Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i darrera d'ell passaren els altres fent tombarelles; i d'aquesta guisa s'	espenyaren	turó avall, dret fil, deixant parracs de roba, llenques de pell i trossos
a éll de la desaparició? ¿Podría eixir d' allí per tèrra? ¿No s'	espenyaría	? Als de la illa s' els havía passat el bòn humor del primer día; el segón
qu' estaguera ú es curava; fins un agüelo més vell que la sarna qu' es va	espenyar	a despich de ferse 'l cap com una magrana, s' adobá; no 'ls buscaven,
aporrinar bicorne catxet convenient desfaisonar emportar èpicament	espenyar	flastomar gargarisme hemisfèric inclús interminable Espanyol ©
res; y afegí ab tendresa: —Sembla talment un roch de fona!... Un día s'	espenyarà	, Deu mos en gord!... Ah, els pochs anys, els pochs anys! —¿No
no sabèu res?— La Mila rodà ab prou feyna una mica'l cap. —Si s'ha	espenyat	! El pastor!... S'ha espenyat a les Lloses!— La ermitana cregué quedar
ab prou feyna una mica'l cap. —Si s'ha espenyat! El pastor!... S'ha	espenyat	a les Lloses!— La ermitana cregué quedar allí de la impressió. Sense
Pobre pastor! ¿Còm ningú pecà en mal, tan clar qu'era?... Tothòm "s'ha	espenyat	, s'ha espenyat!", y ningú atinà en res més... y la mala bestia sempre més
Còm ningú pecà en mal, tan clar qu'era?... Tothòm "s'ha espenyat, s'ha	espenyat	!", y ningú atinà en res més... y la mala bestia sempre més lliure per la
preciosa! El senyor somreia amb malícia. —¿Què dirà don Andreu? Ara li	espenyam	la canongia. Ella el mirà interrogativament. —Si don Andreu, explicà el
de culpa, no podien deixar que l'al·lot anàs fent i desfent a plaer i els	espenyàs	totes les coses que amb tants d'esforços havien bastit: la prosperitat a
y de lo millor de les forvingudes resulta molt dur de moldre, y	espenyent	y rodolant, queixantse y jemegant, queixantse sobre tot, es de mena
cap a la matinada, per la dificultat del terreny, puix en la fosca poden	espenyar	-se. —Per què demà justament? —És molt clar: aquest matí hem de destapar
precaució i lentitud, per por que no se li estimbassen les atzembles o s'	espenyàs	ell mateix, i pels seus punts va arribar al més pròxim al Penyal de la
et trencaries les cames, et rebentaria la freixura i fins fóres capaç d'	espenyar	-te. I els todons se te'n rifarien. —No és moral... —Deixa't estar
colla. Els capataços eren el pitjor de cada casa: botxins! Un dia en van	espenyar	un, de capataç, un tal Bertuccio Capoletto, el més dolent de tots. S'ho
Amb una serenitat que tenia quelcom d'inhumà, a cavall i a punt d'	espenyar	-se per les sendes de la travessa, va fer cap a la vila. Però no l'hi
—Idò si li ha de sabre tant de greu val més no dirle-hi. Val més no	espenyar	-li el dia d'avui. Sen· —I per ell serà dels millors de sa seva
som enganada gens. [(plora)] Mag· —No ploris Catalina, que si s'	espenya	el teu somni serà pel teu bé. La Providència de Déu vetlla per tots i si
Ningú en du. Paca El duen en sa mà, que és pitjor, perque s'	espenyen	més. Hi ha aquella veinada nostra, NaPirita Poc-seny, que s'altre
que una font s'esquinça a força de donar aigo? Ben al contrari. Quan s'	espenya	, és quan s'eixuga: lo natural és que ragi, embellint-se més, com més raja
¿Què dirà el senyor rector? Quin desaire, pobre home! Ara li	espenyes	la canongia. [(Maria-Antònia el mira)] Sí. Si se n'hagués pogut anar al
que m'ha atxocat. Mar· Com més ho vols compondre, més ho	espenyes	. Calla! Pep Deixem anar això. Parlem d'un altre assunto.
congría les congestes hon brunzen les tempestes qu'	espenyen	les allaus, vora les baumes fosques entre escumes,
rebels damunt les illes, tossuts aventurers. Que cap xaloc no	espenyi	la renascuda ira, ni una intensa tempesta sadolli de maror
lo que son pare ho era... [(Sech.)] ¡Bebéu y embarca! [(	Espenyant	un grupo de mariners.)] D. Luisito. /¡Aguarde, señor D. Pablo\
qu' es l' hereua. Serol. Com escups... Pren alé que nu t'	espenyes	. Tista. Tendreu multa sal de grum que tot lu día ab sa dona 'nau
i rodones que estotjava dins la carpeta de tresors, i la seva cara s'	espenyava	dins un joc d'ones. La ràdio duia la veu i la música en unes ones
Los Cinco del Sol, o una cosa per l'estil, varen tenir un accident i s'	espenyaren	es instruments. Es pick-up feia un renouer de mil dimonis però a la fi
es digué, i ja que has estat lliberal com una princesa, no ho	espenyis	. Ni t'hi acostis. No el toquis. Na Maria mai no t'ho perdonaria, ni ell
fontades, hàl·lux, cabriolar, ataüllar, hipàl·lage, amazones, zoòtrop,	espenyar	o zenital— han esdevingut mítiques per les altes puntuacions que han
en què jo el transformava al paper. Hi ha coses que només es poden	espenyar	. Miquel Vadell, que s'havia assabentat de la meva tornada perquè cada dia