DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esperonar V 640 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esperonar Freqüència total:  640 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Costa anava a trobar-se amb ella; anava, com sempre, sense entusiasme, esperonat pel desig, i també per no sabia quina necessitat de companyia, de
a l'oci confortable produirà, per contra, amables fruits culturals, i esperonarà el treball. L'avarícia ofereix una façana sinistra: l'estalvi i la
per la calçada, genet sense armes, la por, li esperonava les anques. Per entre el verd llimoner el vent xiula una
es trobava vinculada a la terra que les nodria, a la feina que les esperonava, mitjançant les quatre parets fermes de la masia, de l'habitacle, on
mental.)] A caçar! No m'explico com la intensitat del meu desig esperonat per l'estimació que et professo no ha arribat encara a congriar la virtut
la flaca i inventava i exagerava, de vegades innocentment, de vegades esperonat per les seves pretensions literàries, i procurant, però, no trair-se mai,
de la guerra, que es disfressaven de babarota aristocràtica, esperonades per la mentalitat de la gent de la dictadura. Entre els diferents grups,
al seu amic, dita d'una manera impune, fou el que li serví per esperonar-li l'ànim i per decidir-se a plantar cara a Antoni Mates, en una escena
i fins simpatitzant amb el comunisme. Moltes dames i moltes jovenetes, esperonades pels jovenets de la primera volada, parlaven de Rússia amb un entusiasme
pare té un cavall, com el vent corre. Passa pel bosc amb el llamp, que l'esperona. El meu pare té un cavall que, com la vista, arriba al cim més llunyà tot
nosaltres mateixos i ens ensenye de comprendre'ns, que ens console i ens esperone. La vanitat de pintar per als museus és massa recent en els nostres
de la llança pres al rest de la cuirassa. En aquesta actitud, el cavaller esperonava el cavall, i en arribar a una distància molt curta del seu adversari (que
setmanas lo sentiment de simpatía que despertá la primera entrevista, esperonat per la privació d' un contacte freqüent, exaltat per las ilusions que l'
de dalt á baix y, al topar ab una alusió prou trasparent, son giny, esperonat pe'l meteix egoisme, hi tirava un vel pera presentarla fosca, dubtosa,
No cal dir amb quina vivacitat s'afanyen, sobretot si la necessitat les esperona. Elles no coneixen repòs. Passen d'una feina a l'altra. Hom les veu
I si no vingués? Guiomar Com vol que no vingui! El desig l'esperona. El missatger l'haurà trobat a mig camí del castell. I ara, bon punt ha
que ha tingut la seva gestió l'estafeta gira cua i, braços enlaire, esperona el cavall en una galopada molt vistosa que deu prosseguir pel carrer de
devoció ingènua que, abans de l'època del cinemascope, era molt fàcil d'esperonar a base de daurats, d'ascensions per la maroma, càntics i lluminàries. El
i tant se val: senten per damunt de tot la solidaritat islàmica, i els esperona el redreçament nacional de Turquia. Del bei en parlen amb una reserva
a dalt de cavall, i passava per la ciutat, la va veure i la va seguir esperonant el cavall amb passió i frenant-lo perquè no corrés més que la dama i
clima que, en lloc de fer-nos gosar, ens fa veure el món tal com és i esperonats pel dolor que ens ha d'acompanyar fins a darrera hora, com ho han vist i
abans de conèixer la realitat i d'examinar les arrels del dolor que els esperona, inventen el que en termes moderns se'n diu l'exaltació de la vida, que
de la llengua pròpia havia despertat l'enyorança de glòries pretèrites i esperonava l'anhel d'una renaixença més gloriosa encara. El sentiment de la llengua
d'/El Europeo\. Records familiars i records personals que, esperonant la pruïja d'investigació literària, han fet de Rubió i Lluch
catalana hi ha hagut a Catalunya un seminari, on els deixebles, esperonats pel mestre, treballen damunt les fonts originals, s'encaren amb la
han passat mil anys..." El gust de llegir, que els clàssics desperten, esperonat, encara, pel curs panoràmic d'Història general de la literatura que
i aquella altra carrera només una possible manera de viure. L'una esperonava les nostres inquietuds, l'altra satisfaria les nostres necessitats. Sense
títols que més l'honoren. En saber tardanament la seva mort, tot d'una m'esperonà el desig d'escriure una semblança d'en Reventós. Immobilitzat, però, al
cada persona, cada conversa ens obre noves perspectives, satisfent i esperonant alhora el neguit adolescent d'estudiar i de viure. Francesc Carreras i
des d'aquest altre punt de vista, tan oposat a l'anterior, ja no ens esperona el deure de pensar les coses com són o d'acord amb llur realitat
dels llibres de l'any que mostrin les millors realitzacions i esperonin noves activitats amb la creació de premis per als artistes del llibre.
