×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb espatllar |
Freqüència total: 616 |
CTILC1 |
de la cambra amb un batre de porta tan violent, que els golfos cuidaven | espatllar | -se. "Nessun no la gh'averà, casca el mondo, eccetto el sior | ? En vesprejar, fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó, i el llum se'ns ha | espatllat | , que no ensopeguis. He telefonat mil cops perquè me l'arreglin, i no | —Candaina, no et ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que ens | espatllaràs | la festa! Recorda't de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins | altaveus. —Cada vegada passa el mateix —diu l'home—. Per mi que algú els | espatlla | a propòsit. Però aviat ho sabrem. Fa cinc setmanes que tinc vint-i-tres | d'una, i fora se senten corregudes, veus que protesten, xiulets. —L'ha | espatllat | ! —es diu, rient. S'incorpora i surt al vestíbul, on només hi ha l'individu | , ja —explica l'ordenança—. Quan em troben, sempre se'n van. —I heu | espatllat | els altaveus... La veu petulant de l'orador, una mica aigualida per tot | deia res. No pas per por ni per respecte, sinó per no esverar-lo, per no | espatllar | les coses que havien de venir més endavant. La seva presència no | matí has estat ridícul; a la tarda, insolent. Al matí ho has començat d' | espatllar | ; a la tarda, ho has espatllat del tot. A la tarda i al matí has estat | tarda, insolent. Al matí ho has començat d'espatllar; a la tarda, ho has | espatllat | del tot. A la tarda i al matí has estat inhàbil, estúpid, grotesc. En tot | gorra a la mà s'acomiadà d'ells tan cerimoniosament, que jo temia que ho | espatllaria | tot amb les seves extremades i grotesques reverències. No havien girat | i que la cosa es presenta bé. Ho vol fer tot sol, jo li ho podria | espatllar | ... I si ara l'agafessin? ¿Què faria jo sense Josep? Me'n tornaria a | i el dit? —Ja veuràs; em feia nosa al torn. Se'm ficava pel mig i | espatllava | els meus plans. Llavors jo, un bon dia, agafo la destraleta... —I no et | ! Potser m'ho sembla. Comprenc alguna cosa... Però, si provo de dir-la, ho | espatllaré | tot. Un dia que estigui de filis, te la ballaré. Es posà a ploure més | d'acord? —No t'hi fiquis, patró, per favor! —suplicà Zorbàs—. Ho | espatllaràs | tot. Parles d'un vell acord que ja no val. No arrufis les celles, ja no | valencians no fabricaven prosa catalana: llur poesia, per a acabar-ho d' | espatllar | , era insípida i enutjosa, com una llarga tautologia. El "sucursalisme" | mantenir i defensar el vigor del dret que el pais produeix més o menys | espatllat | pel septentrionalísme que els invadeix tant com a nosaltres i per la | pot viure i crèixer, tenint molta gana i no menjant. Espatllats de pit i | espatllats | per l'oncle. I de com un plat de carn d'olla a l'horitzó pot decidir una | el còs, no'm sabia avenir que fossin meves, i tampoc sabia avenir-me que | espatllant | cames i arreglant òssos, es poguessin fer tants diners. Atribuïa el | la successiva percepció, que en qualsevol moment es podria aturar: si s' | espatllava | el tocadiscos, per exemple. I només la convenció que tenim preadmesa ens | nou, per sis de vells i dos de nous; allà adoben un rellotge; més enllà l' | espatllen | , i també el compren, i amunt i avall, i gira i tomba; quasi sempre es | guanys en comú així que estan ben segurs que el reramànec de l'un no | espatllarà | pas el reramànec de l'altre. En Pellini no havia matat mai res, ni | món el primer fill del jove matrimoni, la tia Paulina perdia les nits i s' | espatllava | la vista brodant una capeta per a la cerimònia baptismal. I el dia del | encarcarats, que no poden moure les ales ni la cua, i, quan se'ls | espatlla | aquella gran maquinassa que els dóna el moviment, cauen a terra i es fan | que pegava en posar-se a caminar. Durant els tres anys d'artiller va | espatllar | -se bon xic, la seva complexió no essent apta per als abusos als quals, | En Sànchez encara no havia despertat. Batuava la llana com hauria pogut | espatllar | carrers. Després d'una saca en buidava una altra, i una altra, i una | ... a mitges... no res: una capa. Veus? bons escàlams, bons rems... Si s' | espatllen | els refarem... a mitges, tot a mitges. Ambdós anaven donant volta a | si allò que millora amb un règim sa i es destrueix amb un règim malsà, ho | espatllem | no obeint el parer del mestre, val la pena de viure amb aquesta ruïna? I | grossos amb els petits i amb les cuixes de granota, que feia llàstima d' | espatllar | un tan bell mosaic. Però els dits dels pagesos no tenien aturador i | Déu, tot aniria venint a poc a poc, sense necessitat que l'hereu s' | espatllés | de pit ni que ells se'n posessin cap pedra al fetge. Aquell estiu, però, | es passejava aquell pirata que volia ésser tan eixerit. I per tal de no | espatllar | -li la ben trobada estratagema, procurava fer semblant de contrarietat. | ben igual, o sinó, el timoner comprendria que no ets dels nostres i tot s' | espatllaria | . —¡Doncs per què no buscàveu un nom més senzill! —es queixà en Bau, una | cosa nova que portem la mare ens crida: "Què és això?" No fos cas que li | espatlléssim | una cosa bona. Se'n deu recordar que en certa ocasió jo volia fer unes | vós i jo som amics, encara que jo no vinc de mena de missaire. —Tampoc m' | espatlleu | les cadires ni em deixeu baf a l'església, vatualisto! Però quan | d'ou pàl·lid, una mica poca solta". "El mes de novembre, el temps s' | espatllà | . Els crepuscles s'entristiren i s'allargaren. Entre dos llums, Berlín | preocupada. —No res... La velleta constatà que el mecanisme s'havia | espatllat | ; que era impossible tocar cap més melodia. —I qui t'ha donat permís per a | la gent de bord. L'àpat el farem a la Calobra, on, si el temps no s' | espatlla | i tot marxa bé com fins ara, pensem arribar pels volts del migdia. | Faig mitja volta donant un bon cop de talons, i me'n vaig. Això m'ha | espatllat | la tarda. M'apresso a arribar a casa i llanço l'uniforme a un recó. També | avui... no has anat pas a acompanyar aquella noia? No, mare. La cosa s' | espatlla | , i una passa de seguida angúnia... —L'esperarem aquí. Mentrestant, | mantenir, de ganduls asseguts en una cadira, jo! De vegades els estalvis | espatllen | les estovalles. La invenció del motor d'olis pesats i l'aplicació dels | quedar a la cuneta, vull dir com alguna cosa que cal reparar perquè s'ha | espatllat | ... De l'habitació estant que he trobat a Suïssa, a Ginebra, on he vingut | que no van parar ni un moment de bequejar-me. L'automòbil s'havia | espatllat | a mitges, i avançàvem a batzegades, cada una de les quals m'estampava el | la seva mare, noble dama d'una severitat amanerada amb el seu fill, el va | espatllar | . Senyora de capritxos, bonica de jove, així que va quedar embarassada es | sortidor que feia una gran rodona. Sempre el tenia buit perquè se m'havia | espatllat | de seguida i l'aigua quieta cria mosquits. I a la paret del fons, entre | uns ulls com dues taronges. Venir el padrí volia dir joguines noves per a | espatllar | . Abandonà el darrer vagó del tren que havia tingut corda i tot i corria | ja no pot adreçar allò que és tort; però Nostre Senyor de vegades deixa | espatllar | ben bé les coses, per posar-se llavors Ell dignament a arreglar-les. Uns | però, mitja hora més, i no hi ha remei. Ah el temps! aquest temps que ho | espatlla | tot...!" I reprengué el seu discurs sobre el temps; només per fer temps | amb molça i lligades amb vímet. IV. Una aliança que s' | espatlla | L'endemà a punta de dia, el capità Maristany ordenà que comencessin els | m'hi ha posat tot de llums elèctrics, i m'arregla les joguines que se m' | espatllen | . Per això, moltes nits, abans d'adormir-me, penso amb els meus pares i els | fa mils d'anys que la van demanant. Si la tinguessin, jugant l' | espatllarien | . La lluna ho sap i riu i els va enganyant. Si la | immediatament, em donà una gran satisfacció de veure que la resposta li | espatllava | la facècia, i el menava a un punt mort. —Noi! ¿Quines són les entresenyes |
|