Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perquè el temps corre i s'escola causant-nos vertigen, i tothom es mou, s'	espavila	i mira d'endollar —què?—, es baralla, empeny i rodola. Quant a un feroç
—diu l'home sense fer-ne cabal. Li colpeja lleugerament les galtes, per	espavilar	-la, i ella mormola: —He relliscat... —Sí. No et preocupis. Bleixa
", jo li contesto. "No ho sé: mira si els xinesos tenen alguna cosa, i	espavila	't, perquè dintre mitja hora hem de sortir". A Farriniatea hi ha tres
[(Ploriqueja.)] Adam. No cridis el mal temps, dona!	Espavila	't i eixuga't les llàgrimes. [(Per la parella.)] Que no vegin
Tanmateix vull dir-vos abans de callar que hem d'	espavilar	-nos a qualsevol preu. La nostra esperança
Ni mai! Merceneta. Com ho farem? Rosa. Tu pla t'	espavilaràs	. Te n'haguessis cuidat ahir vespre. Merceneta. És que a
I tu molt orgullosa i romàntica. Vés fent ximpleries i no t'	espavilis	... Ernestina. Sí, Júlia, sí; no t'espantis; és molt possible que
desperta o molt adormida, fins que em vaig rentar la cara i l'aigua em va	espavilar	... i em va posar color a les galtes i llum als ulls... No calia esmorzar
deixat de preocupar-se'n. Se li tolerava tot; don Tomàs li deia: "ja t'	espavilaràs	una hora o altra, perquè si et refies del de casa..." però Guillem no
una hora o altra, perquè si et refies del de casa..." però Guillem no s'	espavilava	; i si s'espavilava molts cops era en una forma inconfessable, perquè quan
perquè si et refies del de casa..." però Guillem no s'espavilava; i si s'	espavilava	molts cops era en una forma inconfessable, perquè quan necessitava un
Lloberola i d'una mare com Maria Carreres, no li quedava altre remei que	espavilar	-se pel seu compte i guanyar-se la vida. Aquesta decisió va produir un
... Però, deixa-l'hi... potser... —¿Vols dir que potser amb la lectura s'	espavilarà	una mica? —No tinguis por que es converteixi en un sàtir. No hi ha
bona pensada —observa la dama;— però em fa por que el petit, sol a casa s'	espavilarà	. —Tanqui-li tots els llibres i paperots. No seran els primers a fer-ho.
no trobis feina et portaré menjar com feia amb ell. Però és qüestió d'	espavilar	-se, oi? I va anar-se'n, car no tenia sinó una hora de permís
per quin cap girarme; pero al cap d' uns quants dias ja 'm vaig anar	espavilant	. Las treballadoras, amigas y companyas de treball de la mare, me varen
la frábica al majordhom, li habia dit: —Vés ab cuidado, ó sino t'	espavilarán	la Gracieta... Avuy ha perdut un quart de jornal per culpa d' un bordegás
per a les coses naturals. Aferrat a les faldilles de la seva mare, no s'	espavila	en la vida de "col·legi". No hi aprèn gran cosa i no li fa gràcia d'anar
els diners, patró? Malament! —Se n'han anat, ens els hem menjats, Zorbàs.	Espavila	't. Com van les proves del telefèric? Encara no? Zorbàs acotà el cap; no
seguit del seu gos, i si el tel de la tenebra sembla més lleuger,	espavila	-te, renta-te la cara al canalot de l'abeurador, i endavant, que és hora
—ens informa un veí. —Que també treballa? —A veure, ací tots ens hem d'	espavilar	. La granja rectoral es troba a tres quilòmetres carretera amunt i cal
no sempre es troba un poble pacient com aquest per a ésser-ne definitiu.	Espavile	't, doncs, que el teu pobre pare se'n va de dret de cames al ninxo. Em
que ja tenia prou creu amb la que duia an el paladar i el nebot que s'	espavilés	." Jo li vaig respondre que "mercès" i ell vinga no contestar-me.
