×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb espavilat |
Freqüència total: 511 |
CTILC1 |
| entre els avariciosos sinó aquelles persones que, a una més o menys | espavilada | propensió apropiadora, uneixen un sentit voluptuós dels valors econòmics. | | cosa de peregrinació: una mena de "pelegrinatge als orígens". Els més | espavilats | de tots ells —Goethe, Byron, Stendhal, Shelley, Pound, etc.— van fer la | | a la Catalunya litoral. La gent de la costa és oberta, amiga de novetats, | espavilada | , sorneguera, sentimental, lliure, difícil de sotmetre's a una disciplina. | | tot el cos, pel dolor, deia. A tot el cos perquè deia que el dolor era un | espavilat | i tiraria més amunt o més avall si deixava trossos tranquils. Jo | | família m'assenyalen com un infant turbulent. Sembla que jo era un noi | espavilat | , però mancat de concentració per a aprendre. Dels sis als deu anys vaig | | reserva. Qui em recorden aquests ulls? Un propietari rural del meu poble, | espavilat | com ell sol, poeta rústic, que m'ensenyà de fer versos. El mateix color | | amb guants, bufanda i barret fort; era com una enorme mula benfeinera, | espavilada | , però també guita a estones. Entre tots dos la farien marxar a un trot | | Amb els hebreus exiliats, els regnes hispànics perdien una gent activa i | espavilada | , potser el nucli econòmic més dinàmic del cos social, des del punt de | | com una bola, de manera que els catalans, que ens pensem ésser els més | espavilats | de la terra, ens menjavem la substància alemanya pastada, elaborada i | | la raresa que li fes ò l'estirabot ab que potser li sortiría. ¡Es tan | espavilada | , y perdonin! Es clar: per fer be les coses, la vaig vestir de negre ab un | | començava a pervertir, els deparà una peça única, però tan ufanossa i | espavilada | , que n'hi hauria per a tots i per llargs dies. Era una oca salvatge. Cal | | però vet aquí que la pobra morí de sobrepart, i va deixar-li una mosseta | espavilada | la qual batejaren amb el nom d'Elisa. Passaren uns quants anys, en què el | | molt allargadets. Als petits els costa molt de créixer, i no són tan | espavilats | com els de les orenetes. Per a caçar insectes no hi ha ningú que guanyi | | el capitost de la tribu més propera de gonds errívols (caçaires petits, | espavilats | i molt negres, que viuen al cor de la Jungla i provenen de la raça més | | llarg capçat de cuiro. —Ja... aquell home rabassut i vermell. Té cara d' | espavilat | . —Oidà! Fica-li els dits a la boca. —Més valdria ficâ'ls-hi | | buck\ pels anglesos. Són belles bèsties de moviments vius i | espavilats | . El /Kob Wantó\ mascle arriba a la mida d'un vedellet; el | | exemple, ocorre amb els búbals, dits /Tankongs\, que no són molt | espavilats | . En contaré dos casos, dels quals en tinc les proves més terminants. L'un | | vigilant els perills de cel i terra amb el cap molt dret i els ulls ben | espavilats | . Arribà que el nin, familiaritzant-se amb la tutela de l'oca, esdevingué | | començava a pervertir, els deparà una peça única, però tan ufanosa i | espavilada | , que n'hi hauria per a tots i per llargs dies. Era una oca salvatge. Cal | | la Rambla. L'endós no li va plaure, al nostre amic, que va recular, però l' | espavilada | italiana es féu fonedissa i el deixà en roda, sense saber per quin cap | | davallada per les canals fins al lloc natural de llur sojorn, llur | espavilada | sortida al lloc on era composta la ratlla; les veié estretes, | | els vidres. El minyó féu un sospir profund, saltà del llit completament | espavilat | . Va estirar-se per simple voluptat animal; i en veure's la silueta viril, | | proporcionada un altre fill, el primer, en Jordi, un noi robust, garrit i | espavilat | , que li envejaren totes les comares del barri; després havia tingut | | gana. Mentre jo seré amo d'allò que és meu, no ho regalaré pas al primer | espavilat | que li faci goig. I seguí bugint una peça de marqueteria, mena | | mi! —digué, encara, tot envanit. —Ja es veu, ja, que ets molt | espavilat | —li va dir en