Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la cambra amb un batre de porta tan violent, que els golfos cuidaven	espatllar	-se. "Nessun no la gh'averà, casca el mondo, eccetto el sior
? En vesprejar, fresqueja. Atura't, hi ha un esglaó, i el llum se'ns ha	espatllat	, que no ensopeguis. He telefonat mil cops perquè me l'arreglin, i no
—Candaina, no et ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que ens	espatllaràs	la festa! Recorda't de la cama, Candaina! Fins els criats rigueren; fins
altaveus. —Cada vegada passa el mateix —diu l'home—. Per mi que algú els	espatlla	a propòsit. Però aviat ho sabrem. Fa cinc setmanes que tinc vint-i-tres
d'una, i fora se senten corregudes, veus que protesten, xiulets. —L'ha	espatllat	! —es diu, rient. S'incorpora i surt al vestíbul, on només hi ha l'individu
, ja —explica l'ordenança—. Quan em troben, sempre se'n van. —I heu	espatllat	els altaveus... La veu petulant de l'orador, una mica aigualida per tot
deia res. No pas per por ni per respecte, sinó per no esverar-lo, per no	espatllar	les coses que havien de venir més endavant. La seva presència no
matí has estat ridícul; a la tarda, insolent. Al matí ho has començat d'	espatllar	; a la tarda, ho has espatllat del tot. A la tarda i al matí has estat
tarda, insolent. Al matí ho has començat d'espatllar; a la tarda, ho has	espatllat	del tot. A la tarda i al matí has estat inhàbil, estúpid, grotesc. En tot
gorra a la mà s'acomiadà d'ells tan cerimoniosament, que jo temia que ho	espatllaria	tot amb les seves extremades i grotesques reverències. No havien girat
i que la cosa es presenta bé. Ho vol fer tot sol, jo li ho podria	espatllar	... I si ara l'agafessin? ¿Què faria jo sense Josep? Me'n tornaria a
i el dit? —Ja veuràs; em feia nosa al torn. Se'm ficava pel mig i	espatllava	els meus plans. Llavors jo, un bon dia, agafo la destraleta... —I no et
! Potser m'ho sembla. Comprenc alguna cosa... Però, si provo de dir-la, ho	espatllaré	tot. Un dia que estigui de filis, te la ballaré. Es posà a ploure més
d'acord? —No t'hi fiquis, patró, per favor! —suplicà Zorbàs—. Ho	espatllaràs	tot. Parles d'un vell acord que ja no val. No arrufis les celles, ja no
valencians no fabricaven prosa catalana: llur poesia, per a acabar-ho d'	espatllar	, era insípida i enutjosa, com una llarga tautologia. El "sucursalisme"
mantenir i defensar el vigor del dret que el pais produeix més o menys	espatllat	pel septentrionalísme que els invadeix tant com a nosaltres i per la
pot viure i crèixer, tenint molta gana i no menjant. Espatllats de pit i	espatllats	per l'oncle. I de com un plat de carn d'olla a l'horitzó pot decidir una
el còs, no'm sabia avenir que fossin meves, i tampoc sabia avenir-me que	espatllant	cames i arreglant òssos, es poguessin fer tants diners. Atribuïa el
la successiva percepció, que en qualsevol moment es podria aturar: si s'	espatllava	el tocadiscos, per exemple. I només la convenció que tenim preadmesa ens
nou, per sis de vells i dos de nous; allà adoben un rellotge; més enllà l'	espatllen	, i també el compren, i amunt i avall, i gira i tomba; quasi sempre es
guanys en comú així que estan ben segurs que el reramànec de l'un no	espatllarà	pas el reramànec de l'altre. En Pellini no havia matat mai res, ni
món el primer fill del jove matrimoni, la tia Paulina perdia les nits i s'	espatllava	la vista brodant una capeta per a la cerimònia baptismal. I el dia del
encarcarats, que no poden moure les ales ni la cua, i, quan se'ls	espatlla	aquella gran maquinassa que els dóna el moviment, cauen a terra i es fan
que pegava en posar-se a caminar. Durant els tres anys d'artiller va	espatllar	-se bon xic, la seva complexió no essent apta per als abusos als quals,
En Sànchez encara no havia despertat. Batuava la llana com hauria pogut	espatllar	carrers. Després d'una saca en buidava una altra, i una altra, i una
... a mitges... no res: una capa. Veus? bons escàlams, bons rems... Si s'	espatllen	els refarem... a mitges, tot a mitges. Ambdós anaven donant volta a
si allò que millora amb un règim sa i es destrueix amb un règim malsà, ho	espatllem	no obeint el parer del mestre, val la pena de viure amb aquesta ruïna? I
grossos amb els petits i amb les cuixes de granota, que feia llàstima d'	espatllar	un tan bell mosaic. Però els dits dels pagesos no tenien aturador i
Déu, tot aniria venint a poc a poc, sense necessitat que l'hereu s'	espatllés	de pit ni que ells se'n posessin cap pedra al fetge. Aquell estiu, però,
es passejava aquell pirata que volia ésser tan eixerit. I per tal de no	espatllar	-li la ben trobada estratagema, procurava fer semblant de contrarietat.
