×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esperançar |
Freqüència total: 130 |
CTILC1 |
| no es presentava cap nova complicació, no trigaria a aixecar-se. Tot feia | esperançar | que molt aviat Candi tornaria a trobar-se a casa. El cor de Sileta | | i els braços d'uns nois americans, conservats amb alcohol del més sec, i | esperançaven | , potser, que algú a darrera hora les estirés del braç i les fes pujar a | | Després de la dutxa i de les confessions de la mestressa, no | esperançàvem | gaire cosa del dinar que havíem encomanat; però, com que aquest hemisferi | | ridícul, i abandonàrem les altres piragües, que no es movien de lloc i | esperançaven | encara entabanar un mariner fantasista i gras de paga, perquè en els | | bella, malgrat la boira i els altres defectes que lamentem. Però no calia | esperançar | ; la malvolença inicial s'agreujava instintivament pel fet d'haver donat | | arribar com si no fos ningú. Que no et trobes bé? —insisteix, a punt d' | esperançar | la possibilitat d'un hereu. —Estic cansada —respon ella. —Avui al matí | | gradualment la llibertat d'acció, sense pensar si, al fons de tot, | esperançava | de provocar una revolta espectacular, una fugida escandalosa, o la mort | | de fora casa saben més que la família. —Però la Laura... —fa ell, volent | esperançar | . —No sopis a casa, avui —aconsella Teresa. —Prou temps ens quedarà demà | | de moriscos en els seus dominis valencians, i això devia contribuir a | esperançar | -los. Però els esdeveniments es precipitaren. En 1609 Felip III | | bres en carro triomfal." El daler de veure'l pujar i créixer, li fa | esperançar | llavors el miracle "més aviat de la poesia popular que de | | per timidesa; l'home madur, per prudència. El vell, que ja no té res a | esperançar | ni a témer, si amaga el seu pensament ha d'ésser per baixesa innata. | | la seva conducta era sempre adient a l'abast dels seus mitjans, i no n' | esperançava | més del que ells podien donar-li. Ple d'entusiasme, tenia però el bon | | d'una persona d'orde no comú. Només el veure'l em donà confiança i em féu | esperançar | . Vaig exposar el meu cas. No el contorbà gens ni mica: no produí més | | l'espectacle de l'animació i el bullici m'era beneficiós. Em distreia, m' | esperançava | . Per això molts de dies, en comptes d'anar a estudi, m'aturava en mig del | | Sembla que, mudant de campament, hom pugui mudar de condició. Qui | esperanci | això sofrirà un crudel desengany. L'esclavitud a la carn no és fàcil de | | Aquests homes, que tiren al ventre, segons sap el lector, no poden | esperançar | la mort fulminant de la bèstia. Per lo tant, sempre que entrarien en | | cuejaven anguiles i barbs; l'ermita, guaita de l'afrau, que li feia | esperançar | l'assistència a un aplec amb ballades i tir de rodella; el molí del | | a buscar feina. —Potser els pescadors de Banyuls ens en donaran — | esperançà | en Bau. —I si no, no t'espantis, Boi, que al bosc no hi manquen | | dos anys que el senyor baró es trobava a Terra Santa i podíem començar a | esperançar | el seu retorn, arribà la trista nova que els infidels l'havien fet | | , que encantaven." "El Jaumet, el noi, te'n recordes? creu que em feia | esperançar | de debò. A tretze anys manejava l'escopeta com un home. Tenia una mica de | | Ell té una dona amb la qual ésser feliç, i uns fills pels quals | esperançar | -se. Però el món, ¿és això, i prou? Ell no pot, en tancar | | de veure'ls tornar amb el botí revelador de la victòria; d'altra banda, | esperançaven | vagament algun fet que vingués a facilitar llur fugida. Al cap de vint | | tot esperant una mirada, un somriure del déu que pogués fer | esperançar | el privilegi excepcional de la presentació. Però el joc furiós | | enlluernar, enlluernador; enraonar, enraonador; esborronar, esborronador; | esperançar | , esperançador; lluitar, lluitador; menjar, menjador; pertorbar, | | col·leccionar; congestió, congestionar; afecció, afeccionar; esperança, | esperançar | ; meravella, meravellar; deler, delerar; estatge, estatjar; alegre, | | total. L'amputació es reservarà per a aquells casos que no permetin | esperançar | una bona viabilitat del peu o per aquells altres que, pel grau | | pobles gentils. Si mai això arriba, i molts indicis, àdhuc bíblics, fan | esperançar | -ho, es veurà molt probablement una represa de la gran missió inicial que | | està ja gemmat d'una plèiade de sants no gaire o no gens coneguts i | esperançar | que aquesta plèiade anirà creixent i manifestant-se i un dia provocarà | | Experimentava l'orgull de qui sap complir el seu deure heroicament tot | esperançant | honrosa victòria. Era ben natural, tanmateix, que Innocenci, amant de la | | de la seva enemiga, sempre més falaguer que el que ell hauria gosat d' | esperançar | . Açó li donà coratge. I després d'un període de repòs sentí de bell nou | | per damunt de lo corrent, i fins de tot lo que jo hauria lògicament pogut | esperançar | ... I he descobert una altra cosa extraordinària... he descobert que | | fóra ben trist que per un no-res així, perdés, no sols la sort que podia | esperançar | , sinó fins la bona anomenada? No, no; calia endegar de nou lo que havia | | però, no ens referíem gens ni mica a un guany immediat com és ara el que | esperançaven | els senyors de la Lliga i que els ha resultat una filfa, no! El nostre | | d'obrir molt els ulls. Hi era perquè tenia tant de dret com els altres a | esperançar | dels bons sentiments de la Quimeta. A sant de què, si no, li hauria | | tot i que els sap greu no haver-se enraonat l'estona del descans. | Esperancen | que a la segona pausa ho intentaran. Tant l'Un com l'Altre cada dia | | de l'edat mitjana, el treball manual ja no era res indigne, hom podia | esperançar | que l'activitat dels laboratoris en restaria afavorida; de fet, fou | | Ens n'ordena una part; i la ciència n'ordena una miqueta més —no tant com | esperançaven | Comte i els positivistes—; i la religió n'ordena un trosset més. I és | | assegurar que hi haurà, renyidíssimes discussions sens que hom pugui | esperançar | que tothom es posi d'acord. Altrament, resulta també estrany que els | | la mà, deixant la ingrata feyna pera després, sempre pera després, com | esperansant | vagament que algú més se'n cuydaría. Y tornava a resseguir els altars, a | | dòna sobre'ls de la mare; y bo y sense dirsho, més d'un cop havía | esperansat | una d'aquelles fugides de tot y de tothòm ab que somnían eternalment els | | de cop y volta sola y encarada ab la realitat. Ja no somniava, ja no | esperansava | , ja no temía, ab cap d'aquelles temenses imprecisables que la obsedían | | perdre. Després de posar-lo a frec de la felicitat, de fer-nos | esperançar | belles performances d'aquell personatge, el feia aixafar per un tramvia, | | encara de la llengua parlada; i els progressos realitzats ens permeten d' | esperançar | que els esforços presents no seran infructuosos. No ens deixem guanyar | | després de la seva mort és la més fèrtil que una pintura jove podia | esperançar | , donades les nostres circumstàncies. Amb més demagògia o amb no tanta | | Però els vicis de la Intel·ligència no són fàcils de perdre, i endebades | esperançaríem | que aquella disputa s'extingís del tot entre els savis. En efecte; fa | | la mobilització social que aquest turisme actiu representa, és impossible | esperançar | que la industrialització dels serveis progressin a la nostra terra amb | | del tràfec o mal proveïda d'artèries pròpies, difícilment podrà mai | esperançar | una afluència turística considerable. Per aquesta raó també, les | | En els moments actuals, pel que toca als ferrocarrils, Catalunya no pot | esperançar | gaire més que la realització del ja projectat transpirenenc del | | presenten. És de creure que en els moments actuals no passaria d'il·lusió | esperançar | que l'establiment d'uns concursos anuals, per a premiar els hotels que es | | turística; ara, però, dins un règim de més perfecta democràcia, podem | esperançar | una acció general legislativa més harmonitzada amb les realitats vives. |
|