×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb espernegar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
morir al cap de tres dies a conseqüències de les ferides rebudes... Ell | espernega | dificultosament sota les natges de la dona que li pesa com un pòlip, | a dolls i a devessalls; la sentiu zumzejar com un pit ple, la veieu | espernegar | empesa per les forces abrivades que l'aturmenten... Quin delit! Tot canta | damunt un talús de la carretera; ella boca enlaire, arrapada al meu coll, | espernegant | i esbufegant... Però, la remor dels picarols dels matxos de la diligència | sang. Sota els seus peus el fullac és tot trinxat, com si l'home hagués | espernegat | , encara. —No són pas bromes, Kat —dic jo. —Tampoc no ho és un | vívida. Li semblava que cuetejava, movia les ganyes i obria la boca i | espernegava | dins de la seva consciència fins que va poder mostrar-la a la seva mare, | I el seu fill Apol·linar, conduït per dos membres de la Creu Roja, | espernegant | i resistint-se a desgrat de tenir els cabells encesos. I la seva nora | una iguana creuava el seu camí i el cavall feia un fals moviment i queia | espernegant | . El genet —ell mateix en el seu miratge— saltava àgilment i quedava | de sofriment, esdevé un propietari; és igual, dic, que un altre que no s' | espernega | ni sua ni estalvia ni té ganes de fer-ne un brot i si en fa no té senderi | no l'enganyava! —digué l'home enternit. Cert, era sa pobra dòna, la qual | espernegava | damunt del llit arrencant-se els cabells i mossegant un mocador amb el | a lo infinit; jo bramulava com un foll furiós, enlairant els braços, | espernegant | , plorant, saccejant la barana del yatch i fent-la blincar i cruixir, | i un delit prou estrany. A cada toll que hi hagi | espernegarem | tant que escatxigarem tots els mussols del veïnat. | se despengen sobre l'amo que rodola totseguit fins al pròxim replà, | espernegant | , brollant sanch a doll fet y llançant horribles planys rogallosos. | un somriure idiota entre les barbes. No em maleïu en veure que | espernego | ni vulgueu ser més durs que el tribunal. El sentit de | de ganxo i va semblar que tot el terra retrunyia. El reu es va espantar. | Espernegant | , en una instintiva acció de defensa, va donar un cop al jutge, que va | una pluja de cops de puny a la cara—. Ja veuràs aquesta melindrosa com | espernegarà | de gust d'aquí a una estona. Quan em va esqueixar la brusa i els | Què fas? Que t'has tornat boig? —va dir a l'hereu, en veure aquella bèstia | espernegant | entre les flames, tot rostint-se de viu en viu. L'home la va amenaçar de | sabria distreure els clients explicant casos xocants que els farien | espernegar | de tant riure. Però en poc temps de viure a la ciutat, s'ha fet càrrec | els ulls com dient: ja?, ja n'has tingut prou? Mentrestant, el xic li | espernegava | a tocar de la cara i ella perdia l'equilibri i estava a un pèl de quedar | el tarter de culleretes de cap gros i les mares granotes amb el seu | espernegar | furtiu, el raücar i la son de tanta estona. I encara, com en les basses, | una bona Natalie disposada a fer-me trobar. Com pots veure, no faig sinó | espernegar | en un toll, i no sé pas com sortir-ne. Potser cal fer amb aquest tema allò | l'automòbil. Un cop sec indica que es pot frenar i recollir l'animal que | espernega | metres enrere. Tant si s'ha caçat a la soleiada del jaç com d'una | terra mirant-me. Llavors m'hi he assegut a sobre i l'he escanyada. Mentre | espernegava | he començat a comptar enrere. No sé per què. Cinc, quatre, tres, dos, un | els cadells capturats en un filferro de la tàpia per deixar-los-hi, | espernegant | , fins que morien, un parell o tres de dies més tard. A l'hort hi havia | carreteres. Vergonya per a als catalanistes de teia vella, quan el país | espernegava | entre vida i mort, ells es trobaren a la terra de ningú. Els d'un bàndol | hi era alta i vas notar alguna cosa que se t'enfilava per una cama. Vas | espernegar | a l'acte i una serp va sortir llençada enllà. Aquesta bèstia sempre t'ha | va ser tan violenta que va tombar-lo de panxa enlaire. Mentre l'animal | espernegava | entre ganyols que trencaven l'ànima, el Joan es va girar cap al cadàver | Demana pel senyor Claudio. Em penso que mossèn Farràs torna a | espernegar | . N'estàs segur, l'has vist? No, no l'he vist i no n'estic segur | saps? És clar. Naturalment. Tothom veu fantasmes, pensa l'Esteve. —Encara | espernego | , ves —diu. —I què fots, aquí? No deu pas ser una visita de cortesia | Avui, igual. Ningú no hauria donat un duro per nosaltres, i mira, encara | esperneguem | . No hi ha cap pla preconcebut, i millor que sigui així. Qui dia passa, | la de Sanjurjo, José Antonio i d'altres companys de viatge que encara | esperneguen | : Yagüe, Solchaga, Queipo, tota aquesta caterva delinqüencial. Els posaran | gestant al ventre de la més madura, salta de goig i no té altre remei que | espernegar | d'alegria donant cosses al ventre de la seva mare. És l'esclat de la llum | feble per no dir agònica, i va clissar el perfil del capità Jin Ai, que | espernegava | com un gafarró ferit amb una cama sota la muntura, ensangonada i inerta. | d'endreçar aquest desastre de guerra. —Sí —va sospirar Li Si—. Esgüella i | espernega | com una gallina decapitada. El conseller ho havia dit referint-se al | vist plorar mai, l'oprimia una angoixa tenyida de tristesa. Només el nen | espernegava | , pel delit de saltar a la bassa a pescar peixos de colors amb les mans | Va amollar un gemec somort, després un alarit desesperat i finalment va | espernegar | tot sencer tan fort que es va arquejar mig pam. Quan es va esfondrar a | pell: s'hi quedava enganxada i li començava a rostir la carn. L'emperador | espernegava | i xisclava com un condemnat, és clar, i Li Si va agafar l'espasa d'or que |
|