Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els meus ulls i vaig haver d'asseure'm sota l'ombra magra d'un garrofer	esparpillat	a la llinda del bosc. Davant meu la terra davallava fins a la mar. A
Si l'encalç li venia dreturer, restava quiet, amb els seus ulls blaus ben	esparpillats	, sota l'arc de les celles ufanoses, les quals se li ajuntaven arran de
tia Marieta, encara que no tenia sinó catorze anys i anava de curt, era	esparpillada	com una pastorella i maca com una flor i ja tenia mitja dotzena de
Ierabò. En el meu curs venien quatre o cinc noies futures metgesses, molt	esparpillades	i, per excepció raríssima entre dones científiques, molt bufones i
que se li enfilava galtes amunt fins a prop de les celles enèrgicament	esparpillades	, pelut de les orelles, i es pot dir que de tot el cos, no descuidant ni
clarament l'ésser estrambòtic que jeia al costat seu. La cabellera roja,	esparpillada	, escampava la seva tofa, massa dura per a confondre's amb el pèl de
que estaven consumides d'ànsia prop de la llar encesa, van espalmar-se i	esparpillades	es posaren dempeus. —És ell! Lloat sia Déu! Surt, tu, Fina —exclamà la
absolut, espantós. Què miraven aquests bondadosos ulls d'Anna Maria,	esparpillats	i hipnòtics? Ell ho endevinà de sobte més horroritzat que ella mateixa.
no vibrava. Per aquest motiu sortia al carrer amb els ulls ben	esparpillats	i el cor ben tendre, segur de no tornar a casa sense haver recollit una
viure mateix. Mentre les essències de les coses estiguin de fet	esparpillades	per tota l'extensió del temps i de l'espai, és en la seva lliure expansió
(llur relació no era massa fina) i envers la madrastra. Ella era una dona	esparpillada	i, malgrat que en aparèixer a la cort —com a domèstica d'Elionor de
abans no assolirem en això res de sòlid i perdurable! Imaginem rompudes,	esparpillades	per a sempre més, totes les carcasses burocràtiques; les dures closques
brins del cuc, i a claps es veu una carlina groga	esparpillada	i sense gens de suc. Hi ha fondals, bogeria de gatoses,
el que no veu l'esclat del dia l'erm i distant, mica d'enyor	esparpillada	, quan són davant de ma tristesa arreconada ton cap
ara dolenta. A l'instant l'humor muda. L'altra ve de la gossa,	esparpillada	com sa mare, que tot ho vol sentir i ho vol saber:
petita!", mentre el pare vigilava de reüll, orgullós d'aquell vailet tan	esparpillat	que en poc temps s'havia convertit d'un minyó insignificant en el xicot
escaure's que l'encarregat del molí conegué el vailet i, en veure'l tan	esparpillat	, se'l quedà perquè tingués cura de la neteja del local i de les altres
en aquell temps, no era mes que un esclau de la terra; mes vehentlo tan	esparpillat	, comensá á donarli educació, volent que visqués á Barcelona ab sa mare, y
fer la declaració que tenia pensada. V En Carlets era un jove	esparpillat	; per enamorar las noyas y engrescarlas era un alet dels que no 'n corrian
fossim germans. Però recordo be que la vista d'aquella joveneta, menuda,	esparpillada	y escayenta, me despertava com un confús recort agredols d'altra figura
consulta em ve una mica moixa la gentil Merceneta Ivars, habitualment tan	esparpillada	i desimbolta, autora del comentari que va motivar el meu article, i em
la Roser Cavaller. Els papers de nens els fan les nenes, que són molt	esparpillades	, especialment la Maria Moscardó, que fa de protagonista, i que té la
i tot. Ah, això sí que és menjar de gust! Em serveix una noieta jove molt	esparpillada	i gentil, que em recorda la Leslie Caron. Havent dinat, m'arribo
home davant per davant, darrere el taulell, els braços tesats i les mans	esparpillades	. «A veure, de què es tracta?» Aquell tràmit que havia previst per
es troba fora de món. Jo confiava en la nena gran, Elvira. És capaç,	esparpillada	com poques, però no es pot acabar que al seu pare li toqués la mort
prims i revinguts, desnerits i cepats, patricis i plebeus, pallussos i	esparpillats	, àvids i desmenjats, actius i esquenadrets, pobres i rics, desvalguts i