ben igual, o sinó, el timoner comprendria que no ets dels nostres i tot s'	espatllaria	. —¡Doncs per què no buscàveu un nom més senzill! —es queixà en Bau, una
cosa nova que portem la mare ens crida: "Què és això?" No fos cas que li	espatlléssim	una cosa bona. Se'n deu recordar que en certa ocasió jo volia fer unes
vós i jo som amics, encara que jo no vinc de mena de missaire. —Tampoc m'	espatlleu	les cadires ni em deixeu baf a l'església, vatualisto! Però quan
d'ou pàl·lid, una mica poca solta". "El mes de novembre, el temps s'	espatllà	. Els crepuscles s'entristiren i s'allargaren. Entre dos llums, Berlín
preocupada. —No res... La velleta constatà que el mecanisme s'havia	espatllat	; que era impossible tocar cap més melodia. —I qui t'ha donat permís per a
la gent de bord. L'àpat el farem a la Calobra, on, si el temps no s'	espatlla	i tot marxa bé com fins ara, pensem arribar pels volts del migdia.
Faig mitja volta donant un bon cop de talons, i me'n vaig. Això m'ha	espatllat	la tarda. M'apresso a arribar a casa i llanço l'uniforme a un recó. També
avui... no has anat pas a acompanyar aquella noia? No, mare. La cosa s'	espatlla	, i una passa de seguida angúnia... —L'esperarem aquí. Mentrestant,
mantenir, de ganduls asseguts en una cadira, jo! De vegades els estalvis	espatllen	les estovalles. La invenció del motor d'olis pesats i l'aplicació dels
quedar a la cuneta, vull dir com alguna cosa que cal reparar perquè s'ha	espatllat	... De l'habitació estant que he trobat a Suïssa, a Ginebra, on he vingut
que no van parar ni un moment de bequejar-me. L'automòbil s'havia	espatllat	a mitges, i avançàvem a batzegades, cada una de les quals m'estampava el
la seva mare, noble dama d'una severitat amanerada amb el seu fill, el va	espatllar	. Senyora de capritxos, bonica de jove, així que va quedar embarassada es
sortidor que feia una gran rodona. Sempre el tenia buit perquè se m'havia	espatllat	de seguida i l'aigua quieta cria mosquits. I a la paret del fons, entre
uns ulls com dues taronges. Venir el padrí volia dir joguines noves per a	espatllar	. Abandonà el darrer vagó del tren que havia tingut corda i tot i corria
ja no pot adreçar allò que és tort; però Nostre Senyor de vegades deixa	espatllar	ben bé les coses, per posar-se llavors Ell dignament a arreglar-les. Uns
però, mitja hora més, i no hi ha remei. Ah el temps! aquest temps que ho	espatlla	tot...!" I reprengué el seu discurs sobre el temps; només per fer temps
amb molça i lligades amb vímet. IV. Una aliança que s'	espatlla	L'endemà a punta de dia, el capità Maristany ordenà que comencessin els
m'hi ha posat tot de llums elèctrics, i m'arregla les joguines que se m'	espatllen	. Per això, moltes nits, abans d'adormir-me, penso amb els meus pares i els
fa mils d'anys que la van demanant. Si la tinguessin, jugant l'	espatllarien	. La lluna ho sap i riu i els va enganyant. Si la
immediatament, em donà una gran satisfacció de veure que la resposta li	espatllava	la facècia, i el menava a un punt mort. —Noi! ¿Quines són les entresenyes

Pàgina 1 (de 13)

50 següents