Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entre els avariciosos sinó aquelles persones que, a una més o menys	espavilada	propensió apropiadora, uneixen un sentit voluptuós dels valors econòmics.
cosa de peregrinació: una mena de "pelegrinatge als orígens". Els més	espavilats	de tots ells —Goethe, Byron, Stendhal, Shelley, Pound, etc.— van fer la
a la Catalunya litoral. La gent de la costa és oberta, amiga de novetats,	espavilada	, sorneguera, sentimental, lliure, difícil de sotmetre's a una disciplina.
tot el cos, pel dolor, deia. A tot el cos perquè deia que el dolor era un	espavilat	i tiraria més amunt o més avall si deixava trossos tranquils. Jo
família m'assenyalen com un infant turbulent. Sembla que jo era un noi	espavilat	, però mancat de concentració per a aprendre. Dels sis als deu anys vaig
reserva. Qui em recorden aquests ulls? Un propietari rural del meu poble,	espavilat	com ell sol, poeta rústic, que m'ensenyà de fer versos. El mateix color
amb guants, bufanda i barret fort; era com una enorme mula benfeinera,	espavilada	, però també guita a estones. Entre tots dos la farien marxar a un trot
Amb els hebreus exiliats, els regnes hispànics perdien una gent activa i	espavilada	, potser el nucli econòmic més dinàmic del cos social, des del punt de
com una bola, de manera que els catalans, que ens pensem ésser els més	espavilats	de la terra, ens menjavem la substància alemanya pastada, elaborada i
la raresa que li fes ò l'estirabot ab que potser li sortiría. ¡Es tan	espavilada	, y perdonin! Es clar: per fer be les coses, la vaig vestir de negre ab un
començava a pervertir, els deparà una peça única, però tan ufanossa i	espavilada	, que n'hi hauria per a tots i per llargs dies. Era una oca salvatge. Cal
però vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una mosseta	espavilada	la qual batejaren amb el nom d'Elisa. Passaren uns quants anys, en què el
molt allargadets. Als petits els costa molt de créixer, i no són tan	espavilats	com els de les orenetes. Per a caçar insectes no hi ha ningú que guanyi
el capitost de la tribu més propera de gonds errívols (caçaires petits,	espavilats	i molt negres, que viuen al cor de la Jungla i provenen de la raça més
llarg capçat de cuiro. —Ja... aquell home rabassut i vermell. Té cara d'	espavilat	. —Oidà! Fica-li els dits a la boca. —Més valdria ficâ'ls-hi
buck\ pels anglesos. Són belles bèsties de moviments vius i	espavilats	. El /Kob Wantó\ mascle arriba a la mida d'un vedellet; el
exemple, ocorre amb els búbals, dits /Tankongs\, que no són molt	espavilats	. En contaré dos casos, dels quals en tinc les proves més terminants. L'un
vigilant els perills de cel i terra amb el cap molt dret i els ulls ben	espavilats	. Arribà que el nin, familiaritzant-se amb la tutela de l'oca, esdevingué
començava a pervertir, els deparà una peça única, però tan ufanosa i	espavilada	, que n'hi hauria per a tots i per llargs dies. Era una oca salvatge. Cal
la Rambla. L'endós no li va plaure, al nostre amic, que va recular, però l'	espavilada	italiana es féu fonedissa i el deixà en roda, sense saber per quin cap
davallada per les canals fins al lloc natural de llur sojorn, llur	espavilada	sortida al lloc on era composta la ratlla; les veié estretes,
els vidres. El minyó féu un sospir profund, saltà del llit completament	espavilat	. Va estirar-se per simple voluptat animal; i en veure's la silueta viril,
proporcionada un altre fill, el primer, en Jordi, un noi robust, garrit i	espavilat	, que li envejaren totes les comares del barri; després havia tingut
gana. Mentre jo seré amo d'allò que és meu, no ho regalaré pas al primer	espavilat	que li faci goig. I seguí bugint una peça de marqueteria, mena
mi! —digué, encara, tot envanit. —Ja es veu, ja, que ets molt	espavilat	—li va dir en Bau, morint-se de riure per dintre. En Boi celebrava
