×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb espassar |
Freqüència total: 59 |
CTILC1 |
| a es ([que també forma alguns derivats de verbs, com] | espassar | -se): gra, desgranar; gleva, desglevar; os, desossar; fons, | | li quedava més remei que encongir les parpelles i esperar... Esperar que | espassàs | l'atzabor, sense perdre la calma. Després, resar. Resar una mica, | | les exigències dels grans, que demanen vi i massa vegades els ha | espassat | la set quan el coper tot just els ha servit la copa. Ell vivia entre | | l'hauria hagut de cobrar. —Ara només pas pena per sa nina, mirau. —Ja li | espassarà | es disgust. —Pena de jovent no deixa senya. —Mira-la, sa bruixa. Ella | | calfreds que li col·locaren sis flassades damunt i així i tot no se li | espassaven | . L'eixamenada Fins ara es desconeix la causa que provoca l'eixamenada, és | | al destenyiment i la metamorfosi gradual; i si tens cantera, te l' | espasses | o cantes /El jarabe andaluz\. Molta industria, molt de comerç, | | alsa en pes, Y el pobre, com no es marques, S' ha d' | espassá | es mal humó: ¡Ja 's de rahó! Un camiser catalá | | temps en que una colla d' ignorants ò de roquetés buydavan es gavaig ò s' | espassavan | es mal humó fent corre desiara un poch sa ploma, així, á lo natural, pa | | demunt s' aygo pega bots, Y el qui del còs sa calrada desitja | espassar | se un poch, si no neda devall aygo sent aviat que pren | | se carn aborronada y es cabeis drets... Beguem un poch d'aigo y y mos | espassará | es susto. Mestre Tomeu Ciri (Continuará) * * * [1, 2] | | balcó regalent, llisa cascarina... I com la granada s' | espassa | amb la fina, amb una ventada! Un sol aganyit guinya i | | pus qui al manco no'm costerá. Jo som estat venturós, es flato ja m'ha | espassat | . Es mort, que també mes fuit? Sempre m'havia pensat que axó no era cosa | | ¡Caspi! bé dius, Serení, tú que sabs que carn y ví solen fé | espassar | sa fam. Vaja, noví y novía, qu'estigueu molts d'añs plegats, en salud y | | viure en un asceteri, entre penitencies i deixoplines; bé ho cal que s' | espassi | ma joventut. Oiu mon prec. Oiu al qui en vos confía, Sant Magí molt | | altres mariners de la barcada, que van tan remoguts com ses ones, pugan | espassar | sê sa rabia donantlí una clotellada ó arrambantlí devés s' esquena un cap | | —Ay, ydô! Qui té curòlla no viu. Y qui té fret de pèus caminant el s' | espassa | . —Esperêm un poquet y mos ne tornarêm plegades. —Si tú vòls vení amb mí | | rampes, tremolons, estiraments y badays que dona el fret s' | espassarán | depressa. Posau les pallisses demunt la bancalada per sèure bé; y ja qu' | | espantòs los envèst y amenássa; Peró venint el díe es un fum qui s' | espássa | ; Y dissipáda qu'es aquella obscuredad, Luègo encontinènt tòrna la | | el nóstro germá gósa; El perill há passad: y axí cóm un vapòr, El sómit | espassánt | -se, há espassad el temòr. Assér. Per lo matèx, Rubén, el qui el | | gósa; El perill há passad: y axí cóm un vapòr, El sómit espassánt-se, há | espassad | el temòr. Assér. Per lo matèx, Rubén, el qui el perill engána, | | em perturbáva, Y de las facultads d'éls sentids em priváva. Áre s'es | espassad | , y d'haver-me assistid, No sebría dexar d'esser-vos agrahid: Permetêu | | me fareu! —Es qu'amb el baf que fà hauràs agafada set, y aqui te la porias | espassar | , menjant un parell de blanquetes o de picapulles. —Que creyeu qu'aqueixes | | M· Lluch. ¡Planetes! [(Resignat.)] Ay! M· Col· Veshí, t' | espassará | . M· Lluch. Y si cuant jò seré allá y 'ls hi demán diu que nó? | | Col· Cáspi! bònes tardes tenga! [(Dissimulant.)] veurás còm t' | espassará | ; Filomena, bollilí axò; jò 'l punt som aquí. [(Surt.)] Escena | | amb un tel de llecor, amada i amiga, sempre vol alenar, que no | espassi | bonança. Les pluges de la tardor no ens duran més misèria. Ni | | si ignoràs velles cites que no esborren els somnis quan | espassa | la set. Mentirien els vells si el temps els fos maligne, | | just arran de ca meva. Simfonia de l'oblit. Colors que mai no | espassen | . Apedreg aucells de ploma negra, viol camins. Premeditat | | Y com el veu que tant corre Tot es seu disgust s' | espassa | , Es seu cor tot ley perdona. Mentras tant qu' es dos se parlan | | axí de bon de veres; la conciencia crida y diu que nó. Quant la passió s' | espassa | , tot lo que s' oposa al orde y al be d' altri, horror causa y no més. | | Què li feien, ses altres vegades? Bartomeu [(Fatigosament):] M' | espassava | ... amb ses pastilles... Telefonau! [Observant-lo, Na Catalina camina | | Que sols á s'altra no li diu adios. Y totd'una de | espassat | es susto crech Que estimá mes es seu antig soseg, | | és arriada com pel vent la meva ventura i la salut se m' | espassa | com núvol. I ara, contra mi se m'aboca l'ànima, m'agafen | | fotut avui a sant Quirc!» L'endemà, en fer-se de dia, la pluja s' | espassà | i, poc després, començà a esbarjolar-se. En sortir a fora, els veïns més | | de Déu. Va arribar el vespre i en veure que l'aiguat no feia pinta d' | espassar | -se, els forasters hagueren de passar la nit repartits per les cases | | l'havia d'agafar malament o com. Per sort, a Carmen encara no se li havia | espassat | l'emmorronyament i va fer costat a l'autor de «La Crisi dels | | amb elles i això era la tasca de Tomeu i Carmen. Els havia de fer | espassar | la ràbia. Va entregar-los una cervesa a cadascun i va alçar la seva en | | i pogués desar, en fi, les castanyoles... Decididament, s'havien | espassats | els turments... I més i millor: tampoc no sentia el deler de contar-ho a | | de les cambres de la caseta de bany i s'hagués estirat per veure si li | espassava | . No era un atzar que hagués sentit com entre somnis la veu de Maria | | molt atabacat. M'ha dit que el deixàs dormir una estona, que es mal li | espassava | . Crec que allò que podem fer és que tu pugis amb na Kitty i jo quedaré | | duguis per a res a urgències, res d'urgències. Descansaré un poc i se m' | espassarà | .» Ets homos sou uns histèrics. Tranquil. Puja amb na Kitty i noltros | | cap en rodó i regalimava sang damunt les espatlles. L'hostaler li va fer | espassar | el mal de cap amb un cafè ben carregat i en Pascal el va empènyer cap al | | garrot emmerdat d'un galliner. I Blau es mossegava els llavis i procurava | espassar | -se el furor que sentia. I considerava que era de veritat el que deia | | somreia, satisfet, perquè ella s'havia posat ben vermella. L'enuig li va | espassar | quan en Fauvurn va obrir el ball al jardí, amb Antònia Trèmol, que se | | li va fer moltes agrures. «Agrures, dius?», va dir Bun. «Això s' | espassa | amb cervesa.» I el va obligar a empassar-se d'un timbo tota una gerra en | | va fer sang a un dit. —És culpa del vi —va dir Blau—; aviat m' | espassarà | . I li va demanar si s'havia fet mal. —No és res —va dir el duc | | del sacrifici de Noè, amb la qual cosa es va cremar moltíssim i hagué d' | espassar | -se el mal de cul cremat sota la pluja pertinaç del Diluvi Universal. Des | | han fet prendre una bullidura de til·la, herbasana i flor de cascall, que | espassa | els nervis, per veure si poden esvair-li aquell enfuriment. Té els ulls | | maldeventrades que el tenien prostrat i que el metge intentava fer | espassar | amb bullidures. Ni tan sols el pare Ferrando, al qual interessava més que | | A crits plens d'insults, l'amenaçà. A punt estigué d'estamenetjar-lo, d' | espassar | -se a cops aquella ràbia. Però el capità en feia dos d'Aguiló i era més | | convertir la indústria armamentística en indústria de béns socials (« | espasses | en aixades») i realitzar una adaptació cultural per acceptar que hi hagi |
|
