Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Costa anava a trobar-se amb ella; anava, com sempre, sense entusiasme,	esperonat	pel desig, i també per no sabia quina necessitat de companyia, de
a l'oci confortable produirà, per contra, amables fruits culturals, i	esperonarà	el treball. L'avarícia ofereix una façana sinistra: l'estalvi i la
per la calçada, genet sense armes, la por, li	esperonava	les anques. Per entre el verd llimoner el vent xiula una
es trobava vinculada a la terra que les nodria, a la feina que les	esperonava	, mitjançant les quatre parets fermes de la masia, de l'habitacle, on
mental.)] A caçar! No m'explico com la intensitat del meu desig	esperonat	per l'estimació que et professo no ha arribat encara a congriar la virtut
la flaca i inventava i exagerava, de vegades innocentment, de vegades	esperonat	per les seves pretensions literàries, i procurant, però, no trair-se mai,
de la guerra, que es disfressaven de babarota aristocràtica,	esperonades	per la mentalitat de la gent de la dictadura. Entre els diferents grups,
al seu amic, dita d'una manera impune, fou el que li serví per	esperonar	-li l'ànim i per decidir-se a plantar cara a Antoni Mates, en una escena
i fins simpatitzant amb el comunisme. Moltes dames i moltes jovenetes,	esperonades	pels jovenets de la primera volada, parlaven de Rússia amb un entusiasme
pare té un cavall, com el vent corre. Passa pel bosc amb el llamp, que l'	esperona	. El meu pare té un cavall que, com la vista, arriba al cim més llunyà tot
nosaltres mateixos i ens ensenye de comprendre'ns, que ens console i ens	esperone	. La vanitat de pintar per als museus és massa recent en els nostres
de la llança pres al rest de la cuirassa. En aquesta actitud, el cavaller	esperonava	el cavall, i en arribar a una distància molt curta del seu adversari (que
setmanas lo sentiment de simpatía que despertá la primera entrevista,	esperonat	per la privació d' un contacte freqüent, exaltat per las ilusions que l'
de dalt á baix y, al topar ab una alusió prou trasparent, son giny,	esperonat	pe'l meteix egoisme, hi tirava un vel pera presentarla fosca, dubtosa,
No cal dir amb quina vivacitat s'afanyen, sobretot si la necessitat les	esperona	. Elles no coneixen repòs. Passen d'una feina a l'altra. Hom les veu
I si no vingués? Guiomar Com vol que no vingui! El desig l'	esperona	. El missatger l'haurà trobat a mig camí del castell. I ara, bon punt ha
que ha tingut la seva gestió l'estafeta gira cua i, braços enlaire,	esperona	el cavall en una galopada molt vistosa que deu prosseguir pel carrer de
devoció ingènua que, abans de l'època del cinemascope, era molt fàcil d'	esperonar	a base de daurats, d'ascensions per la maroma, càntics i lluminàries. El
i tant se val: senten per damunt de tot la solidaritat islàmica, i els	esperona	el redreçament nacional de Turquia. Del bei en parlen amb una reserva
a dalt de cavall, i passava per la ciutat, la va veure i la va seguir	esperonant	el cavall amb passió i frenant-lo perquè no corrés més que la dama i
clima que, en lloc de fer-nos gosar, ens fa veure el món tal com és i	esperonats	pel dolor que ens ha d'acompanyar fins a darrera hora, com ho han vist i
abans de conèixer la realitat i d'examinar les arrels del dolor que els	esperona	, inventen el que en termes moderns se'n diu l'exaltació de la vida, que
de la llengua pròpia havia despertat l'enyorança de glòries pretèrites i	esperonava	l'anhel d'una renaixença més gloriosa encara. El sentiment de la llengua
d'/El Europeo\. Records familiars i records personals que,	esperonant	la pruïja d'investigació literària, han fet de Rubió i Lluch
catalana hi ha hagut a Catalunya un seminari, on els deixebles,	esperonats	pel mestre, treballen damunt les fonts originals, s'encaren amb la
han passat mil anys..." El gust de llegir, que els clàssics desperten,	esperonat	, encara, pel curs panoràmic d'Història general de la literatura que
i aquella altra carrera només una possible manera de viure. L'una	esperonava	les nostres inquietuds, l'altra satisfaria les nostres necessitats. Sense
títols que més l'honoren. En saber tardanament la seva mort, tot d'una m'	esperonà	el desig d'escriure una semblança d'en Reventós. Immobilitzat, però, al
cada persona, cada conversa ens obre noves perspectives, satisfent i	esperonant	alhora el neguit adolescent d'estudiar i de viure. Francesc Carreras i
des d'aquest altre punt de vista, tan oposat a l'anterior, ja no ens	esperona	el deure de pensar les coses com són o d'acord amb llur realitat
dels llibres de l'any que mostrin les millors realitzacions i	esperonin	noves activitats amb la creació de premis per als artistes del llibre.
