×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb espavilar |
Freqüència total: 682 |
CTILC1 |
| perquè el temps corre i s'escola causant-nos vertigen, i tothom es mou, s' | espavila | i mira d'endollar —què?—, es baralla, empeny i rodola. Quant a un feroç | | —diu l'home sense fer-ne cabal. Li colpeja lleugerament les galtes, per | espavilar | -la, i ella mormola: —He relliscat... —Sí. No et preocupis. Bleixa | | ", jo li contesto. "No ho sé: mira si els xinesos tenen alguna cosa, i | espavila | 't, perquè dintre mitja hora hem de sortir". A Farriniatea hi ha tres | | [(Ploriqueja.)] Adam. No cridis el mal temps, dona! | Espavila | 't i eixuga't les llàgrimes. [(Per la parella.)] Que no vegin | | Tanmateix vull dir-vos abans de callar que hem d' | espavilar | -nos a qualsevol preu. La nostra esperança | | Ni mai! Merceneta. Com ho farem? Rosa. Tu pla t' | espavilaràs | . Te n'haguessis cuidat ahir vespre. Merceneta. És que a | | I tu molt orgullosa i romàntica. Vés fent ximpleries i no t' | espavilis | ... Ernestina. Sí, Júlia, sí; no t'espantis; és molt possible que | | desperta o molt adormida, fins que em vaig rentar la cara i l'aigua em va | espavilar | ... i em va posar color a les galtes i llum als ulls... No calia esmorzar | | deixat de preocupar-se'n. Se li tolerava tot; don Tomàs li deia: "ja t' | espavilaràs | una hora o altra, perquè si et refies del de casa..." però Guillem no | | una hora o altra, perquè si et refies del de casa..." però Guillem no s' | espavilava | ; i si s'espavilava molts cops era en una forma inconfessable, perquè quan | | perquè si et refies del de casa..." però Guillem no s'espavilava; i si s' | espavilava | molts cops era en una forma inconfessable, perquè quan necessitava un | | Lloberola i d'una mare com Maria Carreres, no li quedava altre remei que | espavilar | -se pel seu compte i guanyar-se la vida. Aquesta decisió va produir un | | ... Però, deixa-l'hi... potser... —¿Vols dir que potser amb la lectura s' | espavilarà | una mica? —No tinguis por que es converteixi en un sàtir. No hi ha | | bona pensada —observa la dama;— però em fa por que el petit, sol a casa s' | espavilarà | . —Tanqui-li tots els llibres i paperots. No seran els primers a fer-ho. | | no trobis feina et portaré menjar com feia amb ell. Però és qüestió d' | espavilar | -se, oi? I va anar-se'n, car no tenia sinó una hora de permís | | per quin cap girarme; pero al cap d' uns quants dias ja 'm vaig anar | espavilant | . Las treballadoras, amigas y companyas de treball de la mare, me varen | | la frábica al majordhom, li habia dit: —Vés ab cuidado, ó sino t' | espavilarán | la Gracieta... Avuy ha perdut un quart de jornal per culpa d' un bordegás | | per a les coses naturals. Aferrat a les faldilles de la seva mare, no s' | espavila | en la vida de "col·legi". No hi aprèn gran cosa i no li fa gràcia d'anar | | els diners, patró? Malament! —Se n'han anat, ens els hem menjats, Zorbàs. | Espavila | 't. Com van les proves del telefèric? Encara no? Zorbàs acotà el cap; no | | seguit del seu gos, i si el tel de la tenebra sembla més lleuger, | espavila | -te, renta-te la cara al canalot de l'abeurador, i endavant, que és hora | | —ens informa un veí. —Que també treballa? —A veure, ací tots ens hem d' | espavilar | . La granja rectoral es troba a tres quilòmetres carretera amunt i cal | | no sempre es troba un poble pacient com aquest per a ésser-ne definitiu. | Espavile | 't, doncs, que el teu pobre pare se'n va de dret de cames al ninxo. Em | | que ja tenia prou creu amb la que duia an el paladar i el nebot que s' | espavilés | ." Jo li vaig respondre que "mercès" i ell vinga no contestar-me. | | la ficció —com ara Pirandello en els Sis personatges— s' | espavila | prou per fer entendre tàcitament que, a despit de l'aparença, allò que | | de l'idioma que fem servir o de qualsevol llenguatge convingut, ens cal | espavilar | -nos per a veure d'arribar directament —i no pas per mitjà de simples | | 