Bau, morint-se de riure per dintre. En Boi celebrava | | hi diria? Doncs d'aquí va venir tot. L'àvia, la fadrina treballadora i | espavilada | de can Sellés, la mestressa de can Feliu que en els anys dolents tant i | | Els sogres la desitjaven, el senyor Rector ho trobava bé, ella el trobava | espavilat | i de bona vèrbola. A la casa, al mas Vidrier, hi havia bona estada, bona | | cultura plegats des de Plató fins a Goethe. Amb els nostres ulls joves i | espavilats | vèiem que la noció clàssica de pàtria que ens havien inculcat els | | Llavors tots pararen de fer mofa i es posaren a plorar. Però el nostre | espavilat | serrà prengué ràpidament un determini. —Escolta, peix estrany; si et | | meva germaneta. Perquè pugi bona del cos. La xavaleta arribarà. N'és, d' | espavilada | , la nena! I deixativa de làbia, que és, eh? Té un amoret que deixondeix la | | tòpics. Generalment, eren xofers o cobradors d'autobusos de passatgers, | espavilats | en aparença pel tracte amb la gent i que desplaïen Xebo. El seu fons de | | Nelet era el més tímid; l'ase del conte, però, ell volia passar per | espavilat | ... —Vaig a dir-li un "piropo". —Que li digui Nelet. I tots | | repujada, bàrbarament acolorits, deien prou clar que algun antiquari | espavilat | havia passat per allí i, a canvi d'aquelles endròmines, se n'havia | | qui és, aquest noiet? Aquest noiet tan petit com bonic, intel·ligent i | espavilat | ? És un bordegàs de cabells rinxolats i ulls molt negres; la seva mirada | | Andanga. És una "cosa sèria"; però compte, que és "un rato llarg" d' | espavilada | . —I què, d'aquella... —Noi!... era una "xaveia ferma". Jo | | sospitosa. Escaient-se que ell eixís aleshores, i estant Wemmick d'humor | espavilada | i parlotejadora, vaig dir a Wemmick que amb prou feines sabia com prendre | | la més gran confusió en rient de tot cor i responent-me d'una manera tota | espavilada | : —No, no, ben cert: teniu raó.— I fins el dia d'avui no | | la provatura. Ara no puc sinó suposar que era part de la seva política, | espavilat | com era, d'enganyar tot sovint els seus mateixos instruments. Espero que | | No, home, no! Ho dic perquè avui per avui em convé una cambrereta ben | espavilada | ... Perxò, que sé que la Roseta ho és... Sí, home... [(Teló lent | | bovo, canvi, caravel·la, cascavell, cavalcar, cavall, covard, envestir, | espavilat | , esvelt, falleva, gavatx, galvana, gavarra, gavina, gleva, govern, | | tots los amigatxos de corda i bufit del seu nebot; tots eren festius, | espavilats | i contents; rodejaven la taula allargant paraules com les mans al plat, | | de llautó. Era fadrí el bon mestre i a son servei tenia una diligent i | espavilada | serventa anomenada Ramoneta, la qual mirava a lo seu amo com si fos lo | | També s'ho portava el xiquet, que era llest com una mustela i molt | espavilat | i guilopo. Anava estirant-se el xiquet i mostrant gran afició als | | Totes, totes a una empenyides i acaronades per los filadors de l'Hort, ja | espavilades | , se llancen a voltejar de ferm, de ferm, donant cadascuna lo seu to a | | de monyo partit on lluix gran pintota, de roja i bledana cara, ulls | espavilats | , arracades de llautó de mitja vara de llargues, mocador de randes, | | lloc a la gaiata! Eixida de borriolenc Dels procuradors de número més | espavilats | i que més saben traure-li suc a l'ofici, dels meus voltants i en trenta | | entrà per les portes del despatx o parany, un bon borriolenc —que vol dir | espavilat | — a demanar-li lo seu paréixer sobre cosa que era de prou interès. —Bon | | Per l'estil, rient-se les eixides i brometes; recorrent, després de ben | espavilats | , totes les barraques, rogles i paradors i tots els indrets on trobaven | | amb veueta fina, clara, i caigudeta mimosa espurnejant-li aquells ullets | espavilats | ... ¡Era tan bonica, Maria! I a les ties els caïa la bava i la satisfacció | | contat. Del picador confundit, lo manyà entremetent i lo borriolenc | espavilat | Allà per les darreries del segle passat n'hi havia a la vila de Castelló |
|