equilibri d'espiritualitats i de forces que asseguraria la pau interna i	esperonaria	la progressió de l'Estat federal. D'aquesta creació ho fa derivar tot: el
el nostre poble, que no sent la negació de l'odi, es mogui només quan l'	esperonen	fretures o molèsties immediates. En aquest sentit, la solució més
en la segona el guiava el seny, i en la tercera —i una mica en totes— l'	esperonava	l'instint. El que sembla és que no té prou confiança en Catalunya i que
del monestir de Sant Salvador de Breda an en Josepet de Sant Celoni	Esperonat	pel dimoni, ensemps que per ta volitut, molt pecares an aquest món, oh,
de porc, dropo, fals. embustero i bandoler, no'm deixava. Tot això em va	esperonar	. Volia ésser home, volia ésser digne, i qui diu digne diu ric, i com pel
com els plau, a insabuda vostra! De quina angúnia fugen? Quin afany les	esperona	? Quin neguit les turmenta? Quants camins que es creuen i no es lliguen!
monstres malfactors, que persegueixen l'innocent i oprimeixen el feble. I	esperona	el cavall, perquè sigui més forta l'embranzida i més potent el cop de
la seva voluntat tossuda i el treball incessant del pensament, que	esperona	una set insaciable de certesa, en plantaran, a cada empenta nova, un poc
de mals intents que estigués de parada, un llop a l'aguait que la fam	esperona	, una basardosa fantasma fugida d'algun cementiri, un monstre vingut de
divertiments que inspira aquell diabòlic instint de destrucció, que	esperona	i guia l'infant en la descoberta del món i l'aprenentatge de la vida.
pel temps, i emprengué sol pel corriol. La por de fer tard l'	esperonava	, i, ara fanguejant sobre la terra tova, ara saltant clots i reguerons,
una desfrenada sarabanda. S'embruta la cara amb mares de vi. L'incògnit	esperona	l'atreviment de la mascarada; la multitud l'aplaudeix i l'encoratja. Es
Moré era un obstacle al delit de la joiosa corrua. Abans d'atrapar-lo l'	esperonaren	a crits i per fi un jovencell intentà atemperar-lo a la marxa bulliciosa
i la imatge del conill rosegant la fulla de col, se li apareixen clares	esperonant	-lo; i aleshores, una idea, que ja altres cops se li presentà i va
quals ja havia estat altres cops. Decidint-me, a l'últim, per ascendir,	esperonat	per una voluntat superior a mes forces, escalo llestament una costa
va tenir el do de produir en tots nosaltres una mena de calfred, que ens	esperonà	el desig d'iniciar la baixada. En ser-hi, la nuvolada creixia ocupant tot
agombolats sovint per les boires. Com criden al caminant, l'inciten,	esperonen	el desig d'arribar, i, un cop a dalt, com el calmen, el reconforten i el
hi ha gravats, amb lletres d'or, aquests noms i tants altres, que	esperonen	la nostra consciència d'homes, el nostre orgull de germans, en veure fins
de triar la font on volien assaciar la set d'una més alta vida que els	esperonava	. Per retreure uns pocs exemples representatius, recordeu que Van-t'Hoff

Pàgina 1 (de 14)

50 següents