5. Eren aleshores les dues de la tarda, i ens havíem d' | espabilar | , i estar llestos per al primer tren de la nit, i assegurar els nostres | | , per lo qual, serà cosa de que ho digui ara. Rès, és qüestió que tu t' | espavilis | !... Tan viva que sembles, i en això que tant ens interessa estàs feta un | | pensió i no voldría pas que ningú em tingués de mantenir... Ja em sabría | espavilar | ... Mira, al diari cada dia hi van anuncis demanant noies per aquestes | | d'alegria pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet | espavilar | els ulls. Però ben segur, també, que a molts de vosaltres us ha furgat | | i on quedin unes quantes dotzenes de cuquets per a fer treballar el bec i | espavilar | els ulls. I vet aquí que de primer comencen amb volades curtes, com si | | prou espigadets, els abandonen perquè se les campin per llur compte i s' | espavilin | a guanyar-se la vida caçant mosquits i papallonetes de tota mena. Al món | | ajut dels seus companys dels Covals Freds, mentre el soroll de la lluita | espavilava | tots els ocells diurns d'un grapat de llegües al volt. Aleshores Kaa | | de tant en tant llenya al foc, ara seca, ara verda, segons convenia | espavilar | -lo o atuir-lo. No patiem fred, ni cap altre mal. —Qui sap alguna | | contrari, mai no m'he despertat a la nit, sense haver-ne vist algun que | espavila | el seu foc o sense haver sentit el xiu-xiu de quatre paraules entre | | menjar un bocí. —Les provisions s'acaben —anuncià en Boi. —Caldrà que ens | espavilem | a buscar feina. —Potser els pescadors de Banyuls ens en donaran | | a la nau pirata. I a en Bau no calgué pas trasportar-li, perquè prou que s' | espavilà | ell a abandonar, sense perdre temps, el vaixell cristià, que s'anava | | que es presenta a la partició com un fill més! Ja cal que els hereus s' | espavilin | i treballin i estalviïn si volen complir la seva missió social | | I més de quatre havien dit: "Aquest noi serà un beneit infeliç si no s' | espavila | ." Emperò l'home proposa i Déu disposa. Quan el sistema de mossos a casa | | m'envegen. Kat em dóna bons consells. Em diu que, un cop allí, m'he d' | espavilar | i mirar de col·locar-me en algun lloc que sigui segur. —Si ets una mica | | treu un drap net per tornar a bolcar llestament el nen. Amb això s'ha | espavilat | una mica i marit i muller comencen a parlar. Lewandowski està molt | | em diu que en faig massa, que un dia els faré perdre; però també els | espavilo | perquè aprenguin a ésser hipòcrites i a no comprometre's... Serradell el | | No estic perquè em destorbin!... Fas cara d'aturat, tu, noi... i cal que t' | espavilis | ! El cambrer, un bordegàs de divuit anys, s'enrojolà avergonyit, i va | | pare ja va dir que no comptéssim amb ell per a res! Ets tu, que t'has d' | espavilar | ! —I, que no ho faig?... Que no treballo? Que no ho sabeu tots, | | tots, que després de la guerra les coses no van com anaven? Em feu riure! | Espavila | 't! Que he d'anar a robar per espavilar-me? Tot parlant s'anava encenent | | no van com anaven? Em feu riure! Espavila't! Que he d'anar a robar per | espavilar | -me? Tot parlant s'anava encenent altra vegada. —D'ençà que m'he casat que | | cafè. He deixat els amics, i només penso en la feina... i... encara m'he d' | espavilar | més?... Què vols que faci?... Parla, digues. Dóna'm solucions. —Jo? | | veure tu mateixa... Jo vull que tornis! —Doncs, no vindré!... Si em vols, | espavila | 't, i guanya més diners... —M'he de tornar lladre per tu?... Et dic que | | seure a taula, t'ha dit: "En aquest món no et regalen res, t'has d' | espavilar | , sobretot si vas sol i portes poca cosa a la motxilla." Se t'ha acudit, | | pujatz, la mama em va dir que valdria méz que anéz a zervir que potzer m' | ezpavilaria | una mica i podria enviar-li zèntimz... Zí zenyora, he zervit a duez | | el cinturó per poder fer més força. De tant estrènyer el cinturó se'm va | espavilar | la gana i em vaig començar a menjar a miques el mariner. Era dur i |
|