DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esperit M 29042 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esperit Freqüència total:  29042 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els inefables esperits ingenus i conciliadors bacavà o bacavès. El titellaire proposa
I que guardin tothora, com a virtut suprema, la lliure serenor de l'esperit." Hades "He fet el meu passeig quotidià per les últimes profunditats
"Vola sempre damunt el teu cap, per enterbolir-te la intel·ligència i l'esperit. Una vegada comès el crim, deixes de ser tu mateix, ets un cec amb la
com el pes del tedi, l'aversió a una feixuguesa parada i buida que els esperits senzills, les ànimes candoroses, anomenen felicitat. Orfeu No dubtem pas
déus. La mesura restablerta a un preu avinent, m'endinso en l'ombra amb esperit pacífic, sóc ja silenci clos d'aquest reialme etern." Clitemnestra "Que
Feia anys que havia sortit d'allí, i avui tornava amb una fatiga d'esperit més profunda, amb un desengany més. Tino Costa aquesta nit es dirigia a
davant el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu esperit la seva humil pregària! A despit de tot, Mila era llavors la gala de les
encara en la seva vida, en una profunda torbació que li emplenà l'esperit. Ell en Mila va veure, sí, aquell no sabia què d'exòtic i misteriós que
i es repetí, encara —i ara, allà en les pregoneses més recòndites del seu esperit—: "És ell: és Tino Costa!" Allí era, doncs, aquell que tots
et recordes de mi? Ella el mirà tremolosa, amb una pregona agitació a l'esperit, tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia
amb calma. La claredat dels seus judicis, així com la fortalesa del seu esperit, la devia tant a la seva experiència de la vida com a les seves lectures.
i de desesper. La vista d'aquell home en tals moments causà en el seu esperit una profunda impressió i s'esforçà de seguida per entrar-hi en contacte.
a llur contacte sentim com si una nova primavera florís en el nostre esperit. Som com les campanes de Sens de la llegenda, que només sonaven bé al
de l'antiga saviesa, que ressonava amb lúgubres accents en el seu esperit: "Ai de l'home sol!" Des del fons de la seva desolació el pensament li
ara al pedrís de la porta, les estrofes de la cançó li cantaven per l'esperit i difonien per tot el seu ésser una misteriosa excitació. Era una barreja
el desig de veure el seu amat. La cançó s'anava fent llunyana en el seu esperit, s'anava perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una
desig abassegador de fondre's en ell, de morir, de desfer-se en carn i en esperit sota la seva carícia. Mila, en els seus somnis, sempre l'evocava així.
través dels anys; per últim, havia sofert també directament en carn i en esperit aquella crueltat i havia tremolat d'ira impotent i de furor; sobretot, en
i sota aquella llum que no es sabia si davallava del cel o brollava de l'esperit de les víctimes. Els rostres estaven suats, desfigurats per la ira; els
del seu germà, Manuel del Santo era un home jovial i bondadós, d'un esperit clar, sense ombra de malícia. Al cap de poc temps de casat havia perdut
ja més. Màrius, Tino Costa l'havia estimat per la seva delicadesa d'esperit, per l'afectuositat i la dolcesa de la seva condició, però l'havia
també perquè en la companyia d'ell Tino Costa sentia despertar en el seu esperit com un ressò de les seves mortes alegries. Penjada en un clau, a un
com en aquells dies quan sentia que l'alegria prenia dolçament en el seu esperit, que creixia i l'arravatava, i ell s'aixecava i començava a dansar, a
completament i sentia que l'angoixa, sempre present al fons del seu esperit, anava a poc a poc dominant-lo; com el créixer d'una nuvolada en un cel
