Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la idea mateixa. Ferran estava glaçat, Maria Lluïsa continuava amb el seu	esparverament	, perquè la indecisió de Ferran, el seu aire idiota, davant la
ulls s'havien trobat de cop i volta sense esperar-s'ho. I el mateix	esparverament	i la mateixa emoció de la sorpresa abrandaven més i més el foc de les
altre marit corre, però per un motiu tot altre que no el d'abans: ple d'	esparverament	i d'alegria, cerca un ajut facultatiu. No es fixa gaire en les coses que
rialla, el company del costat em tocà del colze i em digué amb un aire d'	esparverament	indescriptible: —Pica de mans desgraciat, o si no et treuran la sopa!
de les gents de seny i que posaven una atmòsfera d'inquietud i d'	esparverament	sobre la població. Després els entrava la fatiga i ho deixaven córrer per
la nit apareixia un estrelàs ab una lluminosa cua, que era maravella i	esparverament	de les gents, així com orige de trenta mil auguris: un acabament de món.
de malestar —de fàstic, diria— irreprimible, de molèstia insuperable, d'	esparverament	. Quan, en observar-ho, retireu la mà, veureu en les seves faccions una
tots alhora cap y cos per les altes finestreres y manassejavan ab fingit	esparverament	, engegant al espay rialles y bagols que ningú escoltava. El cap de colla
que miserable, donchs va casi nu y fa una cara de llástima y uns ulls d'	esparverament	que'm cortrencan. Y el pobre home m'explica que era esclau de una mora
caps que veya ja al meu dessobre y que'm miraven ab uns ulls d'angunia, d'	esperverament	o no sé de què. Sempre més recordaré l'expressió que en aquell moment
polítichs y les grosseres baladronades del periodisme madrileny, als seus	esparveraments	de perro chico, hi responém... cantant. Sí; cantant alegrement en
la imprevisió. Quan deixà la Direcció de l'Institut Frenopàtic, el seu	esparverament	fou imponderable; la muntanya amenaçanta la sentia caure damunt d'ell; el
de claretat, anava dictant-se el pronòstic detalladament i científica, l'	esparverament	per la situació en què deixava als seus prenia formes tràgiques... I
lo tamboret. Lo que jo tinch de aquest home, Guillemet, es sols por, un	esparverament	que'm domina cada vegada que'l veig, pus desde que s'ha fet amich ab la
embull que tenia lloch á la porta de sa cambra, sentí nou é instantáneo	esparverament	, y esclamá: —Novas desgracias? Quantas desgracias sobre mi! Sò la dona
la por a cosa maligna que li tenia. Ja ben tranquilas las mares, fingint	esparverament	, deyan a las criaturas rebecas: —¡Si no fas bondat cridaré a n'en Met de
d' un desenllás ó altre, l' encaminava cap á la botiga de son amo; l'	esparverament	lo desviava á camins oposats. IV. Al matí següent, la nena
cinematogràfica valuosa de Televisió Espanyola, encara no refeta de l'	esparverament	mesell causat per la davallada d'audiència que, anys enrere, provocà un