×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esparracar |
Freqüència total: 35 |
CTILC1 |
que s'il·lumina en el resplendiment d'aquells dos ulls | esparracant | el cel. Penjades a la volta, les campanes ballen com una fulla | gran esclat de vida i d'alegria. El fullatge et penja i balandreja, tan | esparracat | per la terrible fúria de les ventades hivernals, que sembles talment un | la seva melodia pastosa i emmelada. Les granotes, en el seu món informe, | esparraquen | la nit i salten amb la crossa. Passen les hores. L'ull entelat del | amb una funda vella d'un verd pèsol tota descolorida i arnada fins a | esparracar | -se'n, exigí qui-sap-lo temps. El vehicle era prodigiós, amb sis corones a | (una egua); bocí, esbocinar; mica, esmicar, esmicolar; parrac, | esparracar | ; quarter, esquarterar; badia, esbadiar; biaix, esbiaixar; caliu, | la seva imatge. Primer tapaven amb gases els miralls, però com ella les | esparracava | quan li passava pel cap, ara hi donen una capa de blanc d'Espanya ben | serà norma teva i pasta encefàlica de tos fills. Selecciona els llibres. | Esparraca | sense dilació, a l'acte, la pàgina sicalíptica, herètica, o hemofílica. | tots ab els caps esclafats a pedrades o a cops de peu, o bé ab les anques | esparracades | per les dents de la fura. Mes sabent que ab una dotzena may arribava | ho havía declarat abans, dient: Per sos naframents fórem guarits. Fou | esparracat | per causa de nostres culpes. Fou per nostra causa, i això en un doble | fortuna. Y contra Víctor Van Tricht que, ple d'indignació, feu troços y | esparracà | aquell paperot ignoble. Després medità sobre la dissort dels pobles que's | gossos folls de les canilles de la por m' | esparracaven | vells enyors. I llença el temps, sense remor, | O valentia funeral del setge, bandera que | esparraca | el foraster! En terra jau, nafrat, el banderer: cap | un pi. En unes noces /A M. E.\ Ara que s' | esparraquen | les glicines voltades del daler dels abegots i es | la tenebra afues, ennavegant-me en el desori, com l' | esparracaria | , las de mi? Si te l'emmenes, perquè jo no mori, quan | amb estelada opaca, fins al matí, que és baix i tot just | esparraca | uns vels sense color sobre unes roses lleus. I es | Però qui ve miseriós d'un llarg viatge, colrat pel sol, | esparracat | pels vents, sense més arma que l'esguard salvatge ni | crit de la seva mare arribava com un pregadéu guimbant damunt les herbes, | esparracant | -se però perfumant-se entre els arços; tot estripellat, aquest crit | homes aquells! Que havés provat de venir l'embargador! Prou l'hauriem | esparracat | en trenta mil peces! —Si no haguessin sortit els civils a privar-ho, | sortit els civils a privar-ho, padrí. —Llamp serè! També ls hauriem | esparracat | els civils! Que t penses que ns haurien fet por? Què valen quatre homes | i resava: puta, puta. I reia mentre es desvestia i l'Enric Turmeda li | esparracà | alguna veta i ella respongué trencant-li un botó dels pantalons mentre | de les parets. L'endemà al matí, els homes acudien al cap de la paret i l' | esparracaven | a burxades i cops de pedra. L'hereu de Coté d'Alendo, el protagonista de | . Qui s'atreviria d'acostar-se-li, amb aquelles feres a la vora, capaces d' | esparracar | un porc fer de viu en viu? Una nit el senyor d'Espés no va | oncle? —Sí. Ai, que em punxo! —I va fer un moviment brusc que li | esparracà | un camal del pijama i li va deixar una línia fina, de llapis fi, però | Non. Al Biga i al Busca se'ls va esvalotar l'envegeta. Partiren peres i | esparracaren | el penó de sant Nin i sant Non a estrebades. Els ciutadans honrats tampoc | per qüestions de macroeconomia. No. Eren veïns, els rosegava l'enveja que | esparracà | la ciutat. I no aflacaren. Durant molt de temps, la ciutat fou partida | bell vestit de seda que continuà portant fins que amb el temps se li va | esparracar | . Parlava poc, era de maneres discretes i reservada. Els seus cants | Tres cops es posa a escriure i, de forma sobtada, tres cops ha | esparracat | la lletra començada. Veniu, senyor, ajudeu-la; veniu-la a | de Déu perquè els hi concedeixi alguna gràcia. La pluja i el sol els van | esparracant | i acaben desapareguent, però no els treu ningú. N'hi havia que tenien | I a tu, quin efecte et fa, Hefest? Un efecte dolorós i deliciós que m' | esparraca | el cor i m'obliga a seure. Les meves mans fremeixen i haig d'obligar-les | no deu haver pogut sobreviure a una descàrrega de deu bales que li han | esparracat | el pit. I recula sota l'aixopluc, on li fem un lloc. Parla tan baix que no | el reguitzell de somnis tendres i de millors anhels, com s' | esparraca | a la tardor la fullaraca. És una cosa insuportable | així que el mates, li has de tallar el cap de seguida. Tallàvem el cap, l' | esparracàvem | i el posàvem al foc. La pell s'ha de treure, el cap, la pell i les | explica'm com es va perdre, la mama. I es treu la samarreta i l' | esparraca | a tires. I jo exclamo: —Hilari, no esparraquis la samarreta, que | la samarreta i l'esparraca a tires. I jo exclamo: —Hilari, no | esparraquis | la samarreta, que tinc llençols vells a dintre! I em diu: —És una | Tros de borratxo! Ha dut tant la camisa que ja sembla un drap brut, l'ha | esparracada | tota... Ho vull rentar tot de cop per no escarrassar-m'hi dues nits |
|