×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esparverar |
Freqüència total: 135 |
CTILC1 |
velles fadrines esguardaven amb una malvolença infinita el consultant i l' | esparveraven | . "Ah, perdonin, les senyoretes Eumènides", rectificava amb displicència | de comprendre, i ha produït, sobretot, una quantitat de mestissos que | esparveren | . És difícil de trobar a Papeete un maori pur. Aventurers de tot el món, | tornar enrera i em detura no sé qui: és la Fe que m' | esparvera | perquè ja no sap què dir. Ara es lleva, lluny de mi, | de randa. La tia Paulina va ésser una criatura anèmica i silenciosa, | esparverada | per la idea del dimoni, dels francsmaçons i de la Reina Isabel II. | els grans pecats del difunt. En les seves confessions, el canonge l'anava | esparverant | , presentant-la una mica com una dona poc despresa, massa amiga dels seus | de pressa, Tomàs —fa Laura amb una mica d'esgarrifança; —tinc fred i m' | esparveres | . —Per això que et conto? Encara te'n podria explicar d'altres que et | Per reacció intentà de sortir sola; vestir-se bé; però va adonar-se que l' | esparverava | d'anar pels carrers; es figurà que a cada cantonada la sotjaven uns ulls | com si esperés una veu d' atach. L' expressió que poch avans havía | esparverat | á la Toneta, s' accentuava més y més per moments. Ah, si aquesta l' | resplandor y olor de grum, olor de temple, y la papallona s' | esparverá | . Volía fugir; peró 'l respecte imposat pe'l remordiment li barrava 'l | gran crit que de l'Infern esquinça la volta còncava, i, enllà, | esparvera | l'antic reialme de la Nit i el Caos. Tot d'un plegat | tocades per noies cursis, encara avui dia ens commouen, que no havia d' | esparverar | an aquells pastors reivindicables? Els pastors i ells no s varen | hora de les per ell acostumades. La Pepeta, poruca de sí y, de més a més, | esparverada | per la falta de costum de rodar per despoblat, al pondres el sol ja era a | de poca estona sonaren a la porta de casa uns trucs retrunyidors, que m' | esparveraren | . Què significaria allò? Vaig llevar-me dempeus i, foll d'alarmes i | cerqueu-me un parell de guants i un ventall! De pressa, au!— I Alícia va | esparverar | -se en tanta de manera que va córrer a la direcció que ell assenyalava, | i va fer tots els possibles per a xiular-li, però tot el temps l' | esparverava | terriblement la idea que ell pogués tenir fam, en qual cas seria molt | mai no convindrà per a comparèixer-hi aquest volum: ves, els | esparveraria | de mala manera! Així és que començà de rosegar altre vegada el bocí de la | els dos hipopòtams. Però, de quina manera! Els animals s'escometien que | esparverava | ; s'interpel·laven a grans bramuls, dirigint-se les pitjors invectives. | a la càrrega i a trobar-se a dos dits de la mort. Els elefants ferits que, | esparverats | pel tro del tret o descoratjats per la pèrdua de sang o per la càrrega | prengué les coses irònicament i llevat dels dies de trons i llamps, que l' | esparveraven | i el posaven fet una fúria, només rondinava de baix en baix. Un dia al | ridícul. La terra us va fantàsticament gran. És, a més a més, un país que | esparvera | . Us fa por. La solitud és immensa. El silenci és etern. No hi ha res a | Que llibres i llibres i llibres dels quals hom no tindrà mai una idea! Fa | esparverar | . Aquest esforç enorme de l'home per a treure l'entrellat de les coses, | en ella, o per un trontoll del cos fiblat fins allí, no l'abatien, ni l' | esparveraven | els perills de qualsevol accident exterior, aneu a saber si perquè no els | amb els nostres pensaments. Esperant. Al vespre ens porten al piló. M' | esparvero | i decideixo, ràpidament, el que em cal fer, car ja és sabut que els | saltironejava entre ells. La gallina cloquejava i estenia les ales, | esparverant | -se, damunt la llocada. Aleshores el pare de la noieta sortí i la renyà, i | dieu una cocota? Qui us ha d'entendre!... Uf!... Uf!... —No t' | esparveris | així, santa cristiana. No m'agraden pas les nenes destemençades; però