×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esperit |
Freqüència total: 29042 |
CTILC1 |
que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els inefables | esperits | ingenus i conciliadors bacavà o bacavès. El titellaire proposa | I que guardin tothora, com a virtut suprema, la lliure serenor de l' | esperit | ." Hades "He fet el meu passeig quotidià per les últimes profunditats | "Vola sempre damunt el teu cap, per enterbolir-te la intel·ligència i l' | esperit | . Una vegada comès el crim, deixes de ser tu mateix, ets un cec amb la | com el pes del tedi, l'aversió a una feixuguesa parada i buida que els | esperits | senzills, les ànimes candoroses, anomenen felicitat. Orfeu No dubtem pas | déus. La mesura restablerta a un preu avinent, m'endinso en l'ombra amb | esperit | pacífic, sóc ja silenci clos d'aquest reialme etern." Clitemnestra "Que | Feia anys que havia sortit d'allí, i avui tornava amb una fatiga d' | esperit | més profunda, amb un desengany més. Tino Costa aquesta nit es dirigia a | davant el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu | esperit | la seva humil pregària! A despit de tot, Mila era llavors la gala de les | encara en la seva vida, en una profunda torbació que li emplenà l' | esperit | . Ell en Mila va veure, sí, aquell no sabia què d'exòtic i misteriós que | i es repetí, encara —i ara, allà en les pregoneses més recòndites del seu | esperit | —: "És ell: és Tino Costa!" Allí era, doncs, aquell que tots | et recordes de mi? Ella el mirà tremolosa, amb una pregona agitació a l' | esperit | , tota trasbalsada. Volia fugir i volia romandre; volia callar i volia | amb calma. La claredat dels seus judicis, així com la fortalesa del seu | esperit | , la devia tant a la seva experiència de la vida com a les seves lectures. | i de desesper. La vista d'aquell home en tals moments causà en el seu | esperit | una profunda impressió i s'esforçà de seguida per entrar-hi en contacte. | a llur contacte sentim com si una nova primavera florís en el nostre | esperit | . Som com les campanes de Sens de la llegenda, que només sonaven bé al | de l'antiga saviesa, que ressonava amb lúgubres accents en el seu | esperit | : "Ai de l'home sol!" Des del fons de la seva desolació el pensament li | ara al pedrís de la porta, les estrofes de la cançó li cantaven per l' | esperit | i difonien per tot el seu ésser una misteriosa excitació. Era una barreja | el desig de veure el seu amat. La cançó s'anava fent llunyana en el seu | esperit | , s'anava perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una | desig abassegador de fondre's en ell, de morir, de desfer-se en carn i en | esperit | sota la seva carícia. Mila, en els seus somnis, sempre l'evocava així. | través dels anys; per últim, havia sofert també directament en carn i en | esperit | aquella crueltat i havia tremolat d'ira impotent i de furor; sobretot, en | i sota aquella llum que no es sabia si davallava del cel o brollava de l' | esperit | de les víctimes. Els rostres estaven suats, desfigurats per la ira; els | del seu germà, Manuel del Santo era un home jovial i bondadós, d'un | esperit | clar, sense ombra de malícia. Al cap de poc temps de casat havia perdut | ja més. Màrius, Tino Costa l'havia estimat per la seva delicadesa d' | esperit | , per l'afectuositat i la dolcesa de la seva condició, però l'havia | també perquè en la companyia d'ell Tino Costa sentia despertar en el seu | esperit | com un ressò de les seves mortes alegries. Penjada en un clau, a un | com en aquells dies quan sentia que l'alegria prenia dolçament en el seu | esperit | , que creixia i l'arravatava, i ell s'aixecava i començava a dansar, a | completament i sentia que l'angoixa, sempre present al fons del seu | esperit | , anava a poc a poc dominant-lo; com el créixer d'una nuvolada en un cel | i de comprensions vaig endevinar en la seva mirada que em trastornà l' | esperit | . Em sembla que si hagués tingut pare i mare, i germans i germanes, i | fill i veure's a través d'aquest silenci com en un altar, com està en l' | esperit | d'ell, per a viure per sempre en el gaudi d'aquesta certesa. La vida de | de la nit horrible, la impressió aplanadora de la qual pesava encara en l' | esperit | de Mila, li ha creuat una vegada més per la ment. Ara li sembla sentir | l'havia sentida en pensaments. Mai més —ho sentia bé—, mai més, en el seu | esperit | , no podria separar-se'n. Més d'una vegada, en els seus moments de | ànima es resolia en un desig immens de morir, de desfer-se en carn i en | esperit | i fondre's en la seva benaurança. No pogué contenir-se: li passà el braç | parlat. I ell torna a mirar-la. Cada cop que pretén endinsar-se així per l' | esperit | de la seva filla topa amb l'obstacle irreductible: amb aquella | surt encara és fosc. "Déu m'ajudarà." I espera l'hora amb tremolor d' | esperit | , però ja sense vacil·lar, fixa la ment en la seva idea. Té ja a punt tot | Mila del Santo, com més abatuda es sentia de cos, més segura anava d' | esperit | . Ella només veia el cim, la fi dels seus treballs i sofriments: la dolça | com una ombra de si mateix, sinó que a ell la fatiga li guanyava també l' | esperit | ; ell tornava amb l'ànima malalta de tristesa, d'enuig, de desil·lusions. | amb més puresa, més llum en les seves faccions. Tal vegada el seu estat d' | esperit | donava, per contrast, més relleu encara a les virtuts de la noia. Però | aquell darrer vers repetit de la tornada havia estat ressonant en el seu | esperit | tanta estona després, i amb un ressò de terrors tan angoixosos? Passat el | en una mena de joc joiós: una emoció continguda embargava el seu | esperit | , i l'obra semblava anar-se modelant per ella sola, com sota un alè | sistemàtic, mesquí i tot, pot obeir i ben sovint obeeix a un simple | esperit | de previsió; certs tipus d'empresa capitalista, en els rams de la | i la podem repetir entre les nostres amistats si volem passar-hi per | esperits | noblement decebuts. Però jo no me l'acabo de creure. En tot cas, | ira de Déu", que el lèxic religiós modern ha heretat dels jueus, els | esperits | sensibles haurien de preferir l'ús de la paraula "indignació" en | no l'abandonà formalment—, però tocat d'heterodòxia; per als luterans, un | esperit | afí, sovint un mestre, un inspirador, però incapaç de trencar amb | més de la presumpta consumpció de la nostra societat: el predomini de l' | esperit | antimetafísic venia a ser, segons ell, un dels molts senyals que | el fet és aquest: que la metafísica —la Metafísica— aixeca el cap. L' | esperit | antimetafísic vaticinat per Spengler té, entre nosaltres, una certa | la derrota i la defecció, en surt corregit: la represa econòmica i l' | esperit | il·lustrat dels nostres setcentistes hi representen una | que afirmava sant Tomàs d'Aquino, la veritat, la digui qui la digui, de l' | Esperit | Sant procedeix. Bé. D'altra banda, cal no oblidar que tota política que | esperar, naturalment: pot donar-se per inevitable. Quan sentim ponderar l' | esperit | quixotesc d'alguna persona, hauríem de malfiar-nos-en tot d'una. Un | més allunyada de la Prehistòria, segons sostenia l'Eugeni d'Ors—, els | esperits | més sensibles i cultivats van distingir-se per la seva simpatia envers la | de noblesa purament "natural", el timbre de ser "temple de l' | Esperit | Sant". Sant Pau ho comenta llargament en les seves epístoles. Ara —vull | home, sinó algú que és això i, en un plus de dignitat, "un temple de l' | Esperit | Sant". I la idea d'un "temple de l'Esperit Sant" enfangat en el | dignitat, "un temple de l'Esperit Sant". I la idea d'un "temple de l' | Esperit | Sant" enfangat en el fornici havia de resultar, necessàriament, | —, sinó d'un home que és, de més a més, això, "temple de l' | Esperit | Sant". El moralista s'espantava de la caiguda, la reprovava aïradament, |
|