Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

velles fadrines esguardaven amb una malvolença infinita el consultant i l'	esparveraven	. "Ah, perdonin, les senyoretes Eumènides", rectificava amb displicència
de comprendre, i ha produït, sobretot, una quantitat de mestissos que	esparveren	. És difícil de trobar a Papeete un maori pur. Aventurers de tot el món,
tornar enrera i em detura no sé qui: és la Fe que m'	esparvera	perquè ja no sap què dir. Ara es lleva, lluny de mi,
de randa. La tia Paulina va ésser una criatura anèmica i silenciosa,	esparverada	per la idea del dimoni, dels francsmaçons i de la Reina Isabel II.
els grans pecats del difunt. En les seves confessions, el canonge l'anava	esparverant	, presentant-la una mica com una dona poc despresa, massa amiga dels seus
de pressa, Tomàs —fa Laura amb una mica d'esgarrifança; —tinc fred i m'	esparveres	. —Per això que et conto? Encara te'n podria explicar d'altres que et
Per reacció intentà de sortir sola; vestir-se bé; però va adonar-se que l'	esparverava	d'anar pels carrers; es figurà que a cada cantonada la sotjaven uns ulls
com si esperés una veu d' atach. L' expressió que poch avans havía	esparverat	á la Toneta, s' accentuava més y més per moments. Ah, si aquesta l'
resplandor y olor de grum, olor de temple, y la papallona s'	esparverá	. Volía fugir; peró 'l respecte imposat pe'l remordiment li barrava 'l
gran crit que de l'Infern esquinça la volta còncava, i, enllà,	esparvera	l'antic reialme de la Nit i el Caos. Tot d'un plegat
tocades per noies cursis, encara avui dia ens commouen, que no havia d'	esparverar	an aquells pastors reivindicables? Els pastors i ells no s varen
hora de les per ell acostumades. La Pepeta, poruca de sí y, de més a més,	esparverada	per la falta de costum de rodar per despoblat, al pondres el sol ja era a
de poca estona sonaren a la porta de casa uns trucs retrunyidors, que m'	esparveraren	. Què significaria allò? Vaig llevar-me dempeus i, foll d'alarmes i
cerqueu-me un parell de guants i un ventall! De pressa, au!— I Alícia va	esparverar	-se en tanta de manera que va córrer a la direcció que ell assenyalava,
i va fer tots els possibles per a xiular-li, però tot el temps l'	esparverava	terriblement la idea que ell pogués tenir fam, en qual cas seria molt
mai no convindrà per a comparèixer-hi aquest volum: ves, els	esparveraria	de mala manera! Així és que començà de rosegar altre vegada el bocí de la
els dos hipopòtams. Però, de quina manera! Els animals s'escometien que	esparverava	; s'interpel·laven a grans bramuls, dirigint-se les pitjors invectives.
a la càrrega i a trobar-se a dos dits de la mort. Els elefants ferits que,	esparverats	pel tro del tret o descoratjats per la pèrdua de sang o per la càrrega
prengué les coses irònicament i llevat dels dies de trons i llamps, que l'	esparveraven	i el posaven fet una fúria, només rondinava de baix en baix. Un dia al
ridícul. La terra us va fantàsticament gran. És, a més a més, un país que	esparvera	. Us fa por. La solitud és immensa. El silenci és etern. No hi ha res a
Que llibres i llibres i llibres dels quals hom no tindrà mai una idea! Fa	esparverar	. Aquest esforç enorme de l'home per a treure l'entrellat de les coses,
en ella, o per un trontoll del cos fiblat fins allí, no l'abatien, ni l'	esparveraven	els perills de qualsevol accident exterior, aneu a saber si perquè no els
amb els nostres pensaments. Esperant. Al vespre ens porten al piló. M'	esparvero	i decideixo, ràpidament, el que em cal fer, car ja és sabut que els
saltironejava entre ells. La gallina cloquejava i estenia les ales,	esparverant	-se, damunt la llocada. Aleshores el pare de la noieta sortí i la renyà, i
dieu una cocota? Qui us ha d'entendre!... Uf!... Uf!... —No t'	esparveris	així, santa cristiana. No m'agraden pas les nenes destemençades; però pu