la ficció —com ara Pirandello en els Sis personatges— s'	espavila	prou per fer entendre tàcitament que, a despit de l'aparença, allò que
de l'idioma que fem servir o de qualsevol llenguatge convingut, ens cal	espavilar	-nos per a veure d'arribar directament —i no pas per mitjà de simples
5. Eren aleshores les dues de la tarda, i ens havíem d'	espabilar	, i estar llestos per al primer tren de la nit, i assegurar els nostres
, per lo qual, serà cosa de que ho digui ara. Rès, és qüestió que tu t'	espavilis	!... Tan viva que sembles, i en això que tant ens interessa estàs feta un
pensió i no voldría pas que ningú em tingués de mantenir... Ja em sabría	espavilar	... Mira, al diari cada dia hi van anuncis demanant noies per aquestes
d'alegria pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet	espavilar	els ulls. Però ben segur, també, que a molts de vosaltres us ha furgat
i on quedin unes quantes dotzenes de cuquets per a fer treballar el bec i	espavilar	els ulls. I vet aquí que de primer comencen amb volades curtes, com si
prou espigadets, els abandonen perquè se les campin per llur compte i s'	espavilin	a guanyar-se la vida caçant mosquits i papallonetes de tota mena. Al món
ajut dels seus companys dels Covals Freds, mentre el soroll de la lluita	espavilava	tots els ocells diurns d'un grapat de llegües al volt. Aleshores Kaa
de tant en tant llenya al foc, ara seca, ara verda, segons convenia	espavilar	-lo o atuir-lo. No patiem fred, ni cap altre mal. —Qui sap alguna
contrari, mai no m'he despertat a la nit, sense haver-ne vist algun que	espavila	el seu foc o sense haver sentit el xiu-xiu de quatre paraules entre
menjar un bocí. —Les provisions s'acaben —anuncià en Boi. —Caldrà que ens	espavilem	a buscar feina. —Potser els pescadors de Banyuls ens en donaran
a la nau pirata. I a en Bau no calgué pas trasportar-li, perquè prou que s'	espavilà	ell a abandonar, sense perdre temps, el vaixell cristià, que s'anava
que es presenta a la partició com un fill més! Ja cal que els hereus s'	espavilin	i treballin i estalviïn si volen complir la seva missió social
I més de quatre havien dit: "Aquest noi serà un beneit infeliç si no s'	espavila	." Emperò l'home proposa i Déu disposa. Quan el sistema de mossos a casa
m'envegen. Kat em dóna bons consells. Em diu que, un cop allí, m'he d'	espavilar	i mirar de col·locar-me en algun lloc que sigui segur. —Si ets una mica
treu un drap net per tornar a bolcar llestament el nen. Amb això s'ha	espavilat	una mica i marit i muller comencen a parlar. Lewandowski està molt
em diu que en faig massa, que un dia els faré perdre; però també els	espavilo	perquè aprenguin a ésser hipòcrites i a no comprometre's... Serradell el
No estic perquè em destorbin!... Fas cara d'aturat, tu, noi... i cal que t'	espavilis	! El cambrer, un bordegàs de divuit anys, s'enrojolà avergonyit, i va
pare ja va dir que no comptéssim amb ell per a res! Ets tu, que t'has d'	espavilar	! —I, que no ho faig?... Que no treballo? Que no ho sabeu tots,
tots, que després de la guerra les coses no van com anaven? Em feu riure!	Espavila	't! Que he d'anar a robar per espavilar-me? Tot parlant s'anava encenent
no van com anaven? Em feu riure! Espavila't! Que he d'anar a robar per	espavilar	-me? Tot parlant s'anava encenent altra vegada. —D'ençà que m'he casat que
cafè. He deixat els amics, i només penso en la feina... i... encara m'he d'	espavilar	més?... Què vols que faci?... Parla, digues. Dóna'm solucions. —Jo?
veure tu mateixa... Jo vull que tornis! —Doncs, no vindré!... Si em vols,	espavila	't, i guanya més diners... —M'he de tornar lladre per tu?... Et dic que
seure a taula, t'ha dit: "En aquest món no et regalen res, t'has d'	espavilar	, sobretot si vas sol i portes poca cosa a la motxilla." Se t'ha acudit,
pujatz, la mama em va dir que valdria méz que anéz a zervir que potzer m'	ezpavilaria	una mica i podria enviar-li zèntimz... Zí zenyora, he zervit a duez
el cinturó per poder fer més força. De tant estrènyer el cinturó se'm va	espavilar	la gana i em vaig començar a menjar a miques el mariner. Era dur i

Pàgina 1 (de 14)

50 següents