Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
esperança F 9049 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esperança Freqüència total:  9049 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que no s'acaba mai d'esborrar és la pena de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels cabals. Ignoro com era Maira, però me la imagino no una borda ni
a adreçar els passos cap a la volta que ens empara. Perquè la nostra esperança no deu ignorar que, sota l'aparença del glaç de la mort, caliu de la
serena i tranquil·la, sense anguniosos complexos onírics, no perdia l'esperança de ser deslliurada a temps. "I l'heroi que m'ha de salvar serà una
que amb objectivitat ho reconegui. Em veia perdut sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la vida, i el sol, la claror damunt els prats
ànima, com al cel l'estrella solitària del capvespre, s'havia encès una esperança. En aquest capvespre de març Mila del Santo sabia ja per què baixava. El
que t'esperava. I ve't aquí que has vingut amb la primavera, quan les esperances es debilitaven; has vingut amb totes les coses belles: amb les flors i
l'ancià fou una terrible decepció, i va sentir-se defraudat en les seves esperances. Però, ¿és que l'ancià havia estat mai capaç de fregar tan sols el
contra ell d'indignació pel que havia gosat fer; així fou com totes les esperances que els parents de Tiago i Mila del Santo tenien posades en aquell
que Mila vivia tothora en la felicitat de tenir-lo a la vora o en l'esperança certa d'aquesta felicitat, i les hores li transcorrien així, com en un
Candi tornaria a trobar-se a casa. El cor de Sileta s'obria ja a aquella esperança quan reberen noves que el seu germà havia emmalaltit a la presó. La
records i amb un esdevenidor encara més ombriu, vell sense anys, sense esperança de res i sense fe? Tot allò que havia dit a Mila, no seria solament un
al final del camí hi havia sempre ell esperant-la; i el camí, amb aquesta esperança, se li feia planer i lluminós. Un altre motiu d'inquietud s'havia afegit
la presència del fill i per la seva companyia. Maria Àgueda, amb aquestes esperances, es deia que tal vegada Déu s'havia a la fi compadit d'ella posant límit
gent. Ja de temps, i malgrat la diferència d'edats, ella havia concebut l'esperança que el seu fill es casaria amb Sileta. La realització d'aquest somni fou
de la noia i en els seus pares, en el fons sentí ressuscitar les seves esperances i sospirà en secret perquè aquesta vegada els seus desigs es convertissin
Maria Àgueda tampoc en aquesta ocasió no s'abandonà en excés a l'esperança: pensava que tanta felicitat era massa per a ella i que el càstig dels
allò passaria; ell era desigual i inconstant. Qui sap! I en aquesta esperança, que feia brollar una feble llum en la seva ànima, Mila trobà la força de
Mila aixecà el cap i el mirà a través de les llàgrimes; un raig d'esperança semblà brillar en les seves pupil·les. Amb quina joia, amb quin ímpetu de
L'atmosfera que hi pesava semblà aclarir-se, i obriren els pits a l'esperança. —Qui sap si s'arranjarà tot encara! Déu ho faci! Mila aquell mateix dia
a oblidar-se de Mila i d'ell. Mila, si a Déu plau, no tenint ja esperança de veure'l, anirà curant, resignant-se... No hi ha com el temps i la
besos, tanta lluna i tanta aigua blava com en la d'ella; amb la mateixa esperança de felicitat, tan cansada i indiferent com si es tractés d'ella mateixa.
