Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
esperó M 392 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esperó Freqüència total:  392 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vacil·lar allà on ell hagués volgut portar-la. Aquest record era un nou esperó a les seves ànsies, i Mila resolgué d'anar a parlar amb tia Càndia per si
i la precisió dels galls en atacar-se els ulls, en tirar de dret —amb l'esperó esmoladíssim— contra el cap, o contra el cor, o contra el ventre, i la
les gàbies i el crit estrident del negre, contemplant com s'afinen els esperons de les potes del gall, aquests esperons més secs i més criminals que tots
contemplant com s'afinen els esperons de les potes del gall, aquests esperons més secs i més criminals que tots els ganivets de la pinxeria. Al mercat
mai en un ferm monument de roca viva. Sant Jordi, apreteu els esperons, som el jovent que ve al vostre darrera, ens sentim
a la part inferior, que permetia de muntar a cavall (remarquem que porta esperons) i que segurament es repeteix al costat que no es veu. Aquests talls
en aquest capítol. Quan la documentació d'arxiu esmenta selles, estreps o esperons és difícil de saber si es refereix a elements militars o civils, per bé
del Beatus de Torí, que munten a la brida, amb selles d'arçons alts i amb esperons senzills, no porten els cavalls protegits per cap mena de defensa. Això
II de Ribagorça. S'hi esmenten frens d'argent i granats, selles granades, esperons d'argent, descomptant-hi armes de gran riquesa. Els cavalls dels segells
etc.), i fins i tot allò que està en relació amb el cavall de lluita (esperons, sella, etc.). Els escriptors i els cavallers medievals no respectaren
esmenta la sella, el fre, la testera i a més els esperons. No en diu res de particular, i observa que "la testera guarda e
estintolada en el gambal del rossí de l'escuder. Encara que els esperons no són sempre un element militar, assenyalem, als inventaris, "dos
37), hi ha unes descripcions d'un fre i d'un parell d'esperons, que ens ajuden a comprendre la riquesa d'aquests elements de l'arnès
per la festa de Sant Jordi". L'absència de rest a la cuirassa i d'esperons i el faldatge llarg i en forma de tonell indueixen a creure que l'arnès
en forma de crisàlide o d'adult. El nom de l'alosa fa referència al seu esperó allargat, mentre que l'anglès en reté més aviat les plomes protuberants
que s'han aguditzat en veure que jo no sentia l'afany del diner ni l'esperó del lucre, emportat pels meus somnis i defalliments d'artista. Vaig
destresa! Ja he dit més enrera que Goethe era el meu turment i el meu esperó. Sovint em deia dintre meu i, àdhuc, ho confiava a un amic íntim: "Si
el cap de l'altre, aquella cresta de pinya del del costat, aquells esperons, aquelles barballeres blanques, aquell dit suplementari, aquelles potes
de cada bàndol, cavallers aeris claven els esperons per envestir-se, amb les llances en rest, fins que es barregen
limitades al sexe masculí. Un cérvol sense banyes o un gall sense esperons tenen febles possibilitats de deixar descendència. La selecció sexual,
de criar al vencedor, ha donat segurament coratge indomable, llargària d'esperó i vigoria d'ala per a copejar la pota armada; així com fa el brutal
on l'aigua té prou fondària per a córrer-hi de pressa. Aquí potser l'esperó continuava amb arcs, destruïts segles després amb motiu de guerres. La
maror; d'altres, vençudes, jauen traïdores a flor d'aigua. Com un immens esperó de cavaller o la cua d'una guineu mitològica, el cap de Milazzo
a Atenes, batuda la flor de la cavalleria franca —els "Cavallers dels esperons d'or". Darrera aquests vuit anys d'epopeia, Rubió i Lluch —vet ací el
Don Quixot Al Dr. Pere Domingo Rocinant, en sentir els esperons, arrenca amb treballs la correguda, i Don Quixot, baixa la llança, ben
de saltar-li damunt i especejar-lo. Però l'esforçat cavaller picà els esperons al cavall, aquest arrencà amb forta embranzida i ell donà al drac enmig
Els homes eren febles, petits, sense altra ajuda que la seva fe, l'esperó de la necessitat i el tros de ferro trencadís que havia forjat el seu
al grat de l'aire, proveïda de tota llei d'armes la cintura, amb uns esperons de pam que sonen bèl·licament a cada passa. I omple l'escena de la seva
va esser el poble de Vilanova. I per aquelles coses que té l mar, que per esperons que l'home tingui no li coneix mai el genit, es va anar calmant...
