×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb espenta |
Freqüència total: 117 |
CTILC1 |
El mate més gros, les corregudes més violentes, els crits més aguts, les | espentes | més fortes, els acudits més grollers, les paraules més cíniques, ho haurà | tocateta de música de vent; balls que per a darreries, ja cansats d' | espentes | i xafons, remataven ab /boleros lisos lanceros\ i /panaderos | 'n, ves-te'n d'esta casa —li dia la de castanyola, traent-lo a | espentes | cap a la porta— ves-te'n, borratxo, fals, deshonrat; ves i allarga't | mig cabàs d'algep que son pare guardava per a tapar una cadufada. A | espentes | el tragueren fet un Sant Llàtzer, i ell, sense poder anar, fent | de la tisora. El bo de Sidoro anava rosegant la codonyeta gràcies a les | espentes | que a son ànimo donava lo marfisot de la sogra. Això sí, tots els dies de | fins l'encerat els deixa en mig del rogle, després de pegar-los una | espenteta | . Ella fa de consueta, seguint les paraules tremoloses, quasi tallades; | el nús en forma de gema o en forma d'estaca, per a quan vingui la nova | espenta | de la circulació de la sava amb el calor de primavera. També les llevors | Fontanella, que tancaven la natural expansió del carrer. 5.3. L' | espenta | a l'eixampla: l'estació del Nord i el carrer Marqués de Campo L'eixampla | ... Si a voltes dic: "Pare, jo vullc conéixer món...", ell me pega una | espenta | a l'esquena i diu: "Hala, hala, ja te'n pots anar...", i | femater o terrer, sinó de gent vella, que no podien fer treballs de més | espenta | pels seus anys i es dedicaven a aquest, després d'haver passat la vida | festes fóren lluides y roidoses, perque sempre eixíen clavaris de gran | espenta | y gastadors. Corona (carrer de la). Á Sant Cristófol el gicotet; | atres dos anys, en 1859, ixqueren á llum dos obres de molta més | espenta | : "La millor rahó, el trabuc", de D. Francisco Palanca, estrená | per titul /Memories de un pillo\, escrita per un chiquillo de | espenta | . Conque... á la orden. Salut y forsa. * * * [2] | donantli la enhorabona al autor, qu' es una rata mercantilera d' | espenta | : "Una pobreta que ahir captaba va arreplegar hasta un sisó, | . De chuar á la piu en el seu netet, y de anar tirant, encara que siga á | espentes | . Del mitin de Ontenient sols ha dit rascantse la barba, y sempre en | certs coneixements de les tècniques modernes de gestió i una miqueta d' | espenta | . Si a l'hora de donar explicacions, qualsevol cosa era reduïda a falta de | agricultura, era tanmateix impròpia d'un esperit indolent i de tan poca | espenta | com el de Ricard; a ell li resultava un suplici, i, al capdavall, fou la | de quatre dits d'ampla que amania per a les grans ocasions; d'una | espenta | , obrí la porta completament, i pensà que tenia al davant un d'aquells | clar seria vendre les carrasques plantades; però aquesta gent no tenen | espenta | per a comprar un bosc. Trobe que no hi haurà més remei que fer-ho com | Hilari, que creia que Rabassa estava ja "madur" per a una darrera | espenta | , li plantejà que tornàs a anar a missa. —Ves-hi! Què et costa? Ves | Mig traficant en llenya, en fusta, en ametla, en ramats, era home d' | espenta | , lluitador i democràtic, que maldava feia molt de temps per no ser un | , tan corconets, els diran: "¡Mira, ja tenim això! Mes avantet, una altra | espenta | ". Rafel Olcina va somriure de la justesa de l'observació. I així va | No et posis cursi, germaneta. Cecília: I tu, no em clavis | espentes | que encara rebràs! Remei: Formalitat, que dos es van barallar i | León)] Pero... es que no va a anar? León No vach al boxeo ni a | espentes | . Kao Vosté qué sap d' estes coses?... Ire· Yo de bona | "La bigotuda", Pilar y Pepico] [(Pilar entra en essena impulsá per una | espenta | . Pascuala es dona de uns trenta cuatre