allà al fons del seu ésser, a manera d'una tènue llum, naixia una feble esperança. "Tal vegada torni", es digué. Sí: ell, tard o d'hora, havia
les forces se li acaben —és com si hagués anat caminant dies i dies—, i l'esperança de veure'l arribar es debilita a la seva ànima. La idea de que ha d'anar
va amb pas ràpid i s'enfonsa en el treball. Així ha passat l'hivern, i l'esperança de Mila no s'ha realitzat: ell no ha vingut. Mila es sent malalta i molts
tristesa, s'havia temperat, i fins i tot hi havia entrat una feble llum d'esperança. A aquesta llum es realitzà la reconciliació entre Candaina i Manuel del
Tal vegada el trobarà de seguida... Tal vegada... I amb aquesta esperança i aquesta fe, Mila del Santo emprendrà el seu camí. Abans que res, ha de
com més perduda es sentia, més desesperadament s'aferrava ella a la seva esperança. Però que diferent que era el camí de com ella l'havia imaginat abans de
no flaquegés el seu ànim, perquè pogués llançar-se cega cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe que, malgrat tot, no
feixugament per la sendera, remuntant el turó. Sempre se n'anava amb l'esperança de què, en tornar d'una d'aquestes sortides, li dirien que l'havien ja
palpitava el seu cor aquell matí de la seva partença, malgrat la dolça esperança que li il·luminava l'ànima, no l'havia ja de trobar. Era una nit
de tristesa, d'enuig, de desil·lusions. Només una cosa el menava: l'esperança d'una mica d'aquell repòs que tant necessitava, d'una mica de pau: i
que posà en aconseguir-ho, conegut l'estat en què es trobava. ¿Quina esperança, quin desig l'havia guiat fins a ella, sabent, com sabia, que les coses
, i sent com si una mà li estrenyés la gorja. "Mila, estimada."... L'esperança torna a brillar al seu davant, com una claror fugitiva. "I si ella"...
Maria i, a penes arribat aquí, tot el que formava la base de les seves esperances s'havia ja esfumat. Mila era fora (amb prou feines gosava pensar en
fulminada, fou perquè la seva ànima s'aferrà instintivament a una última esperança de trobar-lo amb vida, de poder-lo veure encara i tal vegada d'ajudar-lo
-lo amb vida, de poder-lo veure encara i tal vegada d'ajudar-lo; aquesta esperança la sostingué en aquell moment terrible, enmig d'aquella ensulsiada en la
veié el munt de pedres i s'hi acostà panteixant, amb aquella darrera esperança, aferrant-s'hi desesperadament i ja des de lluny el cridà, i aquesta
s'havia inclinat; havia ja llençat el nom maquinalment, a la nit, sense esperança ja i a l'atzar, sense saber per què, car sabia que ell no la sentia. Ho
per a construir-la. No vull exagerar. No tinc la pretensió d'esperar —amb esperança retroactiva— que un fuster d'aquelles èpoques hagués segregat seients com
en uns altres. Resulta evident que l'eufòria inicial, la gratitud i l'esperança projectades sobre la perspectiva alliberadora del "progrés", han anat
que es malfien del "progrés". Però, en general, tenim dret a unes esperances més somrients. La societat del futur no conservarà massa afinitats amb la
professen la majoria dels que hi creuen? En el fons, tot és qüestió d'"esperança". Així com hi ha una "esperança" —una forma d'"esperança"— que permet
creuen? En el fons, tot és qüestió d'"esperança". Així com hi ha una "esperança" —una forma d'"esperança"— que permet de pensar en la salvació eterna,
qüestió d'"esperança". Així com hi ha una "esperança" —una forma d'"esperança"— que permet de pensar en la salvació eterna, també n'hi ha una altra
I segueixo emprant, no cal dir-ho, el lèxic adequat al tema. L'última esperança al·ludida, tanmateix, és pensada només com una perspectiva predicable del
sigui un absurd. I, en última instància, aquesta "voluntat" —aquesta "esperança"— no passa de ser una expressió de vindicta: transferim a Déu-Jutge les
i animositat per cada costat de la pugna. Si veu en el frare rebel una esperança purificadora, veu alhora en l'Església romana la garantia institucional
escrigui llibres contra Luter; es limita a escriure'ls, però, amb l'esperança única d'atenuar la fúria dels seus enemics i, de retop, retenir la
narració pornogràfica, no. El propòsit de la pornografia és fomentar les esperances del sexe en el terreny de l'obsessió o de la il·lusió. No deixa de ser
estava entusiasmat el dia que circulà el rumor de l'armistici. Però l'esperança d'un final ràpid de la guerra s'ha esvaït bastant. Cap al tard, entre els

  Pàgina 1 (de 181) 50 següents »