pu | espiritual de la ciutat, el senyor Usson va ésser tan hàbil que, sense | esparverar | ningú, de cop i volta va polaritzar cap al diari el ressò de tot el que | obrera nacional, capaç de rellevar els nuclis de la petita burgesia que s' | esparveraren | i abandonaren el terreny a l'esclatar la contesa; si el P. O. U. M. per | dret, tres carnissers, dos tintorers, tres boters...?" Mireu avui, com | espervera | el moviment sindicalista, que, desprovist d'espiritualisme, tendeix a | descoratjaments ni pessimismes. En descriure les batalles, ell no s' | esparvera | pas de cap horror ni de cap malvestat; i si els vençuts son els enemics | l'obrer s'ha empobrit d'alegria i de joia. El neguit ciutadà, que tan | esparvera | certs moralistes i els fa enyorar i comparar temps passats, troba una | res a fer a Cadaqués. S'hi haurien mort de fam, cosa que sempre els | esparverà | notòriament. De tots els pobles antics, els romans foren els més grossers | cors desficiats, en espera que l'Ernest acabi la facècia en pau per no | esparverar | -lo en el moment de despenjar-se de la barana. Greu i magnífic, el pare | Anaxàgores de Clazomen. Màrtir de la Filosofia; les seves teories | esparveren | els bons burgesos d'Atenes; una mica més hauria precedit Sòcrates en | home senzill, d'una gentilesa i d'una cordialitat grans, però li agradava | esparverar | la timidesa i la gasiveria de la gent. La fastuositat que mantingué en la | treyent ab precaució'ls rostres congestionats a la porta de la cambra y | esparverant | se del enrenou de la sala, se retiraren més que depressa, lliscant a la | la remor d'una tempesta que amb el seu seguici de trons i rellamps ens | esparvera | i admira alhora; la llum dels seus paisatges, més que enlluernar-nos ens | Menor, situada a l'est del Pont Euxi (Mar Negra) i banyada pel riu Fase. | Esparverada | per la remor de les ones i paralitzada pel vertigen, Hellé cau i es nega | varen perdre, tots varen rebre la mort. A desgrat d'aquesta hecatombe que | esparverà | els espectadors, Hipomenes, testimoni de tan funest torneig, volgué | i àdhuc polític, el sindicalisme àcrata i radical que el nom solament ja | esparvera | . A casa nostra d'una manera especial es mostrà i es mostra absorvent, | que llegiran aquest llibre, els qui em conegueren d'una manera i s' | esparveren | , potser, d'imaginar-me d'una altra, m'agradaria dir-los que sóc el mateix | o del Jerusalem II, per a ésser més Ecumènic. També potser algun amic s' | esparveraria | de veure que sóc amic dels protestants. És clar que n'hi ha de tota mena, | manera més mariana... Sé que alguns amics d'abans —i d'ara, suposo— s' | esparveraven | igualment de pensar que jo ja no era aquell boig de la Mare de Déu que | dels fets universitaris reacciona amb una ingenuïtat infantívola que | esparvera | ; així exclamen, per exemple: "Els universitaris?, que estudiïn, en lloc | a l'oir-les cantar, fins dels llavis d'una donzella, no escandalitzen ni | esparveren | . En canvi, com trobem més malicioses i fins pecaminoses certes mirades i | que podíem continuar en el mateix tren fins a París. Un d'ells es va | esparverar | un xic, però va obeir. En arribar, cap a les set del matí, a l'estació | a aclucar ni parpelles ni parpellols, perquè entraven dins els galliners | esparverant | el gallinam. Era que el temps els venia just, potser un quart, potser deu | grossos velers de tres pals, amb dotzenes de tripulants i una despesa que | esparvera | , igualant als reis quan viatgen. No res menys es poden trobar els | tant al cap que li feien fer catúfols adesiara. Ho va fer amb ganes d' | esparverar | -lo, i a fe que ho va aconseguir, perquè don Jordi, que aleshores tenia | enfortit el partit socialista unificat. La seva ràpida creixença, que ha | esparverat | a molts que cap motiu no tenen per esparverar-se, li ha augmentat la | ràpida creixença, que ha esparverat a molts que cap motiu no tenen per | esparverar | -se, li ha augmentat la simpatia de les masses i, per altre costat, ha fet |
|