i de comprensions vaig endevinar en la seva mirada que em trastornà l'esperit. Em sembla que si hagués tingut pare i mare, i germans i germanes, i
fill i veure's a través d'aquest silenci com en un altar, com està en l'esperit d'ell, per a viure per sempre en el gaudi d'aquesta certesa. La vida de
de la nit horrible, la impressió aplanadora de la qual pesava encara en l'esperit de Mila, li ha creuat una vegada més per la ment. Ara li sembla sentir
l'havia sentida en pensaments. Mai més —ho sentia bé—, mai més, en el seu esperit, no podria separar-se'n. Més d'una vegada, en els seus moments de
ànima es resolia en un desig immens de morir, de desfer-se en carn i en esperit i fondre's en la seva benaurança. No pogué contenir-se: li passà el braç
parlat. I ell torna a mirar-la. Cada cop que pretén endinsar-se així per l'esperit de la seva filla topa amb l'obstacle irreductible: amb aquella
surt encara és fosc. "Déu m'ajudarà." I espera l'hora amb tremolor d'esperit, però ja sense vacil·lar, fixa la ment en la seva idea. Té ja a punt tot
Mila del Santo, com més abatuda es sentia de cos, més segura anava d'esperit. Ella només veia el cim, la fi dels seus treballs i sofriments: la dolça
com una ombra de si mateix, sinó que a ell la fatiga li guanyava també l'esperit; ell tornava amb l'ànima malalta de tristesa, d'enuig, de desil·lusions.
amb més puresa, més llum en les seves faccions. Tal vegada el seu estat d'esperit donava, per contrast, més relleu encara a les virtuts de la noia. Però
aquell darrer vers repetit de la tornada havia estat ressonant en el seu esperit tanta estona després, i amb un ressò de terrors tan angoixosos? Passat el
en una mena de joc joiós: una emoció continguda embargava el seu esperit, i l'obra semblava anar-se modelant per ella sola, com sota un alè
sistemàtic, mesquí i tot, pot obeir i ben sovint obeeix a un simple esperit de previsió; certs tipus d'empresa capitalista, en els rams de la
i la podem repetir entre les nostres amistats si volem passar-hi per esperits noblement decebuts. Però jo no me l'acabo de creure. En tot cas,
ira de Déu", que el lèxic religiós modern ha heretat dels jueus, els esperits sensibles haurien de preferir l'ús de la paraula "indignació" en
no l'abandonà formalment—, però tocat d'heterodòxia; per als luterans, un esperit afí, sovint un mestre, un inspirador, però incapaç de trencar amb
més de la presumpta consumpció de la nostra societat: el predomini de l'esperit antimetafísic venia a ser, segons ell, un dels molts senyals que
el fet és aquest: que la metafísica —la Metafísica— aixeca el cap. L'esperit antimetafísic vaticinat per Spengler té, entre nosaltres, una certa
la derrota i la defecció, en surt corregit: la represa econòmica i l'esperit il·lustrat dels nostres setcentistes hi representen una
que afirmava sant Tomàs d'Aquino, la veritat, la digui qui la digui, de l'Esperit Sant procedeix. Bé. D'altra banda, cal no oblidar que tota política que
esperar, naturalment: pot donar-se per inevitable. Quan sentim ponderar l'esperit quixotesc d'alguna persona, hauríem de malfiar-nos-en tot d'una. Un
més allunyada de la Prehistòria, segons sostenia l'Eugeni d'Ors—, els esperits més sensibles i cultivats van distingir-se per la seva simpatia envers la
de noblesa purament "natural", el timbre de ser "temple de l'Esperit Sant". Sant Pau ho comenta llargament en les seves epístoles. Ara —vull
home, sinó algú que és això i, en un plus de dignitat, "un temple de l'Esperit Sant". I la idea d'un "temple de l'Esperit Sant" enfangat en el
dignitat, "un temple de l'Esperit Sant". I la idea d'un "temple de l'Esperit Sant" enfangat en el fornici havia de resultar, necessàriament,
—, sinó d'un home que és, de més a més, això, "temple de l'Esperit Sant". El moralista s'espantava de la caiguda, la reprovava aïradament,

  Pàgina 1 (de 581) 50 següents »