DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
espellir V 32 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb espellir Freqüència total:  32 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

quan l'or de tardor va enjoyant del camí les moreres! I quan espelleixen els blancs ametllers acatats en renglera armoniosa!
que és ta mirada de blavor nova il·luminada. Veurás en el cel espellir el gai arquet de Sant Martí. ...Mai t'havía vist tant hermosa;
Amor del soleiâ, clotada silenciosa, que veurás espellir, boi nevat, l'ametller, bondat de la garriga i gracia del
Vora 'l mas abandonat, tot sent un feliç oblit, que fa espellir l'infinit interior. Sol, i en tant, el xiprer recorda l'infinit
que s'està parat en els branquillons d'un arbre, on sembla haver espellit per la gràcia de la neu. Té l'ull de perla, la gorja envermellida com la
et serà difícil i allò que és amarg et serà suau, la saviesa d'amor se t'espellirà com una flor magnífica. El jove rei ventà a córrer de cara a l'estel;
fer petits surts i badar sonorament la boca a cada nova riquesa que se li espellia davant. El marxant tot era ullar la donzella. La qual no es meravellava
per Poincaré; mes sense aquesta sort no podríem dir quan la teoria hauria espellit: si l'opció filosòfica pot així retardar una descoberta, llavors també la
ja al començ d'aquest segle XIX, la fi del qual va veure espellir l'obra cantoriana, el problema dels dos infinits es trobava clarament i
palma d'or tremoladiça, llorer balsàmic i florit, com espellía mon delit inestroncable cantadiça! Mès ara, el vent de la
encara viu, i dins un somni primitiu. Quan dins l'aiguatge es espellida, mira la llebre ja dormida, la guilla prima que del
aquest hivern detura son alè lleuger deixant cantar les fonts i espellir l'ametller I mira el mas abandonat, oh mon amiga! El
II. La minyona "Mira tu aquesta infant, dreta, ben espellida, el front entornejat de rulls, arrodonida l'espatlla,
cullim en la fosca fulla de noguer. L'alba és espellida; de l'aigua de mar el sol fa l'eixida; bressola la
grabê, ja t'afanyes al cant, cigala regalada! No ha espellit el sol ros, i cantes extasiada. El pinyer se desvetlla. Al cim de Canigó
cant pla d'iglésia el terme i el rodedor. Des del trenc del matí ta veu espelliria, clara, aguda, entusiasta. Allavors, jo diria: Si la
dintre sa falda abrigat dolçament, al mateix punt un estel espellia sobre el desert encalmat d'orient. Dolça és la mà de la Verge
les bruixes fan un ou. S'espiga el sol sota les pluges; l'ou ha espellit al mig dels blats; corren els galls de crestes roges,
l'aixada, obrer de la ploma o mestre del mall, feu espellî al sol la gran poncellada! Quin esplai verge palpita...? Pel juny
l'espardenya ha de saltar a la senyal de joglar; i per fê espellî una rosa a la galta més hermosa, t'has d'enllestir, fadrinet,
la flor rodona de la sardana com un miracle sento espellir. Ah, com reviuen amb la tenora muralla grisa, claustre
humans, fent fuge tota pena, Cuan eixes de l'onada ont la llum espelleix, Ont riu la llum del día, ont riu la llum sagrada, O
ambe son sorral Ont la vostra infancia jugaba. Y 'l vostre goig espellirà Com una clavellina blanca En vejent qu' á n' el
primavera: Á cada branch s'obre com un ull clar; Espellirà la rosa de l'Albera, Ohint enfí lo rossinyol cantar.
Deu guardi donchs la rosa perfumada Cuan sú 'l roser selvatge espellirà! Tots los ramells seràn per l'estimada: Mon cor, mon
les pàgines de la història. Nord-sud. Com si la flor espellís dos pètals diferents, banda i banda de cor,
'ns perden! Jo em penso que la jove, amb només de mirar-los, ja els feia espellir! Però, ¿per què deu haver fugit del mas, Manel, vós que ho sabeu tot?
ha perdut son aroma desde la Mare de Déu de Mars. La blanca margaridoya espelleix per tot arréu. La naturalesa comensa á vestirse de sas ricas joyas, de sa
En uns blats niua, pon i cóva, a la ventura; els pocs ouets van espellir com Déu volgué. Quan ve l temps del segar, cap moixó encar no
del cap amb escalada trèmula al llarg de la medul·la espinal, i per fi espelleix, descloent-se en un ram de músiques i gràcies, dins la vibració olímpica
un sentit, Jordi, el vent que xiula, la campana que toca, les flors que espelleixen, els besos que es donen... Els jocs de l'Elisa també. Els jocs de l'Elisa,
base teològica, filosòfica i pedagògica. Aquestes tres disciplines s'hi espelleixen en innúmers exemples i signes didàctics. És innegable que Gaudí ha tret