d'aquestes petites minúcies sense objecte i sense profit, que són l'esperó de les grans decisions dels homes. Ells menyspreen amb incurança de
un neguit. I que aquesta tardor me l'agreuja, per tal que hi acosta l'esperó tràgic de les idees de caducitat. La nit cau massa d'hora en aquest temps
—us ho dic encara que sembli ridícul— adjudicat a la ciutat pel déu com l'esperó a un cavall gran i de bona raça però un poc indolent per la seva mateixa
banda. Si guaiteu bé, encara veureu a les vores de la riera, dalt dels esperons de defensa, el carnisser i l'apotecari, impertèrrits pescadors de canya,
tot just si fas un pèlag pels pescadors de canya, rebatent-te contra els esperons o els espadats d'algun revolt. I pel juliol i entrant l'agost encara et
en comptaríeu una dotzena. Però l'obra de defensa més formidable era l'esperó, nom que donàvem a la paretassa de cent pams de llarg per vint de
de l'aigua enviada per un morro de pedra de l'altra banda. Si no fos l'esperó, totes les illes de sota casa, amb els seus vint jornals de terra, se
anat aigua avall i foren convertides en rieral. De dalt estant de l'esperó es dominaven un miler de passes riera amunt fins la reconada del Bosc
a un espectacle imponent, corríem corriol avall cap a l'hort i cap a l'esperó. Tots els nostres esguards estaven fits riera amunt. El que és l'aigua
dos remolins rabiosos que mosseguen l'escorça. Ja el tenim al davant. L'esperó de pedra tremola de la forta sotragada. La farda que arrossega a la
mantell a l'hort darrera de nosaltres, entrant a la callada pel cap de l'esperó. No hi fa res; un pam d'aigua i el fang fins el genoll no és major
d'un pollancre. Se li podien veure les cames vermelles arronçades i els esperons... No em vaig precipitar. El piuet de la mira li apuntava ben bé al
les hagués de clavar al ventre del cavall. Els peus no els duu guarnits d'esperons. La bèstia que munta no té pas mala fatxa de cavall; però és obedient com
amb què de vegades era tractat, es convertia per a ell en una mena d'esperó. Gairebé podria dir-se que el seu prestigi teatral s'havia format a còpia
A qualsevol moviment que fes, sentia aferrats als seus talons uns esperons invisibles, amb un joiós dringar inoportú. Per no ésser suspecte,
la fama. Les places i els carrers eren tothora plens del dring dels esperons, dels colors llampants de les sobrevestes, i d'aquelles paraules feres i
—És massa gros —deien tots. I el gall dindi que havia nat amb els esperons posats, i per tant es creia ben bé un emperador, s'estarrufà tot com un
de la saviesa, ans també solen ajudar a la pràctica de la virtut, com un esperó i un cert estímul o com una exhortació a la bona conducta. Això no
de bocadents ensems amb el genet. Ja no vull ni parlar de la brida, dels esperons que el punxen, de l'estable on l'empresonen, dels fuets, dels flingants,
botes les portaria ell. I també el seu barret d'ales amples i potser els esperons de plata. Tot ho tenia vist i pensat. Es constituí el tribunal militar,
sota la mirada del reu. Amb el cap inclinat, escarbotant la terra amb els esperons, feia créixer dintre seu una ràbia que, de vegades, li pujava fins a la

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »