DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esperar M 21 oc.
esperar V 37929 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esperar Freqüència total:  37950 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

escarmentar el darrer, en inferir-li un màxim ultratge. El prudent noi va esperar una distracció, una única capcinada del vell, el va castrar de soca-rel i
celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos trets, davant els
les gavines. El brivall l'havia clissat d'ençà de l'aparició de l'altre i esperava que es decidís a abordar-lo. Perquè, expert en les angúnies que
Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova vida. Jacint Com que esperava visita, Jacint, daurat i dori, tothora pulcre i net, s'havia tanmateix
Bòreas i Zèfir. Un cop acabat el llarg agençament, el jove es disposava a esperar amb una humil paciència. El déu el tractaria amb un apassionat afecte,
no s'hi aturarà gaire, perquè endevina el llarg i complex futur que l'espera. Sí, la vida pròpia és certament un rierol, però sovint triga molt, per
característica —no afirmem pas que exclusiva— de la seva raça. Tot esperant el drac, Andròmeda, serena i tranquil·la, sense anguniosos complexos
No hauré de rumiar per entendre-la i m'hi entreabaltiré: una delícia." "Espera't o passa endavant. No ens hi perdrem", li va respondre el jove nebot
el matí i tota la tarda que t'observo. Mires en direcció al mar, com si esperessis l'arribada d'algun vaixell. O d'algú", continuava, reticent, la mare. "I
tota la volta del cel, i l'aire serà un punt dolç massa fresc. No has d'esperar res ni ningú que no sigui de dintre el país. Ni tan sols la visita
domini sobre el comerç dels nous, rars i útils metalls, m'era lícit d'esperar, em penso, sense haver rebut nafres i danys en les batalles, no pas jove
els calçats o enllà d'enllà, una gent que s'avorreix més que vostès m'espera per acollir-me i barrejar-me oblit endins, gota confosa en un mar sense
calia pas. El germà, força més tou, em basta." "I a mi què m'espera, a quines danses, a quines bodes assistiré? Quin serà l'home que
quan jugaven els infants, arribava la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava, Mila del Santo sortia al balcó, i ja des de lluny podia descobrir-lo.
cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on Mila sortia a esperar que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a
que passés ell. Uns dies passava; d'altres, no. Però ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això era censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i
enamorat— havia estat Tiago de Candaina, que va saber suportar-ho tot i esperar. Per fi semblava que Mila havia d'ésser seva, en premi a l'amor i a la
de març. A l'altra banda del riu, assegut a la vora d'un pi centenari, esperà que es fes de nit. Quan els darrers sorolls s'hagueren apagat damunt del
les ombres, Tino Costa deixà el seu refugi i avançà fins a l'embarcador. Esperà la barqueta del pas, que en aquella hora començava ja a espaiar els seus
l'havia cridat aleshores a Santa Maria; li semblava com si aquí l'esperés la promesa de no sabia quines profundes alegries. Llavors el carrer on
llar, la llum que li indicava que sa mare vivia i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar era en ella la mateixa cosa. Ella —Maria Àgueda—
indicava que sa mare vivia i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar era en ella la mateixa cosa. Ella —Maria Àgueda— hauria acabat de sopar;
el gest de córrer cap a ell. Tino Costa no féu el més petit moviment: l'esperava dempeus, sense pestanyejar, empunyant la falç i amb una fermesa i una
s'enganxava una flor al pit; després sortia al portal, on Mila del Santo esperava les seves amigues que l'anessin a buscar. Arribades elles, totes plegades
estima, creu-me a mi. ¿Per què no calles quan ell s'enfada, i no esperes que se li esvaeixi la ira? Només amb això seríeu feliços. Quan et faci un
hi llegís la seva ansietat davant l'horror del buit i la solitud que l'esperava, privada de la seva companyia, i no digué res, per ell, a causa de
promesa de candeles a sant Antoni per aconseguir-lo; més d'una hauria esperat desperta al llit en les nits de festa per veure si la ronda es deturaria
entre tota la pobrissalla de Santa Maria, que, ja des de molt abans, esperaven a la porta llançant víctors i fent-se'ls la boca aigua. Acabat el
en què podria celebrar-se el casament, car no existia ja cap motiu per a esperar més. Els promesos tenien l'edat; els sogres envellien ràpidament, i la
de la porta en una actitud de graciós abandó, i, això no obstant, com si esperés quelcom. Ell no veié que tenia la pell fina, que el seu rostre era blanc
anys que et coneixia." I hauria afegit, encara: "Que feia temps que t'esperava. I ve't aquí que has vingut amb la primavera, quan les esperances es
son. L'endemà, cap al capvespre, Mila del Santo davallà de nou al portal. Esperà una llarga estona mirant cap amunt i tornant a mirar, i quan l'aire
moments. Tenia la certesa que, com el dia abans, ella seria a la porta esperant-lo; que només hi aniria per ell. I al darrer moment Tino Costa no es
treva a la graciosa i delicada figura, posada a la vora de la porta, esperant-lo; ell sabia ja que l'esperava, com amb les mans esteses i ofrenant-li la
figura, posada a la vora de la porta, esperant-lo; ell sabia ja que l'esperava, com amb les mans esteses i ofrenant-li la tendresa i l'amor més sincers,
de Tino Costa a Santa Maria, s'havia esvaït tot. Mila del Santo ja no espera les seves amigues; no espera ja que passin a buscar-la, com solien, cap
s'havia esvaït tot. Mila del Santo ja no espera les seves amigues; no espera ja que passin a buscar-la, com solien, cap al tard; ja no espera, en
; no espera ja que passin a buscar-la, com solien, cap al tard; ja no espera, en fer-se nit, Tiago de Candaina, dreta vora la porta com tantes voltes
en fer-se nit, Tiago de Candaina, dreta vora la porta com tantes voltes l'esperà. Ara, Mila del Santo, si baixa a la porta, ho fa per esperar el seu
voltes l'esperà. Ara, Mila del Santo, si baixa a la porta, ho fa per esperar el seu darrer amor —el seu darrer i el seu primer amor, com ella pensa— i,
amor —el seu darrer i el seu primer amor, com ella pensa— i, mentre espera, el rostre li resplendeix. Un sentiment d'estupor semblà recórrer tot el
i obstinada en el seu amor; amb el seu amor, que aquella nit devia estar esperant-la a la plaça. I ella no podia sortir perquè al seu damunt pesava
responia. I era només una nena: una nena, però tenia el seu amor esperant-la a la plaça. —Si em pega, com si no em pega, jo a la
dol, plantada davant la porta. Som al bon temps: totes les noies esperen les festes, perquè així podran sortir amb els promesos; esperen les nits
les noies esperen les festes, perquè així podran sortir amb els promesos; esperen les nits en què l'alegre ronda s'aturarà sota els seus balcons... Només
nits en què l'alegre ronda s'aturarà sota els seus balcons... Només tu no esperes ja ningú... L'escoltava? No l'escoltava? La vella callà i intentà
, tia Càndia; cada nit, nit de festa, perquè la porto al meu cor. Ja no espero, perquè tot ha arribat i ho tinc en mi i per sempre." Això li hauria dit
A sa mare, no hi havia dubte, ja li havien portat la nova, i estava esperant-la indignada. A Mila, la cançó li tornava de sobte al pensament: Al
i, amb l'enuig, a sentir enyor de la seva mare. Estaven asseguts a taula esperant el sopar, quan Tinet va acostar-se al seu oncle i, amb la mà sobre el seu
així, tan de sobte? —Vull anar amb la meva mare. L'oncle li digué que s'esperés encara una mica, que només era qüestió d'un parell de dies. L'endemà Tino

  Pàgina 1 (de 759) 50 següents »