espiritual de la ciutat, el senyor Usson va ésser tan hàbil que, sense	esparverar	ningú, de cop i volta va polaritzar cap al diari el ressò de tot el que
obrera nacional, capaç de rellevar els nuclis de la petita burgesia que s'	esparveraren	i abandonaren el terreny a l'esclatar la contesa; si el P. O. U. M. per
dret, tres carnissers, dos tintorers, tres boters...?" Mireu avui, com	espervera	el moviment sindicalista, que, desprovist d'espiritualisme, tendeix a
descoratjaments ni pessimismes. En descriure les batalles, ell no s'	esparvera	pas de cap horror ni de cap malvestat; i si els vençuts son els enemics
l'obrer s'ha empobrit d'alegria i de joia. El neguit ciutadà, que tan	esparvera	certs moralistes i els fa enyorar i comparar temps passats, troba una
res a fer a Cadaqués. S'hi haurien mort de fam, cosa que sempre els	esparverà	notòriament. De tots els pobles antics, els romans foren els més grossers
cors desficiats, en espera que l'Ernest acabi la facècia en pau per no	esparverar	-lo en el moment de despenjar-se de la barana. Greu i magnífic, el pare
Anaxàgores de Clazomen. Màrtir de la Filosofia; les seves teories	esparveren	els bons burgesos d'Atenes; una mica més hauria precedit Sòcrates en
home senzill, d'una gentilesa i d'una cordialitat grans, però li agradava	esparverar	la timidesa i la gasiveria de la gent. La fastuositat que mantingué en la
treyent ab precaució'ls rostres congestionats a la porta de la cambra y	esparverant	se del enrenou de la sala, se retiraren més que depressa, lliscant a la
la remor d'una tempesta que amb el seu seguici de trons i rellamps ens	esparvera	i admira alhora; la llum dels seus paisatges, més que enlluernar-nos ens
Menor, situada a l'est del Pont Euxi (Mar Negra) i banyada pel riu Fase.	Esparverada	per la remor de les ones i paralitzada pel vertigen, Hellé cau i es nega
varen perdre, tots varen rebre la mort. A desgrat d'aquesta hecatombe que	esparverà	els espectadors, Hipomenes, testimoni de tan funest torneig, volgué
i àdhuc polític, el sindicalisme àcrata i radical que el nom solament ja	esparvera	. A casa nostra d'una manera especial es mostrà i es mostra absorvent,
que llegiran aquest llibre, els qui em conegueren d'una manera i s'	esparveren	, potser, d'imaginar-me d'una altra, m'agradaria dir-los que sóc el mateix
o del Jerusalem II, per a ésser més Ecumènic. També potser algun amic s'	esparveraria	de veure que sóc amic dels protestants. És clar que n'hi ha de tota mena,
manera més mariana... Sé que alguns amics d'abans —i d'ara, suposo— s'	esparveraven	igualment de pensar que jo ja no era aquell boig de la Mare de Déu que
dels fets universitaris reacciona amb una ingenuïtat infantívola que	esparvera	; així exclamen, per exemple: "Els universitaris?, que estudiïn, en lloc
a l'oir-les cantar, fins dels llavis d'una donzella, no escandalitzen ni	esparveren	. En canvi, com trobem més malicioses i fins pecaminoses certes mirades i
que podíem continuar en el mateix tren fins a París. Un d'ells es va	esparverar	un xic, però va obeir. En arribar, cap a les set del matí, a l'estació
a aclucar ni parpelles ni parpellols, perquè entraven dins els galliners	esparverant	el gallinam. Era que el temps els venia just, potser un quart, potser deu
grossos velers de tres pals, amb dotzenes de tripulants i una despesa que	esparvera	, igualant als reis quan viatgen. No res menys es poden trobar els
tant al cap que li feien fer catúfols adesiara. Ho va fer amb ganes d'	esparverar	-lo, i a fe que ho va aconseguir, perquè don Jordi, que aleshores tenia
enfortit el partit socialista unificat. La seva ràpida creixença, que ha	esparverat	a molts que cap motiu no tenen per esparverar-se, li ha augmentat la
ràpida creixença, que ha esparverat a molts que cap motiu no tenen per	esparverar	-se, li ha augmentat la simpatia de les masses i, per altre costat, ha fet

Pàgina 1 (de 3)

50 següents