hi diria? Doncs d'aquí va venir tot. L'àvia, la fadrina treballadora i	espavilada	de can Sellés, la mestressa de can Feliu que en els anys dolents tant i
Els sogres la desitjaven, el senyor Rector ho trobava bé, ella el trobava	espavilat	i de bona vèrbola. A la casa, al mas Vidrier, hi havia bona estada, bona
cultura plegats des de Plató fins a Goethe. Amb els nostres ulls joves i	espavilats	vèiem que la noció clàssica de pàtria que ens havien inculcat els
Llavors tots pararen de fer mofa i es posaren a plorar. Però el nostre	espavilat	serrà prengué ràpidament un determini. —Escolta, peix estrany; si et
meva germaneta. Perquè pugi bona del cos. La xavaleta arribarà. N'és, d'	espavilada	, la nena! I deixativa de làbia, que és, eh? Té un amoret que deixondeix la
tòpics. Generalment, eren xofers o cobradors d'autobusos de passatgers,	espavilats	en aparença pel tracte amb la gent i que desplaïen Xebo. El seu fons de
Nelet era el més tímid; l'ase del conte, però, ell volia passar per	espavilat	... —Vaig a dir-li un "piropo". —Que li digui Nelet. I tots
repujada, bàrbarament acolorits, deien prou clar que algun antiquari	espavilat	havia passat per allí i, a canvi d'aquelles endròmines, se n'havia
qui és, aquest noiet? Aquest noiet tan petit com bonic, intel·ligent i	espavilat	? És un bordegàs de cabells rinxolats i ulls molt negres; la seva mirada
Andanga. És una "cosa sèria"; però compte, que és "un rato llarg" d'	espavilada	. —I què, d'aquella... —Noi!... era una "xaveia ferma". Jo
sospitosa. Escaient-se que ell eixís aleshores, i estant Wemmick d'humor	espavilada	i parlotejadora, vaig dir a Wemmick que amb prou feines sabia com prendre
la més gran confusió en rient de tot cor i responent-me d'una manera tota	espavilada	: —No, no, ben cert: teniu raó.— I fins el dia d'avui no
la provatura. Ara no puc sinó suposar que era part de la seva política,	espavilat	com era, d'enganyar tot sovint els seus mateixos instruments. Espero que
No, home, no! Ho dic perquè avui per avui em convé una cambrereta ben	espavilada	... Perxò, que sé que la Roseta ho és... Sí, home... [(Teló lent
bovo, canvi, caravel·la, cascavell, cavalcar, cavall, covard, envestir,	espavilat	, esvelt, falleva, gavatx, galvana, gavarra, gavina, gleva, govern,
tots los amigatxos de corda i bufit del seu nebot; tots eren festius,	espavilats	i contents; rodejaven la taula allargant paraules com les mans al plat,
de llautó. Era fadrí el bon mestre i a son servei tenia una diligent i	espavilada	serventa anomenada Ramoneta, la qual mirava a lo seu amo com si fos lo
També s'ho portava el xiquet, que era llest com una mustela i molt	espavilat	i guilopo. Anava estirant-se el xiquet i mostrant gran afició als
Totes, totes a una empenyides i acaronades per los filadors de l'Hort, ja	espavilades	, se llancen a voltejar de ferm, de ferm, donant cadascuna lo seu to a
de monyo partit on lluix gran pintota, de roja i bledana cara, ulls	espavilats	, arracades de llautó de mitja vara de llargues, mocador de randes,
lloc a la gaiata! Eixida de borriolenc Dels procuradors de número més	espavilats	i que més saben traure-li suc a l'ofici, dels meus voltants i en trenta
entrà per les portes del despatx o parany, un bon borriolenc —que vol dir	espavilat	— a demanar-li lo seu paréixer sobre cosa que era de prou interès. —Bon
Per l'estil, rient-se les eixides i brometes; recorrent, després de ben	espavilats	, totes les barraques, rogles i paradors i tots els indrets on trobaven
amb veueta fina, clara, i caigudeta mimosa espurnejant-li aquells ullets	espavilats	... ¡Era tan bonica, Maria! I a les ties els caïa la bava i la satisfacció
contat. Del picador confundit, lo manyà entremetent i lo borriolenc	espavilat	Allà per les darreries del segle passat n'hi havia a la vila de Castelló

Pàgina 1 (d'11)

50 següents