Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb espentar |
Freqüència total: 20 |
CTILC1 |
s' en clogen"; l' hòme que havía aussat a la dòna pera ajudarla a pujar | espentant | la per la part çaguera y més carnosa, s' encaramallava a la vaca ahon ya | el barranch, que pegant bòltes per els repetits morros y espolóns, | espenten | aquélles cap a les raconades; el pedregós camí serpentejava, aixina com | y vòres de les portalades d' éstes, contemplant com els gicóns s' | aspenten | , s' apreten y s' arreen alguna que atra ramá, emportanse a lo millor la | cap al contrari; el que comença, ab la punta del dit índex per el cap, a | espentar | la; després l' atre fa lo mateix, i aixina, per turno rigurós, va seguint | ventijol gregal, inflant les cuadrades vèles del bergantí-goleta, l' | espentá | per la llisa cara del aigua, que la tallant proa partia alçant sons | i la necessitat de la concurrència internacional que empeny o " | espenta | " el progrés en els sistemes de la producció, i fa possible que | podria afegir-vos que, de manera inconscient, una força incontrolada m' | espentava | , m'espenyia a pendre part activa en aquest acte, perquè era una | Baró de Alcahalí, dignissim president de esta Secció, que fa díes venía | espentant | me, pera fervos passar un rato de aburriment, llegintvos com puga y sapia | d'una boyra grisa passen aquells caps: tornen, van y venen, cada persona | espentada | per la seua preocupació, que la fa ixir de casa y mesclarse en les | a l' arreplega de la estoreta velleta en un inconcient fervor, al que l' | espenta | la seua sanc valenciana y la seua ánima infantil moldejá en l' ambient | El pecat original, ens deixá l'inclinació; el mon, ab sa perverció, ens | espenta | més al mal. El dimòni, aprofitant va després les ocasións, forjantmos mil | constituïts en empresa, jo franquejava amb pas discret la porta del club. | Espentí | plàcidament l'accés d'entrada i /Balade pour Adeline\, | el trajecte em va semblar etern. Quan aplegàrem a la fita acordada m' | espentaren | a l'interior del pis i tancaren la porta. D'immediat em vaig apartar a un | sempre ha estat un pèl escèptic. —Calla, pendó, i entra cap a dins. La va | espentar | a l'interior del hall de la finca. Allí verifiquí el lamentable error en | costralá en la porta segon de la esquerra.)] Bas· ¿Quí es? quí | espenta | la porta? [(Desde dins.)] Mor· El susto meu. Bas· ¿Y | front als vells. El tio Toni seguí entonces son interromput raonament, | espentant | en lo peu uns retions que avien rodat prop del vestit de Roseta. —Pos sí: | Ma l' agüela. Vieja Ma el tío morral. Otro No | aspenten | [Se ve venir una imagen de la Virgen que traen en andas] | però, sentia la remor de la mar, la cridòria del comboi, els veia com s' | espentaven | , s'agarraven, es rebolcaven per l'arena i s'alçaven, bruns, com amorets | mateix, ens va corprendre tan bon punt hi vam posar els peus, i ens | espenta | a tornar-hi demà mateix. 11 de novembre Avui al matí, hem | A Txecoslovàquia, a Alemanya, al Japó, a Irlanda o la Xina hi havia qui | espentava | tant o més que als campus universitaris francesos i americans —i de |
|