añs; té cara de pocs amics y en el | que venian apretaren també un poch lo pas pera no pérdrer temps y evitar | espentas | , y poch tardaren en arribar á la botiga de la Óliva, ahont lo falconer | la cara y te pateo el cuerpo. ¡Retíralo, te he dicho! [(Li venta una | espenta | que la fa caure a la butaca.)] Eulàlia: Ai, mare!, i ell què | al poch rato eren les rialles d'infant, y les corregudes, y les | espentes | , lo que alegrava á les bóvedes. Hasta els Sants teníen un silenciós | de més raons! ¡Jo no me'n vaig sense!... I enretirant sa veieta amb una | espenta | , obrí sa caixa i s'aferrà amb quatre o cinc barsetes que hi havia, si no | de fer-mos alguna mala feta, t'esxoroiarem aquí mateix; i llavò amb una | espenteta | aniràs a parar dins es canal, allà on hem quedat que mos trobaríem. —No | es galls, elsi obriren sa porta. I en voleu de gent per enfora, i d' | espentes | per sortir primer! Ni de dir bona nit se'n recordaren. —Tornau en voler! | dins! —respongué sa dona, amb sa mala idea de que a mitjan lloc una | espenteta | ho arreglaria tot, ben arreglat, segons ella. En Pep ja tenia més por que | a s'altra. Sa dona li anava darrera, esperant s'ocasió de donar-li s' | espenteta | , per llavò ella tornar arrera. Per això no se fixava gaire a on posava es | deu anys, aixugava les llagrimes de l'Infant del pesebre. Amb una brutal | espenta | 'ls soldats la van jitar fora del cami; mes no antes que Jesus ambe dulsa | haguès donades les gracies per la seua coral compassio. Y, mes que per l' | espenta | dels soldats, ferida altra vegada per la mirada de Jesus, —per aquella | al-garró, y movent entre tots una chiuladisa del diantre... L'Alcalde á | espentes | y arredolóns, y valentse també de la vara, fá eixir capa-fora á tota | Y luego de dalt á-baix há escomensat á palparme. Despues pegantme una | espenta | á la cuina me s'há endut, yo al vore que ella s'asenta, m'há sentát sinse | la fosquetat ajuda, algú llibertat se pren y, entre | aspentes | y carreres, algún pesich sòl haver. Els giquets | morir de dolor, ara temia tornar-se folla d'alegria. La tragueren a | espentes | ; i sostenint-la... portant-la casi enlaire, al port corregueren totes. A | sols van son marit i son cunyat. Diuen que ella els ha tingut que ficar a | espentes | en la barca. —Déu se planyga d'ells, els protegixca... i els perdone... | poc després les barques. Apenes tocaren l'arena ses quilles pegant suau | espenta | , se tiraren a l'aigua aquells infeliços, i corregueren com perseguits pel | 'n va cap á la finestra y aixis que la obre y 't veu un home li dona una | espenta | y 'l tira á daltabaix. Desseguida se sentí un crit horrorós. Llavoras | (A Ram.)] [(Jos. diu las últimas paraulas fent un gran crit y donant un | espenta | al Sr. Crispí treyentlo de casa.)] Escena XVI. [Dits, menos | la risa me tenta un atre qu' apreta els pasos per seguirme, y d' una | espenta | li chafen al pobre els nasos. No em sap mal que com á uns rayos me | á la plasa á dos rengleras. Yo mi fico per saber... am dona n' Pau una | espenta | y am tira sobra un soldat, de aquells que portan la serra al coll, y | Cuc. Y qué vas á fer? Mesp. Cantarli dos cansonetes d' | espenta | no fluixa, pa ferla caure. Cuc. Sinse insturment? Mesp. | de la seda!... Así tens un borrelló! Ort. Mira qu'et pegue una | espenta | ! Há tiempo la llansadora abandoné por la ecsena, y he treballat | que yo 'ls amolle pronte un revés. Ellos Vacha una dona de mes | espenta | . Sinse esta dona no puc pasar. Señor abaixa y entra en m' acasa y á la | començarà un llarg oblit que no acabarà de trencar-se, amb autèntica | espenta | creadora, fins al segle xx. I en aquest segle, | Aquest rogle de criatures saltaven al ritme somrient de les ones amb | espentes | , abraçades, rebolcons. L'escena tenia també la gràcia lluminosa d'alguns |
|