DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esparracar V 35 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esparracar Freqüència total:  35 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que s'il·lumina en el resplendiment d'aquells dos ulls esparracant el cel. Penjades a la volta, les campanes ballen com una fulla
gran esclat de vida i d'alegria. El fullatge et penja i balandreja, tan esparracat per la terrible fúria de les ventades hivernals, que sembles talment un
la seva melodia pastosa i emmelada. Les granotes, en el seu món informe, esparraquen la nit i salten amb la crossa. Passen les hores. L'ull entelat del
amb una funda vella d'un verd pèsol tota descolorida i arnada fins a esparracar-se'n, exigí qui-sap-lo temps. El vehicle era prodigiós, amb sis corones a
(una egua); bocí, esbocinar; mica, esmicar, esmicolar; parrac, esparracar; quarter, esquarterar; badia, esbadiar; biaix, esbiaixar; caliu,
la seva imatge. Primer tapaven amb gases els miralls, però com ella les esparracava quan li passava pel cap, ara hi donen una capa de blanc d'Espanya ben
serà norma teva i pasta encefàlica de tos fills. Selecciona els llibres. Esparraca sense dilació, a l'acte, la pàgina sicalíptica, herètica, o hemofílica.
tots ab els caps esclafats a pedrades o a cops de peu, o bé ab les anques esparracades per les dents de la fura. Mes sabent que ab una dotzena may arribava
ho havía declarat abans, dient: Per sos naframents fórem guarits. Fou esparracat per causa de nostres culpes. Fou per nostra causa, i això en un doble
fortuna. Y contra Víctor Van Tricht que, ple d'indignació, feu troços y esparracà aquell paperot ignoble. Després medità sobre la dissort dels pobles que's
gossos folls de les canilles de la por m'esparracaven vells enyors. I llença el temps, sense remor,
O valentia funeral del setge, bandera que esparraca el foraster! En terra jau, nafrat, el banderer: cap
un pi. En unes noces /A M. E.\ Ara que s'esparraquen les glicines voltades del daler dels abegots i es
la tenebra afues, ennavegant-me en el desori, com l'esparracaria, las de mi? Si te l'emmenes, perquè jo no mori, quan
amb estelada opaca, fins al matí, que és baix i tot just esparraca uns vels sense color sobre unes roses lleus. I es
Però qui ve miseriós d'un llarg viatge, colrat pel sol, esparracat pels vents, sense més arma que l'esguard salvatge ni
crit de la seva mare arribava com un pregadéu guimbant damunt les herbes, esparracant-se però perfumant-se entre els arços; tot estripellat, aquest crit
homes aquells! Que havés provat de venir l'embargador! Prou l'hauriem esparracat en trenta mil peces! —Si no haguessin sortit els civils a privar-ho,
sortit els civils a privar-ho, padrí. —Llamp serè! També ls hauriem esparracat els civils! Que t penses que ns haurien fet por? Què valen quatre homes
i resava: puta, puta. I reia mentre es desvestia i l'Enric Turmeda li esparracà alguna veta i ella respongué trencant-li un botó dels pantalons mentre
de les parets. L'endemà al matí, els homes acudien al cap de la paret i l'esparracaven a burxades i cops de pedra. L'hereu de Coté d'Alendo, el protagonista de
. Qui s'atreviria d'acostar-se-li, amb aquelles feres a la vora, capaces d'esparracar un porc fer de viu en viu? Una nit el senyor d'Espés no va
oncle? —Sí. Ai, que em punxo! —I va fer un moviment brusc que li esparracà un camal del pijama i li va deixar una línia fina, de llapis fi, però
Non. Al Biga i al Busca se'ls va esvalotar l'envegeta. Partiren peres i esparracaren el penó de sant Nin i sant Non a estrebades. Els ciutadans honrats tampoc
per qüestions de macroeconomia. No. Eren veïns, els rosegava l'enveja que esparracà la ciutat. I no aflacaren. Durant molt de temps, la ciutat fou partida
bell vestit de seda que continuà portant fins que amb el temps se li va esparracar. Parlava poc, era de maneres discretes i reservada. Els seus cants
Tres cops es posa a escriure i, de forma sobtada, tres cops ha esparracat la lletra començada. Veniu, senyor, ajudeu-la; veniu-la a
de Déu perquè els hi concedeixi alguna gràcia. La pluja i el sol els van esparracant i acaben desapareguent, però no els treu ningú. N'hi havia que tenien
I a tu, quin efecte et fa, Hefest? Un efecte dolorós i deliciós que m'esparraca el cor i m'obliga a seure. Les meves mans fremeixen i haig d'obligar-les
no deu haver pogut sobreviure a una descàrrega de deu bales que li han esparracat el pit. I recula sota l'aixopluc, on li fem un lloc. Parla tan baix que no
el reguitzell de somnis tendres i de millors anhels, com s'esparraca a la tardor la fullaraca. És una cosa insuportable
així que el mates, li has de tallar el cap de seguida. Tallàvem el cap, l'esparracàvem i el posàvem al foc. La pell s'ha de treure, el cap, la pell i les
explica'm com es va perdre, la mama. I es treu la samarreta i l'esparraca a tires. I jo exclamo: —Hilari, no esparraquis la samarreta, que
la samarreta i l'esparraca a tires. I jo exclamo: —Hilari, no esparraquis la samarreta, que tinc llençols vells a dintre! I em diu: —És una
Tros de borratxo! Ha dut tant la camisa que ja sembla un drap brut, l'ha esparracada tota... Ho vull rentar tot de cop per no escarrassar-m'hi dues nits