equilibri d'espiritualitats i de forces que asseguraria la pau interna i esperonaria la progressió de l'Estat federal. D'aquesta creació ho fa derivar tot: el
el nostre poble, que no sent la negació de l'odi, es mogui només quan l'esperonen fretures o molèsties immediates. En aquest sentit, la solució més
en la segona el guiava el seny, i en la tercera —i una mica en totes— l'esperonava l'instint. El que sembla és que no té prou confiança en Catalunya i que
del monestir de Sant Salvador de Breda an en Josepet de Sant Celoni Esperonat pel dimoni, ensemps que per ta volitut, molt pecares an aquest món, oh,
de porc, dropo, fals. embustero i bandoler, no'm deixava. Tot això em va esperonar. Volia ésser home, volia ésser digne, i qui diu digne diu ric, i com pel
com els plau, a insabuda vostra! De quina angúnia fugen? Quin afany les esperona? Quin neguit les turmenta? Quants camins que es creuen i no es lliguen!
monstres malfactors, que persegueixen l'innocent i oprimeixen el feble. I esperona el cavall, perquè sigui més forta l'embranzida i més potent el cop de
la seva voluntat tossuda i el treball incessant del pensament, que esperona una set insaciable de certesa, en plantaran, a cada empenta nova, un poc
de mals intents que estigués de parada, un llop a l'aguait que la fam esperona, una basardosa fantasma fugida d'algun cementiri, un monstre vingut de
divertiments que inspira aquell diabòlic instint de destrucció, que esperona i guia l'infant en la descoberta del món i l'aprenentatge de la vida.
pel temps, i emprengué sol pel corriol. La por de fer tard l'esperonava, i, ara fanguejant sobre la terra tova, ara saltant clots i reguerons,
una desfrenada sarabanda. S'embruta la cara amb mares de vi. L'incògnit esperona l'atreviment de la mascarada; la multitud l'aplaudeix i l'encoratja. Es
Moré era un obstacle al delit de la joiosa corrua. Abans d'atrapar-lo l'esperonaren a crits i per fi un jovencell intentà atemperar-lo a la marxa bulliciosa
i la imatge del conill rosegant la fulla de col, se li apareixen clares esperonant-lo; i aleshores, una idea, que ja altres cops se li presentà i va
quals ja havia estat altres cops. Decidint-me, a l'últim, per ascendir, esperonat per una voluntat superior a mes forces, escalo llestament una costa
va tenir el do de produir en tots nosaltres una mena de calfred, que ens esperonà el desig d'iniciar la baixada. En ser-hi, la nuvolada creixia ocupant tot
agombolats sovint per les boires. Com criden al caminant, l'inciten, esperonen el desig d'arribar, i, un cop a dalt, com el calmen, el reconforten i el
hi ha gravats, amb lletres d'or, aquests noms i tants altres, que esperonen la nostra consciència d'homes, el nostre orgull de germans, en veure fins
de triar la font on volien assaciar la set d'una més alta vida que els esperonava. Per retreure uns pocs exemples representatius, recordeu que Van-t'Hoff

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »