×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb espaterrar |
Freqüència total: 32 |
CTILC1 |
que la poligàmia, pels turcs, no era sinó un col·leccionisme per a | espaterrar | , per a dar-se una importància social. Una dona que deixi d'encendre amb | En Brull, En Matilla, En Barrau que ja havia anat a París i ens | espaterrava | a tots i En Larraga que anava vestit tan d'artista i feia tanta por a les | , com Penèlop, ha desfet a la nit tot el treball del dia, no és per a " | espaterrar | el burgès" ni per a donar gust als marxants, com ha pretès gairebé | sempre ha actuat amb una absoluta sinceritat. Aquest insobornable anhel d' | espaterrar | , per contra, ha donat una fesomia violentíssima a tot allò que ha dit en | un dia Franklin— és un xerraire de marca, ja ho sabeu, i li agrada molt d' | espaterrar | el nostre Herr Schültz. "/Ach! Mucha extraño, mucha extraño!\" | Jo, quasi quasi no n'havia dit res a ningú, de la meva obra, a fi d' | espaterrar | de sorpresa a la companyia. Durant la primera lectura, a casa el senyor | em maten." "Tot això de no casar-se —em deia també— ho fa per | espaterrar | la família i sobretot a mi; me'l sé de memòria, el teu Lluís!" (Em | uns quants convençuts i uns quants snobs, aquests moguts per l'afany d' | espaterrar | . La segona guerra mundial, tot i essent de trets generals equivalent a la | d'un cerver solitari que hi havía allà prop, y en les grahelles hi | espatarrà | 'l cadavre, obert per la meytat a tall de llibre y ben refregat de dins y | vulgars i de malastrugança. Tots sentim deliris de grandesa i ens volem | espaterrar | els uns als altres; tots fugim del contacte més humil i més essencial de | fort, de por de fer el pagès. Dues amigues a les quals havia encarregat d' | espaterrar | els curiosos, passaven i repassaven fent llurs reflexions:" "—Si és | més. I l'èxit del primer any romangué molt llunyà. L'empresari volgué | espaterrar | amb algun número desusat. Contractà, per exemple, Leoni, el coet humà: un | en sortí tan ben armat gairebé com el seu mestre mateix. A divuit anys ja | espetarrava | a tot Barcelona amb un gran quadro d'història, amb figures de tamany | tots dos sembla que pretengui més aviat eixordar que admirar; més aviat | espaterrar | que delectar: l'habilidositat predomina sobre l'habilitat; la fuga sobre | on m'han donat unes publicacions modestes, sense arrogàncies, ni ganes d' | espaterrar | , adreçades a mi, a l'home del carrer... Ferran de Pol DdB El budisme | l' Exposició Universal, ab que Barcelona, dintre de dos ó tres anys pensa | espatarrar | al mon enter. * * * [11] Sobre l' Assamblea de las | rompan ab un crit unánime de ¡muera el general Córdova! Aquet se | espaterra | , y s' escabulleix entre las bayonetas que formavan en la Principal. Pero | poc? Pues si no fan fum, es que no fan foc. Alguns diuen que s' han | espatarrat | com l' agüelo Rasola, que al alsar el garrot ha caigut de tos. Be va el | per l' ayre --Fuera! —Bunyol! —tiene pó, y s' | espaterra | , li cridan molts. —xist, fuig que torna, li diuhen altres. y 'l pobre | cansar d'esperar, una es va fer un porro, el va passar a l'altra, es van | espatarrar | i es van fotre a parlar. Cristina: I tu? Pere: Jo | arribà a incomodar-lo tant sentir-se empaitat d'aquella manera que | espaterrà | la tia amb allò de dir, nirviós, que tenir un mort en família era, part | era un comodón o un estúpid, fregall llanut, i s'havia apalancat al hall, | espatarrant | -se amb un posat de lamentable absència. I l'home vinga estirar. Com em | particular, però no me'n recordava del nom! Si se li veu en la pintura, | espaterrant | ! I xueta vol dir... què vol dir? —Jueva. —Jueva? —En rigor, | per aquest motiu al profètic i inintel·ligible Apocalipsi de sant Joan, | espaterrant | garbuix de fantasmagories orientals que pretenen endevinar l'insondable, | i, a més, el modernisme, el Jugenstyle, és d'un gran efecte, | espaterrant | , per la seva magnificència. És un modernisme una mica més sever que el | se'ns hi havia perdut, a Versalles?... Aquí el tens, el teu Versalles, | espaterrant | , oi?... Thérèse, vine, et dic... Ni mai... Només que obrissin aquesta | remenament de cul de la tia, incapaç d'aguantar-te, tu; vist i no vist, | espaterrat | de bocaterrosa , com un vedellet. O com un catecumen, si filem prim, | l'Angustias. «La culpa va ser d'aquell pallasso vomitat, que ens mirava, | espaterrat | , des de les escales del Laberint, quan sortíem cap a la muntanya, amb un | habituals en molts dels espais públics. Uns gats ben peixats mandregen | espaterrats | sota els matolls. Vespreja i el cel s'enfosqueix. És una hora indefinida | del més petit moviment del cos elàstic. I la manera de caminar! Quedarien | espaterrats | . Quan s'adonessin que no cridava en parlar, com feien les dones de casa, | de res. Si fins i tot les putes passen rosari, tots els vespres, abans d' | espaterrar | -se. I al Sentís li agrada la bona vida. No és com jo, que sóc un | només n'hi ha una. Quan encara no fa ni dos minuts que circulen, Pla, ben | espaterrat | al seient del darrere, tusta l'espatlla de l'Esteve. —Eh, mossèn |
|