avisa al foraster. «Raja